La remunicipalització d’aquests serveis seria la solució a aquesta situació, segons els responsables de la Plataforma

Manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona convocada per diferents organitzacions, el passat 15 de setembre.

La Plataforma d’Atenció Domiciliaria de Catalunya (PADC) està constituïda principalment per treballadores del SAD (Serveis d’Atenció Domiciliaria). També en formen part familiars d’usuaris i persones solidàries que consideren que cal lluitar per defensar els drets laborals d’aquestes treballadores i els drets socials dels usuaris. L’atenció domiciliaria és un servei complexe, ja que bona part dels usuaris necessiten atenció a primera hora del matí, per aixecar-los i netejar-los. El 98 per cent de les treballadores cobren menys de 1000 euros, el 39 per cent tenen un contracte temporal i el 70 per cent treballen a temps parcial i amb un sou molt baix. Una feina mal pagada per realitzar una tasca dura físicament i que comporta moure’s d’un domicili a altre. Aquests serveis els realitzen dones en un 93 per cent, la majoria d’elles separades, vídues, migrants o procedents de la violència de gènere.
El servei del SAD ha estat un servei externalitzat des de fa anys. Aquests serveis li costen a l’Ajuntament entre 60 i 70 milions d’euros. El gerent de Drets Socials, Ricard Fernández admet que seria «molt difícil» la gestió directa municipal de les prop de 4.000 treballadores de l’ajuda a domicili.
La externalització d’aquests serveis ha provocat la precarietat laboral i el deteriorament dels serveis, segons la Plataforma d’Atenció Domiciliaria de Catalunya. En moltes ocasions les empreses presenten uns projectes magníficament elaborats però que poc tenen a veure amb la realitat de la complexa casuística existent en la demanda. Per aquests motius van participar el dia 15 de setembre del 2018 en la jornada internacional de lluita, que es va celebrar al Centre Cívic La Sedeta, al carrer Sicília, 321 de Barcelona, i a la manifestació que va tenir el seu inici al Passeig de Gràcia, 90, a la Delegació de la Comissió Europea a Barcelona.

Els Serveis d’atenció domiciliaria que fan els treballadors del SAD, però que no es troben recollits en lloc, ni en convenis, ni amb el plec de condicions.

Els serveis d’atenció domiciliària són un conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d’edat, dependència o discapacitat tenen limitada l’autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància.

Serveis que inclou:

- Higiene i cura de les persones (bany, higiene corporal, canvi de roba, etc.)
- Ajuda fisico-motriu (aixecar, enllitar, caminar)
- Control de l’alimentació. Control de la medicació i cura de la salut.
- Menjars a domicili, neteja a domicili (manteniment, puntual i de xoc) i bugaderia.
- Acompanyaments fora de la llar (visites mèdiques, gestions bancàries, etc.)
- Orientació en l’administració de l’economia de la llar. Orientació i suport a les persones cuidadores.

- Acompanyament a la gent gran perquè es relacionin amb el seu entorn (organitzacions socio-culturals, teatres, centres de música, etc.).

-

Les persones que porten a terme aquestes tasques estan enquadrades en auxiliars de la llar, treballadores familiars i els que gestionen aquests serveis.

Les tasques que realitzen venen marcades pels Assistents Socials de l’Ajuntament i per les Coordinadores de Gestió i Tècnica de la empresa.
Les auxiliars de la llar fan tasques de neteja de manteniment del domicili de l’usuari. Les treballadores familiars fan un servei més personalitzat a l’usuari dependent, que pot anar des de suport higiènic, psicològic, de compres, de fer el menjar, acompanyament fins a gestionar documentació, passejos, controls mèdics i de la medicació, realitzar amb l’usuari jocs de memòria, organització de tasques de la llar i gestions legals, entre d’altres.
Segons els serveis de premsa de l’Ajuntament, del departament de drets socials i salut, «l’augment de la inversió en atenció domiciliària durant l’any 2018 estava previst que superés els 85 milions d’euros», a data 8 de novembre.

La Asociación Cultural Las afueras, que edita aquesta revista digital, es va posar en contacte amb el servei de premsa de l’Ajuntament per contrastar la informació que ens va facilitar la Plataforma d’Atenció Domiciliaria de Catalunya (PADC) respecte a la remunicipalització d’aquests serveis (model de gestió) i la precarietat laboral de les treballadores.

El periodista del Departament de premsa del Gabinet de l'Alcaldia, Mario Martín Matas, ens va informar, mitjançant un correu electrònic, que l’augment de la inversió fins als 85 milions d'euros és una qüestió estretament vinculada a l’augment de les persones ateses i el nombre d’hores de servei contractades. Així, entre l’any 2015 i 2018 les hores de servei han augmentat un 36,6 per cent i s’atén un 23 per cent més de persones, fins a superar les 20.000.
El servei d’atenció domiciliària (SAD)- continuà exposant el periodista Mario Martín Matas- forma part de la cartera de serveis i la llei marca que la Generalitat ha d’aportar un 66 per cent del finançament en el cas de persones amb dependència. Per tant, aquests 85 milions d’euros no provenen íntegrament de les arques municipals, sinó que la Generalitat aporta un percentatge en funció del tipus de SAD que es doni (dependència amb grau I, II o III, social o socioeducatiu). En tot cas, el mòdul per hora que fixa la Generalitat no s’actualitza des de fa anys, mentre que des de l’Ajuntament s’ha incrementat el preu hora de referència en l’últim contracte, superant els 17 euros/hora. La Generalitat aporta 10 euros, per tant, per sota dels 2/3 que tocaria. A més a més, cal fer constar també que, a diferència d’altres municipis catalans, a Barcelona no hi ha copagament per part de les persones usuàries, ni llista d’espera per accedir al servei.
D’altra banda, l’augment de les sol·licituds del SAD té motivacions diverses. Una d’elles és l’entrada massiva al sistema de persones amb el grau de dependència I que havien estat aturades per l’Estat (el govern del PP va retallar el pla concertat prèviament amb les Comunitats Autònomes, però la Generalitat també va introduir una moratòria en la concessió de més prestacions econòmiques vinculades).
Dit d’una altra manera, moltes persones que han demanat estar en residència avui, estan ateses pel serveis d’atenció domiciliària (SAD), amb un impacte tant en les finances municipals (ja que la Generalitat no inverteix en un servei de la seva competència) i malauradament, en la qualitat de l’atenció de persones que requereixen serveis més intensius com les residències.

En resposta a la situació laboral de les treballadores del SAD, que denunciava la Plataforma d’Atenció Domiciliària de Catalunya, el Departament de premsa del Gabinet de l’Alcaldia, ha respost que: « és precisament l’Ajuntament de Barcelona qui ha liderat una diagnosi del servei sense precedents sobre la situació laboral de les treballadores (salari, torns, experiència, formació, reconeixement de la carrera professional, prevenció de riscos...) i s’ha utilitzat aquesta radiografia per veure les causes organitzatives que hi ha darrera de la precarietat i veure com canviar-la, més enllà de la imprescindible millora del conveni de referència...Aquests estudis han constatat l’elevat grau de precarietat de les treballadores, una situació que l’Ajuntament mai ha negat, al contrari. És el consistori que ha fet aflorar el tema presentant públicament les dades.
És per això que ara se sap que els motius d’aquesta precarietat són bàsicament tres:
1.- El creixement exponencial del servei en els últims 10 anys amb la posada en marxa de la llei d’autonomia personal sense recursos suficients (que obliga a ampliar les plantilles però sense la dotació pressupostària estatal necessària).
2.- L’acumulació del servei en la franja d’hores matinal que dificulta que les treballadores puguin fer jornada completa, i per tant rebin sous baixos.
3.- En tercer lloc, un conveni col·lectiu de condicions salarials baixes, que és el que han d’aplicar les empreses contractades."

L’Ajuntament creu que hauria d’existir un Conveni de Dependència Català que ajudaria a dignificar les condicions laborals i professionals del sector. També, veu necessari que els agents socials promoguin i facilitin aquest conveni específic i així s’ha traslladat a la Generalitat des de fa molt temps.
La dificultat principal és que les lleis de contractació pública no permeten blindar salaris concrets més enllà de conveni, per això és important que a nivell català hi hagi un conveni que millori condicions laborals.

Tres empreses es reparteixen la realització d’aquests serveis a la ciutat de Barcelona

Cada dos anys l’Ajuntament de Barcelona treu a concurs aquests serveis. Empreses com Clece i Valoriza, que pertanyen a grans grups de la construcció com ACS, de Florentino Pérez o Sacyr, es presenten a les licitacions amb propostes econòmiques que no poden superar altres entitats del tercer sector en la prestació de serveis socials. Aquestes empreses compareixen a les licitacions perquè el negoci en el sector de la construcció, amb la crisi, s’ha enfonsat, mentre que els serveis d’atenció a les persones van en augment.
L’actual govern municipal va fer un nou contracte públic del SAD només arribar a l’alcaldia, al juny del 2015, «perquè ens vam trobar una situació insostenible, ja que el govern de Trias havia adjudicat el servei amb una baixa sobre el preu que va provocar una situació inviable».
El govern municipal va voler aplanar les coses a les empreses socials del tercer sector que es presentaven al concurs i va fer que la valoració del projecte tècnic tingués un pes del 80 per cent enfront del 20 per cent de la part econòmica, durant el concurs dels anys 2016-2017 (abans la proporció era de 60/40).
Actualment les tres empreses que es reparteixen les quatre zones de la ciutat són: Suara Cooperativa, Valoriza Servicios a la Dependencia, del grup Sacyr, i Afers Socials. Els 4.000 treballadors que componen la plantilla durant l’any 2016 van atendre a 22.000 usuaris, dels quals un 74 per cent van ser dones, el 77 per cent tenien més de 75 anys i el 47 per cent més de 85.

«Respecte a la fiscalització de les empreses s’ha creat una unitat específica de control per seguir la prestació dels serveis i comprovar fins a quin punt es compleixen els requisits de la licitació i de la legislació vigent, actuant sempre que s’han trobat motius legals que ho avalin. Exemple d’això va ser, per exemple, la suspensió del contracte amb l’empresa Marsegur», segons ens informa el departament de premsa.

L’Ajuntament de Barcelona va decidir suspendre cautelarment el contracte adjudicat a la empresa Marsegur Seguridad Privada, SA, per considerar que havia comés una falta greu per haver desatès diversos serveis sol·licitats en centres de l’IMSS i no hauria enviat cap treballador per fer aquelles tasques que tenia encomanades.
Aquesta no és l’única mesura engegada per l’àrea de Drets Socials, per assegurar el correcte compliment del contracte per part de Marsegur, segons informa el servei de premsa de l’Ajuntament. El passat 29 de maig del 2017, es va fer arribar a l’Inspecció de Treball les queixes d’un treballador subrogat que denunciava l’incompliment del conveni col·lectiu del sector i l’incompliment de les clàusules d’execució del contracte.

Municipalitzar el SAD

De moment, el grup Barcelona en Comú, que governa l’Ajuntament de Barcelona, que havia promès en el seu programa electoral municipalitzar el servei per a la gent gran, ha optat per la formula mixta públic-privada. En declaracions de la tercera tinent d’alcalde, Laia Ortiz (ICV), fa un any aproximadament, deixava clar que durant aquest mandat volien resoldre el model de gestió d’aquest servei, procurant el màxim acord amb les treballadores, els seus sindicats i les empreses. Tanmateix, va admetre la tercera tinent d’alcalde que «és molt difícil municipalitzar aquests serveis amb el marc legal actual, que restringeix la contractació als consistoris».
«Certament, la voluntat de Barcelona en Comú és tenir més control públic en un servei tant important com és l’atenció domiciliària».

«És cert, però, que un cop analitzat l’alt volum econòmic del contracte públic, la impossibilitat d’ampliar la plantilla municipal en 4.000 persones (el nombre de treballadors familiars i auxiliars de neteja) o la manca d’autonomia financera dels ajuntaments amb la llei Montoro han fet impossible la municipalització en aquests anys, tot i la inversió rècord que hem fet en SAD».

Avançar en un model amb més control públic i ciutadà del SAD

L’Ajuntament de Barcelona va demanar en la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat la millora del finançament en la llei Autonomia Personal, clau per la cura de les persones i per dignificar les condicions de les treballadores. També ha treballat amb juristes i persones expertes en serveis d’economia social i gestió, per avançar en un model amb més control públic i ciutadà i amb una organització de més proximitat que faci passes en favor de la desmercantilització del servei repercutint positivament en les condicions laborals.

Superilles de cura i proximitat

L’aposta de l’Ajuntament passa per avançar progressivament en la construcció de les denominades «superilles socials», enteses com un nou paradigma de serveis socials capaç de donar una atenció de proximitat i més vinculada al territori. En aquest sentit, fa setmanes que es van engegar tres proves pilot dins de l’actual Servei d’Ajuda a Domicili per explorar aquesta possibilitat. Novament, la posada en marxa d’aquests assajos parteix d’un diagnòstic previ inèdit a la ciutat, com ha estat la construcció d’un mapa illa a illa amb el nombre de persones usuàries del servei i la possibilitat d’agrupar-les en equips d’atenció propers i estables, així com diferents informes sobre les condicions laborals de les persones treballadores. No és l’única mesura que s’ha fet en la línia d’avançar cap a a aquest canvi de paradigma cada cop més centrat en la persona i individualitzat, com demostra la posada en marxa d’un altre projecte pilot en dos barris de la ciutat dins dels quals per primera vegada a Catalunya hi ha una interconnexió automàtica de les dades socials i sanitàries. Aquesta iniciativa, treballada amb la Generalitat de Catalunya, ha tingut altres rèpliques com és la millora dels protocols per detectar casos de maltractament entre la gent gran.

Les superilles socials:

«Els temps dels desplaçaments- ens informa el departament de premsa de l'Ajuntament- ha estat una de les qüestions que han aflorat en el diagnòstic de les condicions de treball que hem elaborat des de l’àrea de Drets Socials i té a veure amb els canvis que estem impulsant en el model organitzatiu. L’esperit que hi ha intrínsec a les superilles socials és precisament limitar al màxim el desplaçament entre domicilis, no només per facilitar la feina de les treballadores, sinó també per guanyar en aspectes comunitaris i de vincle dins del barri on viuen les persones usuàries. Per això, hem fet un mapa amb el que, també per primera vegada, avui sabem a cada illa de cases de la ciutat de Barcelona quantes persones majors de 75 anys hi ha, quantes reben atenció domiciliària o bé quantes tenen un cuidador no professional. És amb aquesta informació que es poden fer grups de treballadores per a cada illa de 60 persones usuàries. Més proximitat i comunitat i eliminar el transport.»

Persones que poden demanar els Serveis d’Atenció Domiciliaria:

- Persones en situació de dependència per la realització de les activitats bàsiques de la vida diària i/o amb deteriorament cognitiu que viuen soles i no tenen suport sociofamiliar permanent per atendre les seves necessitats bàsiques, o els hi cal un suport.
- Persones i/o famílies en situació de risc social per manca de capacitat o hàbits per l’autocura i en la relació amb l’entorn, manca de capacitat o hàbits per l’organització de la llar, familiar i per l’atenció als membres de la família, especialment dels infants i la seva relació amb l’entorn.
- Persones i/o famílies en situació de fragilitat.

On s’ha d’anar a fer els tràmits per poder ser un usuari dels Serveis d’atenció domiciliària?

Cal anar al Centre de Serveis Socials que li correspon pel domicili. L’accés al servei es fa prèvia valoració dels professionals dels equips bàsics d’atenció social bàsica, que en cada cas tindran en compte el grau de dependència, la situació econòmica i el suport familiar de la persona sol·licitant.

Centres de Serveis Socials al districte de Sant Martí:

El Centre de Serveis Socials Besòs és troba situat a la Rambla Prim, 87 (Sant Martí), i el tel.: 936197311.

El Centre de Serveis Socials El Parc-Vila Olímpica, situat al carrer Buenaventura Muñoz, 21 (Sant Martí), i el tel.: 936197311.

El Centre de Serveis Socials Sant Martí-Verneda, ubicat a la Plaça Eduard Torroja, 17 (Sant Martí), i el seu tel.: 936197311.

El Centre de Serveis Socials Clot-Camp de l’Arpa, situat al carrer Corunya, 5 (Sant Martí), i el tel.: 936197311.

El Centre de Serveis Socials Poblenou, ubicat al carrer Pallars, 277 (Sant Martí), i el tel.: 936197311.

Estratègia sobre canvi demogràfic de l’Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona acaba d’enllestir L’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment, un pla ambiciós que recull 77 accions diferents fins l’any 2030 per tal d’anticipar-se al procés de canvi demogràfic i d’envelliment de la població.
En l’actualitat, una tercera part de les persones majors de 75 anys viuen soles a la ciutat. Això equival a prop de 55.000 persones, la gran majoria de les quals són dones. En paral·lel, la mitjana de l’esperança de vida a la ciutat és de 83 anys, amb una tendència continuada a l’alça i, per tant, tot apunta que aquesta xifra augmentarà encara més durant els propers anys. La vellesa no implica necessàriament dependència, però hi ha indicadors que mostren que és especialment a partir dels 80 anys quan les limitacions de la vida diària i les necessitats d’ajuda s’incrementen i això, òbviament, es traduirà en un augment continuat de tots els serveis de suport que reben aquestes persones. Actualment cada dia entren al Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) 6 persones, sobretot dones.

Després del presumpte frau de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) amb la neteja i la brossa a dos dels principals municipis, el de Barcelona i Badalona, desenes d’ajuntaments catalans es plantegen remunicipalitzar serveis essencials, com l’aigua, la neteja i la recollida d’escombraries, entre d’altres.

Reportatge i fotos de M,Martos.