Gemma Tarafa Orpinell, regidora de salut, envelliment i cures, explicant el nou contracte SAD (Servei d'Ajuda a Domicili), en la roda de premsa celebrada el passat 19 de desembre, a les dependències de l'Ajuntament de Barcelona.

Laura Pérez Castaño, tinenta d'alcaldia de drets socials, feminismes, LGTBI i justícia global de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa Orpinell, regidora de salut, envelliment i cures i Laia Claverol Torres, gerenta de l'Institut Municipal de Serveis Socials,  van presentar en roda de premsa, el passat 19 de desembre, el nou contracte SAD (Serveis d'Ajuda a Domicili), a les dependències de l'Ajuntament de Barcelona.

 

Què és el SAD (Servei d'Atenció o d'Ajuda al Domicili)?.

Els serveis d’atenció domiciliària són un conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d’edat, dependència o discapacitat tenen limitada l’autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància.

Serveis que inclou:

- Higiene i cura de les persones (bany, higiene corporal, canvi de roba, etc.)
- Ajuda fisico-motriu (aixecar, enllitar, caminar)
- Control de l’alimentació. Control de la medicació i cura de la salut.
- Menjars a domicili, neteja a domicili (manteniment, puntual i de xoc) i bugaderia.
- Acompanyaments fora de la llar (visites mèdiques, gestions bancàries, etc.)
- Orientació en l’administració de l’economia de la llar. Orientació i suport a les persones cuidadores.

La presentació de la nova licitació del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) va correr a càrrec de la tinenta d'alcaldia Laura Pérez Castaño, que va exposar breument que aquest servei representa per l'Ajuntament de Barcelona el segon contracte més important pel volum de despesa i pel servei que s'ha donat a més de 24.000  persones de la ciutat, durant l'any 2019, entre les quals, un 10,5% correspon a gent més gran  de 75 anys i un 20% correspon a gent per sobre dels 85 anys.

La tinenta d'alcaldia,Laura Pérez parlant de la situació laboral de les 4.000 treballadores que conformen el SAD. Aquestes treballadores han realitzat un total de 4,9 milions d'hores d'atenció a les persones grans.

La tinenta d'alcaldia va dir, en el seu discurs inaugural de la roda de premsa, que Barcelona vol ser una ciutat cuidadora i el SAD és un servei que garantitza una vida digna en totes les etapes i moments de la vida de les persones, per aquest motiu s'ha augmentat el pressupost destinat a aquest servei fins arribar a prop dels 100 milions (99,7 milions d'euros).

Laura Pérez va parlar també de la situació laboral de les més de 4.000 treballadores que conformen el SAD : "aquestes professionals de la llar, un equip de treballadores familiars, auxiliars de la llar" ..."que han realitzat a la nostra ciutat un total de 4,9 milions d'hores cuidant a la gent que més ho necessita"... " Hem pensat en elles per millorar les seves condicions laborals en aquest nou plec de condicions de la nova licitació".

Gemma Tarafa va parlar a continuació i seguint la mateixa línea que la tinenta d'alcaldia va  explicar que el punt més important del plec de condicions d'aquesta nova licitació del servei ha sigut el de les condicions laborals de les més de 4.000 treballadores que componen el SAD. En primer lloc, s'ha estipulat una pujada salarial per aquestes del 14% distribuïda entre els quatre anys següents, és a dir, aquest any haurà una pujada del 1%, l'any següent del 1%, l'any 2022 del 4% i l'any 2023, del 8%.

Quadre de millores per l'any 2020, en el nou plec de condicions del SAD.

Dels 100 punts que tindrà la licitació, 15 punts són per millores laborals. Això vol dir que les empreses que licitin aquest servei hauran de complir amb aquest requisit. Aquestes millores laborals consistiran en transformar les mitges jornades en jornades completes, cursos de formació, suport psicològic per a les treballadores, etc. Aquestes millores laborals de les treballadores es concentren en aquests tres punts:

1.- Transformar les mitges jornades en jornades completes.

2.- Augment de la formació de les treballadores.

3.- Suport psicològic a les treballadores, atès que moltes persones usuàries presenten una problemàtica diferent, sigui social, sanitària, mental, etc.

Un altra aspecte del plec de condicions és l'incorporació de dues figures professionals, el terapèuta ocupacional i l'integrador social. La primera figura s'haurà d'encarregar d'analitzar les situacions vitals de cada usuaria/i. L'integrador social, per la seva part, haurà de dedicar-se a aconseguir que la persona usuària no resti en una situació de soledat i intervingui per socialitzar el màxim possible a aquestes persones.

Integració social i sanitària.

Gemma Tarafa ha posat especial èmfasi en el tema de la integració social i sanitària del servei d'atenció domiciliària. Segons la regidora de salut, "les persones que atenem necessiten molt sovint d'un servei sanitàri  i social, al mateix temps que la cuidadora del SAD desenvolupa la seva feina puntual. Per aquest motiu les professionals del SAD que entrin en aquestes llars hauran d'estar coordinades amb els professionals sanitàris del CAP més proper, del CUAP més proper, etc.."

El plec de condicions s'ha consensuat, en aquest aspecte, amb  les representants de les treballadores i treballadors, així com amb les plataformes de dones i homes que han lluitat al llarg d'aquests últims anys per millorar les condicions laborals d'aquest col·lectiu i del Servei d'Atenció Domiciliària.

Es liciten 4 grans blocs a la ciutat de Barcelona.

Es liciten 4 grans blocs que divideixen la ciutat en quatre zones, de manera que els barris de Ciutat Vella, Sants-Montjuic, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, entrarien a formar part de la primera zona. Els barris de l'Eixample i Gràcia, conformarien la segona zona. Horta, Guinardó i Nou Barris representarien la tercera zona, i Sant Andreu i Sant Martí serien la quarta zona.

Aposta de proximitat.

Gemma Tarafa va parlar de la necessitat de que les treballadores del SAD atenguin sempre a les mateixes usuàries, "perquè s'estaleixi una relació més personal entre la usuària i la persona que realitza la cura, i per aconseguir-ho hem plantejat que un equip format per 10 o 12 treballadores atenguin com a màxim entre 40/60 usuàries."

Les illes o superilles de les cures.

"Volem que siguin 60 les illes a la ciutat de Barcelona organitzades en equips de 10 o 12 treballadores, que atendran a 40/60 usuàries cada equip. Ja s'havia fet una proba pilot al 2018 i durant l'any 2019, s'havien fet 8 més. A partir de l'any 2020 seran 60 superilles.

"Aquestes superilles volem que siguin la llavor de les superilles integrals, de tal manera, que a cada districte hi hagi una superilla amb més serveis dels que prescriu el SAD, que s'estableixi en aquestes una relació amb altres serveis socials i sanitàris, i culturals. En aquests propers anys pensem que podrem arribar a un mínim de 60 i un màxim de 120 superilles," va manifestar la regidora de Salut Envelliment i cures de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa.

El cinqué lot.

El cinqué lot sortirà a licitació a finals del mes de gener i consisteix en realitzar la tasca d'inspecció, que abans corria a càrrec de les mateixes empreses que guanyaven la licitació, i ara serà una empresa externa la que farà aquesta feina, segons la regidora Gemma Tarafa.

Referent a aquest punt, la Plataforma de Serveis Domiciliàris de Catalunya, formada per treballadores del SAD i familiars d'usuàris/es, ha manifestat a la nostra revista el seu desacord en que sigui una empresa privada la que realitzi la tasca d'inspecció. Aquesta feina, segons ells, hauria de executar-la una comissió mixta formada per membres de l'administració i treballadores del SAD.

Una reivindicació que ha quedat en el calaix ha sigut la de municipalitzar de nou el SAD, que havia sigut un punt del programa de Barcelona en Comú i una lluita permanent de totes les treballadores d'aquest servei.

La transformació radical del SAD, que va prometre Ada Colau en les últimes eleccions municipals, s'ha quedat coixa, perquè la prova pilot que volia realitzar, municipalitzant una part d'aquest servei que afectaria a més de 400 treballadores, mitjançant el Consorci de Salut i Social de Catalunya, no ha tingut el beneplàcit de la Generalitat de Catalunya que ha emès un informe desfavorable.

La comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar, a mitjans del mes de maig de l'any 2019, iniciar una prova pilot durant dos anys per gestionar directament entre el 8 i el 10% del SAD, el segon contracte més important del consistori, amb 4.500 professionals, 24.000 usuaris i una despesa anual de 84 milions d'euros.

ACORDS Comissió de Govern, sessió de 23 de maig de 2019.

"54. (20190120-IMSS) Promoure, en el marc de l’article 64 de la llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, una prova pilot prèvia a l’aprovació de la reglamentació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), amb l’objectiu d’analitzar la idoneïtat dels elements que haurien de constituir aquesta reglamentació i les condicions de prestació del servei. Aprovar inicialment la modificació parcial del sistema de gestió del SAD, establint que la forma de gestió de part d’aquest servei sigui de gestió directa a través d’encàrrec a mitjà propi en un àmbit determinat de la ciutat amb una zona estimada entre 2 i 4 àmbits territorials de Centres de Serveis Socials, que representen entre 257.000 i 514.000 hores anuals, per un període de 2 anys. Sotmetre a informació pública durant un termini de trenta dies el present acord mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, la Gaseta Municipal i el tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb l’article 160.1 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals."

Posar la cura al centre de la política i municipalitzar el SAD (servei d’atenció domiciliària) eren els objectius de Barcelona en Comú i en el seu ideari figuraven aquests punts com a prioritaris.

Barcelona en Comú parlava de que "en l’actualitat el milers de treballadors i treballadores que porten a terme els requeriments del Servei d'Atenció Domiciliària depenen d’entitats i empreses de l’economia social. Per assegurar la qualitat del servei i evitar la precarització, cal:

• Atorgar la màxima prioritat possible a les clàusules tècniques i socials que asseguren un bon funcionament del servei (com l’especialització de l’entitat gestora, la formació del personal, que el projecte estigui orientat al servei, la promoció de l'economia social i cooperativa, la incorporació de clàusules contra la violència, etc.).

• Fixar un preu/hora del servei que garanteixi un salari digne.

• Crear mecanismes de control, d’auditoria, de seguiment i, en cas necessari, de sanció de les entitats gestores dels serveis.

• Promoure espais de relació i de treball conjunt entre professionals.

• Ampliar la xarxa de serveis de proximitat destinats a la cura quotidiana de les persones grans i dependents a tota la ciutat, tot enfortint també les xarxes comunitàries de suport i els grups d’autogestió de les cures.

• Definir un pla d’actuació i viabilitat per assolir la municipalització del SAD."

Informació M. Martos.