- Trabajo propio
- CC BY-SA 3.0
- File:Памятник Ленину (пл. им. Ленина, Донецк).jpg
- Creado el: 12 de julio de 2013
- Subido el: 29 de septiembre de 2013
- Ubicación: 48° 0′ 8,5″ N, 37° 48′ 17,36″ E
.jpg¶ms=48.00236_N_37.804821_E_&language=es){kind=link}
"....Aquí, sota les bombes pro-europees que no cessen de picar els barris residencials de Donetsk o Gorlovka, en una república pària que ningú reconeix, aïllats gairebé completament del món, cap de nosaltres té més passat que el que diu tenir....."
_________________________________________________________
"..Separatistes pro-russos", la gent més estigmatitzada d'Europa.
"....El grup que ha entrat en el Don Kalyan és, sens dubte, bastant pintoresc i ve a representar molt bé aquesta una miqueta exòtica aliança que s'ha format aquí en el Donbass entre persones que procedeixen de diferents tradicions polítiques, i amb trajectòries vitals i maneres d'interpretar el món i d'entendre la vida també molt diferents. Cap d'ells ha vingut al Donbass a guanyar diners. No he conegut a ningú que hagi vingut a Donestk a fer-se ric. La majoria van venir a Donetsk per una mescla de motivacions polítiques i personals. Van venir, sens dubte, moguts pel desig d'ajudar a aquesta gent a la qual consideren víctimes d'un conflicte iniciat en els despatxos de Washington. Un conflicte que ha destruït a la Ucraïna que coneixíem. I que ha transformat el país en un Estat fallit. Una bomba de rellotgeria instal·lada per l'administració Obama en l'Est d'Europa. I que pot esclatar en una guerra termonuclear i portar-li-ho tot per davant. Tots els estrangers que he conegut a Donetsk pensen així. Són aquí per a evitar una nova Gran Guerra a Europa.
No obstant això, alguns d'aquests voluntaris estrangers que van arribar a Donetsk ho van fer també moguts per diferents motius personals. Per a buscar aventures, per a buscar-se a si mateixos, per a fugir d'alguna cosa o d'algú, per a reinventar-se. Encara que no siguem conscients d'això, tots els que som aquí hem vingut una mica per a reinventar-nos i reconstruir, d'alguna manera, la nostra pròpia identitat. Tots tenim algun estigma que ens ha empès a venir fins aquí. Per a conviure amb persones estigmatitzades com nosaltres. Els ucraïnesos "separatistes pro-russos", la gent més estigmatitzada d'Europa. Semblem tots trets d'un estudi de cas del sociòleg Erving Goffman.
Aquí, sota les bombes pro-europees que no cessen de picar els barris residencials de Donetsk o Gorlovka, en una república pària que ningú reconeix, aïllats gairebé completament del món, cap de nosaltres té més passat que el que diu tenir. Et pots fins i tot inventar un passat que ningú et preguntarà res. Per aquí hi ha una noia que es diu Emily. Una dona jove que va aparèixer un dia pel "Centre Miguel de Cervantes". Un club social que compta amb suport institucional de la universitat i on ens trobem periòdicament una vintena d'espanyols, llatinoamericans i estudiants d'espanyol de la ciutat de Donetsk. I que té per director a Luis, un empresari colombià importador de cafè que porta vivint en aquesta ciutat des que va venir a estudiar enginyeria mecànica. En els últims anys de la Unió Soviètica. En ple col·lapse d'aquell món. Emily va venir un dia a una de les barbacoes que organitzàvem en una de les platjetes del riu Kalmius. Era estiu i feia una calor sufocant. Vestia una samarreta blava i uns shorts bé shorts de color negre. I cobria el seu cap amb una pamela blanca. Emily es va quedar amb nosaltres. Encara que no parla ni una paraula en espanyol l'hem adoptat com un membre més del nostre col·lectiu. Diu ser escriptora i viure a Hongria. Es tracta d'una hongaresa d'origen jueu i que, curiosament té passaport d'Israel i va fer el servei militar a Tel Aviv. Cal creure's que es tracta simplement d'una escriptora que va venir de Donetsk a viure per un temps i a recopilar material per a la novel·la que diu estar escrivint. A ningú se li ocorreria pensar que tal vegada treballa per al Mossad. Si és aquí és perquè el MGB, el servei d'intel·ligència de Donetsk, li ha autoritzat a travessar la frontera i perquè, en principi, no és percebuda com una persona hostil als interessos del govern de Zakharchenko, el carismàtic líder de la DNR.
El mateix em va ocórrer a mi. Abans de venir a Donetsk li van fer un escrutini al meu perfil de Facebook per a saber qui era jo. Les xarxes socials són, de fet, una de les principals fonts d'informació que utilitzen les autoritats de la república rebel. Una tarda Toni, un milicià espanyol que condueix un camió militar en el batalló Sparta, una de les unitats d'elit de la DNR., i jo vam ser retinguts per un grup de milicians. Els vam donar la documentació que teníem. El meu carnet que acreditava la meva condició de professor en la DonNTU i una cartilla militar que acreditava la pertinença de Toni al batalló Sparta. Els milicians ens van demanar que els donéssim els nostres perfils en Facebook. I així ho vam fer. Millor no discutir amb tipus armats amb vells AK-74 i amb cara de pocs amics. Van estar analitzant detingudament el que teníem publicat en els nostres perfils de Facebook. Utilitzaven per a això els seus propis telèfons intel·ligents. Un dels milicians parlava anglès amb una certa fluïdesa. I Toni parlava una mica de rus. Després van rebre una trucada i ens van deixar marxar. I ens van demanar excuses per haver-nos retingut més d'una hora en ple carrer.
"Aquest ha caigut a prop" diu Txema. I solta una sonora riallada. I és cert. S'ha escoltat una explosió enorme. "Ha de ser un tochka-U" diu Adolfo. Es tracta d'un míssil balístic tàctic de fabricació soviètica."Ha d'haver caigut per la zona del parc Sherbakova", considera Adolfo mentre xarrupa molt a poc a poc el seu segon caputxino de la tarda. Diuen que els Tochka, almenys en teoria, podrien portar un cap amb material nuclear o químic.La por a un atac químic sempre ha estat present aquí. No obstant això, la presència de l'OSCE, de la Creu Roja Internacional i d'alguna altra agència dependent de Nacions Unides fa bastant improbable aquest hipotètic atac químic. Encara que és veritat que, en algun moment, les forces del Règim de Maidan han utilitzat Willy Pete, bombes de fòsfor blanc, contra àrees poblades de Donetsk i Lugansk.
El Tochka ha caigut a uns dos quilòmetres d'on estem. En un parc d'esbarjo molt concorregut a aquestes hores. A la nit, en el comunicat de guerra diari que emet la cadena de televisió local OPLOT, sabrem el nombre de morts causats per aquest míssil. Veurem, com cada nit, a Eduard Basurin, amb el seu rostre taciturn i la seva veu greu, oferint una relació detallada de les bombes caigudes, edificis destruïts i dels morts i ferits haguts en les últimes vint-i-quatre hores.
"Igual avui es tallarà l'aigua novament" diu Alexis i, amb rostre preocupat, telefona a la seva dona amb el seu petit Nokia. Es fa difícil viure aquí a Donetsk sense aigua corrent. A l'apartament on viu sempre tinc plenes sis garrafes de cinc litres d'aigües pel que pugui ocórrer. Hi ha zones de la ciutat que porten sense aigua des de fa mesos. Però en el centre de la ciutat l'aigua va i ve. Des que viu a Donetsk el subministrament d'aigua mai es va interrompre més de tres dies seguits. Excepte una vegada que es va interrompre una setmana. Les forces del Règim del Maidan ataquen amb freqüència les instal·lacions elèctriques i també la depuradora i altres instal·lacions que fan possible el subministrament d'aigua a la ciutat. En data d'avui hauran mort una vintena d'empleats dels serveis de manteniment municipals. És el cost humà que té mantenir en funcionament el subministrament d'aigua, gas i electricitat en una ciutat gairebé assetjada.
Martiritzada tots aquests anys per no voler pertànyer a la Ucraïna pro-Europea, pròspera i democràtica que diuen estar construint a Kíev. "Això només s'acabarà quan el règim nazi de Kíev sigui destruït. Els russos haurien d'enviar tropes aquí" diu Edy amb la mala cara. Es pren un glop de la Sarmat que té entre les mans i diu: "Però Putin és un burgès covard, non ha le palle. És un traïdor, ci ha venduti......"
https://www.lasafueras.info/cultura/2815-caf%C3%A9-donestk (1)