Marea Pensionista i la COESPE lluiten per defensar les pensions públiques, la sanitat pública, l'ensenyament públic, i a les persones grans i en contra de la llei Aragonès.
Sota els lemes " Governi qui governi les pensions es defensen" i "Insistir, persistir i resistir, mai desistir", entre d'altres, milers de persones s'han manifestat aquest dilluns 16 de desembre, convocats per Marea Pensionista i altres organitzacions, per demanar al govern de la Generalitat que dediqui molts més diners dels que ha dedicat aquests últims anys en els pressupostos a les polítiques socials, a la sanitat pública, a l'ensenyament públic, a cures de la gent gran, al SAD (Servei d'Atenció a le Persones), a les residències de gent gran, per la Renda Garantida de Ciutadania, a l'erradicació de la pobresa (vivenda, electricitat, gas i agua), etc.
La manifestació ha començat sota l'Arc de Triomf i ha transcorregut pacíficament pel passeig Lluis Companys, per desembocar en el Parc de la Ciutadella, davant el Parlament de Catalunya, on s'ha llegit un comunicat de la COESPE (Coordinadora Estatal per a la Defensa del Sistema Públic de Pensions), en el qual s'ha fet referència a la situació política actual, "amb un govern que s'ampara en la provisionalitat per deixar de prendre les mesures que afecten a molts col·lectius que necessiten ja una solució als seus problemes. En el cas dels pensionistes, continua en vigor l'aplicació del 0,25% aprobat pel govern del PP."
En el comunicat, que ha llegit un representant de Marea Pensionista, també s'ha fet un relat de les actuacions d'aquesta organització, que "s'ha consolidat com un moviment perillós per als poderosos, però sumament necessari pels humils, per aquesta part de la societat amb la qual ningú vol comptar".
"Els pensionistes -ha continuant exposant - no tornarem a ser moneda de canvi de cap partit, sindicat o govern. Continuarem al carrer, malgrat qui pesi, perquè hem aprés que és en el carrer on es defensen els drets i les llibertats, els nostres drets sí, però també els drets de la resta de la societat."
El proper any la COESPE celeblarà la seva quarta assemblea, que ha de servir per reforçar l'organització a nivell estatal i dotar-la d'una millor organització i de gent nova que impulsi aquest moviment.
S'han sumat a aquesta manifestació pensionistes de Tarragona, de Pallars, del Prat de Llobregat, de l'Hospitalet, de Sant Feliu de Llobregat, de les Terres del Ebre, de Calella, del Baix Llobregat Nord, de Sant Cugat del Vallés, de Mataro, de Santa Coloma de Gramenet, de l'Hospitalet de Llobregat, de Barberà del Vallés, de Badalona, de Badia del Vallés, del Districte 10 de Sant Martí de Provençals, de Sant Adrià de Besòs, de Cornellà de Llobregat, de Viladecans, de Sant Boi de Llobregat, del SAP Muntanya (100x100 Sanitat Pública), així com representants d'organitzacions en defensa de la gent gran, membres del col·lectiu PAH de l'Hospitalet i treballadors de la empresa Continental afectats per la retallada de 760 llocs de feina de la fàbrica que aquesta multinacional té a la localitat de Rubí. La empresa ha iniciat un plà de reestructuració que afectarà a milers de treballadors en tot el món.
Els representants de les organitzacions convocants es reuneixen amb representants del Parlament de Catalunya.
Domiciano Sandoval, en representació de Marea Pensionista, Toni Barberà, de Marea Blanca, i Josefa Salazar representant a la Plataforma SAD de Catalunya, així com el FoCAP (Fòrum Català d'Atenció Primària), i la Comissió Promotora de la RGC ( Renda Garantida de Ciutadania), la Coordinadora de Residències 5+1, Dignitat Dependència, i la Coordinadora d'Assemblees de Treballadors Aturats, han presentat a primera hora del matí uns documents de caire reivindicatiu al Parlament de Catalunya. Més tard, els representants d´aquestes organitzacions s'han reunit amb representants del Parlament de Catalunya, per parlar de la situació d'extrema necessitat que està vivint el poble de Catalunya durant aquests últims anys.
Aquesta reunió ha conclòs amb el compromís d'una altra reunió que tindrà lloc durant la primera quinzena de febrer del 2020, perquè els diferents grups donin resposta a les reivindicacions plantejades i la seva inclussió en les partides pressupostàries.
A Catalunya el 18,5% de la població es major de 65 anys, d'aquests viuen a Barcelona més de 90.000 persones soles, la majoria dones.
La Plataforma SAD de Catalunya alerta als Ajuntaments i a la Generalitat de Catalunya de la situació crítica en la qual es troba els Serveis d'Atenció Domiciliària i de la necessitat urgent de garantir una inversió adequada per donar una resposta de qualitat als col·lectius més vulnerables, la gent gran, i alhora, assegurar unes condicions de treball dignes pels professionals que dia a dia treballen per la millora de la qualitat de vida de les persones grans.
Entre els documents presentats davant els parlamentaris es troba el que ha confeccionat la Plataforma SAD de Catalunya en el qual alerta de la situació crítica en què es troba el sector i de la necessitat urgent de garantir una inversió adequada per donar una resposta de qualitat als col·lectius més vulnerables i, alhora, assegurar unes condicions de treball dignes pels professionals que dia a dia treballen per la millora de la qualitat de vida de les persones.
La Llei 39/2006, de 14 de desembre, o Llei de Dependència, exposa que les Comunitats Autònomes són les administracions competents per rebre les sol·licituds presentades pels ciutadans, valorar la situació en que es troben les persones sol·licitants i dictar, en el seu cas, la corresponent resolució en que es reconegui la situació de dependència.
A Catalunya el 18,5 % de la població es major de 65 anys, dels quals viuen a Barcelona més de 90.000 persones soles, la majoria dones.
4.000 treballadores i treballadors del SAD (Servei d'Atenció Domiciliària) atenen a la gent gran a la ciutat de Barcelona.
Per fer-nos una idea, el SAD durant l’any 2014 a la ciutat de Barcelona va realitzar 3.448.409 hores amb un cost de 49.989.000 euros, és a dir, que es va pagar a 14,49 euros l’hora. Durant l’any 2017 el nombre d’hores efectuades va ser de 4.391.047 hores i els seu cost va ser de 75.086.000 euros i es va pagar a 17,09 euros. Per tant, com es pot comprovar, cada cop paga més l’Administració per hora realitzada, però això no repercuteix en el salari de les treballadores, atès que s’ha mantingut la mateixa quantitat per hora de treball. Són les empreses, per tant, les que guanyen cada cop més en detriment de les 4.000 treballadores i treballadors del SAD.
D’altra banda, segons l’anàlisi explicatiu de les estadístiques mensuals del sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència, de data 31 de gener del 2019, emès pel Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social, a la Comunitat Autònoma de Catalunya les persones pendents de concessió de prestació de Grau III i II són 26.224 i les persones pendents de concessió de prestació de Grau I són 48.208. En total hi ha a Catalunya 74.432 persones pendents de concessió de prestació.
"La realitat ens demostra que cada cop hi ha més gent gran i més externalitzacions dels serveis. Així mateix, les places públiques de residències i centres de dia són o concertades o de titularitat pública, però externalitzades.
"La externalització dels Serveis d’Atenció Domiciliaria (SAD) ha provocat la precarietat laboral i el deteriorament dels serveis. Les empreses presenten uns projectes magníficament elaborats però que poc tenen a veure amb la realitat de la complexa casuística existent en la demanda", segons el comunicat de la Plataforma d'Atenció Domiciliària de Catalunya.
Demanen, per tant, la remunicipalització del Servei d’Assistència a Domicili (SAD) en tot el territori català, perquè pensen que seria la solució a aquesta situació.
En el document, la Plataforma SAD de Catalunya reclama situar el sector d’atenció a les persones com a pilar fonamental -i estratègic- de l’Estat del Benestar, al costat de salut i educació.
Clica aquí si vols llegir el document de La Plataforma d'Atenció Domiciliària de Catalunya (PADC).
El Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) ha presentat en el parlament de Catalunya un estudi sobre l'atenció i la cura de la vida, sobretot de les persones amb dependència, del qual presentem aquí un breu resum.
L’atenció i la cura de la vida, sobretot de les persones amb dependència, és un tema que continua sense assumir-se social i politicament al nostre país, queda relegat dins de les parets de la llar, de la individualitat. D’aquesta manera, es manté en un terreny privat i invisible i la societat esdevé sorda a les veus de les persones que necessiten ser cuidades.
La llei de la dependència del 2006 va ser un tebi intent d’assumir, des de l’estat, les necessitats i els desitjos de les persones dependents, però mai va estar dotada econòmicament de manera suficient i va ser truncada per la recessió, que la va limitar encara més en amplitud i recursos. I així, comptem amb uns serveis socials i públics pobres, insuficients i poc desenvolupats.
Clica aquí si vols llegir l'estudi de la FoCAP sobre la cura a la dependència.
El nostre país té un model de cures mediterrani propi dels països del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia), que centra les cures en la família i en el qual els organismes públics tenen un paper molt reduït. Aquest model és molt diferent del dels països nòrdics, en els quals la provisió de les cures està majoritàriament en mans de les institucions públiques.
El sistema de cures s’estructura en base a un enfocament patriarcal que assigna aquesta responsabilitat a les dones.
L’absència d’homes en les funcions de cura és possible per la imposició d’una desigualtat social entre gèneres. El rol és imposat i assumit per les dones, no remunerat o remunerat precàriament i queda invisibilitzat.
Segons la darrera Encuesta de Discapacidiad, Autonomía Personal y Situaciones de Dependencia (DASD-2008) realitzada l’any 2008, el 4,7% de la població espanyola eren persones en situació de dependència, el 65,2% de les quals eren dones. A Catalunya la xifra era molt similar (4,2%). A la mateixa enquesta troben que aquesta xifra augmenta exponencialment quan es considera la dependència en persones de 65 i més anys, que a la província de Barcelona arriba al 16%. Les treballadores del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), assenyalen que entre les persones ateses a la ciutat de Barcelona l’any 2016 el 74% eren dones.
A Catalunya i Espanya, les cuidadores principals són habitualment les dones de la família: la parella, les filles i les joves.
Les dones són generalment les cuidadores de les seves parelles homes i, quan no hi són o claudiquen (per malalties, edat, etc.), passen el relleu a les filles o les joves. Dones que no poden competir en relació d’igualtat en el mercat laboral, que sovint es veuen obligades a deixar el treball, qüestió que les empobreix i els condiciona el seu futur, fins a ser abocades a pensions no contributives quan són grans. Dones a les quals la cura dels seus familiars les afecta també en la cura personal, les activitats socials i d’oci, etc. Segons l'Encuesta DASD-, el 80-88% de les cures són proveïdes per la família, i les dones assumeixen més del 80% de la cura de la salut familiar no remunerada.
El Servei d'Atenció Domiciliària (SAD).
Les treballadoras del SAD, de nou majoritàriament dones, s’autoanomenen treballadores pobres. Les condicions laborals són de gran precarietat, amb sous molt baixos (el 98% de les treballadores cobren menys de 1000€, el 39% tenen un contracte temporal i el 70% treballen a temps parcial i amb un sou ínfim), horaris molt variables que coneixen d’un dia per altre, amb grans desplaçaments entre domicilis, sense ajuda ni assessoria tècnica i amb formació molt escassa. Les treballadores afronten tota mena de riscos laborals: mecànics, infecciosos, agressions… perquè sovint no disposen de material de protecció com grues o guants.
A Catalunya, el servei està externalitzat majoritariament a empreses com ara “Afers socials”, “Sacyr social”, i la cooperativa “Suara”. Algunes d’aquestes són empreses que provenint de la construcció s’han reconvertit al món de les cures, però amb grans deficiències en la qualitat del servei que donen als pacients i en la cura de les seves treballadores.
En funció de tot el que s’ha exposat podem definir l’espai de cures amb les següents característiques:
- Espai de salut i de cura de les persones per atendre les necessitats bàsiques i les addicionals derivades de les condicions de dependència d’un sector de població que no pot cuidar-se per si mateixa.
- Espai feminitzat i per tant infravalorat. En les societats patriarcals la tasca de cura és tradicionalment atribuïda a les dones, tant en l’àmbit familiar com professional, motiu pel qual té menor reconeixement laboral i social.
- Espai fragmentat en xarxes d’atenció separades, que depenen d’organismes i conselleries diferents. Els equips d’APS no estan connectats amb el SAD, de manera que es donen serveis descoordinats i es perd el potencial de visió global de les necessitats i els processos d’atenció i de cures.
- Serveis públics pobres i insuficients. La cura a la dependència no és un dret universal, té una cobertura pública insuficient i dispersa entre diferents administracions.
- Espai de gestió i provisió privada, sotmès a la dinàmica de la mercantilització i mal regulat des del punt de vista laboral i de les condicions del servei.
Elements que proposem per tal de millorar les cures de les persones en la nostra societat.
- Dignificar la persona amb pèrdua d’autonomia, atenent les seves necessitats bàsiques i addicionals que li permetin reconèixer-se i ser reconeguda com a persona i com a part de la societat.
- Com a societat som responsables de la defensa dels seus drets, sobretot quan aquest col·lectiu està en condicions d’elevada fragilitat i ja no pot reclamar-los. Les administracions públiques han de garantir les condicions per fer realitat aquests drets. Per això, cal desenvolupar la llei de la dependència i proveir-la dels recursos econòmics necessaris.
- Dignificar i fer visible la tasca de cures, reconèixer la seva importància personal, institucional i social. Prestigiar les professions i col·lectius que es dediquen a la cura. Trencar la bretxa de gènere i incrementar el nombre d’homes cuidadors.
- Que els serveis públics assumeixin, organitzin i universalitzin realment el dret de les persones a ser cuidades. Qüestionar la pertinència de la lògica mercantil i de les empreses que actualment gestionen els SAD. Promoure un procés de desprivatització i remunicipalització dels serveis.
Cuidar totes les cuidadores tant per la seva seguretat com per a la de la persona depenent. Assenyalar no només els aspectes durs del cuidar sinó potenciar els positius. Hi ha sempre reciprocitat i aportacions bilaterals entre qui cuida i qui és cuidat. Com diu el blog sano y salvo “cuidar esdevé a vegades en font de malaltia per les cuidadores, però també, si es donen les condicions necessàries, podem gaudir de la satisfacció de donar i ser cuidats”.- Reconèixer el treball de les cuidadores familiars com un treball real amb dret a cotitzar, i amb drets laborals equiparables a altres sectors de serveis.
- Assegurar les condicions laborals, formatives, etc., de les treballadores del SAD i de les professionals d’APS.
- Visibilitzar i combatre els eixos de poder als que estan sotmeses les treballadores domiciliàries privades. Denunciar i trencar l’economia submergida i garantir en aquest col·lectiu drets laborals equiparables a altres sectors de serveis.
Millorar la coordinació entre tots els col·lectius que formen part de la cura a les persones dependents: cuidadores familiars, treballadores domiciliàries privades, treballadoresdel SAD i treballadores de l’APS. El SAD podria treballar més enfocat i amb millors resultats si comptés amb l’orientació i el suport de les infermeres i treballadores socials d’APS.- Integrar funcionalment a les treballadores del SAD amb els equips d’APS. En aquest sentit donem la benvinguda a les iniciatives elaborades per l'Ajuntament de Barcelona i per la Generalitat tot esperant que passin de l’elaboració a l’acció. Donem també la benvinguda a l’estratègia de les superilles del SAD, model que s’ha d’universalitzar a Barcelona i a Catalunya i que facilitarà l’atenció integrada social i sanitària.
Com a conclusió volem ressaltar la importància d’impulsar una comunitat de cures, una comunitat solidària que posi la cura i la sostenibilitat de la vida al centre de la responsabilitat social i col·lectiva. Per això, tal com diu Carol Gilligan hem de passar de l’ètica femenina de la cura a l’ètica humana de la cura en la qual tots els éssers humans desenvolupin la seva capacitat natural de cuidar, en una societat més justa i més democràtica, i per tant, no androcèntrica.
clica aquí si vols llegir el document de la FoCAP sobre la cura a la dependència.
Document sobre La Renda Garantida de Ciutadania.
La Llei de la Renda Garantida de Ciutadania està sent incomplida greument pel govern de la Generalitat, segons el document d'anàlisi que aporta "La Comisión Promotora de la Renta Garantizada de Ciudadania."
En el comunicat que la Comisión Promotora de la Renta Garantizada de Ciudadania ha presentat al Parlament de Catalunya, a primera hora del matí d'aquest 16 de desembre, s'exposa que "La ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía está siendo incumplida gravemente por el gobierno de la Generalitat. El documento de análisis que adjuntamos sobre su implementación informa que se está denegando masivamente y de manera injusta las solicitudes de dicha prestación, además se extinguen y suspenden un gran número de las prestaciones de la antigua RMI que pasaron a reconocerse y abonarse como RGC, etc.
Esta mala praxis administrativa va acompañada por una sistemática opacidad de la DGES que ha obligado a la Comisión Promotora de la RGC a presentar reclamaciones a la Comisión de Garantía del Derecho al acceso de la Información pública en Cataluña (GAIP). A pesar, que la GAIP resolvió favorablemente la primera reclamación presentada por la Comisión Promotora RGC, la DGES sigue incumpliendo puntos importantes de dicha resolución.
Por otra parte, el gobierno de la Generalitat sigue sin cumplir sendas resoluciones adoptadas por el Parlament en Cataluña el 22 de noviembre de 2018, y 30 de mayo de 2019, que obliga a revisar todas las solicitudes de RGC denegadas hasta la fecha (más del 81% sobre las valoradas).
El gobierno de la Generalitat tampoco ha cumplido la ley RGC en lo que se refiere a la actualización del IRSC, congelado desde 2010, que permitiría un notable incremento de la RGC al estar vinculado al 100% del IRSC. Sigue sin generalizar la compatibilidad con las rentas de trabajo a tiempo parcial cuyos ingresos sean inferiores al umbral de la RGC. Continua sin aprobar el reglamento de la ley, y de este modo justificar sus interpretaciones restrictivas de los aspectos de la ley que se deben desarrollar en el reglamento."
El País Basc dedica a la Renda de Garantia d'Ingressos el 4,35% dels seus pressupostos, mentre la Generalitat de Catalunya només dedica el 0,76%.
"De la comparación con la implementación de la RGI en Euskadi, es notable la diferente voluntad política, que se concreta en el porcentaje del 4,35% del presupuesto de Euskadi que se dedica a la RGI, mientras el gobierno de la Generalitat solo se gasta el 0,76% del presupuesto (referido al de 2017) para la RGC. "
Les propostes que presenta "La Comisión Promotora de la Renta Garantizada de Ciudadania" per resoldre el problema de la pobresa són les següents:
1. Pleno cumplimiento de la ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía. Respeto del derecho subjetivo. El gobierno de la Generalitat dedicará como mínimo el 4 % del presupuesto para la implementación de la RGC (% similar al aplicado en Euskadi). De este modo podrá superarse la tasa de pobreza severa, y reducirse de manera importante la tasa de pobreza según el indicador AROPE.
El creixement econòmic per si mateix no comporta la reducció de la pobresa, segons l'informe AROPE (At Risk of poverty and/or Exclusion), indicador de pobresa y exclusió en Espanya 2008-2018.
El 21,5 % de la población española, es decir, algo más de 10 millones de personas, están en Riesgo de Pobreza. La cifra supone el mantenimiento prácticamente exacto de los datos del año pasado, tanto en términos porcentuales como absolutos: nada ha mejorado este año con respecto a la tasa de pobreza. Además, está sólo ocho décimas por debajo de la tasa más alta registrada en todo el período, con lo que parece inmune al crecimiento del PIB. En los últimos cuatro años (2014-2018) un crecimiento del PIB de 3.840 €, que equivale al 17,5%, sólo consiguió una disminución de siete décimas en la tasa de pobreza. El crecimiento económico, por sí sólo, no trae consigo una reducción de la pobreza.
Incumpliment del compromis europeu UE2020.
En el marco de la Estrategia Europa 2020, España se comprometió a “reducir entre 1.400.000 y 1.500.000 (en el periodo 2009-2019) el número de personas en riesgo de pobreza y exclusión social de acuerdo con el indicador AROPE” y la parte proporcional en pobreza infantil. A pesar de que este objetivo no era particularmente ambicioso en su momento, a falta de un año de que se cumpla el plazo, será muy difícil cumplir el objetivo especificado en la estrategia. Sin negar la evidente mejora del AROPE en los últimos cuatro años, aún falta reducir la tasa en otros dos puntos para llegar a la situación de partida y en más de cinco puntos para alcanzar el objetivo. En términos absolutos, cumplir con el compromiso significaría reducir el AROPE en algo más de 2, 6 millones de personas en un año, algo que no ha sucedido nunca.
En términos absolutos, si de media, a una persona pobre le faltaban 2.148 € para dejar de serlo, en 2018 le faltan 2.529 €. En otras palabras, no sólo hay más, sino que son más pobres aún.
2. Actualización del IRSC con el IPC acumulado desde 2010 hasta la fecha, y consiguiente incremento de la prestación de la RGC y complementos.
3. Pleno cumplimiento de los complementos de pensiones y prestaciones con el umbral de la RGC sin limitaciones injustificadas, del mismo modo que no se limitan los complementos de pensiones con la RGI.
4. Generalización inmediata de la compatibilidad de los contratos de tiempo a tiempo parcial con la RGC (cuyos ingresos sean inferiores al umbral de la RGC)
5. Cumplimiento de las mociones aprobadas por el Parlament de Cataluña que obligan a revisar todas las solicitudes denegadas hasta la fecha.
6. Pleno cumplimiento de la resolución de la GAIP 114/2019 de 28 de febrero y de Acceso a la Información Pública."
La Coordinadora de Residències 5+1 va plantejar, en el document presentat davant el Parlament de Catalunya, els greus problemes que tenen la gent gran per accedir a les prestacions de la Llei de Dependència.
Activistes de la Coordinadora Residències 5+1 enarbolen la pancarta en la que demanen una atenció digna a la gent gran, durant la manifestació convocada per Marea Pensionista i altres organitzacions, el 16 de desembre.
Les principals reivindicacions que la Coordinadora de Residències 5+1 va exposar en el document presentat en el Parlament de Catalunya el mateix dia de la manifestació tenen molt a veure amb l'envelliment de la població i una immensa llista d'espera per accedir a les prestacions de la Llei de la Dependència, que fa que milers de persones grans morin sense aconseguir accedir-hi.
Les Residències Públiques gestionades per filials d'empreses de la construcció i companyies controlades per fons d'inversió, així com les pèsimes condicions laborals i els sous de misèria són, segons la Coordinadora de Residències 5+1, les causes del deteriorament de les condicions de vida de la gent gran. És imprenscindible modificar la Cartera de Serveis de 2010, respecte a l'atenció directa- expliquen en el seu document- i especialment en la ratio de gerocultores, per poder establir una ratio mínima d'1 gerocultor per a cada 8 ancians. Atès la enorme llista d'espera per accedir a les prestacions de la Llei de la Dependència, l'estat dels ancians està molt deteriorat quan finalment aconsegueien una plaça en un centre de dia o residència, per la qual cosa necessiten ajuda per executar les més elementals activitats quotidianes, com menjar, vestir-se, anar al w.c., etc. i amb els actuals ratios és impossible oferir-les una atenció digna.
Entre les principals reivindicacions de La Coordinadora de Residències 5+1 figura la necessitat de que aquests serveis públics siguin de gestió pública, atès que és l'única manera d'evitar l'especulació amb els drets dels nostres ancians.
No obstant això, en tant no es produeixi aquest canvi de model de gestió, l'oferta econòmica en l'adjudicació de la gestió no pot ser determinant. En els plecs de contractació, aquest aspecte no podrà superar el 40% de la puntuació total.
D'altra banda- continua exposant el document- s'han d'establir penalitzacions i sancions adeqüades als danys que es causen als ancians per una dolenta execució del contracte. Les sancions per faltes greus haurien de penalitzar a la empresa gestora amb la seva exclusió per a futurs concursos de gestió. En la resta de sancions, haurien de restar punts del total obtingut per la empresa en qualsevol concurs al que puguessin concorre. El maltractament no pot sortir gratis.
Les administracions públiques han de reforçar les inspeccions als centres, incloent-hi entrevistes amb els treballadors sense la direcció davant. Les inspeccions, tant rutinàries com les fetes a rel de denúncies, haurien de ser SENSE PREAVIS, per garantir el control de la gestió i la protecció dels ancians.
La Coordinadora de residències 5+1 opina que les administracions públiques han de garantir una inversió suficient en el manteniment de les infraestructures. Els usuàris han de tenir uns serveis adequats a les seves necessitats. Així mateix, les administracions han de realitzar controls necessaris per a garantir uns nivells adequats de neteja, material, qualitat alimentària, atenció mèdica i substitució del personal en cas de vacances, absències,etc.
S'han de suprimir els EAR (Equips d'Atenció Residencial), que són de gestió privada a càrrec de MUTUAM, de tal manera que els ancians ingressats en residències tornin a ser atesos directament per la sanitat pública en els Centres d'Atenció Primària que els corresponguin.
Destaquem, entre la resta de reivindicacions de la Coordinadora de residències 5+1, el punt que parla de la necessitat de que en el torn de nit hi hagi una infermera, atès l'estat dels ancians. Per tant, s'hauria d'ampliar la plantilla actual.
La Coordinadora d'Assemblees de Treballadors/es a l'atur de Catalunya considera que l'absència d'un treball digne, estable i ben remunerat, amb cotitzacions suficients a la Seguretat Social, debilita els recursos per a mantenir i millorar l'actual sistema de pensions públiques.
Fotografia corresponent a la manifestació del 1er. de Maig, d'enguany, al carrer Pau Clarís.
Per tal d'aconseguir frenar el neoliberalisme que promou la privatització de tots els serveis públics, la Coordinadora d'Assemblees de Treballadros a l'atur proposa la derogació de l'última contrareforma laboral pel seu particular efecte nociu contra els drets laborals, el treball digne i estable, les cotitzacions per a les futures pensions i els seus greus efectes precaritzadors de l'ocupació.
També demana aquesta Coordinadora , en el document presentat al Parlament de Catalunya, la plena ocupació, el repartiment del treball i la riquesa i la reducció de les 35 hores setmanals, sense reducció de salari i avançar cap a la setmana laboral de 30 hores.
La necessitat de reforçar els recursos de l'Inspecció de Treball per fer efectiva la prohibició de les hores extres forçoses i no abonades, així com aflorar el treball "en negre" i la seva conversió automàtica en contractes de treball dignes amb els condicions dels convenis vigents és una altra reivindicació de la Coordinadora d'Assemblees de Treballadors a l'atur.
Prohibir l'Uberització del mercat laboral i la seva conversió automàtica en treball digne hauria de ser una prioritat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria de Treball, assumptes socials i famílies, atès que tenen mitjans i competències per fer-ho.
Informació i fotografies de M.Martos