Colau i Escrivá anuncien que Barcelona serà la primera ciutat a provar el model d’inserció sociolaboral per a beneficiaris de l’Ingrés Mínim Vital

22/09/2021

La prova pilot acordada entre el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i l’Ajuntament de Barcelona comptarà amb la participació d’un mínim de 1.000 persones i es finançarà amb 10M€ provinents dels fons europeus Next Generation

El Ministeri disposa de gairebé 300M€ dins del Component 23 per a projectes d’aquest tipus durant els anys 2022 i 2023

L’experiència de Barcelona amb el projecte B-MINCOME que va rebre finançament de la Unió Europea i el Programa Làbora en favor de la inserció laboral de persones en risc d’exclusió han estat decisius per acordar aquesta col·laboració

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern de l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona han acordat la posada en marxa d’una prova pilot a la ciutat per tal de testar el model d’inserció sociolaboral i comunitària de les persones que reben l’Ingrés Mínim Vital (IMV). La prova pilot tindrà una durada de dos anys (18 mesos d’execució i 6 mesos d’avaluació), comptarà amb un pressupost d’uns 10 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation i serà la primera que es faci amb el finançament que aportarà el Ministeri a través del Component 23 que inclou el Pla de Recuperació.

D’aquesta manera, ambdues institucions dissenyaran i implementaran un dispositiu que contribueixi a la inclusió sociolaboral de com a mínim 1.000 persones de la ciutat de Barcelona, especialment beneficiàries de l’Ingrés Mínim Vital, la qual cosa tindrà efectes positius en un miler de llars. Posteriorment, les dues administracions n’avaluaran els resultats.

El projecte consistirà bàsicament en la creació d’una oficina única que ajudi al desenvolupament d’itineraris de polítiques actives adequades per a cada perfil de persona, combinat amb la prestació econòmica de l’IMV per tal d’enfortir així la inclusió sociolaboral de les persones participants. A més a més, es tindrà en compte específicament el reforç de vincles relacionals i comunitaris perquè aquesta inclusió vagi més enllà de la garantia de rendes o l’accés al mercat laboral. Així, les més de 1.000 persones beneficiàries que participin en el projecte rebran la formació adequada i el seguiment necessari per part de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Itineraris d’inclusió

El Ministeri d’Inclusió considera que es poden augmentar les probabilitats d’inclusió laboral si es treballa en paral·lel amb els objectius d’inclusió social i comunitària. Per això, entre els itineraris d’inclusió que faran aquests col·lectius vulnerables hi ha un acompanyament individual i especialitzat a totes les persones beneficiàries, formació i capacitació bàsica, formació orientada a sectors laborals, inserció laboral, emprenedoria, participació comunitària i acompanyament de sortida per a totes elles.

De fet, el Ministeri d’Inclusió compta amb 298 milions d’euros del Pla de Recuperació per realitzar aquest tipus de projectes durant els anys 2022 i 2023. Dins del Component 23, el pla inclou aquesta inversió pel desplegament dels itineraris d’inclusió, en col·laboració amb altres entitats públiques i entitats del tercer sector social. És en aquest àmbit que està prevista la formalització de diferents convenis, d’entre els quals el que es presenta aquest dimecres a Barcelona serà el primer.

L’existència del Programa Làbora per a la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat, i que l’any passat malgrat la irrupció de la Covid-19 va atendre més de 6.600 persones a la ciutat, o bé l’elecció de Barcelona per al desenvolupament entre els anys 2017 i 2019 del projecte B-MINCOME, que va comptar amb el finançament de 4,9 milions d’euros per part de la Unió Europea, han estat determinants per formalitzar el present acord entre el Govern de l’Estat i el consistori.

L’avaluació independent del B-MINCOME ja va posar de manifest que la concessió de rendes no només redueix de manera significativa el risc de pobresa i millora la satisfacció vital de les famílies perceptores, sinó que la implementació complementària de polítiques actives i comunitàries a la concessió d’aquestes rendes augmenta encara més la satisfacció de les persones beneficiàries, perquè veuen enfortides així les seves relacions socials.

Compartiu aquest contingut

Informació extreta de la web de l'Ajuntament de Barcelona.