Foto de la concentració a la Plaça Universitat dels joves abans de sortir en manifestació per lluitar pel futur del planeta

"Canviem el sistema, no el clima", (frase del moviment #FridaysForFuture: en vaga pel canvi climàtic cada divendres).

Una persona que hagi fet servir la bicicleta o un mitjà de transport públic al llarg de la seva vida laboral, per anar a la feina, ha col·laborat a mantenir el planeta en les mateixes condicions que li havien llegat els seus avantpassats. Si aquesta persona, a més, recull l’oli usat de la paella i el diposita en un recipient, perquè pugui ser reciclat, o recicla el plàstic, ajuda a que les aigües de les platges estiguin més netes.

Podria semblar que l’esforç d’aquest esser humà per mantenir l’aire lliure de partícules nocives per a la salut, no hagués servit de res, però no és així. És mesurable aquesta aportació i si sumen a tot això que aquesta persona ha intentat no consumir impulsivament objectes que generen gasos d’efecte hivernacle, i preferenment ha comprat productes de proximitat, ha contribuit mínimament a disminuir  les emisions a la atmosfera de diòxid de carboni (CO2). 

La petjada del carboni mesura les emisions de diòxid de carboni (CO2) que es realitzen en la cadena de producció de bens, des de l' obtenció de matèries primeres fins al tractament de deixalles, pasant per la manufacturació i el transport, és a dir, quantifica les emisions de gasos d'efecte hivernacle que es generen al llarg del cicle de vida dels productes o serveis. El càlcul d'aquesta petjada de carboni és un instrument eficaç per a les empreses i organismes públics que vulguin reduïr els seus costos energètics.

Si durant 38 anys, l’aire que respirem s’ha vist privat de milers de quilograms de CO2 i d’altres elements, tan nocius o més que aquest, ha sigut gràcies a que han hagut moltes persones en aquest món que han aportat el seu petit grà de sorra per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Aquestes persones van aprendre de gent com els primers ecologistes, que formaven part del Comitè Antinuclear de Catalunya. Des de llavors moltes més s’han afegit i han recolzat aquest comportament amb el planeta. Les administracions públiques i el poder econòmic mundial no han estat a l’alçada del que demanava la Terra.
M. Martos, redactor de Las afueras, va participar en una de les primeres manifestacions en protesta contra la contaminació, pujat a una bici que no deixaria d'usar-la al llarg de la seva vida laboral com a mitjà de transport, convocada pel Comitè Antinuclear de Catalunya, sota el lema "Contra totes les contaminacions", a les Rambles de Barcelona (pàgina 17 del diari «El Noticiero Universal», de data 10 de desembre de 1979). Els manifestants reivindicaven uns transports públics gratuïts i no contaminants; restriccions al transport privat motoritzat per la ciutat ; la posada en marxa immediata d’un carril bici en tota la ciutat; el control de fàbriques i activitats contaminants i la reforestació de la serralada de Collserola, així com la creació de zones verdes, tot això per aconseguir un aire més pur a la nostra ciutat.
Els manifestants cridaven eslògans com «Cotxes assassins, bicicletes al poder», «volem viure, no sobreviure», o «els primers de desembre, fum, fum, fum», "contra polució, movilització."

Entre 4.500 i 5.000 persones es van manifestar contra la contaminació atmosfèrica, aquell dilluns assolellat del 10 de desembre de 1979, per les Rambles de Barcelona (pàgina 7 del diari Tele/Expres). El vent que bufava feia més agradable la atmòsfera barcelonina. Era un vent procedent d'una profunda borrasca centrada en Irlanda, que havia aconseguit desplaçar l'anticiclò que des de feia dues setmanes estava situat a sobre d' Espanya i que estava posant en risc la salut dels ciutadans.

La contaminació era llavors un fet permanent, que s'ha anat agreujant amb el pas del temps. La ciutat de Barcelona portava més d'una setmana molt afectada pels gasos d'efecte hivernacle arribant a uns límits realment perillosos. Segons manifestava el CANC (Comité Antinuclear de Catalunya), "la realitat és que la contaminació és un fet permanent que acompanya sempre a la ciutat de Barcelona i a les ciutats del voltant. Però les autoritats només creuen que han d'aplicar mesures (certament inutils) quan s'arriba a límits intolerables".

Han transcorregut 40 anys, aproximadament, i el moviment ecologista està revitalitzant-se amb les aportacions dels joves estudiants que cada divendres es manifesten en contra del canvi climàtic per tot Europa.

Eva Saldaña, llicenciada en Ciències Biològicas (especialitat Ecologia) per la Universitat Autònoma de Madrid, i directora de Movilització de Greenpeace, ha publicat en el seu blog la següent informació, que la redacció de la revista Las afueras ha traduït al català:

Greta Thumber, una adolescent sueca de 16 anys, cansada de la inacció dels governs, va començar una vaga escolar a les portes del Parlament suec, el passat mes d’agost, per demanar als partits polítics que actuessin amb urgència per frenar el canvi climàtic. Més tard, a la 24 conferència sobre canvi climàtic organitzada per l’ONU en la localitat de Katovice (Polònia), va agitar amb les seves contundents paraules les ments adultes: «En l’any 2078 celebraré els meu 75 aniversari. Llavors, si tinc filles o nets, potser em preguntin per què (la vostra generació) no va fer res quan encara hi havia temps per actuar.» i va propagà un moviment inspirador que s’ha multiplicat pe tot el mon. Cada divendres, estudiants d’arreu s’han anat sumant al que s’anomena les vagues pel clima o els divendres pel futur, #FridaysForFuture.
Aquesta jove generació s’ha contagiat de justícia climàtica. Ha sortit al carrer a la Haia, a Berlín, als EEUU i Austràlia, a Estocolm, Londres, etc. Volen proves reals de que els governs i els poders econòmics per fi realitzaran un pla de polítiques ambicioses per donar resposta a la urgència reclamada pels científics. I les volen ja !. Sota el lema «canviem el sistema, no el clima».
Al territori espanyol, el moviment encara és tímid, però palpita per les localitats de Girona, Barcelona, Madrid, etc.. Comença una nova primavera per a un moviment juvenil que ja està col·lapsant mentalitats adultes. En una societat on es potencia la competitivitat i l’individualisme, s’estan connectant, actuant cada divendres, generant dinàmiques de cooperació essencials per la construcció d’una nova realitat i impulsant la propera cita, el proper repte: la vaga global d’estudiants contra el canvi climàtic el proper 15 de març.
Des d’organitzacions com Greenpeace, que portem temps aportant petits grans de sorra al canvi, somiàvem amb això. I ho esteu fent. Estem profundament admirades, inspirades i motivades a recolzar des del respecte, escoltant el que necessiteu, sense figurar. Les nostres portes obertes com adultes responsables de les nostres generacions futures per posar-vos en xarxa, per donar-vos difusió... Aquí podeu trobar un espai per amplificar vostres propostes i que el moviment que lidereu sigui més gran.
Com diu Greta: «El canvi real pertany a la gent. Ha arribat l’hora d’actuar i ha de ser ara», A per ell joves del mon. Us acompanyem !!!

Vaga General Estudiantil Europea contra el canvi climàtic el 15 de març.

El capitalisme mata el planeta. El medi ambient és més important que els beneficis empresarials.

Els adolescents ocupen la Plaça Universitat de Barcelona des de les dotze hores del matí d'aquest assolellat divendres de març. Amb cartrons i rotuladors de colors a les mans elaboren els seus discursos: curts, contundents, incisius, enginyosos, passionals, de ràbia acumulada durant la seva curta existència, però amb més raó que qualsevol ancià savi.

Fabriquen les seves pancartes que enarbolen amb els seus braços, mentre criden que "se'ns acaba el temps, i a vosaltres les excuses". Demanen "sentit comú, poc més que això", i ens recriminen que el "vostre egoïsme estigui matant el seu futur".

Avui, divendres,15 de març, més de dos mil estudiants han deixat d'anar a l'institut, a l'escola, a la universitat per fer costat a la resta d'estudiants del món que han sortit al carrer a donar-nos una lliçò de com hem de viure els humans, perquè sembla que el dia que ens van explicar a nosaltres, la gent gran, que la terra pot viure sense nosaltres, però nosaltres no podem viure sense ella, aquell dia, no vam ser a classe.

Ens pregunten  els joves: "el clima està canviant, per què no nosaltres?". Escriuen i ens mostren la seva sentència: "Només tenim un planeta i aquest no disposa de sortida d'emergència". Ens diuen que  sinó reduïm la nostra petjada ecològica tots morirem asfixiats, per manca d'aire respirable, a causa de la contaminació i de la tala indiscriminada d'arbres a l'Amazònia o per les deixalles acumulades per les compres impulsives, o intoxicats pels microplàstics que menjen els peixos i que acaben en els nostres cosos. Costa tant adonar-se que l'escalfament global de la terra l'estem provocant nosaltres, costa tant d'aprendre aquesta lliçò?

Reportatge i fotos de M.Martos.

La humanitat té 12 anys per evitar un desastre ambiental catastròfic.

«La lluita contra la destrucció del planeta s’ha convertit en una qüestió de supervivència vital. L’últim informe de l’ONU sobre el Canvi Climàtic estima que «la humanitat té 12 anys per evitar un desastre ambiental catastròfic». L’any passat ha estat el quart més càlid des del 1850 i en els propers cinc anys es preveuen temperatures rècord en les grans ciutats, on hi viu més de la meitat de la població mundial. Els oceans estan perdent oxigen a passos de gegant a causa de l’escalfament marítim. El nivell global del mar pujarà més de mig metre durant els propers 80 anys, cosa que provocarà seriosos problemes a moltes ciutats costaneres. Es calcula que en deu anys, a causa de l’escalfament global, l’Àrtic es quedarà totalment sense gel durant l’estiu. Sense anar més lluny, en la ciutat asturiana de Gijón la contaminació s’ha multiplicat en un 2.300 per cent en 2018.

El sistema capitalista ens condueix a la catàstrofe ecològica, segons el sindicat d'estudiants.

Davant aquesta realitat, la hipocresia dels governs capitalistes de tot el món no té límit: convoquen nombroses cimeres sobre el clima i aproven protocols mediambientals que són incomplerts sistemàticament per les grans multinacionals del petroli, del gas, de la siderúrgia, de les elèctriques. Milers d’hectàrees són desforestades cada any a l’Amazònia brasilera, els oceans són arrasats de recursos pesquers i tractats com a escombraries, els abocaments tòxics de les mines són quelcom quotidià, i la contaminació que provoca la indústria automobilística o de processament d’aliments ha arribat a un punt insostenible. Però els governs ho consenten com a part de la lògica implacable del capitalisme.
La responsabilitat d’aquesta destrucció mediambiental és molt concreta: són les grans empreses, i els governs al seu servei, els que posen per davant l’acumulació de beneficis a costa del que sigui. Es calcula que el 63 per cent de les emissions de CO2 a nivell mundial és conseqüència de l’activitat de 90 multinacionals, i tan sols a Europa el 60 per cent de la contaminació és produïda per 5 d’aquestes.
Com és possible que en un moment en què els avanços científics permetrien frenar el canvi climàtic i garantir un món sostenible ecològicament, aquest s’hagi agreujat alarmantment? La raó és òbvia: el sistema capitalista es basa en la producció pel màxim benefici d’una minoria, encara que això suposi atur massiu, precarietat, retallades, privatització de la sanitat i l’educació públiques i destruir el medi ambient en el qual vivim.

Divendres de revolució per la vida.

Des del passat mes de novembre desenes de milers d’estudiants de Bèlgica, Alemanya, Gran Bretanya, Austràlia i més països han protagonitzat mobilitzacions contra el canvi climàtic i els efectes catastròfics que aquest sistema provoca en el medi ambient.
La mobilització per la supervivència del planeta no està separada de la resta de reivindicacions socials i educatives per les quals hem lluitat durant tots aquests anys. Hem d’aixecar un gran moviment que uneixi el jovent, els treballadors i treballadores, a tots els sectors oprimits per aconseguir un canvi real en la societat: acabar amb el control asfixiant que exerceix sobre la producció mundial un grapat de grans multinacionals, i establir la planificació de l’economia de manera racional i respectuosa amb el medi ambient, garantint la plena ocupació, salaris i serveis públics dignes, i justícia social.»

Text extret del blog del Sindicat d'estudiants.

Reportatge fotogràfic de M.Martos.