Ahir, dia mundial del turisme, en resposta a la Cimera Mundial de Turisme “Future of Tourism World Summit”, que tindrà lloc els propers 26 i 27 d'octubre a la Llotja de Barcelona, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) van donar a conèixer, en roda de premsa, l'organització d'una contracimera amb el nom de "Propostes per al canvi de model de territoris turistitzats", que es celebrarà els mateixos dies i que encara manca concretar el lloc, tot i que podria ser a l'espai veïnal del Borsí, al barri Gòtic de Barcelona.
Lucía Delgado, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona(PAH), María García de Zeroport (Plataforma pel decreixement de ports i aeroports), Roxana, del sindicat Kellys Barcelona i Joana Bregolat, de l'Observatori del Deute en la Globalització, en una roda de premsa celebrada a les portes de la Llotja de Mar, a Pla de Palau, han expresat la seva opinió sobre el model de turisme que volen continuar aplicant a la ciutat de Barcelona i a la resta de zones turistificades del territori i han donat suport a la idea de celebrar aquesta "contracimera".
La fundació INCYDE de les cambres de comerç espanyoles i la fundació Advanced Leadership, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i el Consorci de la Zona Franca, van posar en marxa el passat 13 de juliol el ‘Future of Tourism World Summit’.
Antecedents:
"Barcelona acull la Cimera Mundial de Turisme ‘Future of Tourism World Summit’
13/07/2021
La Cimera se celebrarà els dies 26 i 27 d’octubre a la Llotja de Mar, en format híbrid, amb l’objectiu de marcar noves línies d’acció per a la recuperació i modernització del sector turístic després de la crisi del Covid-19
Barcelona acull la Cimera Mundial de Turisme “Future of Tourism World Summit”. La Fundació INCYDE de les Cambres de Comerç espanyoles i la Fundació Advanced Leadership, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, posen en marxa la Cimera Mundial ‘Future of Tourism World Summit’, que se celebrarà els dies 26 i 27 d’octubre a la ciutat de Barcelona, i que té per objectiu trobar solucions a curt i mig termini que contribueixin a la recuperació del sector turístic després de la crisi sanitària, social i econòmica del Covid-19.
Per a abordar aquestes qüestions es donaran cita representants d’organismes Internacionals com l’Organització Mundial del Turisme (WTO), l’Organització Internacional del Treball (OIT), el Banc Mundial, el Banco Interamericano de Desarrollo o la Comissió Europea (CE), a més de grans empreses i experts ponents de reconegut prestigi a nivell mundial, que convertiran l’espai en un escenari de diàleg i debat, en el que s’analitzaran les claus de la recuperació i el camí cap a un model econòmic més sostenible i equitatiu. Addicionalment, participaran representants del sector privat, ministres de com a mínim cinc països, comunitats autònomes, províncies i algunes de les ciutats més importants d’Espanya i la resta del món.
La Cimera culminarà amb la signatura de la Declaració de Barcelona, un document de col·laboració internacional per a l’adopció d’una sèrie de mesures que promocionin, fomentin i protegeixen el turisme postCovid-19...."
https://www.lasafueras.info/societat/872-barcelona-acull-la-cimera-mundial
Joana Bregolat, investigadora a l’Observatori del Deute en la Globalització, ha destacat, en la seva al·locució, que portem anys i anys parlant de turisme i dels seus impactes en la societat. Aquest model de turisme que fins ara ha servit per canibalitzar el territori i que cada dia ens porta més precarietat. Un model que ha creat una ciutat de parc temàtic i d'aparador, en suma una ciutat neoliberal, que no té en compte l'impacte climàtic dels milions de persones que acull el territori català cada any (52 milions van utilitzar l'aeroport del Prat durant l'any 2019, 8,4 milions de tones de CO2, etc). A dia d'avui, el model econòmic està basat en el totxo, turisme i finances.
Turisme o vida.
Joana Bregolat ha continuant exposant que "Necessitem repensar aquest model turístic de ciutat, perquè el model que tenim va en contra de la vida. Estem parlant de turisme o vida, atès que no s'ha pensat en les persones que hi viuen en les zones turistitzades, ni en el seu futur, ni en aconseguir unes vides dignes, s´ha pensat exclusivament en els guanys d'alguns empresaris a costa del benestar dels ciutadans. Inclús els serveis a la ciutat estan pensats pels turistes i no pels veïns.
Per tant, quan sentim parlar "de la recuperació i el camí cap a un model econòmic més sostenible i equitatiu, i d’una sèrie de mesures que promocionin, fomentin i protegeixen el turisme postCovid-19...." és a dir, quan sentim parlar de "turisme sostenible", pensem que s'està perpetuant un model caducat, en un context d'emergència social, econòmica i ambiental, un model de treballs que deixen enrere a moltes persones. Estem rescatant una industria que no té sentit i que genera la falsa creació de creixement i de generació d'ocupació i que hauriem de parlar de quin tipus d'ocupació."
Joana Bregolat ha finalitzat la seva exposició amb aquestes paraules: "Perquè sabem que hi han altres ciutats possibles, donem suport a aquesta contracimera organitzada per les organitzacions ciutadanes, perquè hem de discutir i aprofundir en el model de ciutat que volem."
Investigadora a l’Observatori del Deute en la Globalització, la recerca de Joana Bregolat es centra en energia, clima i ecofeminismes. Va estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i es va especialitzar en teoria i cultura feminista amb el Màster de Dones, Gènere i Ciutadania de L’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIEDG). Després d’anys al moviment estudiantil, actualment participa activament dins dels moviments ecologistes i feministes a través de Fridays For Future Barcelona i el col·lectiu Acció Ecofeminista. A més, és una de les autores del llibre col·lectiu ‘Como si hubiera un mañana. Ensayos para una transición ecosocialista’
No estem repensant el futur.
"Projectes com el d'augmentar en vint milions més de turistes (de 52 milions a 70 milions de turistes que volia AENA) ni desenvolupen, ni sostenen la vida a la majoria de persones de les zones turistitzades. La cimera por-turistificació que Barcelona acull els dies 26 i 27 d'octubre (“Future of Tourism World Summit”, que organitza la Fundació INCYDE de les Cambres de Comerç espanyoles i la Fundació Advanced Leadership, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona) vol decidir el futur turístic de Barcelona sense tenir en compte la veu i opinió dels més afectats: els veïns i veïnes de la ciutat i dels treballadors i treballadores del sector." va manifestar Ana Menéndez, portaveu de la FAVB.
"Les organitzacions socials denunciem aquesta cimera que tindrà lloc els propers dies 26 i 27 d'octubre irreal i grotesca feta a correcuita. Hi han moltes raons per denunciar aquesta cimera, entre d'altres:
Sen's diu que el model turístic dels últims anys genera riquesa, però és una riquesa concentrada en unes poques mans, que augmenta les desigualtats mentre socialitzen els perjudicis.
La contracimera que proposem, pels mateixos dies 26 i 27 d'octubre, ha continuat manifestant Ana Menéndez, serà un espai veïnal obert a tothom i sobretot serà un espai per posar sobre la taula la necessitat urgent d'aquest canvi de model turístic. Enmarcat en la necessitat de reducció de consum d'energia que ha d'afrontar la crisi climàtica cal decréixer.
Parlarem de sociabilitat, de turisme social i ambientalment responsable, de sosteniment, de crisi climàtica, d'altres formes de fer turisme, de reconversions laborals. Especificament tot això avui es pot aplicar a la nostra ciutat."
Reme Gomez, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), va manifestar que "aquesta cimera internacional està pagada en gran part amb diners públics, d'aquestes administracions públiques que fan grans declaracions d'emergència climàtica. Volem saber qui paga aquestes despeses, en quina partida pressupostària es pot trobar, en quin concepte, això és el mínim que podem demanar, és a dir, transparència és el que demanem."
En aquesta cimera segur que es parlarà de grans temes, amb grans paraules que tornen a dir exactament el mateix i no res, això és el que avui dia es coneix amb el Greenwashing, ha continuat dient.
Ha finalitzat la seva al·locució Reme Gómez recordant " que venim d'una situació de pre-pandèmia i que durant aquest temps s'ha parlat de reformar el model de turisme de masses en els mitjans de comunicació i en les administracions públiques i s'ha parlat de la necessitat d'acabar amb el monocultiu turístic i ara això ha desaparegut, no estem repensant el futur i les administracions públiques i els organismes turístics estan apostant decididament per un model de turisme caduc. "
Terminar con la externalización que nos está llevando a la extrema pobreza.
Roxana, la representant del sindicat Kellys de Barcelona, va parlar de promoure un turisme basat en el respecte a la bellesa i el benestar de les persones, que posi davant de tot els interessos humans als mercantils.
"En el día mundial del turismo queremos recordar que el cambio de Era la vamos a inaugurar nosotras con nuestra Central de Reservas por un Empleo Justo y un Turismo Consciente."
El projecte, anomenat "Central de Reserves", serà un portal per a turistes que només ofereixi habitacions en hotels que compleixin amb els requisits que Les Kellys consideren necessaris per tenir el seu "segell de treball just i de qualitat". Per aquest motiu aquest sindicat ha recaptat mitjançant micromecenatge a prop de 90.000 euros, que és la quantitat que necessiten per començar. La representant ha demanat, en el seu discurs, la col·laboració de tots perquè "gota a gota" arribin a aquesta quantitat. El terme "gota a gota" fa referència a la plataforma "Goteo", que han creat per recaptar els diners.
El 12% del PIB de la ciutat que prové del turisme es concentra en els propietaris de restaurants i hotels, mentre que treballadors com les kellys' no arriben a la mitjana salarial de la ciutat.
Informació i imatges M.Martos.
Barcelona tanca l’estiu amb 1,9M de visitants que han realitzat una despesa directa de 717,6M €
28/09/2021
Els indicadors mostren una tendència positiva del sector turístic dins la recuperació econòmica de la ciutat
Creix l’ocupació en el sector turístic amb més de 24.000 contractes signats a l’estiu a Barcelona, un 11% del total de contractes signats a la ciutat
El mes d’agost es registra la despesa més elevada amb targetes estrangeres a Barcelona des de l’inici de la pandèmia
Guanyen pes les arribades en tren i cotxe, i el turisme d’origen nacional se situa per sobre de les dades previstes a la pandèmia
L’Ajuntament de Barcelona i Turisme de Barcelona presenten les dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona sobre el comportament del turisme aquest estiu a la ciutat de Barcelona.
Barcelona es troba davant una tendència positiva tal i com ho demostren els indicadors d’aquest estiu: arribades de visitants a la ciutat, la despesa realitzada, els equipaments culturals visitats,… i les dades de prospectiva dels propers mesos apunten que aquesta tendència es pot consolidar. Barcelona és la 3a ciutat espanyola en índex de recuperació de reserves i la 1a en comparació amb d’altres ciutats europees.
Les xifres d’aquest estiu 2021 mostren que Barcelona es troba en el camí de la recuperació econòmica del sector turístic després d’un 2020 molt crític i els màxims històrics assolits que representaven les xifres de 2019.
El primer tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, ha declarat que “la reactivació de Barcelona és un fet i la recuperació del nostre sector turístic també comença a ser una realitat. Hem tornat a crear ocupació neta dins del sector i hem iniciat una tendència positiva que seguirem impulsant amb l’atracció d’un turisme més sostenible i de més qualitat, interessat en atractius com la cultura, l’arquitectura o la gastronomia, amb un major compromís per la ciutat”.
Pel president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, “Les expectatives s’han acomplert, fins i tot, han millorat respecte el previst. Celebrem l’inici de la reactivació, tot i que sabem que estem lluny de la situació prepandèmica”. Per aquest motiu, Torres ha defensat la necessitat d’insistir en “en invertir en promoció en base a les línies estratègiques aprovades, d’acord amb el nou relat de Barcelona per posar la cultura en el centre i aconseguir un visitant de més valor afegit”. En aquest punt, Eduard Torres ha posat com exemple el visitant del MWC. El president del Consorci ha mostrat agraïment cap a la nova sensibilitat de l’Ajuntament per a la promoció i ha demanat coordinació a l’hora de gestionar els fons Next Generation: “en el sector se li demana mantenir la ocupació i l’economia del visitant en base a uns criteris de digitalització i de segmentació, aprofitant els fons Next Generation. Cal un esforç per facilitar a les empreses l’accés a aquests fons per assumir els reptes importants”.
Barcelona ha acollit aquest estiu 1,9M de visitants
Barcelona ha acollit aquest estiu 1,9M de visitants que han pernoctat a la ciutat. És el segon estiu marcat per les mesures i restriccions a causa de la pandèmia de la Covid-19. Si es compara amb l’estiu del 2020, primer any de restricció de moviments, s’ha rebut un +184,1% de visitants.
Aquest estiu el turisme internacional ha tornat a ser superior al domèstic, representant més del 70% dels visitants. S’ha produït una evolució positiva i constant del nombre de visitants internacionals a la ciutat a partir de març de 2021.
El turista domèstic ha guanyat quota de mercat, en part a causa de les limitacions de moviments per la pandèmia, arribant a superar al 50% des de setembre del 2020 fins a l’estiu del 2021. Destaca el mes d’agost on el visitant domèstic se situa per damunt del registrat al 2019 fet que acosta les xifres del turisme domèstic a l’internacional.
Visitant més jove interessat en la cultura i gastronomia
El perfil del visitant de Barcelona és el mateix que el turista que històricament ve a la ciutat, on un 72% declara que el motiu del viatge és l’oci, i on valora especialment de Barcelona, l’arquitectura, la cultura i el clima, en aquest ordre.
El perfil del turista tipus d’aquest estiu 2021 és un visitant més jove (31 anys de mitjana), que ha vingut a Barcelona en avió per oci amb la seva parella, s’ha allotjat a un hotel i ha realitzat la contractació del transport i l’allotjament directament a la companyia. Les activitats més freqüents que realitza són: degustar gastronomia, fer passejades tranquil·les, anar a la platja, visites culturals i anar de compres.
Els equipament culturals de la ciutat han registrat una activitat a l’alça, que s’ha vist accentuada els mesos de juliol i agost.
Augmenten els turistes que arriben en tren i cotxe a Barcelona
Els turistes segueixen arribant en avió majoritàriament, tot i que han baixat més de 20 punts percentuals. Barcelona torna a situar-se el mes d’agost al top 10 dels aeroports europeus. Aquest estiu han arribat 6,5M de passatgers a l’aeroport. A part dels visitants procedents d’aeroports espanyols, destaquen els visitants que tenen l’origen a Itàlia, França, Alemanya i Països Baixos, en aquest ordre.
Aquest estiu han augmentat els turistes que arriben en tren (20,5%) i cotxe (12,7%), prop de 10 punts percentuals més cadascun i ho fan en detriment de l’avió.
Despesa realitzada a Barcelona
El visitant de Barcelona ha realitzat una despesa directa durant l’estada de 717,6M€. La gastronomia i la cultura estan entre els interessos principals dels visitants de la ciutat i concentren el volum més important de despesa.
L’índex de recuperació de la despesa realitzada amb targeta de crèdit estrangera s’ha situat aquest agost al 57,3%, i ha representat el 25,0% del total de la despesa realitzada a la ciutat. El mes d’agost de 2021 es registra la despesa més elevada amb targetes estrangeres a Barcelona des de l’inici de la pandèmia.
El sector del turisme en la recuperació econòmica de Barcelona
Tot i ser un dels sectors més afectats per la pandèmia, per primer cop des de febrer de 2020, l’hostaleria genera ocupació neta a la província de Barcelona.
L’atur del sector turístic ha registrat durant l’estiu un comportament més favorable que el conjunt de l’economia de Barcelona. Durant els mesos d’estiu s’han signat a Barcelona 24.342 contractes de treball al sector turístic, gairebé 4 vegades més que els signats l’any 2020 (+262,3%).
Un 11% dels contractes signats a Barcelona a l’estiu han estat del sector turístic, i han contribuït notablement a l’augment interanual de la contractació a Barcelona. El comportament de l’atur en aquest àmbit a Barcelona és el millor en la comparativa amb d’altres ciutats espanyoles com Màlaga, Sevilla, Saragossa, Bilbao, Madrid i València.
Pel que fa a la recuperació comercial dels serveis turístics, des de l’inici de la pandèmia l’índex de recuperació ha anat sempre per sota de la mitjana de la ciutat fins el mes d’agost de 2021. En aquest mes. la despesa en serveis turístics assoleix un índex de 91,2, un valor similar al del conjunt de sectors de Barcelona (90,5).
Gairebé el 80% de la ciutadania considera que el turisme ha de tenir un paper rellevant per a la recuperació econòmica de Barcelona, un 40,9% consideren que molt i un 36,6 que bastant.
Compartiu aquest contingut
Informació extreta de la web de l'Ajuntament de Barcelona.