Després de Safor Temporis a l'abril de 2020 i Laboral Terra al setembre de 2020, Terra Fecundis és la tercera empresa espanyola condemnada per la justícia francesa en pocs mesos.

Tot va començar en 2011, quan Elio Iván Maldonado, un treballador equatorià de 32 anys enviat a França per Terra Fecundis, amb seu a Múrcia, va morir per ­deshidratació en els hivernacles del Domaine des Sources, en Maillane (Boques del Ròdan). L'empresa espanyola va entrar llavors en la diana de la justícia francesa, amb una recerca de diversos anys que va posar al descobert un vast frau. Es va establir que entre 2012 i 2015 l'empresa va proporcionar als agricultors francesos gairebé 26.000 treballadors, principalment procedents d'Amèrica Llatina, Àfrica occidental i el Marroc.

Encarregada de la recollida de fruites i verdures i sotmesa a condicions de treball il·legals (hores extraordinàries no retribuïdes, períodes de descans no observats, absència de vacances pagades), aquesta mà d'obra no estava declarada conforme a la normativa. La legislació europea permet que una empresa enviï empleats a l'estranger al mateix temps que continua pagant les cotitzacions socials al país on té la seva seu. Hi ha dues condicions: la cessió ha de ser de curta durada i l'empresa ha de demostrar que la major part de la seva activitat es realitza al país d'origen.

Aquest no era el cas de Terra Fecundis, que en aquell moment realitzava el 90% de la seva activitat a França, on destinava mà d'obra per períodes de diversos mesos. Aquest sistema permetia a l'empresa amb seu a Múrcia pagar les cotitzacions a Espanya, on són de mitjana un 40% més baixes que a França , quan hauria d'haver afiliat als seus empleats a la Seguretat Social francesa.

L'assumpte Terra Fecundis és resenyable per les ingents sumes en joc: durant el període incriminat, haurien d'haver-se abonat a França prop de 80 milions d'euros en concepte de cotitzacions (112,5 milions d'euros incloent els interessos de demora), segons les estimacions de les URSSAF  de la regió Provença-Alps-Costa Blava (PACA). I aquestes pràctiques van continuar... En 2018, l'empresa encara facturava 72 milions d'euros, 50 d'ells generats a França.

Com a sanció a un “recurs generalitzat al frau”, al “treball encobert”, al “mercadeig i préstec il·lícit de mà d'obra” en banda organitzada, el tribunal penal de Marsella va dictar el mes de maig passat penes inusualment dures en aquesta mena de delictes: entre dos i cinc anys de presó, incondicional o en suspens, 500.000 euros de multa, prohibició definitiva d'exercir en el sector del treball temporal...

Per a arribar a aquestes condemnes, l'Oficina Central de Lluita contra el Treball Il·legal (OCLTI) va multiplicar registres i retencions i va realitzar milers d'escoltes telefòniques. L'exploració de les entremesclades ramificacions del cas va mobilitzar recursos “habitualment reservats als casos de delinqüència organitzada”, en paraules del fiscal de Marsella, Xavier Leonetti. Després de Safor Temporis a l'abril de 2020 i Laboral Terra al setembre de 2020, Terra Fecundis és la tercera empresa espanyola condemnada per la justícia francesa en pocs mesos. Hem de veure en aquesta nova sentència una autèntica voluntat de les autoritats públiques de lluitar contra el treball il·legal? O es tracta principalment d'una exhibició oportunista destinada a donar exemple?

Resum de l'article publicat a Le Monde Diplomatique del mes de novembre. Article escrit per Hélène Servel y Sandrine Lana.

Instrucció 4/2019 de la Inspecció de Treball sobre contractació laboral fraudulenta

Al regne d'Espanya l'autoritat laboral ha posat en marxa el segon pla de xoc contra la temporalitat fraudulenta en el que va d'any. En 2021, s'han convertit ja més de "267.000" contractes temporals irregulars.

El Pla de xoc contra el frau en la contractació temporal té com a objectiu analitzar les dades disponibles sobre els contractes temporals que s'hagin pogut subscriure de manera fraudulenta o amb superació dels límits temporals de durada i conducta a regularitzar els mateixos, adoptant les mesures necessàries.

El desenvolupament d'aquest Pla és aportar una major estabilitat laboral als empleats i intentar exercir un efecte dissuasiu sobre les empreses, dirigit a prevenir pràctiques abusives i fraudulentes.

El Pla de xoc contra la utilització irregular del contracte parcial té com a objectiu analitzar les dades disponibles dels contractes a temps parcial en els quals la jornada declarada en el contracte no es correspongui amb la realment realitzada, procedint si escau a la regularització tant de la jornada com de la situació de Seguretat Social dels treballadors afectats.

El desenvolupament d'aquest Pla és aportar una major seguretat sobre la seva jornada de treball als empleats, una regularització de les bases de cotització i un increment de la capacitat recaptadora de la Seguretat Social. A més, el pla pretén exercir un efecte dissuasiu en les empreses dirigit a prevenir pràctiques abusives i fraudulentes.

La ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, va presentar el passat 9 d'agost del 2019 al Consell de Ministres el tercer informe semestral d'Execució del Pla Director per un Treball Digne 2018-2020, aprovat pel Govern el 27 de juliol de 2018, i ha anunciat el desenvolupament de dos nous plans de xoc contra la temporalitat fraudulenta i els abusos en la contractació a temps parcial per part de l'Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Nous plans de xoc

Atesos els resultats obtinguts pels plans de xoc desenvolupats entre agost i desembre de 2018 (61.445 contractes temporals convertits en indefinits -el 76,3% dels afectats pel Pla- , i 8. 824 ampliacions de jornada en contractes a temps parcial -el 17,5% dels inclosos en el Pla), així com als indicis de frau en aquestes modalitats de contractació, s'ha aprovat la posada en marxa de dos nous plans de xoc contra la contractació temporal fraudulenta i els abusos en la contractació a temps parcial.

Tots dos seguiran la mateixa metodologia que l'any anterior: una primera fase en què es remetran comunicacions a les empreses en els contractes temporals de les quals o a temps parcial s'apreciïn indicis de frau concedint el termini d'un mes per a la seva regularització, i una segona fase, en la qual, comprovats els casos en què no s'hagués realitzat la regularització, es durà a terme l'actuació de la Inspecció de Treball.

Aquests Plans de Xoc, que s'executaran entre agost i desembre de 2019 i seran objecte d'avaluació al gener de 2020, suposaran la remissió de 85.000 comunicacions (un 4% més que en 2018) a empreses en els quals s'aprecien indicis de frau, afectant 238.015 persones treballadores (un 81,9% més que en 2018).

Contra la contractació temporal fraudulenta: s'enviaran 47.737 comunicacions (un 17% menys) i 89.285 persones treballadores afectades (un 11,2% més); i contra els abusos en la contractació a temps parcial: 37.263 comunicacions (un 35,3% més) i 148.730 persones treballadores afectades (un 195,6% més).

Resultats del Pla Director

Els resultats de l'activitat del Pla Director des d'agost de 2018 fins a juny de 2019, ha permès convertir en indefinits un total de 173.957 contractes temporals irregulars (un increment del 83% en relació amb el mateix període de l'any anterior) dels quals 112.512 corresponen a actuacions inspectores ordinàries (49.892 de dones i 62.620 d'homes) i 61.445 contractes es van transformar com a conseqüència del Pla de Xoc contra la temporalitat fraudulenta (27.262 de dones i 34.183 d'homes).

A més, s'han ampliat les jornades de treball de 36.694 contractes a temps parcial (un 58% més), dels quals 27.870 corresponen a actuacions inspectores ordinàries (13.598 de dones i 14.272 d'homes) i 8.824 al Pla de Xoc contra els abusos en el treball a temps parcial (5.212 corresponents a dones i 3.612 a homes).

S'ha aconseguit aflorar 126.751 ocupacions irregulars, la qual cosa suposa incrementar un 45% el nombre d'ocupacions aflorades en el mateix període anterior. En aquestes ocupacions irregulars estan inclosos la regularització de 32.067 falsos autònoms (cinc vegades més que en el mateix període anterior) mitjançant el seu correcte enquadrament en el Règim General de Seguretat Social com a treballadors i treballadores per compte d'altri (10.104 dones i 21.963 homes).

Al seu torn, dins de les dades de falsos autònoms, destaquen: la nova campanya sobre plataformes digitals i comerç electrònic, que ha donat com a resultat 8.076 altes en el règim general de la Seguretat Social per a regularitzar l'enquadrament laboral de les persones treballadores en aquests sectors d'activitat (1.108 dones i 6.968 homes); i s'han regularitzat 782 falsos becaris (433 dones i 349 homes).

Objectius i mesures del Pla Director per un Treball Digne.

L'objectiu principal del Pla Director per un Treball Digne és recuperar drets laborals, millorar la qualitat de l'ocupació i les condicions de treball, protegir la seguretat i salut de treballadors i treballadores, a més de garantir la competència lleial entre empreses en el mercat de treball.

L'activitat de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, desenvolupada en compliment de les mesures contemplades en el Pla Director per un Treball Digne, contribueix a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i, per tant, és plenament coherent i reforça el Pla d'Acció per a la implementació de l'Agenda 2030 aprovat pel Consell de Ministres el dia 29 de juny de 2018.

Per a poder executar el Pla, s'estan adoptant mesures per a reforçar els recursos humans. Les previsions establertes suposaran la incorporació al llarg del període d'execució de 833 nous inspectors/as i sotsinspectors/as, la qual cosa suposarà un increment net de la plantilla estimat en un 23%: 86 efectius ja estan incorporats i 101 nous inspectors i sotsinspectors seran nomenats funcionaris de carrera aquest mateix mes d'agost de 2019. Amb aquestes incorporacions, el nombre d'efectius serà 2.055, la xifra més alta de la història del Sistema d'Inspecció.

Destacar, finalment, el desenvolupament per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de diverses campanyes noves durant el primer semestre 2019: una contra els impagaments salarials, en la qual s'està vigilant la correcta aplicació del nou SMI per a 2019; una altra campanya específica amb l'objectiu d'analitzar el correcte enquadrament en la Seguretat Social dels treballadors i treballadores que presten serveis en les plataformes digitals, així com afrontar l'economia irregular present tant en aquestes com en el comerç electrònic; i, a més, una campanya específica per a revisar de manera integral les condicions de treball en el sector d'allotjaments turístics, en particular cambreres i cambrers de pis.

Igualment, s'ha aprovat el Criteri Tècnic sobre actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria de registre de jornada, que aprofundeix en la nova obligació del registre de la jornada diària de treball establerta pel Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, i que va entrar en vigor el 12 de maig.

Clica aquí si vols llegir la "Instrucción 4/2019.

Informació recollida per la redacció de Las afueras del Ministeri de Treball, Migracions y Seguretat Social.