La memòria, l'aprenentatge i la cognició en general, són processos complexos que utilitzen gairebé totes les parts del cervell entre detectar, codificar, emmagatzemar i recordar records.

Els records s'emmagatzemen principalment en l'escorça frontal i l'hipocamp, però no exclusivament (el lòbul frontal, l'escorça motora, el cerebel, l'amígdala, el lòbul temporal, l'escorça prefrontal també estan implicats).

La memòria és la capacitat de l'ésser humà de retenir informació i recuperar-la voluntàriament. En molts casos, aquesta facultat pot veure's minvada a causa del pas dels anys o a determinades malalties. És per aquest motiu que el Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei de Memòria Democràtica.

L'avantprojecte, o text inicial, aprovat al setembre de 2020, ha estat completat des de llavors amb les aportacions de diferents informes i ara començarà la seva tramitació parlamentària.

És el reconeixement d'aquells que van patir persecució o violència per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa, d'orientació i identitat sexual, durant el període comprès entre el cop d'estat de 1936, la Guerra Civil i la Dictadura franquista fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978. És també la recuperació, salvaguarda i difusió d'aquests fets amb la finalitat de fomentar la cohesió i solidaritat entre les diferents generacions entorn dels principis, valors i llibertats constitucionals.

Per tant, només cal tenir un cervell en condicions (no una castanya pilonga en el seu lloc) per entendre la necessitat del projecte de llei de Memòria Democràtica que ha impulsat el govern.

Recipient amb castanyes pilonges.

PROJECTE DE LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA.

El Consell de Ministres ha aprovat el passat 20 de juliol el Projecte de Llei de Memòria Democràtica, una vegada que el text ha passat pels òrgans consultius. Després de l'aprovació pel Govern, ja com a projecte de llei, es remetrà a les Corts per al seu debat.

El text consta de 65 articles, agrupats en 5 títols, estructurats entorn del protagonisme i la reparació integral de les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, així com a les polítiques de debò, justícia, reparació i garanties de no repetició. Amb aquesta Llei es pretén tancar un deute de la democràcia espanyola amb el seu passat i fomentar un discurs comú basat en la defensa de la pau, el pluralisme i s'amplien els drets humans i llibertats constitucionals.

Objectiu i finalitat.

L'objecte d'aquesta Llei és la recuperació, salvaguarda i difusió de la Memòria Democràtica amb la finalitat de fomentar la cohesió i solidaritat entre les diferents generacions entorn dels principis, valors i llibertats constitucionals. Així mateix és objecte de la Llei el reconeixement dels quals van patir persecució o violència per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa, d'orientació i identitat sexual, durant el període comprès entre el cop d'estat de 1936, la Guerra Civil i la Dictadura franquista fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978.

Es tracta de promoure la seva reparació moral i recuperar la seva memòria i inclou el repudi i condemna del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la posterior Dictadura franquista. Al seu torn, la Llei adopta mesures destinades a suprimir elements de divisió entre la ciutadania i promoure llaços d'unió entorn dels valors, principis i drets constitucionals.

Les víctimes

Es determina la consideració de víctima conformement als paràmetres internacionals de Drets Humans i declara el caràcter nul de totes les condemnes i sancions dictades durant la Guerra Civil i la Dictadura pels òrgans de repressió franquista, que així mateix es declaren il·legítims. Totes elles tindran dret a una Declaració de reconeixement i reparació.

A més, instaura el 31 d'octubre, data de l'aprovació en Corts de la Constitució espanyola en 1978, com el dia de record i homenatge a totes les víctimes. Així mateix es declara el 8 de maig, data de la victòria europea sobre el feixisme i el nazisme, com a dia de record i homenatge a les víctimes de l'exili com a conseqüència de la Guerra Civil i la Dictadura.

Es recull també l'elaboració d'un Cens Estatal de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, donant resposta a la fragmentació i dispersió de la informació disponible sobre les desaparicions forçades en aquest període.

Polítiques integrals de Memòria Democràtica.

Consta de quatre capítols i s'obre amb un esment especial al paper actiu de les dones a Espanya com a protagonistes de la lluita per la democràcia i els valors de llibertat, igualtat i solidaritat, que d'altra banda és transversal en tot el text de la Llei.

En aquestes lluites i sofriments les dones espanyoles van exercir un paper singular, per ser subjectes actius en la vida intel·lectual, professional, política i sindical del nostre país. Durant la Guerra i la Dictadura, les dones van sofrir humiliacions, vexacions, violacions, persecució, violència o càstigs per la seva activitat pública o política, pel mer fet de ser dones o per haver estat mares, companyes o filles de perseguits, represaliats o assassinats.

Així mateix, i en diferents moments de la història, van ser represaliades per haver intentat exercir el seu dret al lliure desenvolupament personal i haver transgredit els límits de la feminitat tradicional. Per tant, en la promoció i transmissió del coneixement ha de recollir-se la seva contribució a la Memòria Democràtica.

Mereix especial esment el fet que aquesta Llei inclogui entre les víctimes a les nenes i nens sostrets i adoptats sense el legítim i lliure consentiment dels seus progenitors com a conseqüència de la Guerra i la Dictadura, així com als seus progenitors, progenitores, germans i germanes.

L'articulació d'aquestes polítiques integrals de Memòria Democràtica s'assegura a través d'un pla quadriennal d'actuacions. En l'àmbit territorial, es crea un Consell Territorial com a instrument de cooperació entre l'Estat i les comunitats autònomes, amb participació de les entitats locals a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

Sobre el dret a la veritat de les víctimes, s'assumeix que la cerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura correspondrà a l'Administració General de l'Estat, sense perjudici de les competències d'altres administracions públiques relacionades amb aquesta activitat. A més, es reforça la col·laboració entre les mateixes i es lidera una acció de dignificació col·lectiva del nostre país. Inclou mesures com l'impuls al mapa de fosses, el protocol d'exhumacions i règim d'autoritzacions.

Es crea el Banc Nacional d'ADN de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura.

La secció 2a d'aquest capítol I es dedica als arxius i documentació, veritable memòria escrita de l'Estat. Es regula l'accés als fons i arxius públics i privats, garantint el seu accés i protecció, amb un esment especial al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.

El dret a la justícia es regula en el capítol II.

A aquest efecte, es crea un Fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, que s'encarregarà d'investigar els fets produïts durant la Guerra Civil i la Dictadura, fins a l'entrada en vigor de la Constitució, que constitueixin violacions dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari. Tindrà les funcions d'impuls dels processos de cerca de les víctimes dels fets investigats, en coordinació amb els òrgans de les diferents administracions amb competències sobre aquesta matèria, per a aconseguir la seva deguda identificació i localització.

Les mesures de reparació estan contemplades en el capítol III.

S'inclouen actuacions com la recerca dels béns espoliats durant la Guerra Civil i la Dictadura o el reconeixement i reparació de les víctimes que van fer treballs forçats. Com a mesura reparadora dels quals van sofrir l'exili s'inclouen dos nous supòsits d'adquisició de la nacionalitat espanyola:

1.- Els fills i filles nascuts en l'exterior de dones espanyoles que van perdre la seva nacionalitat per casar-se amb estrangers, abans de l'entrada en vigor de la Constitució de 1978.

2.- Els fills i filles majors d'edat d'aquells espanyols als qui els va ser reconeguda la nacionalitat d'origen en virtut del dret d'opció.

El capítol IV es refereix al deure de memòria com a garantia de no repetició entorn de quatre seccions:

La secció 1a recull mesures sobre els símbols públics, que han de tenir com a finalitat la trobada dels ciutadans en pau i democràcia, i mai com a expressió ofensiva o de greuge. La incompatibilitat de la democràcia espanyola amb l'exaltació de l'alçament militar o el règim dictatorial fa necessari introduir les mesures que evitin actes d'enaltiment dels mateixos o els seus dirigents.

En el marc d'una cultura dels drets humans, l'exaltació, enaltiment o apologia dels perpetradors de crims de lesa humanitat, condemnats per l'informe de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa del 17 de març de 2006, suposa un evident menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, que és obligat combatre amb respecte i preservació de la seva dignitat, com un exercici necessari de recordar-les i honrar-les.

Amb aquest mateix objectiu, la secció 2a s'ocupa de la revocació de les distincions, nomenaments, títols i honors institucionals, de condecoracions i recompenses o supressió de títols nobiliaris que suposin l'exaltació de la Guerra i la Dictadura.

La secció 3a d'aquest capítol recull diferents mesures relacionades amb els diferents àmbits educatius i de formació del professorat, la recerca, divulgació i altres formes de sensibilització

amb una finalitat pedagògica de foment dels valors democràtics i de convivència, diferents mesures relacionades amb els diferents àmbits educatius i de formació del professorat, la recerca, divulgació i altres formes de sensibilització. L'objectiu és promoure, fomentar i garantir en la ciutadania el coneixement de la història democràtica espanyola i la lluita pels valors i llibertats democràtiques.

La secció 4a regula els llocs de Memòria Democràtica, que tindran una funció commemorativa i didàctica, per al que es crea un inventari com a instrument de coneixement.

Quant a la Vall dels Caiguts.

Quant a la Vall dels Caiguts, s'emfatitza el seu resignificació amb una finalitat pedagògica i es reconeix el dret dels familiars a recuperar les restes dels seus ascendents. Les criptes adjacents a la Basílica i els enterraments tenen el caràcter de cementiri civil i només podran albergar restes de persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil.

Així mateix es procedirà a reubicar qualsevol resta mortal que ocupi un lloc preeminent en el recinte. En cap lloc del recinte podran dur-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadors de la Guerra Civil, dels seus protagonistes o de la Dictadura.

Es declara extingida la Fundació de la Santa Cruz de la Vall dels Caiguts. La denominació tradicional de l'anomenat "Panteó d'Homes Il·lustres" es modifica i passa a dir-se "Panteó d'Espanya". La seva finalitat serà mantenir el record i la projecció dels representants de la història de la a democràcia espanyola.

Moviment memorialista

El Títol III reconeix la labor realitzada durant dècades per la societat civil en la defensa de la memòria democràtica i la dignitat de les víctimes, disposant la creació d'un Registre d'entitats memorialistes.

Es crea també un Consell de Memòria Democràtica com a òrgan consultiu i de participació d'aquestes entitats.

Extinció de fundacions

La disposició addicional cinquena regula com a causa d'extinció de fundacions, per no constituir fi d'interès general, l'apologia del franquisme que enalteixi el cop d'estat i la dictadura o enalteixin als seus dirigents, amb menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes, o incitació directa o indirecta a l'odi o violència contra aquestes.

Declaració d'utilitat pública i dissolució d'associacions

La disposicions addicionals sisena i setena es refereix a les associacions que realitzin activitats que constitueixin apologia del franquisme, que enalteixin el cop d'estat i la Dictadura o enalteixin als seus dirigents, amb menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes o incitació directa o indirecta a l'odi o violència contra aquestes.

Es revoca la Declaració d'utilitat pública, així com la previsió, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor de la present Llei, de modificació de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació, a fi d'incloure com a causa de dissolució aquesta circumstància.

Reconeixement a les persones afectades pel Poliovirus durant la dictadura franquista.

En reconeixement del sofriment patit per les persones que van ser afectades pel Poliovirus durant la pandèmia que va assolar a Espanya a partir dels anys cinquanta del segle XX, el Govern promourà recerques i estudis que esclareixin la veritat de l'ocorregut respecte de l'expansió de l'epidèmia durant la dictadura franquista.

També incentivarà mesures de caràcter sanitari i social en favor de les persones afectades per la Pòlio, Efectes Tardans de la Pòlio i Post-pòlio, que possibilitin la seva qualitat de vida, comptant amb la participació de les entitats representatives dels afectats supervivents a la Pòlio.

Comissió de treball sobre la Memòria i la Reconciliació amb el Poble Gitano a Espanya

Es constituirà una comissió de treball sobre la Memòria i la Reconciliació amb el Poble Gitano a Espanya, que haurà d'elaborar un informe sobre les mesures per a aplicar els principis de la veritat, justícia, reparació i no repetició en el relacionat amb la situació històrica del poble gitano a Espanya.

La redacció de Las afueras.