El Ministeri d'Igualtat condemna un nou assassinat per violència de gènere a Madrid. Es tracta d'una dona de 58 anys assassinada presumptament per la seva exparella el 6 de juny. No existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor.
Amb la confirmació d'aquest cas, el nombre de dones assassinades per violència de gènere a Espanya ascendeix a 17 en 2021 i a 1.095 des de 2003, quan es van començar a recopilar dades.El nombre de menors orfes per violència de gènere a Espanya ascendeix a 6 en 2021 i a 310 des de 2013.
Quan s'acabarà amb aquestes atrocitats?. Quan entendran certes persones que existeix el divorci per quan s'acaba l'amor? Quan deixaran les dones de ser el blanc dels maltractaments, de les violacions, dels abusos sexuals, de la violència, de ser assassinades, per part de certs homes que viuen encorats en el masclisme? Quan?
No podem sentir més que despreci contra aquests homes que li prenen la vida a la seva parella. No té cap sentit matar a ningú, però encara menys a la teva esposa, a la mare dels teus fills, a la teva amiga, a la teva germana de fatigues, amb la qual has compartit tants bons i dolents moments al llarg de la vida.
Avui a la Plaça Sant Jaume un grup de dones i homes s'han reunit a les set de la tarda per manifestar el seu rebuig a l'assassinat de totes les dones que han mort a mans dels homes amb els quals havien fet l'amor no fa gaire temps, havien compartit el dinar, el sopar, l'esmorçar, el llit, la dutxa, els acudits, les penes, ...tot, practicament tot i de cop i volta, per un no res, aquests han fet servir la seva força, el seu odi, la seva ràbia i han acabat amb la vida del ésser humà que més havien estimat en els últims anys.
A l'acte, que ha estat organitzat per la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, ha assistit la consellera de Presidència, Laura Vilagrà Pons.
Una representant de La Plataforma Unitària ha llegit el següent comunicat en el qual els seus membres fan balanç de la quantitat d'assassinats que s'han produït al llarg d'aquests últims any en el regne d'Espanya:
"ENS ESTAN ASSASSINANT, I NO HO PERMETREM, PROU JA, PROU D’AQUESTA VIOLÈNCIA INDISCRIMINADA CONTRA LES DONES! PROU, PROU, PROU, PROU FEMINICIDIS (cant).
No son mortes, son assassinades.
11 feminicidis en 20 dies a Espanya, PROU
35 feminicidis en el que portem d’any, PROU
80 assassinats masclistes al 2020, PROU
1208 dones i nenes assassinades des de 2010, PROU
Desenes de dones son assassinades cada any al nostre país, i centenars de milers són violentades física i psicològicament. Feminicidis comesos per homes que davant d’allò que no està sota el seu control, reaccionen de forma violenta, exercint poder, imposantse.
Aquesta violència que destrueix a la societat és conseqüència d'una cultura masclista i patriarcal que el moviment feminista ha denunciat històricament, d'unes relacions de poder on una majoria d'homes vol continuar mantenint una situació de superioritat, un estatus de privilegi respecte a la dona, una masculinitat tòxica i basada en el sexisme, el masclisme, l'homofòbia i el racisme. Un privilegi i una masculinitat que es manté en la separació de rols, en la divisió sexual del treball.
Cal tenir present que aquesta violència és possible perquè se sosté en una societat que mira cap a una altra banda, i una violència masclista que queda justificada quan la resta dels homes manté algun tipus de complicitat i una certa tolerància cap a ella, una malentesa solidaritat masculina que violenta a les dones. Cada gest, actitud, acudit o comentari pejoratiu, misogin i discriminatori contra les dones augmenta la permissivitat i obre el camí cap als maltractaments de tota mena, aquests homes que riuen de les marxes sorores i de denúncia promogudes pel moviment feminista, potser se sentin més virils i mascles per menysprear-les, però no ho son i son còmplices de la violència estructural que acaba en la forma més visible de l’odi masclista: els feminicidis. És per això que llancem des d'aquí una petició a la ciutadania: no mireu a una altra banda, no continueu tolerant cap situació de violència, comentaris, sexisme o discriminació cap a les dones.
Els feminicidis són la punta de l’iceberg de les violències sistèmiques en les nostres societats heteropatriarcals. Des de 2010, que es van començar a documentar els feminicidis a l’estat espanyol, i, fins avui, segons Femenicidio.net, 1208 dones i nenes han estat assassinades. Durant el temps que portem de 2021, han estat assassinades 35 dones i nenes. Els feminicidis, són la culminació màxima de la violència contra les dones, però hi ha moltes altres violències que es produeixen diàriament i que massa sovint queden amagades.
Segons l’última macro enquesta del Ministeri d’Igualtat, presentada el 2020, MÉS DE LA MEITAT DE LES DONES DE L’ESTAT HAN PATIT ALGUN TIPUS DE VIOLÈNCIA MASCLISTA AL LLARG DE LA SEVA VIDA i, el que és més preocupant, en la majoria dels casos, no ha estat una violència puntual sinó continuada en el temps. Volem posar el focus en una violència que en els últims temps ens ha posat en alerta, diversos casos de violència vicaria, és urgent actuar per fer front a aquest tipus de violència per defensar la vida de les criatures que son utilitzades pels maltractadors per continuar exercint."
Plataforma Unitària Contra Les Violències De Gènere Via Laietana, 16, 1a planta 08003 Barcelona M. 627398316 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. www.violenciadegenere.org
Segons aquesta plataforma "cada cinc dies mor una dona a Espanya assassinada per la seva parella o ex parella. Uns dos milions de dones són esporàdicament o contínuament víctimes de la violència de gènere, però només set cents mil es reconeixen com a tal. Un 12,3% de dones, entre 18 i 29 anys, i un 14,5%, entre 30-44 anys, pateixen maltractament . Segons dades de la Macroencuesta de l’Instituto de la Mujer de 2006, les dones maltractades segons el seu nivell d’estudis va ser d’un 3% de les dones que no saben llegir ni escriure, d’un 14,6% les dones amb batxillerat superior i d’un 10,7% les dones amb estudis universitaris.
Malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets, es continuen aplicant des de d’una perspectiva patriarcal els paràmetres d’una societat estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes. Les dones patim molts tipus de violència: la violència econòmica, de classe, la tortura, bèl·lica… Però hi ha, a més a més, una violència específica contra les dones i que s’ha emprat com a instrument per mantenir la discriminació, la desigualtat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones: la violència de gènere, la violència masclista. Segons el Consell d’Europa, entre el 20% i el 50% de les dones a Europa són víctimes de la violència a mans de la seva parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de categoria social o de grup d’edat. Als EUA, les dones entre 16 i 24 anys són les que pateixen més assalts sexuals i més violència en les seves relacions.
Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles . No només hi ha maltractaments dins l’àmbit domèstic, sinó també al treball i a la societat: mutilacions sexuals, avortaments selectius per raó de sexe, maltractaments psicològics i els assetjaments sexuals, entre d’altres tipus de violència. Davant d’aquesta colpidora situació només hi cap la denúncia i el rebuig, el posicionament i l’acció."
L'Associació PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE.
L'Associació PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE es va fundar l'any 2002 per donar resposta a la necessitat de visibilitzar la violència de gènere i reclamar actuacions, a través de la mobilització ciutadana. La Plataforma està formada per 121 entitats (que tenen l'estatus de sòcies) i un gran equip de persones (voluntariat, professionals, etc) de tot Catalunya, que compartim i impulsem un moviment social amb la missió d'eradicar la violència vers les dones de la nostra societat.
L’àmbit geogràfic d’actuació, és tot el territori català, tot i que treballem en xarxa amb organitzacions de dones de tot l'Estat, d'Europa i d'altres indrets del món.
"Creiem en el treball en xarxa com a metodologia de treball, i el fomentem sobre tot amb les entitats sòcies."
Els valors de la Plataforma estan recollits en aquest Manifest de consens:
Volem sensibilitzar la ciutadania
- Desvetllant les creences i els estereotips culturals que sustenten la violència vers les dones i que es transmeten de generació en generació.
- Posant de manifest la necessitat de mesures de prevenció educatives i socialitzadores que aturin aquesta violència.
- Mostrant la nostra posició ferma sempre a favor de les víctimes i de les persones i dels col·lectius que les recolzen i en contra els maltractadors.
- Potenciant la denúncia dels casos de maltractaments que són a prop nostre, ajudant a trencar el silenci.
Exigim TOLERÀNCIA ZERO ALS MALTRACTAMENTS
1. L’EFECTIVITAT I L’EFICÀCIA DE LA LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Partim de l’avenç que suposa l’existència d’aquesta Llei. Demanem el seguiment per part dels moviments socials i de la ciutadania per tal de què es generin els recursos necessaris per a l’aplicació d’aquesta llei. Volem assegurar que s’acompleixin tots els plantejaments de la Llei que beneficiïn a les víctimes en els diferents àmbits: justícia, sanitat, ensenyament, serveis socials, hisenda, treball... i paral·lelament que es facilitin els recursos necessaris per dur-la a la pràctica també en els diferents àmbits com en l’educació, l’atenció als fills i filles de dones maltractades que són també víctimes de la violència de gènere... I que la Llei sigui susceptible de modificacions ràpides segons el seu funcionament, de manera que tingui en compte les aportacions dels col·lectius de dones i que estigui contra la violència de gènere.
2. JUSTÍCIA RÁPIDA I EFICAÇ PER A LES DONES MALTRACTADES
Que els jutges i jutgesses, els i les fiscals, les advocades i els advocats respectin les dones com a persones i ciutadanes, que portin a terme una justícia ràpida i eficaç que en cap moment justifiqui els maltractaments, mesures disciplinàries per als que abusen del seu poder i utilitzen una jurisprudència basada en la desigualtat, la prepotència i l’opressió fent servir arguments que humilien i degraden les dones amb impunitat.
3. ESPECIALITZACIÓ DELS RECURSOS I FORMACIÓ DE PROFESSIONALS SEGONS L’ESPECIFICITAT SOCIAL I CULTURAL DE LES DONES
Les dones que pateixen violència de gènere són de procedències molt diverses, tenen diferents recursos econòmics i educatius, també diferents edats i de vegades pertanyen a cultures minoritàries, tenen deficiències físiques o psíquiques, etc. Per tant, calen recursos i professionals per tractar en igualtat a totes les dones maltractades, adaptant els serveis existents a les necessitats individuals.
4. ATENCIÓ A TOTES LES DONES IMMIGRANTS
Que siguin defensades, recolzades i ateses, i que els recursos destinats contra la violència de gènere arribin també a totes les dones immigrants, tot i que no estiguin en una situació regulada. Cal limitar les conseqüències negatives de la Llei d’ Estrangeria, la qual dificulta encara més que les dones denunciïn, per la por de l’obertura d’expedients d’expulsió, de manera que moltes es veuen obligades a callar. No podem fer invisibles les dones “sense papers” que també pateixen violència i són les que estan encara més desprotegides.
5. EDUCACIÓ I SOCIALITZACIÓ PREVENTIVA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Partint del caràcter social en què es basa la violència de gènere, s’ha de treballar per la seva eliminació des de la base de l’educació i la socialització preventiva, desmitificant els models amorosos desiguals i d’atractiu que segueixen pautes de masculinitat hegemònica, per tal d’evitar qualsevol tipus de violència en les diferents relacions, tant en les relacions estables com en les relacions esporàdiques.
6. ACCIÓ PREVENTIVA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
La funció educativa i socialitzadora que tenen els mitjans de comunicació, en forma de revistes, sèries, pel·lícules, etc., sobretot en el sector jove, ha de servir per prevenir la violència de gènere. Per això aquesta funció cal que sigui enfocada des de l’oposició a tot tipus de maltractament. I tanmateix, des de la presentació de l’atracció cap a models de relació basats en la igualtat i el respecte mutu.
7. SUPERACIÓ DELS ABUSOS EN L’ÀMBIT LABORAL
Cal acabar amb les desigualtats que provenen de l’àmbit laboral, des dels àmbits més generals, com ara la superació de l’atur, la precarietat, la desigualtat salarial, la segregació ocupacional i la discriminació per maternitat de les dones, fins als àmbits més específics, com ara l’assetjament sexual a les dones.