"El quilogram de jutge està molt barat i el de Garzón tirat de preu, de manera que cuida't"
Aquest missatge el va rebre el jutge Baltasar Garzón en una carta sense remitent i amb matasegell de Cibeles, Madrid, sense més dades i entre el correu que dia a dia li passaven els agents judicials del Jutjat Central d'Instrucció núm. 5, dues setmanes després que es coneguessin les primeres imputacions del cas Gürtel.
D'aquesta mena de cartes, escriu Garzón en el seu llibre El Fang. Quaranta anys de corrupció a Espanya, em van arribar moltes al llarg dels anys en què vaig estar treballant en l'Audiència Nacional. "Rojo de merda, abans Franco i ara el Partit Popular. Al final t'ajustarem els comptes." Era el cànon que calia pagar per fer el teu treball. Algú havia de fer-ho."
Baltasar Garzón Real (Torres, Jaén, 1955). Un jutge valent, independent i imparcial, a favor del principi de justícia penal universal Baltasar Garzón Real va tenir el valor d'iniciar la persecució penal dels dictadors Pinochet i Videla, combatre el terrorisme en qualsevol de les seves manifestacions i enfrontar-se a la delinqüència organitzada, l'anomenada delinqüència de coll blanc. Des de les exigències de l'Estat de Dret (article 1.1 de la CE), va intentar donar resposta legal a tants familiars de tantes víctimes del franquisme que no havien renunciat a recuperar les restes mortals dels seus afins, enterrats en fosses comunes i que mereixien rebre més digna sepultura.
" Rojo de merda, deixa en pau als morts i a Franco i atrapa als d'ETA"
Aquest insult el va rebre, en ple barri de Salamanca. Una persona ben vestida se li va acostar i li va insultar perquè estava investigant el franquisme. L'insult es referia a la causa número 20048/2009, causa de "Memòria Històrica", que es va obrir contra Baltasar Garzón pel delicte de prevaricació judicial, que la part querellant, el denominat Sindicato Manos Limpias, va entendre que havia comès el jutge Garzón en dictar l'acte de 16 d'octubre de 2008 pel qual declarava la competència del Jutjat d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional per a procedir penalment contra els qui es van alçar en armes contra el Govern de la Segona República espanyola el mes de juliol de 1936, desencadenan la guerra civil, amb la seva seqüela de represàlies, execucions, detencions il·legals i exili forçós de tants republicans espanyols –el millor del país– vençuts, millor que derrotats, en la contesa. Es va fixar pel jutge Garzón l'àmbit temporal de recerca: 17 de juliol de 1936 a febrer de 1937 (execucions per aplicació dels bàndols militars); febrer de 1937 als primers mesos de 1945 (consells de guerra); i 1945 a 1952 (acció repressiva generalitzada).
Al febrer de 1995, en ple fragor de la imputació i empresonament de Rafael Vera per la seva participació en el segrest de Segundo Marey, van entrar en el domicili del jutge Garzón i van deixar dues peles de plàtan en el llit de l'alcova matrimonial.
Un mes després, en la Setmana Santa d'aquest any, quan estava preparant l'ordre de processament de la mateixa causa, van tornar a penetrar en el domicili amb ànim de robar el sumari dels GAL; també van enverinar a Gina, la seva gossa, que va perdre un ull.
En 2005, en una altra ocasió, l'extrema dreta va cremar el cotxe del nuvi de la seva filla exactament a la porta del seu domicili. Els guàrdies que estaven de vigilància no van veure res.
"Comptabilitzar les amenaces i les iniciatives per a acabar amb una persona, en aquest cas amb un jutge o fiscal que combat el crim organitzat, el terrorisme o la corrupció, pot ser molt complicat però els asseguro que són abundants els casos, i a més sempre segueixen un ritu no escrit però que es compleix rigorosament i arriba al nivell que li interessi a qui el promou o fins on pugui, si li deixen o l'ajuden...", escrivia Baltasar Garzón en el seu llibre El Fang. Quaranta anys de corrupció a Espanya.
El nombre de querelles i denúncies instrumentals ascendeixen a 55, sense comptar les plantejades arbitràriament en el CGPJ, que li van interposar al llarg de la seva vida professional com a jutge. Totes les "querelles" anaven dirigides, òbviament, a eliminar-li com a jutge. D'aquestes cal destacar la plantejada per Rafael Vera per investigar els fons reservats. Afortunadament, el Tribunal Suprem de l'època no sols no va veure delicte sinó que va arribar a dir (el magistrat José Antonio Martín Pallín) que el delicte seria precisament no investigar aquests fons o despeses.
Las escuchas en el caso Gurtel.
La representació del Ministeri Fiscal, a la qual com a part imparcial correspon la missió de promoure l'esbrinament dels delictes i el càstig dels culpables, sense deixar per això de defensar alhora a l'inculpat innocent en la causa de les Escoltes, –també en les dues restants (franquisme i Cursos en la Universitat de Nova York)– es posiciona resoltament a favor de l'acusat. El professor Pérez Royo no triga a donar a conèixer el seu sempre autoritzat criteri. És el següent: "És obvi que el delicte de prevaricació no es comet quan no s'encerta en la interpretació de la llei. Per a corregir el que pot ser una no encertada interpretació de la llei està el sistema de recursos. Es comet prevaricació per part del jutge quan no hi ha materialment interpretació de la llei, és a dir, quan no és possible justificar la conclusió que s'aconsegueix en la interpretació de la voluntat general dels límits de la interpretació jurídica normativament establerta."
Enfront de les querelles va trobar el suport de Jutges per a la Democràcia, Unió Progressista de Fiscals, Magistrats Europeus per a la Democràcia i les Llibertats, Federació Llatinoamericana de Jutges per a la Democràcia i altres associacions culturals i professionals d'igual o semblant orientació. Doctor honoris causa per la Universitat de Jaén i altres universitats estrangeres, Baltasar Garzón dirigeix en l'actualitat el bufet d'advocats International Legal Organization for Cooperation and Development (ILOCAD) i presideix la Fundació FIBGAR en defensa dels Drets Humans i la Jurisdicció Penal Universal.
És autor, en fi, de nombroses publicacions entre les quals destaquen Un món sense por (Debolsillo, 2006), La línia de l'horitzó (Debat, 2008), La força de la raó (Debat, 2011) i En el punt de mira (Planeta, 2016).
Malgrat els suports, el jutge Baltasar Garzón va ser inhabilitat pel cas Gürtel per temps d'11 anys.
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha dictaminat que els dos processos van "ser arbitraris" i que el Tribunal Suprem espanyol no va garantir a Garzón els principis d'independència i imparcialitat judicial. Processos que li van portar primer a la suspensió de les seves funcions pel cas "Franquisme", encara que després resultés absolt en aquest judici, i finalment a la seva inhabilitació per temps d'11 anys pel cas "Gurtel"..
I no sols això.
El Comitè també qüestiona l'acusació per prevaricació en tots dos casos. Més enllà d'això, el Comitè considera també que el jutge va ser condemnat penalment pel Tribunal Suprem sense possibilitat de revisió de la fallada condemnatòria i de la pena, amb violació de l'article 14, paràgraf 5, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Es tracta d'un Dictamen clar i rotund que "condemna" a Espanya sense pal·liatius.
Article 14 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
5.Tota persona declarada culpable d'un delicte tindrà dret al fet que la fallada condemnatòria i la pena que se li hagi imposat siguin sotmesos a un tribunal superior, conforme al prescrit per la llei.
Alicia Moreno Pérez, advocada penalista i co-fundadora de l'organització Rights International Spain, manifesta en un article en el diari digital publico.es que "és clar que el Comitè de Drets Humans no és un Tribunal i els seus Dictàmens no són sentències. Però el Comitè vigila el compliment per part dels Estats que formen part del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i del seu Protocol Facultatiu. I aquest imposa als Estats parteix l'obligació legal internacional de complir de bona fe amb els dictàmens del Comitè. Com recorda el Dictamen que ens ocupa, Espanya és part en el Protocol Facultatiu, per tant l'Estat reconeix la competència del Comitè per a determinar si hi ha hagut o no violació del Pacte.
L'Estat té en conseqüència l'obligació de garantir a tots els individus que es trobin en el seu territori i estiguin subjectes a la seva jurisdicció els drets reconeguts en el Pacte, així com de garantir una reparació efectiva quan es comprovi una violació. Per això, el Comitè ha donat a l'Estat un termini de 180 dies perquè informe sobre les mesures que hagi adoptat per a remeiar les violacions benvolgudes en el Dictamen. Amb independència del llit pel qual l'Estat proporcioni a Garzón un recurs efectiu i, tal com indica el Comitè, esborri els seus antecedents penals i li proporcioni una compensació adequada pel mal sofert, l'Estat té també l'obligació d'adoptar mesures per a evitar que es cometin violacions semblants en el futur."
Pronunciaments jurisdiccionals.
Causa de les Escoltes:
Fallo (9 de febrer de 2012) que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Baltasar Garzón Real com a autor responsable d'un delicte de prevaricació de l'article 446.3, en concurs aparent de normes (article 8.3) amb un delicte de l'article 536, paràgraf primer, tots del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de multa de catorze mesos amb una quota diària de 6 euros, amb responsabilitat penal subsidiària conforme a l'article 53 del Codi Penal, i onze anys d'inhabilitació especial per al càrrec de jutge o magistrat, amb pèrdua definitiva del càrrec que ostenta i dels honors que li són annexos, així com amb la incapacitat per a obtenir durant el temps de condemna qualsevol ocupació o càrrec amb funcions jurisdiccionals o de govern dins del poder judicial, o amb funcions jurisdiccionals anés d'aquest, així com al pagament de les costes processals incloses les de les acusacions particulars. Sense condemna quant a responsabilitat civil.
Causa de la Memòria històrica:
Fallo (27 de febrer de 2012): que hem d'absoldre i absolem a l'acusat don Baltasar Garzón Real, del delicte de prevaricació del qual era acusat, amb declaració d'ofici de les costes processals.
Causa dels Cursos en la Universitat de Nova York:
Disposo –expressa la part dispositiva de l'acte de 13 de febrer de 2012 dictat pel magistrat instructor senyor Marchena Gómez–, no haver-hi lloc a l'obertura del judici oral. S'acorda l'arxiu per prescripció dels fets imputats a Sr. Baltasar Garzón Real.
Causa de les Escoltes:
La institució de l'aforament, anacrònica prerrogativa de competència, encara regeix en el nostre sistema d'enjudiçament penal respecte de determinades personalitats en oberta contradicció amb l'article 14 de la CE, que prescriu la igualtat de tots els espanyols els davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
L'aforament funciona en la pràctica com a arma de doble tall, ja que, d'un costat, els òrgans d'enjudiciament han d'assumir funcions instructores amb la consegüent contaminació inquisitiva, i d'un altre, l'aforat perd el seu dret als recursos . Així és, en efecte, i així es comprova en la causa de les Escoltes.
En l'acte del judici oral la defensa del jutge Garzón va fer expressa invocació de l'article 14.5° del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 19 de desembre de 1966, ratificat per Espanya mitjançant Instrument de 13 d'abril de 1977 conforme al qual, “tota persona declarada culpable d'un delicte tindrà dret al fet que el fallo condemnatòri i la pena imposada siguin revisades per un tribunal de jerarquia superior d'acord amb el que es preveu en la llei”, és a dir, conforme al règim de mitjans d'impugnació i recursos jurisdiccionals previst en l'ordenament nacional. Es tracta d'un principi processal que ha de considerar-se comprès implícitament en el dret al procés amb totes les garanties de l'article 24.2 de la CE.
Nou anys després de les sentències, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides acaba de pronunciar-se a favor de Baltasar Garzón sobre la comunicació que va presentar com a conseqüència de les causes per les quals va ser enjudiciat pel Tribunal Suprem l'any 2012.
El Tribunal Suprem espanyol no va garantir els principis d'independència i imparcialitat, segons el Comitè de Drets Humans de l'ONU. És la primera vegada que el Comitè condemna a un Estat per l'ús del dret penal contra un jutge en el marc de les seves funcions.
Els judicis contra l'ex jutge espanyol Baltasar Garzón pels casos Franquisme i Gürtel van ser arbitraris i no van complir amb els principis d'independència i imparcialitat judicial, segons conclou el Comitè* de Drets Humans de l'ONU en una decisió que es publica avui, 26 d'agost de 2021.
El Comitè, compost per 18 experts independents en drets humans procedents de tot el món, assevera que els processos penals en contra de Garzón com a jutge instructor de tots dos casos van ser “arbitraris”.
En el procés Franquisme, el dictamen del Comitè especifica que les decisions del jutge Garzón “constituïen com menys una interpretació jurídica plausible, que la seva major o menor idoneïtat va ser revisada en apel·lació, sense que es desprengui que aquestes decisions constituïssin una mala conducta o incompetència que pogués justificar la seva incapacitat per a l'acompliment de les seves funcions”.
Respecte al cas Gürtel, el Comitè va considerar que la interpretació de Garzón, amb la qual van concordar altres jutges i el Ministeri Fiscal, “encara en el supòsit d'haver estat errònia, segons l'assenyalat per l'Estat, no va constituir una conducta o incompetència greu que pogués justificar la seva condemna penal”. El Comitè subratlla en el seu dictamen que, fins i tot en el cas que Garzón hagués incorregut en un error judicial, aquest hauria d'haver-se corregit mitjançant la revisió per un tribunal superior i no mitjançant el seu processament.
Als jutges cal protegir-los de les ingerències polítiques.
“El artículo 14.1 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos establece el derecho de toda persona a ser juzgado por un tribunal independiente e imparcial. El derecho a ser juzgado por un tribunal independiente incluye una garantía implícita contra procedimientos arbitrarios o motivados políticamente. En el caso de los jueces, este derecho cobra especial relevancia y asegura que puedan realizar su labor judicial sin injerencias ni obstrucciones indebidas, protegiéndoles de procedimientos penales o disciplinarios arbitrarios”, afirmó José Santos País, miembro del Comité.
El Comité también concluyó que Garzón no tuvo derecho a ser juzgado por un tribunal imparcial y recuerda que algunos de los jueces del Tribunal Supremo que lo juzgaron intervinieron en ambos casos. A pesar de la solicitud de Garzón de que fueran recusados; los procesos fueron tramitados simultáneamente; los juicios orales por las dos causas tuvieron lugar con cinco días de diferencia; y las sentencias se dictaron con 18 días de intervalo.
El Comité también criticó el hecho de que Garzón no tuviera acceso a una segunda instancia a la que apelar, dado que fue juzgado en primera y única instancia por el Tribunal Supremo, la máxima instancia judicial española.
“L'article 14.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics estableix el dret de tota persona a ser jutjat per un tribunal independent i imparcial. El dret a ser jutjat per un tribunal independent inclou una garantia implícita contra procediments arbitraris o motivats políticament. En el cas dels jutges, aquest dret cobra especial rellevància i assegura que puguin realitzar la seva labor judicial sense ingerències ni obstruccions indegudes, protegint-los de procediments penals o disciplinaris arbitraris”, va afirmar José Sants País, membre del Comitè.
El Comitè també va concloure que Garzón no va tenir dret a ser jutjat per un tribunal imparcial i recorda que alguns dels jutges del Tribunal Suprem que el van jutjar van intervenir en tots dos casos. Malgrat la sol·licitud de Garzón que fossin recusats; els processos van ser tramitats simultàniament; els judicis orals per les dues causes van tenir lloc amb cinc dies de diferència; i les sentències es van dictar amb 18 dies d'interval. El Comitè també va criticar el fet que Garzón no tingués accés a una segona instància a la qual apel·lar, atès que va ser jutjat en primera i única instància pel Tribunal Suprem, la màxima instància judicial espanyola.
La condemna del cas Gürtel va ser imprevisible.
El Comité de Derechos Humanos supervisa la adhesión de los Estados partes al Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, que hasta la fecha cuenta con 173 Estados partes. El Comité está integrado por 18 miembros que son expertos independientes en derechos humanos provenientes de todo el mundo, que sirven a título personal y no como representantes de los Estados parte. Su Protocolo Facultativo establece el derecho de los individuos a presentar quejas contra uno de los 116 Estados parte por violaciones de sus derechos humanos reconocidos en el Pacto. El Protocolo Facultativo impone a los Estados parte la obligación legal internacional de cumplir de buena fe con los dictámenes del Comité. Más información sobre los procedimientos de denuncias individuales ante los Comités.
En el cas específic de Gürtel el Comitè subratlla que la condemna per prevaricació contra Garzón va ser “arbitrària i imprevisible” al no estar basada en disposicions legals prou explícites, clares i precises.
L'article número 15 del Pacte estableix el principi de legalitat i previsibilitat, és a dir, que ningú pot ser condemnat per actes que no estaven prevists de manera prou explícita en el moment de ser comesos.
L'ex jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón va ser processat i jutjat penalment en 2012 per haver suposadament prevaricat en dos casos de gran rellevància política a nivell nacional. En el cas Franquisme va assumir competències per a investigar desaparicions forçades durant la Guerra Civil i la dictadura del general Francisco Franco.
En el cas Gürtel va decidir interceptar escoltes telefòniques entre acusats i els seus representants per a prevenir la comissió de delictes. Garzón va ser absolt del cas Franquisme, però va ser condemnat per prevaricació pel cas Gürtel i inhabilitat del seu càrrec per 11 anys.
En 2016, Garzón va presentar una queixa contra Espanya davant el Comitè de Drets Humans de l'ONU -l'òrgan encarregat de vetllar pel compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics per part dels Estats signataris- al·legant haver estat víctima de múltiples violacions dels seus drets humans durant aquests dos processos.
És la primera vegada que el Comitè es pronuncia i condemna a un Estat per l'ús del dret penal contra un jutge en el marc de les seves funcions, establint així nova jurisprudència.
“Els jutges haurien de poder interpretar i aplicar la llei sense por de ser castigats o jutjats pel contingut de les seves decisions. Això és fonamental per a preservar la independència.
El Comitè de Drets Humans supervisa l'adhesió dels Estats parteixes al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que fins avui compta amb 173 Estats parteixes. El Comitè està integrat per 18 membres que són experts independents en drets humans provinents de tot el món, que serveixen a títol personal i no com a representants dels Estats parteix. El seu Protocol Facultatiu estableix el dret dels individus a presentar queixes contra un dels 116 Estats parteix per violacions dels seus drets humans reconeguts en el Pacte. El Protocol Facultatiu imposa als Estats parteix l'obligació legal internacional de complir de bona fe amb els dictàmens del Comitè.
Més informació sobre els procedimients de denúncias individuals davant els Comitès.
La redacció de Las afueras.