Ramon Sanvisens Marfull fa vibrar, en les seves obres, els sembrats, les oliveres, les vinyes, els ametllers, el mar, amb una explosió de colors blaus, grocs i vermells.
Ramon Sanvisens va néixer a Barcelona, al barri del Clot, al 1917. Baltasar Porcel descriu la barriada on va arribar a aquest món el pintor "com un devastat, polsegós i surollós suburbi de fàbriques, sirenes, i fumeres, entre petits horts que desplegaven el seu fullatge amb cras verdor", en el seu llibre sobre l'artista intitulat "Sanvisens", editat per Àmbit Servicios Editoriales, al 1985.
Portada del llibre que Baltasar Porcel va escriure sobre el pintor Ramon Sanvisens.
La família del pintor mai va passar els agovis que molts dels seus veíns van patir, atès que tots els germans de Sanvisens lliuraven els diners guanyats treballant al seu pare i aquest poseïa una modesta fàbrica de fideus.
Fi de jornada. Oli sobre tela, 1.30 x 1.62 cm.
L’ambient de la Barcelona de fa un segle es caracteritza per ser un període d’una gran conflictivitat i efervescència social i política. Una mostra d’això és el fenomen del pistolerisme, que va produir-se durant el sexenni comprès entre els anys 1917-1923, tot i que també hi ha cronologies que situen el fet històric entre 1919-1923, just quan s’intensifica la violència i la mobilització entre els bàndols enfrontats. El pistolerisme es defineix com l’enfrontament armat que van protagonitzar els anomenats grups d’acció anarcosindicalistes de la CNT i la patronal. La patronal va impulsar la creació del Sindicat Lliure i va finançar bandes de pistolers a sou per contrarestar l’auge de la reivindicació obrera, comptant amb la connivència i suport de la policia i l`Exèrcit.
Cada bàndol assumeix la via de la violència com a necessària per imposar-se, tot i que en el cas de la patronal, aquesta troba el suport d’un terrorisme d’Estat encarnat en el finançament de les bandes de pistolers, mitjançant la Federació Patronal de Barcelona, encarregada de sufragar els grups de pistolers mercenaris com el liderat pel comissari policial Manuel Bravo Portillo o, posteriorment, el fals baró Köenig. El conflicte finalitza amb el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera de setembre de 1923, deixant un rastre de 424 morts pertanyents als dos bàndols, aixi com també d’obrers de filiació desconeguda i altres víctimes col·laterals.
Amb el temps Ramon Sanvisens no recordarà res d'aquest període i els seus quadres evocaran les primeres clarors del dia, els crepuscles, els obrers creuant entre els ubérrims solcs entrant o sortint de les fàbriques.
Començament de jornada. Oli sobre tela, 97 x 1.30 cm.
El 1933 Ramon Sanvisens ingressà a l'Escola d'Arts i Oficis del Clot, on fou deixeble de Domènec Soler. L'edifici on es va ubicar l'Escola va ser projectat inicialment com a alberg nocturn, funció que no va arribar a complir mai. L'any 1893, es va inaugurar a Sant Martí de Provençals una Escola Municipal d'Arts i Oficis abocada a formar càrrecs tècnics i industrials, que, després de tenir diverses seus, es va situar al carrer Rogent.
Escola Municipal d'arts i oficis, situada al carrer Rogent de Barcelona. Foto de M.Martos.
Dos anys després, Sanvisens va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de Llotja, on fou deixeble de Lluis Muntané. Amb l'esclat de la Guerra Civil fou mobilitzat per anar al front. Posteriorment, es matriculà de nou a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on va ser deixeble de Monreal i Tejada, Miquel Farré, Emest Santasusagna, Pérez Dolz, Francesc Labarta i Enric Monjo.
Bodegó. Oli sobre tela, 73 x 92 cm.
La natura va ser per Sanvisens un dels seus grans motius, que va reflectir amb entusiasme en els seus quadres. Les oliveres, els ametllers, els camps de blat, les vinyes, envoltats de montanyes, de núvols taronja o moguts pel vent, tot queda impressionat en les teles al oli, o en les pintures al pastel o a les aquarel·les que va pintar en un procés de l'exaltació del color.
Els mestres amb qui primer va conectar van ser els pintors catalans: Nonell, Gimeno, Mir, Angalda Camarasa, Cabanyes, Llimona, Sisquella, Joan Serra, Mallol Suazo, Capmany, Mercad, Sunyer. Joaquim Mir, de manera singular va exercir la seva influència en ell durants els anys de postguerra. Va treballar amb Mir l'estiude 1939 a la localitat de Gualba.
Al 1945 va aconseguir una beca, que li permetrà viatjar per tot Europa. Els expresionistes alemanys li arrabassen. L'impresionisme, el postimpresinonisme, pintors com Van Gogh, Cesánne, Gauguin i un dels més subtils coloristes de la història Pierre Bonnard omplen la seva ment de formes i colors.
Collite d'olives. Oli sobre tela, 89x116cm.
Un resum de la trajectòria pictòrica del pintor, segons exposa Baltasar Porcel en el seu llibre "Sanvisens", pot dividir-se en dues espaiades etapes. La primera estarà dedicada a aconseguir ambients, a plasmar climes, incidint en el clarobscur, gama de gradacions. Amb una voluntat de transcripció real: la natura morta ha de ser-ho, per sobre de tot. Al voltant de 1970, es produeixen els símptomes de canvi, que acabaran conduint tot el procés cap a la lúdica exacerbació del color.
Sardanes a la platja. Oli sobre tela, 73x92 cm.
Els impressionistes van marcar a Sanvisens. Segons el novelista Baltasar Porcel, el "plein air" dels pintors impressionistes va marcar a Sanvisens les possibilitats, el va inspirà el sabor dels espais oberts, en contrast amb les succesives vanguardistes, que han el·laborat la seva obra en els estudis. Un viatge a Andalusia farà que s'enfronti amb els blancs imperiosos de llum, que mitigarà la seva devoció per Mir. Cadaqués, des de l'assolellada marina, li oferirà els blaus, els verds...Sitges, Canyelles, acabaran conformant un territori mític sobre el que concentrarà gairebé tot el seu ardor plàstic.
La model de l'estudi. Oli sobre tela, 81x100cm.
En 1986 es va celebrar l'última exposició en vida del pintor, organitzada per la Fundació de la Caixa de Barcelona. Aquesta mostra es va traslladar, poc temps després, a Madrid. La matinada de l'1 de març de 1987 va morir a la Clínica Sant Josep de Barcelona.
La batuda. Oli sobre tela, 114x146cm.
Blat verd. Oli sobre tela, 114x146 cm.
Barques i nens (Sitges). Oli sobre tela,81x100 cm.
Informació, Imatges i comentaris extrets del llibre "Sanvisens", de Baltasar Porcel, de l'editorial ÀMBIT SERVICIOS EDITORIALES, SA.