https://www.lasafueras.info/cultura/2815-caf%C3%A9-donestk (Capítol 1)
.....De tota aquesta gent que està al nostre voltant. Persones que van néixer, es van educar, es van casar i van construir la seva vida aquí en Donestk. I que porten anys sent bombardejats, massacrats, humiliats, bloquejats, estigmatitzats i transformats, per la propaganda del règim maidanita (Plaça Maidan, tot i que Maidan significa plaça, el cop d'estat contra el President Ucrainés, Viktor Yanukovic, va començar aquí), en poc menys que monstres.
________________________________________________________
Aquesta gent no vol tornar mai més a formar part d'aquesta Ucraïna que volen construir les noves autoritats imposades per Washington a Kíev. Els "altres ucraïnesos" podien viure sense massa problemes sota la Ucraïna que existia fins a l'any 2014. Però no poden viure a la Ucraïna que pretenen inventar-se els qui reivindiquen la figura de Stepan Bandera i enarboren les banderes de l'exèrcit insurgent Ucraïnès (UPA) i de la 14a Divisió de Granaders Wafffen-SS Galitzien.
Alexis ara és sapador en la milícia Sut vremeni (Essència del Temps). Un batalló vinculat al moviment rus homònim liderat pel polític i pensador Sergey Kurginyan. Un moviment polític que barreja marxisme clàssic, antiglobalismo i nacionalisme rus a parts iguals. Alexis és un bon tipus amb un gran cor. I sembla haver trobat aquí en el Donbass un sentit a la seva vida de militant comunista. És un italià petit, desnerit, fumador i, com a bon italià, gesticulador i loquaç. Edy és un home divertit i afable, però té mal caràcter quan beu. Va néixer en un poble pròxim a Venècia. I es defineix a si mateix com a "proletari figlio di proletari". Un rodamon que no ha tingut massa sort en la vida. Abans de venir a Donestk va combatre en una milícia de la República Popular de Lugansk. La brigada Prizrak (Fantasma) liderada, en aquells dies, pel comandant rebel Aleksey Mozgovoy. Una llegenda per aquí.
Txema, el més animat del grup, és un punki anarquista navarrès. Encara que ell es defineix com a basc. Un navarrès alt, prim i desmanegat de la Ribera que no parla basc i que mai va fer la mili perquè està en contra dels exèrcits. Un fan de RIP, Eskorbuto, Mcd i altres grups adscrits a això que es va denominar "Rock Radikal Basc". Les seves conviccions antifeixistes ho van portar a venir al Donbass i a prendre les armes contra el règim maidanita. Ell no veu cap contradicció en tot això. Va estar en la Brigada Carlos Palomino, una unitat formada exclusivament per milicians espanyols antifeixistes. Després va passar un temps en el batalló Internuit, liderat pel comandant comunista italià conegut per l'àlies de "Nemo". I finalment es va incorporar al grup miliacià on combat Alexis, el Batalló Sut" vremeni. Fa poc li van imposar una medalla. La medalla al combatent internacionalista. I se sent molt orgullós d'això.
Adolfo és un mulat brasiler alt i fort. Un aventurer que va estudiar Dret i va ser membre de l'exèrcit brasiler en el seu Sao Paulo natal. I que va venir al Donbass mogut per l'horror de les primeres imatges que van anar apareixent en xarxes socials relacionades amb la denominada "ATO", l'"operació antiterrorista" llançada pel Règim del Maidan contra la població civil de Donestk i Lugansk. Imatges terribles algunes d'elles. Adolfo té el grau de tinent i més medalles que el Mariscal Zhukov.
És l'únic oficial estranger que conec aquí. La seva condició d'oficial de les milícies populars de Donestk li dona dret a anar pel carrer o entrar en els establiments públics amb pistola. Això només ho poden fer els oficials. Els milicians sense graduació ho tenen terminantment prohibit. Adolfo fa valer la seva condició de tinent i sempre porta la seva Makarov al cint. Una pistola que és un trofeu de guerra. La va prendre d'un dels militants del batalló Aydar que va ser capturat per la unitat de milicians de la qual Adolfo forma part. Adolfo és un home noble, educat, ordenat i de caràcter suau. Que no fuma ni beu. I que estima la vida castrense. Somia amb casar-se algun dia amb una dyevuska maca i decent i formar una família. Diu que no li agraden massa les garotas de Ipanema.
L'últim del grup, Renaud, encara que soni estrany, és un baríton i ha vingut d'un poble de la regió de Champagne, on va néixer, a cantar en l'Òpera de Donetsk i a viure l'experiència de la seva vida. Ranaud, com la majoria de francesos que he conegut aquí, pertany o està vinculat a la Nouvelle Droite o dreta antiglobalista francesa. Renaud sol llegir textos del filòsof Alain de Benoist i poemes de Céline. I generalment vota per Marine Lepen en les eleccions franceses. En aquests moments no forma part de cap unitat de milicians. Encara que si va estar combatent per uns mesos en la Unité Continentale liderada per l'ex-militar francès Victor Lenta. Una unitat de milicians que va arribar a tenir una trentena de combatents, en la seva majoria procedents de França, Sèrbia i el Brasil. I que ideològicament podríem qualificar com euroasianistas.
L' Unité Continentale va tenir un paper molt destacat al principi de la rebel·lió armada en el Donbass. Treballaven molt bé el tema de les xarxes socials. Diuen que van ser ells els qui van crear el hastag #SaveDonbassPeople. Encara que crec que això no és del tot cert. En tot cas, aquests euroasianistas van obrir la porta de tot aquest món en ebullició a molts activistes i aventurers occidentals interessats a viatjar a Donestk per a tirar una mà o per a prendre les armes contra el règim sortit del cop d'estat del Maidan (2014 contra el president legalment triat Viktor Yanukovic). Un règim que, gairebé immediatament, va començar a llançar bombes sobre les poblacions que li resultaven hostils i a cometre tot tipus de barbaritats contra el poble ucraïnès al qual deia representar.
La massacre d'Odessa del 2 de maig de 2014 (1), perpetrada contra els sindicalistes i activistes d'esquerra ucraïnesos, va ser el que em va moure a mi mateix a posicionar-me frontalment contra el Règim del Maidan. I a venir a Donestk des de Lituània amb la intenció de gravar vídeos, fer entrevistes, donar difusió de tot el que ocorria aquí i tirar una mà en el que bonament pogués. Sense les terribles imatges d'aquella massacre d'esquerrans ucraïnesos organitzada i executada fredament per les noves autoritats de Kíev, mai m'hauria convertit en un activista contra el Règim del Maidan. I encara estaria portant una vida tranquil·la i regalada a Lituània.
(1)Nota de Maxi Martos:
El 2 de maig de 2014, Odessa va ser escenari d'una sèrie d'enfrontaments violents, que van culminar en la massacre d'Odessa. Un grup d'ultranacionalistes ucraïnesos del Sector Dret va acorralar als prorussos en la plaça Camp de Kulikovo, per la qual cosa aquests van haver de refugiar-se a la Casa dels Sindicats. Els prooccidentals van llançar còctels molotov contra l'edifici, incendiant-lo i causant 48 víctimes mortals.
La imatge que ilustra aquesta traducció de la narració de Josep Miquel Puertas, publicada en el Viejo Topo, correspon a l'edifici cremat (Odesa. Kulikovo Pole square. Wake ceremony on the 9th day of death of victims of Odesa clashes (May the 2nd 2014), .
Source Own work Author HOBOPOCC