El Col·legi de Periodistes de Catalunya celebra la tradicional trobada entre col·legiats i l'alcaldessa de Barcelona per apropar la seva gestió política als periodistes.
Ada Colau ha respost a les preguntes del degà del col·legi de periodistes de Barcelona, Joan Maria Morros, en la tradicional trobada entre els periodistes col·legiats/des i l’alcaldessa de Barcelona, aquest dijous, 23 de gener, a les dependències del col·legi.
L'Alcaldessa Ada Colau ha manifestat referent al canvi climàtic que "L’Ajuntament de Barcelona està fermament compromès a escala local amb les polítiques climàtiques marcades tant en l’àmbit europeu com internacional. Ha subscrit tots els acords importants, entre els quals el Pacte d’alcaldes i alcaldesses per a l’energia i el clima, i treballa en xarxa amb altres ciutats per anar plegats cap a la transició energètica."
Segons la Declaració d'emergència climàtica de l'Ajuntament de Barcelona, del 15 de gener del 2020, "estem davant d’un dels reptes més importants i complexos que ha hagut d’afrontar mai la humanitat. Segons els últims estudis del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), si no es produeixen canvis dràstics i es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), és “extremadament improbable” assolir els objectius de no superar l’1,5 °C de temperatura mitjana global de la Terra marcat a París.
De fet, aquest augment de la temperatura ja és observable a Catalunya, on la temperatura mitjana anual ha augmentat gairebé 1,2 °C en els últims 65 anys. Si se segueix el ritme actual d’emissions, és probable que la temperatura mitjana del planeta pugui arribar a augmentar més de 3 °C a finals de segle. Els reptes són majúsculs tant en mitigació com en adaptació.
Ens cal un replantejament del nostre model de producció i consum, la nostra cultura i del nostre estil de vida. De fet, les contribucions nacionals compromeses a l’Acord de París (2015) són insuficients per assolir els objectius marcats. Cal augmentar l’ambició i establir els mecanismes i instruments necessaris per descarbonitzar l’economia i arribar, el 2050, a ser neutres en carboni."
Tenim 10 anys per reduir les emissions de GEH antropogèniques un 45%, cosa que permetria assolir la neutralitat en carboni el 2050, si no volem sobrepassar aquests augments de temperatura i que els seus efectes siguin irreversibles. És poc marge de temps per actuar. Per això calen mesures urgents, contundents i efectives. Hem d’actuar sense més dilacions i amb la implicació de la ciutadania.
Estem davant d'una emergència climàtica.
La crisi climàtica afecta les nostres vides i ens afectarà molt més. Segons els escenaris analitzats, encara que arribem a l’escenari compromès (reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle segons l’acord de París), es preveu el següent:
Increments de temperatura importants, per exemple, 8 vegades més onades de calor a finals de segle en l’escenari compromès o 16 vegades més en el passiu. Tots els indicadors mesurats relacionats amb la calor evidencien un increment en els darrers 34 anys.
Disminució de la pluja acumulada a la ciutat d’entre un 14% i un 26% per a finals de segle per als dos escenaris. En l’escenari passiu, a l’horitzó 2050, es preveu una necessitat de recurs addicional d’aigua potable de 18 hm3/any. A més, els esdeveniments de pluja extrema seran més freqüents, de manera que el que abans passava cada 50 anys, es preveu ocorri cada 35 anys.
Pèrdua d’entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a la majoria de platges. La platja de Sant Sebastià podria arribar quasi a desaparèixer en el pitjor dels escenaris.• Augment del risc d’incendi a Collserola i pèrdua de biodiversitat.
Empitjorament de la qualitat de l’aire.
Les ciutats generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernalce mundials i la mobilitat és responsable d'un 40% d'aquests gasos.
Barcelona va consumir 14.995 GWh d’energia final l’any 2017, l’equivalent a 9,25 MWh de mitjana per habitant. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Barcelona l’any 2017, considerant el mix elèctric de Catalunya, van ser de 3.413.260 tones de CO2-e, 2,11 t CO2-e/hab.
Les ciutats són gran consumidores de recursos i d’energia (generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle mundials (GEH), però també tenen bona part de la solució a les seves mans. Les ciutats tenen un immens potencial i també una forta voluntat de canvi.
La reducció d’emissions s’ha d’abordar des de tots els sectors, però sobretot des del transport (responsable de gairebé el 30% de les emissions), el sector domèstic (20,40%) i el de serveis (20,59%).Aquestes són les emissions que es comptabilitzen a escala de ciutat, però l’ac-tivitat d’algunes infraestructures com el port i l’aeroport generen també un gran impacte. S’ha fet una càlcul aproximat sobre les emissions del port i l’aeroport —les grans infraestructures de transport— que va més enllà de les que actualment s’assig-nen a la ciutat d’aquestes infraestructures en el Pla Clima per tal de correspon-sabilitzar-les.
Emissions de CO2-E per sectors a la ciutat de Barcelona:
Port i aeroport: 12,86%; Domèstic: 20,4%; Serveis: 20,59%; Indústria: 7,67%;Tractament de residus municipals: 10,67%; Altres: 0,4%; Transports: 27,41%.
La mobilitat és responsable d’un 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que s’imputen a la ciutat de Barcelona. L’actual model de mobilitat té encara una forta dependència dels combustibles fòssils, especialment relacionada amb l’ús del vehicle privat motoritzat, però també amb el transport marítim i aeri.
El model de mobilitat actual no només contribueix activament al canvi climàtic sinó que comporta una elevada emissió de contaminants a escala local que afecten la salut de la ciutadania (NOX, i PM). És necessari un canvi radical del model de mobilitat a escala local i regional, i alhora un ús més racional de les grans infraestructures, com el port i l’aeroport. Volem una ciutat amb un model de mobilitat més sostenible i amb una petjada de carboni menor, i que aquest canvi comporti en paral•lel una transformació de l’espai públic on les persones siguin les protagonistes.
Barcelona ha de ser una ciutat per viure-hi.
Cada cop són més nombroses les veus que reclamen mesures urgents i que demanen un nou model de ciutat, més verda, equitativa i saludable. Una ciutat per viure-hi.
L'Alcaldessa Ada Colau opina que "ens hem de protegir i cuidar, especialment els més vulnerables. Fa temps que treballem per millorar la xarxa de transport públic, promocionant l'ús de la bicicleta, la pacificació de més carrers i la creació de superilles, entre altres mesures.
Però això no és suficient. Hem de limitar el trànsit dels vehicles més contaminants. Per aquest motiu hem creat la zona de baixes emissions (ZBE) permanent a partir de l'1 de gener de 2020. Barcelona se suma així a ciutats com Estocolm, Londres o Berlín, que ja han implantat mesures similars amb molt bons resultats."
Informació i imatges de M.Martos. Vídeo del col·legi de periodistes de Catalunya. Fotografies de la tempesta de Paco Martos.