El fotoperiodista Albert Garcia va ser detingut el 18 d'octubre de 2019 a la plaça Urquinaona mentre cobria la manifestació arran de la sentència del Procés. 

Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Martí Figueras relata els fets que han portat al fotoperiodista d’El País a un judici que es va realitzar el passat 14 d'octubre. 

https://youtu.be/nhHJ1dtDwOw?t=2

El 18 d’octubre es compliran dos anys d’una nit que l’Albert Garcia, fotoperiodista d’El País, hagués preferit no viure. Mentre cobria els aldarulls de la Plaça Urquinaona en protesta per la sentència del Procés, cap a dos quarts d’onze va veure com dos policies colpejaven dos joves que, aparentment, no feien res més que xerrar. Va voler fotografiar el que passava. Que hi hagués una documentació gràfica dels fets. Però un altre policia se li va posar enmig, impedint que trobés la manera de fotografiar bé l’escena. No sols això, sinó que veient que el fotògraf continuava buscant l’angle per tirar les fotos, va acabar empenyent-lo i llençant-lo a terra.

Preocupat per l’equip fotogràfic amb què anava carregat, s’encara amb el policia i li demana explicacions. “Mentre em protegeixo l’equip, m’encaro amb ell per demanar-li explicacions per saber perquè m’ha empès. M’encaro, l’arribo a tocar potser, però en cap moment l’ataco”, recorda. Però aquest simple contacte li serveix al policia per cridar ajuda als seus companys al crit de “me ha agredido”. Tot seguit, un parell o tres de policies l’agafen del coll, el tiren a terra i li claven un cop de puny. L’emmanillen i se l’emporten a la comissaria de Via laietana.

Abús policial

Aquest és el testimoni de l’Albert Garcia. La seva veritat. Uns segons que estan durant dos anys. El pròxim 14 d’octubre serà jutjat al Jutjat Provincial de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia. La Fiscalia li atribueix dos delictes d’atemptat contra un agent de l’autoritat i un delicte lleu de lesions i demanen una pena de divuit mesos de presó, una pena de multa de quaranta dies i una indemnització pel policial.

Davant d’això, el Col·legi de Periodistes s’ha sumat a la queixa d’entitats i de professionals que denuncien que es tracta d’un muntatge policial que atempta contra la llibertat de premsa i informació. En aquest sentit, el Col·legi és un dels signants, juntament amb altres associacions professionals, d’un manifest de suport a Garcia (Sense periodisme lliure no hi ha democràcia) que assegura que “les imatges enregistrades de la detenció proven que en cap cas va haver-hi agressió, desobediència o obstrucció. Un muntatge policial basat en un relat farcit de falsedats per tal de justificar una detenció injusta, desproporcionada i repressiva”. També critiquen que és un judici a tota la professió i un atac a la llibertat de premsa, rebutgen els delictes que se li atribueixen a Garcia i criden a la mobilització “per dignificar la professió i per garantir el dret a la informació”. El manifest convoca concentracions –com la que hi va haver el 7 d’octubre davant de la delegació del Govern i la que es celebrarà el mateix dia del judici a la Ciutat de la Justícia– per reclamar la seva absolució.

Versions contradictòries

El que es denuncia és que l’Albert Garcia aquella nit va ser un acte intolerant d’abús policial, però és que no només és el que li va passar amb ell, sinó també el que va veure en la comissaria de la Via Laietana i en la de la Verneda, on va ser traslladat. Tanmateix, un cop va aconseguir sortir de la comissaria gràcies a la intermediació del seu cap d’El País, el malson va continuar.

La primera sorpresa va ser quan al cap de pocs dies la seva advocada rep l’atestat policial on relata uns fets anteriors als ocorreguts a les 22.30 hores a la Plaça Urquinaona. Allà s’hi denuncia que Garcia s’havia fet passar per fotoperiodista i que a l’entrada del Teatre Borràs havia tirat a terra un policia que en aquell moment estava detenint un manifestant, provocant la fugida d’aquest.  “Jo puc demostrar que no hi era allà. Un fotoperiodista només amb les fotografies i les metadades pots demostrar el lloc i l’hora”, adverteix Garcia. A més, hi ha documents gràfics i gravacions que documenten la seva detenció.

Dos mesos després, Garcia va ser cridat a declarar davant el jutge d’instrucció. El 13 de desembre suposadament estaven citats ell i el policia que suposadament fa caure, però aquella primera instrucció va durar gairebé un any perquè la declaració del policia es va anar allargant. Pel fotògraf està clar que “la instrucció ha estat nul·la. Només em van prendre declaració a mi com a acusat i la declaració a un policia com a testimoni, únicament a un policia”. A més, almenys en la primera declaració de Garcia no es va gravar res, tot i que hi havia un equip amb micròfons preparat. “Jo li explico tot al jutge i aquest de tant en tant va aturant-me per fer resums del que he explicat perquè la funcionària ho transcrigui a l’ordinador”, recorda.

En aquests resums, però, s’ometen detalls que al fotoperiodista li molesten particularment. “Ell va fer transcriure a la funcionària que casi le ahoga, no que le ahoga. També explico que quan estic a terra, un policia me da un golpe en la cara, junto a la nariz. En aquest cas no va dir res, no transcriu res del cop de puny. Tot era molt acurat, molt correcte, però els abusos policials que jo vaig rebre els va obviar” critica Garcia.

Informació enviada pel Col·legi de Periodistes a Las afueras.

La fiscalía rebaixa la pena a una multa de 4.800 euros.

Després de la celebració del judici, el passat 14 d'octubre, la fiscalia ha rebaixat de nou la pena, passant d'un delicte d'atemptat a un de resistència, juntament amb un de lesions lleus. Per tot això, demana a García un total de 4.800 euros.

D'altra banda, la defensa del fotoperiodista demana la seva absolució. En sortir del judici, García ha destacat que durant la sessió tots els policies han intentat mostrar una situació "de tensió" en el moment de la seva detenció mentre que ell ha sostingut que no era així. També ha explicat que ell va actuar "igual que tota la premsa".

Per part seva, l'advocada Marisa Díaz, ha celebrat en declaracions als mitjans la rebaixa de pena sol·licitada per la fiscalia, ja que amb la prova practicada el delicte d'atemptat "no existia per cap costat". La lletrada ha apuntat que confia que la sentència sigui absolutòria i ha recordat que s'ha impugnat l'informe pericial perquè no existeix cap informe de lesions amb data del 18 d'octubre, quan suposadament van ocórrer els fets, ni tampoc l'endemà.