Un creuer atracant en el port de Barcelona contamina com tots els vehicles privats que circulen per la ciutat.
Naiara Davó, diputada en les Corts Valencianes per Unides Podem escrivia en un article publicat en el diari digital público.es, el passat 2 de setembre, titulat "Enfront de l'elitisme ecofriendly construïm l'ecologisme popular" que:
"Es dóna la paradoxa que podríem estar davant el final del nostre món, i la condició social que ha provocat aquest final del món continuï sent innomenable: el capitalisme.
Deia Frédéric Jameson que imaginem abans la fi del món que la fi del capitalisme. La nostra tasca política és que això deixi d'operar així. L'ésser humà porta més de 2 milions d'anys en la terra, 300.000 com a Homo sapiens i només ha estat en els dos últims segles de capitalisme quan ha provocat un desequilibri catastròfic del clima. El problema no és l'humà, sinó la condició social efectiva que ha adoptat aquests 200 últims anys.
Alguns somien amb la falsa il·lusió que podrem fugir del planeta i viure igual en un altre.
Tesla ha posat la primera pedra d'aquesta il·lusió amb els viatges espacials per als rics. No hi ha escapatòria a la Terra, i si n'hi hagués passaria el mateix en un altre planeta. És la idea de Jameson elevada al quadrat: no em puc imaginar la fi del capitalisme així que m'imagino viatjant a un altre planeta quan hagi destrossat aquest.
Això no va de fugir a un altre planeta ni d'enyorar un passat d'harmonia amb els cicles naturals que ja no existeix. Va de fundar un nou sistema que aconsegueixi acoblar-se als cicles de la Terra, que erradiqui els excessos dels privilegiats i l'arrogància de les multinacionals, que posi la vida de totes en el centre i tornem a ser comunitat i poble per a afrontar col·lectivament els desafiaments que tenim en el futur."
https://www.europarl.europa.eu/resources/library/images/20191203PHT68057/20191203PHT68057-cs.jpg");"> https://www.europarl.europa.eu/resources/library/images/20191203PHT68057/20191203PHT68057-cm.jpg");"> https://www.europarl.europa.eu/resources/library/images/20191203PHT68057/20191203PHT68057-cl.jpg");"> ![https://www.europarl.europa.eu/resources/library/images/20191203PHT68057/20191203PHT68057-cl.jpg");">](https://www.europarl.europa.eu/resources/library/images/20191203PHT68057/20191203PHT68057-cl.jpg");"> ){kind=link}
La lluita contra el canvi climàtic és una prioritat per al Parlament Europeu. A continuació detallem les mesures en les quals treballa la UE, o com arribem tard, perquè aquestes mesures haurien d'haver-se pres ja fa vint anys. Si no canviem el model de producció, tots els habitants de la terra sofrirem les nefastes conseqüències.
https://www.europarl.europa.eu/resources/library/images/20180627PHT06712/20180627PHT06712-cs.jpg);"> https://www.europarl.europa.eu/resources/library/images/20180627PHT06712/20180627PHT06712-cm.jpg);"> https://www.europarl.europa.eu/resources/library/images/20180627PHT06712/20180627PHT06712-cl.jpg);"> Limitar l'augment de l'escalfament global a un màxim de 2 °C
La temperatura mundial mitjana ha augmentat significativament des de la revolució industrial i l'última dècada (2009-2018) va ser (la década más cálida registrada) la dècada més càlida registrada . Dels 17 anys més càlids, 16 han transcorregut des del 2000.
Les dades del (Servicio de Cambio Climático de Copérnico) Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic mostren que (2019 fue el año más cálido) 2019 va ser l'any més càlid dels registrat a Europa. La majoria de les proves indiquen que això es deu a l'augment de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle produïdes per l'activitat humana.
La temperatura mitjana global és avui 0,91 °C - 0,96 °C més alta que a finalitats del segle XIX. Els científics consideren un augment de 2 °C en comparació amb els nivells preindustrializats com un llindar amb (consecuencias peligrosas y catastróficas para el clima y el medio ambiente) conseqüències perilloses i catastròfiques per al clima i el medi ambient.
Per aquesta raó, la comunitat internacional està d'acord que l'escalfament global ha de mantenir-se per sota d'un augment de 2 °C.
Per què és important la resposta de la UE?
Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, la Unió Europea és el tercer emissor de gasos d'efecte d'hivernacle més gran del món, després de la Xina i els EUA. El sector energètic va ser responsable del 80,7% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de la UE en 2017.
Els esforços comuns de mitigació són clau ja que el canvi climàtic afecta a tots els països de la UE, encara que no de la mateixa manera. Es preveu que la calor extrema i les pluges continuïn afectant la regió mediterrània, mentre que els països de la (región continental) regió continental estaran més exposats al desbordament de rius i als incendis forestals.
Els esforços de la UE estan donant els seus fruits. En 2008, la Unió es va fixar l'objectiu de reduir aquestes emissions en un 20%, en comparació amb els nivells de 1990, per a 2020.
Amb l'adopció de la(nueva Ley del Clima de la UE en junio de 2021)nova Llei del Clima de la UE al juny de 2021, el Parlament va aplanar el camí per a aconseguir objectius més ambiciosos: una reducció de les emissions per a 2030 d'almenys un 55% i la transformació del compromís polític d'aconseguir la neutralitat climàtica per a 2050 en una obligació legal.
Consulti les nostres (infografías sobre el cambio climático en Europa).infografies sobre el canvi climàtic a Europa.
La UE i la política internacional del canvi climàtic.
La UE és un actor clau en les (negociaciones sobre el clima de la ONU) negociacions sobre el clima de l'ONU. En 2015, va ratificar l'Acord de París, el primer acord mundial per a combatre el canvi climàtic. El seu objectiu és mitigar el canvi climàtic i mantenir l'augment de la temperatura global en 1,5 °C en comparació amb els temps preindustrializats. Segons l'Acord de París, la UE es va comprometre a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en almenys un 40% per sota dels nivells de 1990 per a 2030.
A més, en virtut del Pacte Verd Europeu, la UE s'ha compromès a aconseguir les emissions netes zero per a 2050. Ha posat en marxa diverses mesures per a aconseguir aquest objectiu. Amb l'adopció de l'objectiu intermedi per a 2030, la UE reforçarà el seu compromís per a lluitar contra el canvi climàtic i reforçarà el seu lideratge durant els mesos previs al cim del clima de Nacions Unides (COP26) que se celebrarà a Glasgow al novembre de 2021.
El Pacte Verd Europeu.
El Parlament (declaró la emergencia climática en noviembre de 2019) va declarar l'emergència climàtica al novembre de 2019 i va demanar a la Comissió Europea que alineï totes les seves propostes amb l'objectiu de limitar l'escalfament global a menys de 1,5 ° C i garantir que les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle es redueixin significativament. En resposta, la Comissió Von Der Leyen va proposar el (Pacto Verde Europeo) Pacte Verd Europeu, un full de ruta perquè Europa es converteixi en un continent neutral per al clima en 2050.
Un dels seus objectius és un marc legal per al clima: la llei del clima de la UE, que serà legalment obligatòria per a tots els països de la UE en 2021. El pla de la UE per a una Europa més verda i sostenible, abasta una àmplia gamma de sectors i inclou objectius com ara: preservar la biodiversitat, garantir un sistema alimentari més saludable, impulsar l'economia circular, així com promoure la inversió verda i potenciar les indústries per a una transició verda, al mateix temps que alleuja l'impacte socioeconòmic de la transició en els treballadors i les comunitats.
Més informació sobre el Pacte Verd Europeu.
Fondos de la UE para el clima
Para financiar el Pacto Verde Europeo, la Comisión Europea presentó en enero de 2020 el plan de inversión para una Europa sostenible, cuyo objetivo es atraer al menos un billón de euros de inversión pública y privada durante la próxima década.
Según el plan de inversión, el fondo de transición justa está diseñado para apoyar a las regiones y comunidades más afectadas por una transición verde, por ejemplo, regiones que dependen en gran medida del carbón.
Para alentar la inversión en actividades ambientalmente sostenibles y evitar que los fondos se destinen a proyectos de "lavado verde" que dicen ser verdes, pero en realidad no lo son, la UE ha introducido nuevas reglas para definir lo que califica como actividades verdes o sostenibles.
Como parte del presupuesto de la UE a largo plazo y de los esfuerzos para avanzar hacia la recuperación, la UE destinará más financiación para agricultura; el programa de investigación Horizonte Europa; el programa LIFE, de medio ambiente; el Fondo de Transición Justa, y los fondos regionales y cohesión, destinados a proyectos en línea con la ambición climática.
Reducir las emisiones de gases de efecto invernadero
La UE ha implantado diferentes tipos de mecanismos según el sector.
Para reducir las emisiones de las centrales eléctricas y la industria, la UE ha establecido el primer mercado importante de carbono con el Sistema de comercio de emisiones (ETS, por sus siglas en inglés), las empresas tienen que comprar permisos para emitir dióxido de carbono (CO2), por lo que cuanto menos contaminen, menos pagan. Este sistema cubre el 45% de las emisiones totales de gases de efecto invernadero de la UE.
Para los otros sectores, como los edificios o la agricultura, las reducciones se lograrán a través de los objetivos de emisiones nacionales acordados, que se calculan, sobre la base del producto interior bruto per cápita de los países.
Con respecto al transporte por carretera, en la primavera de 2019, el Parlamento Europeo respaldó las legislaciones para reducir las emisiones de CO2 en un 37,5% para los automóviles nuevos, el 31% para furgonetas y el 30% para los camiones nuevos para 2030.
Hasta ahora, no existían requisitos de la UE para que los barcos reduzcan las emisiones de gases de efecto invernadero. Los eurodiputados votaron en septiembre de 2020 a favor de incluir el transporte marítimo en el Sistema de Comercio de Emisiones europeo a partir de 2022 y de establecer requisitos vinculantes para que las compañías navieras reduzcan sus emisiones de CO2 en al menos un 40% para 2030. En abril de 2021, el Parlamento insistió en la necesidad de que el sector marítimo fuera más eficiente, justo y limpio, y llamó la atención sobre el riesgo potencial de la fuga de carbono.
La UE también quiere utilizar el poder de absorción de CO2 de los bosques para combatir el cambio climático. El Parlamento votó en 2017 un reglamento para prevenir las emisiones resultantes de la deforestación y el cambio de uso de la tierra (LULUCF, en sus siglas en inglés).
Además, está previsto que la Comisión Europea presente una propuesta a finales de este año sobre un mecanismo de ajuste en frontera por emisiones de carbono, que alentaría a las empresas dentro y fuera de la UE a descarbonizar. Con esta herramienta se pretende fijar un precio a la importación de ciertos productos que provengan de países de fuera de la UE menos ambiciosos respecto al clima. Su objetivo es evitar la fuga de carbono, que ocurre cuando las industrias trasladan la producción a países con reglas de emisión de gases de efecto invernadero menos estrictas.
Obtenga más información sobre las medidas de la UE para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero.
Abordar el desafío energético
En 2020, la Comisión Europea propuesto una estrategia sobre el hidrógeno para una Europa climáticamente neutra, que busca fomentar el despliegue a gran escala de hidrógeno limpio y reforzar su papel en línea con el objetivo de neutralidad climática para 2050. Los miembros del PE advirtieron en un informe aprobado en mayo que solo el hidrógeno producido a partir de fuentes renovables puede contribuir de manera sostenible a la contaminación cero de la UE a largo plazo.
Conozca los beneficios y desafíos que presenta el hidrógeno.
Integración de los objetivos climáticos en el resto de políticas de la UE
La Comisión va reformar la legislación de la UE para adaptarla a los objetivos climáticos, incluida la reducción del 55% de los gases de efecto invernadero para 2030, y está previsto que presente el paquete "Fit for 55". Incluirá la revisión de la legislación relacionada con la eficiencia energética, las energías renovables, el Sistema de Comercio de Emsiones, el mecanismo de ajusto en fronteras de carbono y las emisiones de CO₂ para los turismos nuevos y los vehículos comerciales ligeros.
Descubra más sobre las medidas de la UE para promover la energía limpia.
El sistema militar és un dels grans contribuents a les emissions i a l’escalfament global. Necessitem menys soldats, menys avions i armes, i en canvi necessitem més metges, més hospitals, energia verda i solucions per a cobrir les necessitats i garantir els drets de totes les persones. Durant dècades ens hem equivocat establint les nostres prioritats, segons el Centre Delàs.
Per Zachi Evenor — Flickr: https://www.flickr.com/photos/zachievenor/13910549435/, CC BY 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=32224635
És moment de plantejar-nos que la despesa militar ha absorbit una gran quantitat de recursos públics tot proporcionant una falsa noció de seguretat que no té res a veure amb les necessitats de la majoria de la població i amb els drets a la salut, a l’educació, a la justícia energètica, a l’habitatge i a la qualitat de vida, que requeririen solucions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. I és moment de constatar que el sistema militar és, a més, un dels grans contribuents a les emissions i a l’escalfament global. Calen solucions constructives per a les persones i el planeta, no “solucions” destructives basades en la imposició, la retallada de drets, la violència i els conflictes armats. És moment, per tant, de reivindicar un canvi de prioritats i un transvasament de recursos, traspassant fons pressupostaris militars a partides que permetin construir nous sistemes de seguretat que serveixin per a totes les persones.
El conjunt dels principals països exportadors d’armes representa el 35,48% de la població mundial, concentra el 82% de la despesa militar global i és responsable de les dues terceres parts de les emissions mundials de CO2.
■ Aquests països generen el 67,1% de les emissions mundials de CO2 que causen l’escalfament planetari i concentren els centres de poder que controlen de manera efectiva més de 63.000 corporacions transnacionals.
■ La Xina, Regne Unit, Espanya, Israel, Itàlia, Països Baixos, Corea del Sud, Ucraïna, Suïssa, Turquia, Suècia, Canadà, Noruega, els Emirats Àrabs, Txèquia, Bielorússia, Austràlia, Aràbia Saudita i Japó, sumen poc més de un terç de la població mundial (el 35,48%), però fabriquen i exporten pràcticament totes les armes que es fan al món, armes que acaben activant conflictes i matant persones sobretot en els països més afectats pel canvi climàtic.
L'evidència paleoclimàtica i el canvi climàtic en curs suggereixen que els nivells actuals de CO2 es troben en un nivell de 400 PPM (parts per milió), sinò els baixem per sota de 350 PPM és molt probable que es desencadenin punts d'inflexió i impacts irreversibles que podria convergir en un gir climàtic més enllà del nostre control.
El doctor James Hansen, ex director de l'Institut Goddard d'Estudis Espacials, és un dels climatòlogs més respectats del món, i quan ell diu que el canvi climàtic és incompatible amb la civilització humana, creiem que la civilització humana hauria d'asseure's, escoltar i prendre nota. Molts científics, experts climàtics i governs nacionals progressistes estan d'acord amb el Dr. Hansen de que 350 ppm és el nivell segur de diòxid de carboni en l'atmòsfera.
L'organització 350.org, una organització sense ànim de lucre del tipus 501(c)3 registrada als EEUU, ha tret el seu nom de la quantitat màxima de CO2 segura de diòxid de carboni a l'atmòsfera (350PPM).
L'organització Avaaz ens ha enviat un correo electrònic a la redacció d'aquesta revista en el qual ens demanava la nostra participació i la màxima difusió dels esdeveniments que tindran lloc aquests dies. Manifestava en el seu comunicat que "és difícil no sentir-se desesperançat quan els titulars dels mitjans de comunicació de masses estan plens de noticies sobre incendis, inundacions, huracans i sequeres. Però la ciència ens diu que encara tenim temps per donar-li la volta a la situació si els governs escolten a la gent en lloc d'escoltar els lobbies del petroli i el gas."
Vaga estudiantil del 15 de març, contra el canvi climàtic, a la Plaça Universitat de Barcelona, l'any 2019. (Foto: M. Martos).
Des del començament de la civilització humana, la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera ha sigut d'aproximadament 275 PPM. Al segle XVIII els essers humans van iniciar la crema de carbó, gas i petroli per produir energia i bens. Les quantitats de carboni en l'atmosfera van pujar, al principi lentament i cada cop més ràpidament. Moltes de les nostres activitats quotidianes com encendre les llums, cuinar aliments o calentar la nostra llar depenen de les fonts d'energia que emeten diòxid de carboni i altres gasos que atrapen la calor.
La terra es troba en aquests moments, segons el Dr. James Hansen, en 400 PPM, i estem incrementant 2 PPM de diòxid de carboni cada any. Correm el risc de desencadenar punts d'inflexió i impactes irreversibles que podrien convergir en un gir climàtic més enllà del nostre control, si no som capaços de donar el més aviat possible la volta i tornar a un nivell per sota dels 350 PPM durant aquest segle.
Hem experimentat un increment al voltant d'1 grau centígrad de calentament i els impactes són aterridors. Els glaciars de tot el món es derreteixen i desapareixen ràpidament, amenaçant les princials fonts d'aigua per a milions de persones. Els mosquits s'estan propagant en nous llocs i propagant amb ells la malària i el dengue, atès la pujada de temperatures. Les sequeres són més comunes i com a resultat produir aliments s'ha tornat més difícil en molts llocs del planeta. El nivell del mar ha començat a augmentar. Els oceans són més àcids per la quantitat de CO2 qu'absorveixen. Estem afavorint les condicions meteorològiques extremes- com huracans, tifons, tormentes de neu i sequeres, en paraules de l'organització "350.org".
L'Àrtic ens està enviant el missatge més clar de que el canvi climàtic està succeint molt més ràpidament del que creuen els científics, segons es pot apreciar a la fotografia cedida per Greenpeace a aquesta revista digital.
La meitat del gel marí de l'Àrtic va desapareixer durant l'estiu de l'any 2012. Tota la regió està experimentant canvis climàtics, amenaçant l'hàbitat de moltes especies i de les comunitats indígenes que hi viuen en aquesta part del planeta.
Redacció Las afueras.