https://youtu.be/1bbewxEEHO8?t=12
Comunicat de la COESPE
Pactes, mentides y pobresa.
El crack de 2008 creat per la voracitat especulativa del capital financer i la banca els beneficis milionaris de la qual estaven assegurats en paradisos fiscals, va produir a Espanya la crisi del maó i la banca.
Aquest escenari, va permetre al lobby financer a través de la Comissió Europea neoliberal, l'FMI i el Banc Mundial segrestar la sobirania nacional mitjançant la imposició de reformes laborals, de pensions i de la pròpia Constitució que assegurés que els diners que se li regalava als bancs i empreses espanyoles, el paguéssim els i les ciutadanes del país, mentre els Presidents del Govern Zapatero i Rajoy, mantenien el discurs contrari i per tant col·laboradors de l'engany. I així van arribar les reformes de Pensions i Laborals establertes pel govern Zapatero amb la inestimable col·laboració de Patronal i cúpula sindical, seguides per les del govern Rajoy, aquesta ja perquè sí, perquè els sortia.
Les conseqüències d'aquestes reformes, són visibles actualment en el món laboral, ja que ha propiciat contractes precaris, ha desmantellat la negociació col·lectiva el que fa vulnerables les posicions dels i les treballadores, permet els "destajos", que estaven prohibits, com el cas de les Kellys, agricultura i subcontractes, es desregulen els ERE, usats per empreses amb grans beneficis i sense revolucions tecnològiques, per a acomiadar treballadors i treballadores majors de 50 anys i substituir-los per personal jove amb contractes temporals, a baix cost i llargues jornades de treball com succeeix en la banca actualment.
Tot això pagat amb els diners dels propis treballadors i treballadores amb el resultat final de pensions de menor quantia i de més dificil accés.
Des de 2008 Espanya és el país en el qual més ha crescut la pobresa i la bretxa econòmica, els rics són més rics a costa lògicament de l'augment de ciutadans i ciutadanes en pobresa severa fins i tot tenint treball, sent especialment greu sobre dones i menors.
Hem canviat la justícia per la caritat que no han de pagar els rics.
De la mateixa manera i fent un transvasament de recursos de la Seguretat Social (diners que els i les treballadores ingressem en la caixa de les pensions) cap a despeses que li són aliens amb l'objectiu del seu desmantellament en favor d'aquests patriotes rics que eludeixen impostos i porten els seus diners a paradisos fiscals, es van realitzar les dues reformes que van prolongar l'edat de jubilació, van pujar les pensions, el 0.25% per sota de l'IPC, van augmentar els anys de cotització necessaris, van penalitzar la jubilació anticipada en llargues carreres de cotització, van imposar el factor de sostenibilitat que deixa en mans dels governs l'import de les futures pensions incomplint la pròpia Llei General de la S. S.
Avui dia, cap d'aquestes reformes laborals han estat derogades, i en cas de les pensions tant el Pacte de Toledo, com la Mesa de concertació social les consoliden, augmenten i empitjoren. Per als quals argumenten que no es pot fer res per a canviar tot això, els recordem com el poble francès va sortir al carrer i va parar aquestes mateixes reformes que intentava implantar el govern de Macron, que ha hagut de desistir.
Per això COESPE convida a treballadors i treballadores actives o en atur, a estudiants, autònoms i autònomes, al costat de nosaltres i nosaltres pensionistes a obligar el Govern a canviar les seves polítiques en favor de la majoria dels i les ciutadanes d'aquest país, participant en la MANIFESTACIÓ EL 16 D'OCTUBRE A MADRID, en la qual exigirem la derogació de les reformes Laborals i de Pensions de Zapatero i Rajoy.
PEL NOSTRE PRESENT I FUTUR TOTS A MADRID EL 16 D'OCTUBRE
GOVERNI QUI GOVERNI EL PÚBLIC I LES PENSIONS ES DEFENSEN
Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE)
Els pensionistes de Barcelona i d'altres poblacions properes a aquesta ciutat es van reunir, com cada dilluns, el passat dia 11 d'octubre, a la Plaça Universitat, per manifestar la seva disconformitat amb la reforma de les pensions del Sr. Escrivà. També, ens van recordar a tots el presents que el proper dia 16 tindrà lloc la manifestació per protestar contra aquesta reforma a Madrid. Tothom que vulgui o pugui anar a la manifestació pot demanar plaça en qualsevol dels autocars que Marea Pensionista de Catalunya fletarà, trucant als Tfs. 649465339 i 696403519. El preu del viatge és de 37 euros, segons figura en un imprès confeccionat per Marea Pensionista de Catalunya.
En aquest mateix imprès figuren tots el motius pels quals no s'està d'acord amb la reforma de les pensions:
- Mantenen les retallades de la Reforma del 2011. La del 2013 està quasi derogada per la lluita pensionista però, intenten tornar a obrir el Factor de Sostenibilitat amb el que ara anomenen Factor d'Equitat Intergeneracional.
- S'implantarà els plans de privats d'empresa. Gestionats per la banca privada, potenciarant la privatització de les pensions i debilitaran l'actual Sistema Públic de Pensions.
- Mantenen l'increment del càlcul de la pensió de 15 a 25 anys. Retallades d'un 10% de mitjana en totes les noves pensions.
- Jubilació als 67 anys. Havent un atur juvenil del 40% i, un 23% d'atur de llarga durada de majors de 50 anys.
El PSOE i CIU van aprovar la reforma de les pensions el 21 de juliol de l’any 2011.
El Ple del Congres dels Diputats va aprovar « la llei de modernització del sistema de la Seguretat Social». Aquesta reforma va ser pactada amb els sindicats majoritaris, la CEOE i CEPYME.
La reforma, que va entrar en vigor a partir de l’1 de gener del 2013, va aprovar entre d’altres mesures, l’augment progressiu de la edat de jubilació dels 65 als 67 anys, edat aquesta que es demanarà a partir de l’any 2027.
També, aquesta llei va introduir la reforma del període del còmput per calcular la pensió que passava, de forma gradual, dels 15 als 25 anys de la vida laboral.
Marea Pensionista opina que en una situació d’atur elevat el més encertat hauria sigut baixar l’edat de jubilació fins als 60 anys, o establir l’edat de 65 anys com a data límit, i establir una jornada de 35 hores setmanals per repartir el treball entre els braços disponibles. Es per aquests motius que demana la derogació d’aquestes reformes.
- Els més grans de 50 anys que no hagin trobat feina, seran penalitzats fins el 30% de menys a la seva pensió.
- Sense referències a la bretxa de gènere, que és d'un 37% de menys en la pensió per a les dones.
- Pensió de viudetat. No es contempla l'increment al 100%.
I per últim, es mantenen Salaris i Pensions molt baixes i per sota del Llindar de la Pobresa.
Rodriguez Castelo, juntament amb responsables polítics del PP i PSOE han creat una "Plataforma de mayores y pensionistas" (PMP), en defensa de la dignidad de los pensionistas.
El passat dissabte, 9 d'octubre, es va presentar la "Plataforma de mayores y pensionistas (PMP)", en defensa de la dignidad de los pensionistas. Aquesta plataforma neix, segons els seus creadors, amb més de 5 milions d'afiliats i amb la finalitat de continuar l'obra del Pacte de Toledo i per a "la defensa dels drets polítics, socials, sanitaris, econòmics i culturals de les persones majors i els pensionistes davant els poders públics, privats i el conjunt de la societat."
La presentació va tenir lloc al Senat en un acte presidit pel senador Juan José Imbroda Ortiz (en la seva condició de senador de major edat) i en el qual van participar Ángel Rodríguez Castedo i Manuela Carrión Fernández-Pacheco, president i vicepresidenta, respectivament, de la Plataforma de Majors i Pensionistes (PMP).
La veritable finalitat d'aquesta plataforma (PMP) és la de donar suport a les mesures acordades pel Pacte de Toledo. Tot i que els propulsors d'aquesta plataforma manifesten que s'han vingut utilitzant els diners recaptats per la Seguretat Social en despeses impropies, no pensen recolzar la petició que fa la COESPE d'una auditoria per saber quina quantitat s'ha sustret de la caixa de la Seguretat Social.
D'altra banda, segons paraules d'un representant de Marea Pensionista de Catalunya pronunciades a la concentració del passat dilluns 11 d'octubre, aquesta plataforma (PMP) creada per polítics del PSOE i del PP, entre d'altres, vol donar suport a la segona reforma del sistema de la Seguretat Social, que consisteix en modificar l'article de la Llei General de la Seguretat Social que expresa que en cas de dèficit de la Seguretat Social l'Estat té la responsabilitat de fer aportacions sense deute.
Ramón Franquesa, economista, investigador i professor d'Economia Mundial de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. En el seu moment va formar part de la Comissió Organitzadora de les Jornades Sortir de l'Euro de Barcelona. És autor dels llibres: "Hablemos de imperialismo hoy", i "Pensar con Marx hoy".
Ramón Franquesa va dir, en el seu discurs, que "resistir és vèncer. Parant avui a Escrivá estem enviant el missatge a la resta de pensionistes europeus de que hi ha un altre camí, que és possible salvar les pensions públiques i que no ens hem de resignar als plans paneuropeus de pensions, que el que busquen és privatitzar-les per a donar aliment a la banca privada i això significaria el final de la sobirania nacional, perquè mentre les pensions són públiques podem exigir a qui està en el govern que resolgui el problema, però si les pensions són privades i els diners es troba en paradisos fiscals ¿a qui reclamarem, al mercat?. Què és això? qui són aquests que s'amaguen en els paradisos fiscals portant el capital d'un lloc per a un altre? Però perquè això no es dugui a terme no sols és necessari la nostra resistència, és necessari que els pensionistes d'Alemanya, França, Itàlia s'aixequin, es moguin i ens donin suport, ens ajudin a parar aquest projecte de la banca.
El camí no és la resignació, el camí no és que ens donin per morts, pensant que ens callarem quan ens retallen la sanitat, les nostres pensions o deixin a les nostres vídues en la misèria durant els últims anys de la seva vida. No ho permetrem perquè aquest és un poble de gent orgullosa, de gent digna, que no es deixa arrabassar pels banquers els seus drets.
Els pensionistes portem quatre anys organitzats, concentrant-nos cada dilluns en la plaça Universitat i aquí seguirem tot el temps que faci falta, com van fer les mares de maig a l'Argentina que deien d'elles que estaven boges i van ser les que van acabar amb la dictadura."
Ramón Franqueses va manifestar respecte al ministre Escrivá que "aquest va estar amb el govern del PP i ara està en un govern de coalició format pel PSOE i UP. És un comissari posat per la Banca, perquè en el regne d'Espanya hi ha gent que posseeix el poder, però que no es presenta a les eleccions i són aquests els que imposen els alts càrrecs com el del Banc d'Espanya i altres que els trobem en les institucions reguladores del nostre país."
Les quatre etapes per estafar-nos les pensions.
Segons es va informar en la concentració, Marea Pensionista de Catalunya continua amb l'exigència d'una auditoria de les comptes de la Seguretat Social, i recorda que quan es va posar en marxa el sistema Públic de Pensions, el 1963, la dictadura no va pagar cap pensió, però si es va embuxacar l'import de totes les cotitzacions de milions de treballadors. Per aquesta raò durant els anys que va romandre la dictadura franquista al poder, cada mes sobraven quantitats colosals de diners, que no es van posar en cap guardiola per pagar les pensions futures, sinó que van a anar a parar a altres departaments. És per això que els rics pràcticament no pagaven impostos (el màxim contribuent era llavors un futbolista o un torero).
La Seguretat Social ha sigut una "gran mamella" d'on xuclaven per a sufragar hospitals, carreteres o corruptes. D'aquesta forma Franco es va apropiar d'uns 300.000 milions d'euros de les cotitzacions dels pensionistes que se submergien en els pressupostos generals de l'Estat, sense que es contabilazaren de cap forma l'aportació dels treballadors amb les seves cotitzacions.
La segona etapa de l' estafa.
Va venir la transició i no van canviar el sistema, és a dir, amb les cotitzacions es pagava als jubilats i el que sobrava se'l quedava l'Estat. Això sí, a l'ésser una democràcia t'explicaven que no hi havia voluntat d'estafar, que les pensions eren una partida més dels pressupostos de l'Estat i que aquest pagaria el que faltés si un dia el cotitzat no fos suficient per a pagar les pensions. Els treballadors s'ho van creure i van continuar cotitzant tranquils. El resultat és que s'estima que des de la transició no es van ingressar en la guardiola de les pensions uns 500.000 milions d'euros, que sumats als 300.000 milions que no va ingressar la dictadura, serien 800.000 milions.
Aquests diners mostra que la Seguretat Social era solvent i no estava en crisi. Per això, la Marea Pensionista exigeix una auditoria que digui les quantitats exactes que es va quedar l'Estat i que les va usar per a no haver de fer pagar tants impostos als més rics.
Tercera etapa de l'estafa.
Va arribar un dia en què va començar a sobrar menys diners perquè molta gent havia cotitzat tota la seva vida i ara calia pagar-los la pensió. De sobte l'Estat ja no podria continuar vivint d'aquestes cotitzacions i fins i tot hauria d'aportar diners pota pagar les pensions. Llavors, el Sr. Aznar, va canviar la regla i va decidir que els pensionistes tinguessin una guardiola i que amb aquesta guardiola es paguessin les pensions si faltava diners. I va crear la guardiola. Va crear la guardiola amb els 800.000 milions d'euros? La va crear amb els 500.000 milions d'euros? No! Amb zero euros. Buida!.
A més, la "Llei Aznar" no obligava a posar en la guardiola tots els diners que sobrava. El govern decidia quina part anava a la guardiola. I com a Aznar li agradava baixar-los els impostos als rics, durant molts anys l'Estat es va quedar la major part del saldo positiu.
El resultat va ser una guardiola raquítica que només ha servit per a pagar el dèficit d'uns pocs anys. Per cert, les pensions dels membres de les Forces Armades van seguir amb el sistema antic, integrades en els pressupostos de l'Estat i no lligades a una guardiola creada amb zero euros. El Sr. Aznar va considerar que a les Forces Armades no les hi embullava amb guardioles buides.
Quarta etapa de l'estafa.
Ara polítics de totes les banderes, a les ordres dels bancs i els seus fons de pensions, volen rebaixar les actuals Pensions i desviar part de les cotitzacions a Plans de Pensió d' Empresa o Conveni, on col·locar el que la banca es vol llevar de damunt. És un rescat a la banca que es descobrirà dins de 30 anys, en cobrar una miserable pensió. És el que els va passar als xilens amb les seves pensions privades que va imposar Pinochet i que van resultar insolvents després del 2008.
Antecedents.
El Consell de Ministres va aprovar el passat 24 d'agost la remissió a les Corts del Projecte de Llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d'altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions, que recupera l'IPC anual com a índex de revaloració, inclou noves mesures sobre jubilació i reforça l'estructura d'ingressos del sistema. La ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha assegurat que aquesta reforma és el primer pas per a "una modernització del sistema de pensions que doni tranquil·litat als pensionistes d'avui i de demà". La ministra va subratllar també que el text "sorgeix de la recuperació de la conversa i l'acord", ja que recull una part important de les recomanacions aprovades pel Pacte de Toledo la passada tardor -que, al seu torn, s'inclouen en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència- i l'acord signat l'1 de juliol entre Govern i els interlocutors socials. La portaveu ha anticipat que, a partir de tardor, s'abordaran altres qüestions com la cotització dels autònoms per ingressos reals, l'equiparació de les parelles de fet en l'accés a la pensió de viduïtat o a la cotització dels becaris.
Informació de Maxi Martos. Imatges de la concentració el dia 11 d'octubre i altres imatges d'arxiu de la Las afueras.