Refugiats de la República Democràtica del Congo. Foto ACNUR.
A la República Democràtica del Congo, el segrest de nens i nenes és una arma més dels rebels amb la que torturen a la població, segons ACNUR.
A la República Democràtica del Congo, el segrest de nens i nenes és una arma més dels rebels amb la que torturen a la població. "Els rebels arriben als nostres pobles, agafen als nostres fills i desapareixen amb ells". Així ens ho explica Augustine, mare d'una nena de sis anys segrestada. "No tinc esperança, mai tornaré a veure a la meva filla." Amb testimonis desgarradors com el seu, les mares de fills segrestats trenquen el silenci en aquest video que veureu a continuació.
La violència a la República Democràtica del Congo dura més temps del que ens podem imaginar. Des d'un dels colonialismes més ferotges de la història, en el conegut com a Congo Belga, fins a la dictadura de Mobutu i la guerra del coltan.
En aquest escenari, als nens els fan servir com a arma de guerra. Quan una dona pregunta quàntes mares han perdut als seus fills, les mans aixecades ens deixen sense paraules. Gairabé totes han perdut l'esperança de tornar a veure els seus fills. A mida que el conflicte empitjora, milers de nens desapareguts son segrestats, segons ACNUR.
4,5 millones de persones es troben desplaçades a la República Democràtica del Congo degut a la violència indiscrimada que colpeja el país des de fa dècades. Malgrat el tractat de pau que es va signar al 2003 i que va posar fi a la guerra civil, el rebrot de la violència al 2018 i la onada de combats que s'han succeit fins avui han deixat a centenars de milers congolenys en greus dificultats per aconseguir coses tan bàsiques com un plat de menjar diari o un refugi digne.
A més, aquesta violència ha obligat a 887.079 persones a fugir a països veïns cercant un lloc segur. Aquells que han aconseguit escapar, han deixat tot enrere per salvar les seves vides i s'enfronten a mesos o potser anys vivint en camps de refugiats o desplaçats lluny de la seva llar.
El 60% dels desplaçats i refugiats són dones i nens. A la República Democràtica del Congo, una dona és violada de mitjana més d'un cop al llarg de la seva vida.
1 de cada 5 persones son menors de 5 anys i molts d'ells viatjan sols. A això s'ha de sumar el brot d'èbola que va surgir a les provincies de Kivu Norte e Ituri a l'agost de l'any 2017 i que ja ha causat la mort de més de 1.900 persones mentre que altres 3.000 nous casos han sigut reportats durant l'any 2018.
Clica aquí si vols llegir l'Informe Anual 2018 d'ACNUR.
El genocidi congolès.
El genocidi congolès fa referència a una sèrie de ben documentades atrocitats, comeses en el periode comprés entre 1885 i 1908, en l'Estat Lliure del Congo (avui República Democràtica del Congo) que en aquell moment era una colònia sota el domini personal del rei Leopoldo II de Bèlgica.
Aquestes atrocitats eren conegudes pels contemporanis europeus com "Horrors del Congo", i estaven particularment associades amb les polítiques laborals utilitzades per a la recolecció del cautxú natural per a l'exportació.
Durant l'època de dominació belga i sobretot durant l'establiment de l'Estat Lliure del Congo, propietat del rei Leopold II de Bèlgica, la població aborigen va ser explotada a les mines de diamants i a les plantacions de cautxú en unes condicions pràcticament esclavistes que incloïen pràctiques com les amputacions de la mà. Durant aquest període van morir entre 5 i 15 milions de congolesos, segons estima Adam Hochschid en el seu llibre "El fantasma del rei Leopold". A més, els belgues no permetien l'accés a la població originària a l'ensanyament superior, com a part d'una política per mantenir la dependència a la metròpoli.
La guerra dels mòbils. El conflicte a la República Democràtica del Congo
La riquesa d'un poble pot esdevenir en la causa de la seva pobresa.
La Columbita i la Tantalita, més coneguda com a Coltan, es tracta d'un mineral molt lligat amb les nostres necessitats i usos diaris. Els mòbils, la Play Station o l'ordinador que ara mateix estem fent servir, són alguns exemples de l'ús que en fem d'aquest mineral. Un mineral estratègic utilitzat també per la fabricació de misils balístics, satèlits, la indústria espacial o el futurs trens magnètics, entre d'altres. Cotitzat a la borsa de Londres fins a 400 dòlars/kg.
Després de la independència als 60s, el general Mobuto derroca al govern de torn. En molt poc temps aquest ex-general, que havia servit al exèrcit belga, va fer-se amb el control de tots els ressorts del poder fins el 1997. Durant tot aquest temps, aquest personatge va anar acumulant una de les majors fortunes de tot l'Àfrica: estem parlant de més de 5000 milions de dòlars, que és l'equivalent a tot el deute extern acumulat pel seu país al final dels 80s.
No obstant, aquesta situació va canviar amb el final de la Guerra Freda i del suport de l'amic americà. En poc temps una gran força militar diversa i heterogènia s'aglutina en torn a la figura de Desirè-Kabila. Els aconteixements evolucionaren molt ràpid i abans d'acabar 1997 el general Mobuto ha d'abandonar el país i el poder es ocupat per Kabila. Aquest comptarà amb diversos suports: grups armats al servei de traficants i mercenaris sense escrúpols, el recolzament d'alguns governs de països veïns, i la decisiva ajuda, directe o indirecte, de la ja potència hegemònica: els EUA.
Al 1998, i, només un any desprès de l`unitat de forces heterogènies que van portar a Kabila a dirigir la República, aquesta, comença a debilitar-se i floreixen els interessos particulars i els veritables fins que perseguien tots aquells països, potencies i grups diversos que l’havien donat suport. Així, Rwanda i Uganda, amb el suport implícit dels EUA, s’embarquen en una nova rebel•lió i tornant a fer operacions encobertes d’ocupació de zones del país.
Al mateix temps, altres països sortiren en defensa de Kabila, a canvi, evidentment, que desprès aquests favors siguin compensats amb contractes d’explotació per les seves companyies de extracció de recursos naturals. Fins a vuit països d’aquest continent es veuran implicats i prendran partit d’una o un altre manera. A més a més, hem de comptar amb la presència indirecta de l’altre gran potencia occidental en la zona, França, que també intentarà prendre partit. Per complicar-lo més tornen a aparèixer petits, però nombrosos grups armats, que a les ordres, en la majoria dels casos de grans traficants de diamants, minerals i armes, s’implicaran en aquesta guerra i faran de la seva prolongació i manteniment un fi mateix.
Aquesta guerra, aquest conflicte obeirà de manera oficial a moltes causes, com el suposat suport de Kabila als refugiats hutus, responsables de la matança i genocidi sobre els tutsis en Rwanda a meitat de la dècada dels 90s, o els incompliments dels contractes signats per Mobuto i desprès ratificat per Kabila amb les grans multinacionals occidentals, però, tot això serà fum, realment torna a ser una guerra, pel control del recursos naturals, per els minerals i en concret per aquells que en aquell precís moment més es cotitzen en la bossa de Londres.
Una guerra per la cobdícia i el control d'allò de sempre, promoguda per els de sempre, però que aquesta vegada amb un plus que la definirà com una veritable catàstrofe, una de les majors del final del segle XX, de fet s’ha descrit com la Primera Guerra Mundial Africana.
No us penseu que és una exageració, com hem d’interpretar si no, la xifra de tres milions de morts que provoca aquesta guerra des de 1998-2002. I, encara més, com hem de analitzar que d’aquests tres milions, gairebé un milió fossin nens.
Aquesta guerra, i malgrat que al 2002 es va signar un Acord de Pau entre Rwanda i Uganda amb la RDC, hem de dir que encara a dia d’avui la situació està oberta i és molt preocupant.
Informació i imatges facilitada per ACNUR. Traduït al català per la redacció de Las afueras. Informació del genocidi extreta de Vikipèdia i de Relats en Català (informació facilitada per Laia, sobre la relació entre el coltan i els països i les empreses que lluiten per aconeguir el seu control).