Decepció del sindicat Metges de Catalunya davant l’Avantprojecte del Pla de Salut de Catalunya 2021-2025.

Metges de Catalunya (MC) ha traslladat al Departament de Salut la seva decepció davant l’Avantprojecte del Pla de Salut de Catalunya 2021-2025, presentat aquest dilluns en una sessió extraordinària del Consell de Salut de Catalunya. El president del sindicat, Jordi Cruz, present en la reunió, ha expressat el malestar de l’organització pel fet que el pla no abordi "de ple" una de les principals problemàtiques del sistema, com és la situació dels professionals, les seves condicions laborals i retributives, i les perspectives de futur del personal del servei públic de salut.

Cruz ha criticat que el document, de manera "injustificable", no aprofundeix en la definició de les mesures correctores necessàries per millorar les condicions de treball, ni ofereix solucions "més enllà dels titulars de sempre" per garantir la renovació de la plantilla de facultatius i la "imprescindible" incorporació de més professionals per atendre la demanda assistencial de la població amb els estàndards de qualitat que s’han ofert fins ara.

En aquest sentit, ha assegurat que les retallades i la pandèmia han deixat els professionals en una situació de "debilitat i esgotament crònic", així com en un "estat de desànim" per la manca de resposta de l’administració davant les "demandes repetides" dels treballadors i treballadores. "Una vegada més, són ignorades", ha afegit.

Segons Cruz, el Pla de Salut 2021-2025 manté "conceptes vacus" com "el lideratge, la participació o la incorporació de la veu dels professionals", però no concreta els canvis que s’han d’implementar per assolir els objectius fixats. "És hora de superar la fase del màrqueting i les bones intencions, els professionals requereixen actuacions tangibles que millorin de manera efectiva el seu dia a dia", ha remarcat.

Informació recollida del servei de premsa del Sindicat Metges de Catalunya (MC).

Orientació del Pla de salut 2021-2025 El Pla de salut de Catalunya 2021-2025 ve marcat per dos elements:

1.- L’informe “Retrospectiva de trenta anys de planificació sanitària a Catalunya: El motor de transformació del sistema de salut” (OMS).

2.- La crisi de la COVID-19 en què estem immersos.

Segons l'informe "Retrospectiva de trenta anys de planificació sanitària a Catalunya: El motor de transformació del sistema de salut", "Catalunya pot presumir d’uns resultats en salut excel·lents obtinguts a un cost raonable per al sistema de salut. Les taxes estandarditzades de mortalitat disminueixen i l’esperança de vida creix sense parar. Durant el període 2010- 2013, la mortalitat es va reduir d’un 8,5%, mentre que l'esperança de vida va augmentar d’un any, tant per als homes (80,8) com per a les dones (86,3).

El 2016, l’esperança de vida en néixer era de 83,6 anys, de les millors d’Europa. El 2016, la despesa sanitària pública per capita en dòlars segons paritat del poder de compra va ser de 2.137, la despesa total en salut va ser del 7,6% del PIB i els llits hospitalaris, 1,7 per 1.000 habitants, molt per sota de la mitjana de 3,7 a la UE155. Els darrers trenta anys de planificació sanitària han tingut com a objectiu la millora dels resultats i mantenir els costos del sistema sanitari en nivells raonables mitjançant el reforçament i l’ajustament del sistema sanitari."

Aquest Informe es contradiu amb les dades que va proporcionar en el seu dia La Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública i que "Las afueras" va publicar:

Els resultats de l’informe elaborat per la Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública, amb dades dels anys 2016 i 2017 i només algunes del 2018, són alarmants per a Catalunya, perquè situen a aquesta Comunitat en els llocs de pitjors serveis sanitaris, juntament amb Canàries i València.

La Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública realitza des de l’any 2004, informes sobre la situació Sanitària en les CCAA. Aquests informes es confeccionen amb l’objectiu d’avaluar les diferències en els sistemes sanitaris autonòmics presents des de la finalització de les transferències sanitàries a les CCAA a l’any 2001.

L’informe intenta analitzar amb quina intensitat s’ha aplicat la política de retallades  en la Sanitat Pública.

Convé tenir en compte que les dades que fa servir aquest informe corresponen als anys 2016 i 2017 i només algunes del 2018.

S’han utilitzat els següents paràmetres, que són els que fan servir per les valoracions dels sistemes sanitaris mundials  l’OCDE, l’OMS, l’Eurostat, HAQI (The Lancet) i indicadors claus del Sistema Nacional de Salut(SNS).

Així, en les temes de finançament, recursos i funcionament els resultats han sigut en Catalunya els següents:

1. En la despesa per càpita en 2018, calculat a partir dels Pressupostos aprovats per les CCAA per l’any 2018, dividits pel número d’habitants (cens de la població INE), Catalunya ha dedicat 1.192, 83 euros (per sota de totes les autonomies a excepció d’Andalusia).
2. En el nombre de llits per cada 1000 habitants (Estadística d’establiments sanitaris amb règim d’internat. Ministeri de Sanitat i Consum) dividit entre la població, Catalunya disposa de 4,60 llits per cada 1.000 habitants (per sobra de totes les demés autonomies).
3. En el nombre de Quiròfans/100.000 habitants, segons el Ministeri de Sanitat, Catalunya ocupa la setena posició, per sota d’Extremadura, Galícia, Madrid, Múrcia, Navarra, i País Basc.
4. En el nombre de metges d’atenció primària per cada 1.000 habitants, segons el Ministeri de Sanitat, Catalunya ocupa la l’onzena posició, empatat amb Múrcia i per sota de La Rioja, el País Basc, Navarra, Galícia, Extremadura, Castella i la Manxa, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries i Aragó.
5. En el nombre de  metges per atenció especialitzada per cada 1000 habitants Catalunya se situa en la posició vuitena, darrera de comunitats com Aragó, Astúries, Balears, Castella i Lleó, Madrid, Navarra i País Basc.
6. En el nombre d’infermeres a l’atenció primària per cada 1000 habitants, Catalunya és la novena, darrera de La Rioja, País Basc, Navarra, Extremadura, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Cantàbria, i Aragó.
7. En el nombre de professionals d’infermeria d’atenció especialitzada per cada 1000 habitants, Catalunya se situa en la novena posició empatat amb La Rioja, i Castella i Lleó i per sota del País Basc, Navarra, Madrid, Galícia, Cantàbria, Balears, Astúries i Aragó."

En el percentatge de dies de mitjana en llista d’espera  quirúrgica Catalunya torna a ser, amb 148 dies per una intervenció quirúrgica, la pitjor de totes les CCAA, juntament amb Castella la Manxa (163) i Canàries (177 dies). I en el número de dies de mitjana en llista d’espera de consultes amb l’especialista Catalunya és la penúltima, amb 98 dies, només superat per Canàries, amb 123 dies, segons l’informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.

Aquests resultats s’han obtingut tenint en compte els següents criteris.

1. Percentatge de ciutadans que van rebre la cita amb l’especialista en 15 dies o menys. (Baròmetre Sanitari 2017). El percentatge en Catalunya és del 19,73 per cent
2. Percentatge de ciutadans que informen que reben la cita de AP (Atenció Primària) en 24 hores (Baròmetre Sanitari 2017). El percentatge en la comunitat catalana és del 3.2 per cent.
3. Percentatge de ciutadans que pensen que van millorar les llistes de espera (Baròmetre Sanitari 2017).
4. Dies de demora mitjana en la llista d’espera quirúrgica al desembre del 2017 (Ministeri de Sanitat 2018). Els dies de mitjana són de 148 dies a la comunitat catalana, la antepenúltima de tot el territori espanyol, només per sota de Castella la Manxa, amb 163 dies i Canàries, amb 177 dies.
5. Dies de demora mitjana en la llista d’espera per la primera consulta amb l’especialista al desembre de 2017 (Ministeri de Sanitat 2018). Els dies de mitjana a Catalunya són de 98 dies. Aquesta comunitat és l'última en comparació amb la resta de comunitats.

COMPARACIÓ DE LA POSICIÓ RELATIVA DE LAS CCAA EN ELS ANYS 2015, 2016, 2017, 2018, SEGONS LA FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA:

2015
P Vasco
Navarra
Aragón
Asturias
C y León
Cantabria
Galicia
La Rioja
Andalucía
Madrid
Murcia
Baleares
CLM
Extremadura
Catalunya
Valencia
Canarias

2016
Navarra
Aragón
P Vasco
C y León
Asturias
CLM
Extremadura
Galicia
La Rioja
Cantabria
Madrid
Baleares
Andalucía
Catalunya
Murcia
Canarias
Valencia

2017
Navarra
P Vasco
Aragón
Asturias
C y León
CLM
Extremadura
Galicia
La Rioja
Cantabria
Madrid
Baleares
Murcia
Andalucía
Catalunya

Valencia
Canarias

2018
P Vasco
Navarra
Aragón
C y León
La Rioja
CLM
Extremadura
Asturias
Madrid
Baleares
Galicia
Andalucía
Cantabria
Murcia
Catalunya

Valencia
Canarias

Orientació del Pla de salut 2021-2025 - Descarregar document

Concepte de salut més ampli

• Va més enllà de l’absència de malaltia

• Va més enllà de la supervivència

• És un estat de benestar biopsicosocial i espiritual

• És el resultat de la relació entre les persones i l’entorn físic i social

• Requereix l’abordatge de les desigualtats i la interseccionalitat

Principis ètics

• Respecte per les persones

• Justícia social i equitat

• Cura de les persones i l’entorn

• Eficiència i sostenibilitat

Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) elaborats per Nacions Unides.

Programa de treball europeu: "Acció Unida per a una millor salut a Europa”

Pacte Verd Europeu, de la Comissió Europea

L’equitat de gènere (Gender and Health) de l’OMS

Programa Horitzó Europa 2021-2027 

........

Procés d’elaboració del Pla de salut Següents passos:

Aprovació del Pla de salut de Catalunya 2021-2025

Aprovació per Acord de Govern (LOSC)

Inici de l’elaboració dels plans de salut de regions

Concreció de l’operativització i la implementació territorial de les estratègies del Pla Aquest nou Pla de salut preveu tres fases de desplegament:

• Fase 1: 2021-2022. Inici del desplegament del Pla

• Fase 2: 2023-2024. Execució intermèdia del Pla

• Fase 3: 2025. Finalització i avaluació final del Pla de salut 2021-2025 

La redacció de Las afueras.