Fotografia cedida per Greenpeace. Aquesta organització ecologista va substituir la paraula green per grey canviant així el missatge de "Madrid green capital" a "Madrid grey capital".
Aquesta conferència, la COP25, hauria d'haver servit per tancar el llibre de regles de l'Acord de París per sentar les bases de què i còm faran els estats per dur a terme els seus compromisos de no superar l'1,5º l'augment de temperatures globals i d'arribar a un balanç net cero per les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la segona meitat de segle, segons Greenpeace.
La COP o Conferència de les Parts, per les seves sigles en anglés, és la reunió dels països signants del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (CMNUCC). En aquest encontre es prenen decisions polítiques a nivell internacional per combatre el canvi climàtic o disminuir les emisions de gasos d'efecte hivernacle.
Però també es tracten temes relacionats amb les pèrdues i danys derivats dels impactes del canvi climàtic, l'adaptació al mateix, el recolçament financer o la transferència tecnològica necessaris per fer-li front i la situació dels països més vulnerables al canvi climàtic. La primera COP1 es va celebrar a Berlín l'any 1995.
Valoració de Greenpeace de la COP25 de Madrid.
"És inadmisible que les empreses contaminants del planeta hagin imposat els seus interessos en la COP25."
"Greenpeace creu inadmissible com la forta i silenciosa pressió exercida pels lobbies dels combustibles fòssils i de corporacions, que tan sols defensen els seus propis interessos, ha paralitzat els avanços de la COP25 de Xile celebrada a Madrid. De nou, la por a que els seus lucratius negocis es vegin afectats ha fet que exerceixin tota la seva influència per evitar un acord multilateral que contemplés de forma decidida l'emergència climàtica.
Durant la COP25 s'ha tancat literalment la porta a la ciència i a les exigències de la societat civil que demanaven acords i solucions urgents i ambicioses a l'emergència climàtica.
Els polítics s'han barallat pel model de tràfic d'emissions de l'Article 6, que en aquests moments amenaça els drets dels pobles indígenes i posa un preu al mediambient. És a dir, que si un país (o una empresa) emet més gasos dels permessos, pot pagar a una altre per que reduexi una quantitat de gasos equivalent. La major part dels Plans Nacionals de Clima preveuen anar a aquests mercats del carboni per aconseguir els seus objectius, inclòs l'espanyol.
Durant les negociacions els equips polítics enviats han mostrat poques intencions d'arribar a compromisos per reduïr les emisions a la velocitat i intensitat que, segons la informació científica es necessita per a limitar el calentament global a 1,5ºC."
El director de Greenpeace en Espanya, Mario Rodríguez, ha declarat en un comunicat de premsa que: “La clase política no puede seguir haciendo oídos sordos a la evidencia científica y al clamor social que exige una respuesta contundente y urgente a la emergencia climática. Esta COP deja sí o sí demasiado trabajo pendiente, que no hay que esperar un año para culminar. La acción política en España y en toda Europa debe asumir desde ahora la lucha contra el cambio climático como máxima prioridad, atendiendo a los intereses de la sociedad y no a los de los oligopolios industriales”.
Rodríguez ha continuat reconeixent que: "Espanya ha fet un bon treball amb l'organització de la COP25, de la qual surt un important recolçament social i polític per a reforçar la lluita contra el canvi climàtic. A això s'ha de sumar la decisió del Consell Europeu de demanar a la Comisió que presenti uns objectius climàtics més ambiciosos per l'any 2030 per arribar en temps a la COP26, que tindrà lloc a la ciutat de Glasgow. “Todo eso debe ser el empuje definitivo para que el nuevo gobierno revise en el corto plazo y al alza su Plan Nacional de Energía y Clima, apruebe urgentemente la Ley de Cambio Climático y Transición Energética y refleje en ambos un objetivo más ambicioso de reducción de emisiones a nivel nacional de al menos un 55% para 2030 respecto a 1990”, ha conclòs Rodríguez.
D'altra banda, Juan Pablo Osornio, cap de la delegació de Greenpeace Internacional en la COP25, ha declarat que: “El decepcionante resultado de la COP de hoy es una señal de que el Convenio Marco de la ONU sobre Cambio Climático(CMNUCC) no puede ser el único lugar donde los políticos tengan que rendir cuentas sobre qué hacen para acabar con la emergencia climática y reducir las emisiones a niveles científicamente seguros. Necesitamos espacios multilaterales alejados de los intereses privados de unos pocos que nos siguen bloqueando para que se alcance el futuro que queremos y sabemos que es posible. El éxito depende de un conjunto más amplio de instituciones financieras, de desarrollo y sociales que puedan unirse para lograr el cambio sistémico que se requiere para lograr un acuerdo ecológico global."
Cecilia Carballo, Directora de Programas de Greenpeace España, ha enviat a la redacció d'aquesta revista la següent carta:
|
L'Acord de París.La 21a sessió de la Conferència de les Parts (COP) i 11a sessió de la Conferència de les Parts en qualitat de reunió de les Parts al Protocol de Kyoto (CMP) va celebrar-se del 30 de novembre al 12 de desembre de 2015 a París, França.
L'Acord de París té per objectiu mantenir l'augment de la temperatura d'aquest segle molt per sota dels 2ºC i reforçar la capacitat per afrontar els impactes del canvi climàtic. Per aconseguir aquests objectius ambiciosos i importants, es posaran en marxa fluxos financers apropiats per fer possible una acció conjunta per part dels països en desenvolupament, i més vulnerables, en línia amb els seus propis objectius nacionals.
A més d'assumir objectius a llarg termini, els països arribaran a un pic d'emissions, el més aviat que els sigui possible, i seguiran presentant plans nacionals d'acció climàtica que detallin els seus objectius futurs front el canvi climàtic. El nou acord també estableix el principi que els futurs plans nacionals -denominats contribucions determinades a nivell nacional (INDC, per les sigles en anglès)- no seran menys ambiciosos que els existents i que cada cinc anys, els països hauran d'actualitzar-los.
A més d'assumir objectius a llarg termini, els països arribaran a un pic d'emissions, el més aviat que els sigui possible, i seguiran presentant plans nacionals d'acció climàtica que detallin els seus objectius futurs front el canvi climàtic. El nou acord també estableix el principi que els futurs plans nacionals -denominats contribucions determinades a nivell nacional (INDC, per les sigles en anglès)- no seran menys ambiciosos que els existents i que cada cinc anys, els països hauran d'actualitzar-los.
|
La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic va concloure amb l'adopció d'un acord històric per combatre el canvi climàtic i impulsar mesures i inversions per a un futur baix en emissions de carboni, resilient i sostenible.
Els resultats de la Conferència de les Parts (COP 21) cobreixen àrees crucials considerades essencials per la política climàtica:
El 22 d'abril, 175 països han signat l'Acord de París sobre canvi climàtic a la cerimònia organitzada per les Nacions Unides a Nova York. L'article 20 de l'Acord preveu que el període de ratificació de l'acord s'iniciava el divendres 22 d'abril i finalitzarà el proper 21 d'abril de 2017. Aquest entrarà en vigor el 4 de novembre de 2016, trenta dies després que la UE hagi ratificat l'Acord i amb què s'assoleix que almenys 55 Parts de la Convenció -les emissions estimades de les quals representen globalment almenys un 55% del total de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle- hagin dipositat els instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
El govern de la Generalitat de Catalunya va aprobar la Llei 16/2017, del canvi climàtic, amb l'objecte de regular les mesures encaminades a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, la definició del model de governança de l'Administració pública amb relació al canvi climàtic i l'establiment d'impostos com a instrument per a actuar contra el canvi climàtic.
A més de les finalitats a què fa referència el paràgraf anterior, són finalitats específiques d'aquesta llei: a) Contribuir a la transició cap a una societat en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ésser nul, amb un sistema energètic descentralitzat i amb energies cent per cent renovables, fonamentalment de proximitat, amb l'objectiu d'aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050. b) Reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i també crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes. L'article 19 d'aquesta llei parla sobre l'energia i en el seu apartat c) exposa que s'han de "promoure les mesures necessàries en l'àmbit de les energies renovables perquè el consum elèctric de Catalunya provingui en un 50% l'any 2030 i un 100% l'any 2050- d'aquestes fonts renovables, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d'origen renovable als centres de consum." |
Aquesta llei té com a finalitats reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, competitiva, innovadora i eficient en l'ús de recursos. | Clica aquí si vols llegir la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàic. |
|
Què reclamen els científics i què haurien de fer els governs?
Els científics de tot el mon alerten dels perills i consequències del canvi climàtic, mentre el planeta ja pateix els seus efectes.
Més de 500.000 persones van marxar per l'acció climàtica a Madrid i Santiago el 6 de Desembre. Durant les dues setmanes de conferència, els joves activistes de tot el món van mostrar un increïble lideratge i una moral irreprotxable. Greta Thunberg ho va resumir molt be en el seu discurs."Us estic dient que hi ha esperança. Ho he vist. Però no ve per part dels governs ni de les corporacions. Ve per part de la gent."
Fotografia cedida per l'organització ecologista 350.org.
El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va publicar diferents informes que serveixen com a base al moment d'exigir una major acció per combatre la crisi climàtica, segons l'organització ecologista Greenpeace.
L'IPCC és una organització internacional integrada per un respectable equip de científics de diferents països. El grup va ser creat al 1988 amb la finalitat de realitzar estudis i avaluacions sobre els impactes socioeconòmics i ambientals del canvi climàtic, les causes, possibles repercusions i estratègies de resposta.
Un dels seus últims informes "El océano y la criosfera en un clima cambiante" aporta dades que alarmen no tan sols a la comunitat científica, sinó també als habitants de tot el planeta. Per exemple, els següents :
– L'augment del nivell del mar per a l'any 2100 podria ser gairabé d'un metre si el calentament global superés els 3º C.
– Els impactes de les emissions de carboni en els ocèans són molt més grans que en les dècades anteriors i es produeixen més ràpid del que s'havia previst.
– A mida que la temperatura del mar augmenti i els ocèans es tornir més àcids, la vida marina i els ecosistemes oceànics s'enfrontaran a majors amenaces. Fins i tot si el calentament global es limita a l'objectiu acordat (evitar que la temperatura promig del plangeta arribi a l'1,5C), es preveu que es perdrà fins el 90% dels esculls de coral d'aigües càlides.
– S'estima un desglaç generalitzat del permafrost (els gels permanents), durant aquest segle i el següent, que alliberarà entre 1.460 i 1.600 gigatonelades de gasos d'efecte hivernacle. Aquesta és una quantitat equivalen gairabé al doble del carboni que es troba a l'atmósfera.
– A finals d'aquest segle la freqüència de les onades de calor marines podria multiplicar-se per 50 (amb augments de temperatura de 3-4ºC) en comparació amb les de finals del segle XIX.
Una dona protesta durant la marxa de Madrid sostenint l'imatge d'un ull que ens diu que la gent està observant als polítics i a les empreses de tot el món en aquesta conferència COP25.
Foto: Hoda Baraka. Imatge cedida per l'organització ecologista "350.org".
Un altre informe de l'IPCC titulat "El cambio climático y la tierra" estableix la relació entre l'ús de la terra i el canvi climàtic.
L'Estudi revela dades com les següents:
– El 23% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle produïdes pels humans provenen de la desforestació, els incendis forestals i l'agricultura.
– Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle produïdes pel sistema alimentari en el seu conjunt, incluint la producció i el consum, representen fins el 37% del total de les emissions mundials causades pel ésser humà.
– El consum de carn va superar el doble en els últims 60 anys.
La manifestació contra el canvi climàtic a Xile va coincidir amb la manifestació de Madrid del 6 de desembre.
Foto: Fina. Imatge cedida per l'organització ecologista 350.org.
A la ciutat de Santiago les comunitats es van van agrupar durant les dues setmanes d'actuacions, tendes de treball i accions a la cima climàtica i la cima social per l’acció climàtica. Com la entrada de grups de tota latino America, ells van llençar el manifest climàtic, amb demandes polítiques per resoldre la crisis climàtica.
Activistes criden l’atenció de Japó amb una màscara de paper maixé del primer ministre Abe pel seu finançament del carbó.
Foto: Hanae Takahashi, amics de la Terra.
Finançament del carbó: noves investigacions van desvelar a la COP com els inversors han gastat 745 bilions de dòlars en noves plantes de carbó des del l’any 2015, data de l'acord de Paris. Mes de 1000 plantes noves de carbó han sigut planejades per tot el món, tot i que el secretari general de l'ONU ha cridat a no fer més plantes de carbó per a final del any 2020. 37.000 persones de tot el mon van firmar una petició per finalitzar la financiació del petroli, va ser entregada a la COP. Esperen que els bancs i els finançadors de l’explotació del petroli siguin el objectius prioritaris a la campanya del 2020.
Les ciutats intervenen per aturar la crisi climàtica.
Foto: 350 EECCA. Imatge cedida per l'organització 350.org
Les ciutats estan intervenint per aturar la crisi climàtica, recarregades per l'ativisme, on els processos de la ONU estan fallant. 24 ciutats de Turkia --incloent 3 de les 5 més poblades-- van fer una promesa oficial de complir amb la seva part de la responsabilitat del pacte de Paris, de mantenir l'escalfament per sota de l'1.5ºC per a l’any 2030. I dos comunitats més d' Ucraina han declarat nous plans per el 100% d'energia renovable: Trostyanets i Baraniuska.
Líders indígenes de Minga Indigena van entregar una carta demanant oficialment el reconeixement a la COP del 10 de Desembre.
Foto: Hugo Duchesne. Imatge cedida per l'organització ecologista 350.org
Les veus indígenes: els líders indígenes de tot Latino America es van fer escoltar a la COP25, tot i amb el canvi de localització a Europa en l'últim minut. Hi ha una cerimònia preciosa, ells van entregar una carta del canvi climàtic demanant que la consulta indígena formés part oficial de les negociacions. També van advertir en contra del mercat de carbó ‘un gran punt de debat a les negociacions’ com una falsa solució.
Redactor: M.Martos. Informació rebuda per correo electrònic de Greenpeace i de l'organització ecologista 350.org. Imatges cedides per 350.org i Greenpeace. Traducció de l'anglés al català de Ferran Martos. Informació sobre la conferència de Paris de l'any 2015 extreta de l'Oficina Cataluna del Canvi Climàtic.