Concentració a la Plaça Universitat per reivindicar els drets de les persones LGTBIQ.

La plaça de la Universitat de Barcelona,  situada a la confluència de la ronda de la Universitat, la ronda de Sant Antoni i la Gran Via de les Corts Catalanes,  a la frontera entre els districtes de l'Eixample i Ciutat Vella, i més concretament entre el barri de Sant Antoni, el de l'Antiga Esquerra de l'Eixample i el del Raval, ha estat, és i serà el testimoni de les lluites dels col·lectius més castigats de la població barcelonina. 

Els representants de les organitzacions LGTBI es van reunir el passat dissabte, 26 de juny, en aquesta plaça per donar a conèixer la problemàtica de les persones trans, que necessiten una llei que reguli els seus drets, així com els de les persones LGTBI, perquè no n'hi ha a nivell estatal:

"Lluitem pels drets de totes les nostres companyes TRANS que pateixen un 80% d'atur, que pateixen desproveïment d'hormones. Les persones LGTBI som una població en risc  de patir desnonament i que ens acomiadin de la feina pel fet de ser LGTBI. Continuen havent moltes agressions, la última al barri de Gràcia durant les festes de Sant Joan. El nostre objectiu és reivindicar totes les coses que ens queden per lluitar i sortir als carrers per unir-nos amb la clase obrera per poder fer la revolució i poder aconseguir el real alliberament del col·lectiu."

Si la Universitat de Barcelona és una de les institucions més antigues de Catalunya, i un clar reflex dels esdeveniments polítics, socials i econòmics del país, la Plaça de la Universitat és un referent important de la seva història. Aquests últims anys ha estat ocupada per multitut de col·lectius que es manifestaven per defensar els seus drets, des de Marea Pensionista, que cada dilluns, a les 10 hores, des de l'any 2018 s´està concentrant en ella per lluitar per una pensió digna, fins als  Friday for future, els joves que reivindiquen un canvi radical de les polítiques ecològiques, però és el col·lectiu LGTBI, juntament amb les dones el que més està patint fisica i siquicament, atès que les agressions per part d'alguns descerebrats són constants:

"Les agressions ens fan por, però també és un detonant perque sortim al carrer amb més força encara i amb més ganes de lluitar pels nostres drets. Cap agressió ens farà tornar enrere. La llei trans deixa fora a molta gent i volem donar-li un toc al PSOE, perquè és una llei que no reflecteix totes les demandes del col·lectiu."

"És clau poder comptar amb un marc legal mínim per poder exigir determinades polítiques públiques antidiscriminatòries. Aquest reconeximent legal a nivell Estatal ens sembla fonamental",  va manifestar  Toño Abad, director de l 'Observatori Valencià contra la LGTBfóbia, de València, a la revista digital Público.es.

Per la seva part el Sindicat d'Estudiants va manifestar que:

Aquest 28J, totes i tots a les manifestacions de l'Orgull Crític!

Volem ser el que som! En el mes de l'Orgull 2021, des de Lliures i Combatives, Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants aixequem la bandera del moviment LGTBI revolucionari i combatiu. La lluita pels nostres drets continua sent més necessària que mai perquè l'opressió, la desigualtat que sofrim i les agressions contra el nostre col·lectiu no pareixin d'augmentar de manera dramàtica.

No és cap casualitat. El discurs de la dreta i l'extrema dreta del PP i Vox, dels grups ultracatólicos i l'Església carregant dia si dia també contra el nostre col·lectiu, han embravit a certs sectors que no dubten a atacar obertament els nostres drets i la nostra integritat física i psicològica. Volen retrotreure'ns a les cavernes del franquisme.

Per això aproven mesures com el pin parental per a criminalitzar-nos, calumniar-nos i censurar-nos des de les aules allí on governen. I ho fan amb la completa connivència de l'aparell de l'Estat, de policia, jutges i fiscals que es fan ressò d'aquest discurs i atorguen total impunitat als qui ens ataquen.

Al col·lectiu LGTBI, que no sols som gais, lesbianes, bisexuals, trans… sinó també fills i filles de la classe obrera, mai ningú ens ha regalat res que no hàgim guanyat amb la mobilització més contundent. Si ara la Llei Trans ha pogut ser presentada al Congrés ha estat gràcies a la lluita, incansable i molt dura, contra vent i marea, que les persones trans han protagonitzat. Una lluita que continuarà, no sols fins que aconseguim que aquesta llei s'aprovi, sinó fins que comptem amb els recursos i garanties que necessitem perquè els nostres drets siguin respectats de manera efectiva.

Igual que amb el dret a l'avortament, al divorci o al matrimoni homosexual, tot el que hem guanyat ha estat gràcies a la batalla que hem donat als carrers. Per això reivindiquem la memòria històrica del nostre moviment i el seu caràcter de classe davant els mateixos i les mateixes que cada Orgull tracten de treure beneficis de la nostra lluita. Defensem un Orgull de classe, al marge del quiosquet i el carnestoltes que les i els capitalistes tracten d'organitzar cada any per al lucre de les grans empreses i multinacionals.Pretenen fer d'un dia de reivindicació de la lluita contra la nostra opressió un gran negoci.

Per això cada any veiem com la caterva mediàtica i la dreta política tracten d'embolicar-se en la bandera arc de Sant Martí just quan s'acosta el nostre dia per a a les poques hores seguir la seva croada contra nosaltres i nosaltres. Fem nostres les paraules del Front d'Alliberament Gai pronunciades en 1969: “Rebutgem els intents de la societat d'imposar papers sexuals i qualsevol definició de la nostra naturalesa, perquè hem renunciat a aquests papers i als mites simplistes de la societat. Volem ser el que som. Volem crear noves formes socials i noves relacions humanes basades en la fraternitat, la cooperació, l'amor i la desinhibició de la sexualitat. Babilònia ens ha empès cap a una sola meta: la revolució”.

Contra la transfòbia i en defensa de tots els nostres drets, contra els intents de les multinacionals i el propi sistema de descafeïnar la nostra lluita: per un Orgull anticapitalista i de classe!

Change.org Reproveïment d' hormones femenines a Espanya  t'imagines tenir ansietat, fogots, baixades de tensió, taquicàrdies només per no tenir accés a unes hormones? Les dones trans portem tres mesos així i per això necessitem la teva signatura.        Signa perquè el Ministeri de Sanitat garanteixi el proveïment d'hormones per als qui les necessitem i la nostra salut sigui una prioritat. Tres mesos sense hormones. Tres mesos exposades a riscos sobre la nostra salut mental i física. Algú s'ha preguntat què suposa el desproveïment d'hormones per a les dones trans? El nostre nom és Marta María Corrales i Abril Frontela i som unes de les moltes dones afectades per aquest desproveïment a Espanya. (Marta): Vaig començar pel meu procés d'hormonació en 2012 i des de llavors això ha ocorregut diverses vegades a Espanya. No hi ha hormones femenines i sembla que a ningú li importés. Per això, he decidit llançar aquesta petició per a visibilitzar i posar solució a un problema que afecta moltes dones. En el meu cas, em vaig sotmetre a una “reassignació de sexe”, per la qual cosa sense aquestes hormones haig d'anar a l'hospital perquè em preparin un compost “equivalent” perquè em baixa dràsticament l'estradiol i és un compost que el meu cos necessita. (Abril): Sóc una dona trans reassignada i està no és la primera vegada que sofreixo les conseqüències del desproveïment d'hormones perquè fa 3 o 4 anys passo el mateix . Hem hagut de canviar de tractament moltes vegades i això porta moltes conseqüències . Avui dia porto dos mesos amb *lenzzeto i no he obtingut els resultats que el meu metge esperava. Tinc els nivells d'estrògens sota mínims i no hi ha cap medicament que pugui prendre o substituir per culpa del desproveïment . Em sento esgotada, amb molts canvis d'humor, caiguda de pèl i ansietat. No obstant això, moltes dones també es veuen obligades a recórrer a altres fàrmacs que contenen estradiol però les conseqüències del qual sobre la salut a llarg termini desconeixem. Com pot el Ministeri de Sanitat deixar que ens exposem a posar en risc la nostra salut? Per què les dones trans no som una prioritat? Signa perquè el Ministeri de Sanitat garanteixi el proveïment d'hormones per als qui les necessitem i la nostra salut sigui una prioritat. Les conseqüències de tenir una baixada d'hormones són múltiples: fogots similars a la menopausa, baixades de sucre, baixada de tensió, canvis d'humor, caiguda del cabell, ansietat, depressió, cansament extrem, taquicàrdies… però també sobre l'autoestima de les dones, ja que a les quals no s'han sotmès a una “reassignació de sexe” el seu cos torna al procés invers i tornen a tenir l'aparença a poc a poc d'abans de començar amb les hormones. Encara que les principals afectades som les dones trans, també afecta a dones amb menopausa, o dones que estan en un procés de fertilitat i també s'usen com a teràpies hormonals per a noies i menors. Signatura i comparteix aquesta petició. Moltes dones depenen d'aquest tractament i no podem deixar que la nostra salut segueixi en risc.   Signa amb un sol clic