La SAREB va ser configurada com una entitat privada per a evitar així tots els controls de l'administració pública i els procediments administratius per a vendre els seus béns.
En el seu llibre, "Tocar Fons. La mà invisible darrere de la pujada del lloguer", Manuel Gabarre ja anunciava el que succeiria amb el deute de la SAREB, que quan aquesta societat fos incapaç de retornar les quotes del préstec que la UE li va concedir, de 50.000 milions d'euros, la part no retornada seria immediatament computada com a deute públic. L'Estat serà així qui s'encarregui de pagar en tant que va ser qui va avalar el préstec.
La Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) és una societat que va ser creada per l'Estat i pel Consell Europeu per a evitar la fallida del sistema financer espanyol. SAREB ha estat gestionada per entitats privades, encara que és una entitat amb una finalitat i amb un finançament públic.
La finalitat de SAREB era la de convertir-se en un tallafocs, fet de diners públics, amb el propòsit d'evitar que la crisi espanyola es propagués per tota Europa. Aquest perill provenia que els bancs estaven fortament endeutats entre si. Si entitats importants com Bankia o Catalunya Banc no haguessin retornat els préstecs que havien rebut d'altres bancs europeus, també els podrien haver arrossegat a la fallida. Recordem que l'endeutament exterior de les entitats financeres espanyoles va aconseguir 1,1 bilions d'euros, que és una quantitat major que tot el PIB espanyol. L'endeutament exterior de les entitats financeres es va multiplicar per sis entre 1999 i 2007, que va ser el llindar de la crisi bancària, segons Europe G, Policy Brief. num.5.
A causa del risc de contagi, el Consell Europeu va prestar més de 50.000 milions d'euros a l'Estat espanyol amb l'obligació que els emprés a pagar els deutes que aquestes entitats arruïnades tenien amb altres entitats financeres (concretament, el préstec concedit per la Unió Europea a SAREB era de 52.110.000.000 d'euros. A aquesta quantitat cal afegir els interessos que ha pagat SAREB per aquest préstec. D'acord amb el seu Informe de gestió de 2018, aquests ascendien a 4.841 milions d'euros, dels quals 2.784 milions s'han destinat a les entitats que van cedir els seus actius a SAREB).
Com es va dur a terme aquesta operació de rescat encobert?
Durant els anys 2011 i 2012 l'Estat espanyol va ser víctima de la pressió exercida per les institucions europees que van dirigir un atac especulatiu contra l'Estat. Aquest atac es va produir mitjançant l'increment fins a límits insuportables dels interessos que Espanya havia de pagar pel seu deute públic.
Va ser l'època durant la qual la prima de risc es va convertir en la principal protagonista de l'agenda mediàtica. A més, en el context d'una inestabilitat política que estava motivada per la falta d'inversió pública i per les retallades en la despesa social no era convenient que la ciudadania sabés el cost real que anava atenir el rescat de les entitats financeres. El preu pagat pel rescat a les entitats financeres ha provocat que el deute públic espanyol s'hi hagi triplicat des de l'esclat de la crisi.
El creixement galopant del deute s'ha produït a pesar que es van anar restringint els drets socials. Això explica per què els dirigents espanyols i europeus van dissenyar aquesta intervenció per mitjà d'una entitat privada dirigida a camuflar durant alguns anys que tot el rescat havia estat sufragat amb diners públics.
Aquesta entitat és SAREB. La Societat va ser constituïda a la fi de 2012 amb un capital de 4.800 milions d'euros. El 55 per cent era diners privats i la resta era d'origen públic. Però la qüestió central és que SAREB anava a rebre un préstec de més de 50.000 milions d'euros per part de la Unió Europea.
El capital públic va ser aportat a través del FROB. Per part seva, el capital privat va venir aportat per les entitats financeres, Banc de Santander, CaixaBank, Sabadell, entre altres, encara que aquesta aportació només va representar el 5% del valor del préstec que SAREB va rebre de les institucions europees. D'altra banda, les entitats financeres que van fer les aportacions compensarien part de les pèrdues suportades amb els serveis que anaven a prestar a SAREB.
Els diners que SAREB va rebre prestat s'empraria a comprar, amb un important descompte en relació al que els bancs havien pagat anteriorment, encara que molts d'aquests béns havien perdut tot el seu valor. Per exemple, entre els béns adquirits per SAREB hi havia solars on no sembla que existeixi la capacitat d'edificar cap habitatge, ni tan sols a llarg termini. També va adquirir préstecs a empreses dedicades a la promoció immobiliària, que ja estaven dissoltes i deutes hipotecaris que mai anaven a ser retornades.
La magnitud de l'estafa Què són cinquanta-dues mil milions d'euros?
A SAREB se li ha anomenat el banc dolent amb l'ànim de confondre a la societat. En realitat, la seva naturalesa no té res a veure amb la d'un banc. Simplement es tracta d'una companyia propietària de béns immobiliaris que a més s'encarrega de la seva gestió. La seva finalitat no té res a veure amb l'activitat d'un banc, que consisteixen en comerciar amb diners a través de la concessió de crèdits i rebre préstecs a canvi d'un interès.
El preu que va pagar SAREB per aquests béns va ser d'una mica més de 50.000 milions d'euros. Aquesta és la major operació de rescat a través d'un banc aragonès que hagi tingut lloc a nivell mundial. A causa de la grandària de SAREB, resulta difícil estimar el valor que té aquest préstec.
Què ha fet SAREB amb el préstec que va rebre?.
SAREB va utilitzar els 50.000 milions que va rebre com a préstec per a comprar els béns immobiliaris de les entitats financeres que havien anat a la fallida:
- Bankia estava formada per Caja Madrid, Bancaixa (Comunitat Valenciana), Caixa de Canàries, Caixa d'Àvila, *Caixa Laietana, Caixa Segòvia i Caixa Rioja. Les compres de *SAREB van sumar: 22.317.600.000 Euros.
- Catalunya Banc estava format per Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona. Les compres de SAREB van sumar: 6.708.300.000 Euros.
- Banc Gallec. Les compres de SAREB van sumar 609.900.000 Euros.
- Nova Caixa Galícia Banc (Actualment Abanca): va ser el resultat de la fusió de Caixa Galícia i Caixanova. Les compres de SAREB van sumar: 5.096.800.000 Euros.
- Banc de València. Les compres de SAREB van sumar 1.961.700.000 Euros.
- Banc Mare Nostrum, Caixa Murcia, Caixa Penedès, Caixa Granada i Sa Nostra (Illes Balears). Les compres de SAREB van sumar: 5.819.600.000 Euros.
- Liberbank Cajastur, Caixa d'Extremadura i Caixa Cantàbria. Les compres de SAREB van sumar: 2.917.800.000 Euros.
- Caixa 3: Caixa Immaculada (CAI) (Saragossa), Caixa Cercle (Burgos) i Caixa de Badajoz. Les compres de SAREB van sumar 2.212.000.000 Euros.
- CEISS: Caixa Espanya i Caixa Duero. Les compres de SAREB van sumar: 3.137.300.000 Euros.
Com estava previst que SAREB retornés el préstec que li havia concedit la Unió Europea?
Cal tenir en compte que els fons aportats pels socis de SAREB suposaven menys d'una desena part de l'import del préstec que aquesta havia contret. A més, estava previst que el negoci anés ruïnós.
La finalitat de SAREB consistia a comprar béns immobiliaris per a després tractar de revendre'ls a fons voltor per un preu molt menor del que s'havia pagat.
En aquest sentit convé reparar en el següent: si en el mercat s'hagués pagat per aquests béns un preu similar al que havien costat, és allí on els haurien venut les entitats financeres, en lloc de vendre'ls a una entitat finançada per l'Estat.
El Consell Europeu va obligar l'Estat espanyol a avalar el deute de SAREB durant l'atac especulatiu que va tenir lloc en l'estiu de 2012.
El que succeeix en realitat és que tots els implicats en la constitució de SAREB eren conscients que aquesta entitat no anava a ser capaç de retornar el préstec. Tots sabien que l'Estat seria qui finalment assumiria la major part del seu cost. L'obligació que el sector públic sigui qui finalment es vegi obligat a pagar descansa en la imposició del Consell Europeu (el Consell Europeu està integrat per tots els caps de govern de la Unió Europea sent el principal òrgan de decisió de la Unió. El Consell Europeu va crear el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) com un gran tallafocs per al salvament del sistema financer. Ho va dotar amb set-cents mil milions d'euros, que seran aportats pels països membres de la UE de manera proporcional a la grandària de la seva economia.
El MEDE actua quan ho sol·licita un país, concedint-li préstecs a canvi de programes d'ajustament pressupostari i de retallades en la despesa i en la inversió pública) que va obligar a l'Estat espanyol a avalar el deute de SAREB durant l'atac especulatiu que va tenir lloc en l'estiu de 2012.
D'altra banda, SAREB es va crear amb un termini de durada de quinze anys. Per això també, des de 2013 s'està desfent vertiginosament dels seus béns en un procés de venda totalment opac. Però, quan ja no quedin béns que vendre i SAREB no pugui afrontar les quotes del préstec, s'executarà l'aval. Així és com l'Estat haurà de córrer amb la part del préstec que no s'hagi retornat.
En definitiva, és la societat espanyola qui finalment es farà càrrec del deute de SAREB a través dels impostos.
Per què es va decidir que SAREB fos gestionada de manera privada?
Existien diversos motius, segons l'autor del llibre, Manuel Gabarre. Un d'ells és que quan SAREB sigui incapaç de retornar les quotes del préstec, la part no retornada serà immediatament computada com a deute públic.
L'Estat serà així qui s'encarregui de pagar en tant avalista del préstec.
A més, pel fet que SAREB va ser configurada com una entitat privada, s'han pogut evitar tots els controls de l'administració pública i els procediments administratius per a vendre els seus béns.
D'aquesta manera, SAREB ha pogut desfer-se amb total opacitat del major patrimoni d'habitatge públic que hagi tingut mai l'Estat. D'altra banda, al no ser una entitat pública s'eviten les garanties que exigeix l'aplicació de la legislació de contractes del sector públic. Entre elles es troba la de vendre els habitatges a qui hagi fet la millor oferta.
També s'evita que qualsevol conducta dolosa que s'hagi produït en SAREB pugui ser qualificada com a delicte de malversació de cabals públics o de prevaricació. Per exemple, la venda dels habitatges a qui no presenti la millor oferta podria qualificar-se com a malversació si es fes des d'una entitat pública. No obstant això, si la mala venda es fa des d'una entitat privada, en principi solament podria qualificar-se d'administració deslleial. L'administració deslleial és un delicte amb una pena molt menor, que prescriu tan sols cinc anys, mentre que la malversació prescriu als deu, o fins i tot als quinze anys, si els fets es consideren molt greus.
SAREB va adquirir un total de 257.136 habitatges. A més, SAREB manifesta que tenia 352.000 propietats, incloent habitatges i solars.
En aquest informe es deia que un terç dels préstecs als promotors immobiliaris estava garantit per habitatges acabats i entorn d'un cinquè per sòl urbà. Prenent aquesta dada com a base del càlcul dels béns adquirits per SAREB, es conclou que aquesta entitat va adquirir 169.164 habitatges que eren la garantia dels préstecs que va comprar. Si a això li sumem les 87.792 habitatges provinents de subhastes judicials, SAREB va adquirir un total de 257.136 habitatges. A més, SAREB manifesta que tenia 352.000 propietats, incloent habitatges i solars.
Contraportada del llibre "Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler."
Qui va posar diners en SAREB?
SAREB va ser constituïda durant l'estiu de 2012 per l'Estat, el qual va aportar el 45%, és a dir, 2.203.200.000 euros, i pels principals bancs espanyols, que van aportar el 55% del capital, en total 4.800 milions d'euros.
Cada banc va fer la seva aportació de manera proporcionada a la seva grandària.
El banc Sabadell va aportar 316.800.000 d'euros, el 6.60% .
El banc Santander va aportar 1.070.400.000 d'euros, el 22,30%.
CaixaBank, SA va aportar 585.600.000 d'euros, el 12,20%.
Com funciona SAREB?
SAREB és l'entitat que ha rebut la major inversió pública dels últims anys. No obstant això, la venda del seu patrimoni s'està duent a terme d'una manera que escapa de qualsevol control administratiu. Les entitats a les quals se'ls ha encarregat la venda dels béns de SAREB són els socis que havien aportat la major part del seu capital privat. L'única excepció és Hagi Real Estigues, que no era una entitat financera ni havia realitzat cap inversió.
La banca ha aconseguit mitigar les pèrdues que la inversió en SAREB podia provocar-li mitjançant el cobrament de comissions de gestió.
L'inici de SAREB
Al principi els béns de SAREB eren gestionats per les entitats financeres que li havien traspassat els seus actius immobiliaris. Aquestes entitats s'encarregaven de la gestió i de la comercialització d'aquests béns, per la qual cosa van cobrar comissions per valor d'uns 200 milions d'euros en 2013. Durant aquest període SAREB va vendre enormes paquets immobiliaris. Aquestes entitats s'encarregaven de la gestió i de la comercialització d'aquests béns, per la qual cosa cobraven comissions per valor d'uns 200 milions d'euros en 2013. Durant aquest període SAREB va vendre enormes paquets immobiliaris que incloïen habitatges, crèdits i solars a fons d'inversió. No obstant això, aquests béns mai han estat identificats, malgrat que, com hem assenyalat anteriorment, havien estat sufragats amb diners públics.
El projecte iber.
En 2014 SAREB va abandonar aquest model de gestió. A la fi d'aquell any SAREB va adjudicar de manera opaca el servei d'administració, gestió i venda dels seus actius a quatre intermediaris en el marc d'un pla general que va denominar Projecte Iber. Van resultar adjudicatàries d'aquest servei diverses entitats vinculades amb el sector financer: Haya Real Estate, Altamira Asset Management, Servihabitat i Solvia. A aquestes quatre entitats se'ls va encomanar la prestació d'aquests serveis per un període de cinc a set anys, per la qual cosa el venciment dels contractes es produiria entre 2019 i 2021.
Fins a 2018 SAREB havia pagat a aquestes entitats 1.111 milions d'euros en concepte de comissions per la gestió i per la comercialització dels seus actius. D'aquests 1.111 milions, uns 440 milions d'euros s'haurien pagat a Haya Real Estate, 328 a Altamira Asset Management, 200 milions a Servihabitat i 139 a Solvia.
Haya Real Estate
Haya Real Estate va rebre la gestió de 52.000 préstecs vinculats amb el sector immobiliari. Aquests provenien dels béns de Bankia, que van ser adquirits per SAREB. Aquests préstecs suposaven el 40% del valor total dels béns de SAREB. Haya és una gestora pertanyent al fons voltor Cerberus Capital Management L.P., la seu del qual es troba a Nova York i que és dirigit per antics alts càrrecs del Partit Republicà. A resultes d'aquestes connexions, Cerberus va designar a José María Aznar Botella, com a conseller de Haya a Espanya.
Imatge publicitària de Haya Real Estate.
Cerberus va replicar, d'aquesta manera, l'estratègia que utilitza als EUA en la seva divisió espanyola. Aquesta estratègia consisteix a contractar polítics que uneixin a la seva capacitat d'influència un invers sentit de l'ètica. Al seu torn, el president de Haya és Juan Hoyos Martínez de Irujo, la característica del qual més notòria és ser amic íntim d'Aznar, segons assegura en les seves memòries el mateix expresident.
D'altra banda, Haya Real Estate va comprar la filial immobiliària de Bankia, que es deia Bankia Hàbitat. A més, va rebre un contracte de gestió d'actius immobiliaris de Bankia per a un període de 10 anys. D'aquesta manera, durant el govern del Partit Popular, una entitat sense trajectòria a Espanya va obtenir la gestió dels béns immobiliaris de la principal caixa d'estalvis ja nacionalitzada, així com el major contracte adjudicat per SAREB. El contracte de SAREB amb Haya vencia en 2019. SAREB ha manifestat que està estudiant substituir a aquest proveïdor en el marc d'un nou projecte de venda anomenat Esparta.
Altamira Asset Management.
Els béns la gestió dels quals es va adjudicar a Altamira representaven el 29% del valor dels actius de SAREB. Es tractava de 44.000 immobles i préstecs que havien estat concedits a promotors immobiliaris. Aquests van ser originats per Catalunya Banc, per Banc Mare Nostrum i per Caixa 3. Altamira era la immobiliària del Banc Santander, però va ser venuda posteriorment. Altamira ha canviat de propietaris diverses vegades en molt poc temps. Aquesta situació il·lustra l'embogit grau d'especulació que s'està produint entorn de l'habitatge i que va sufragar l'Estat a través de la SAREB.
Al gener de 2014, Banc Santander va vendre a Apollo Global Management el 85% de la seva immobiliària Altamira per 664 milions d'euros. Apollo és un fons d'inversió estatunidenca. A la fi de 2018 va vendre les seves accions al fons d'inversió italià Dobank, la propietat de la qual és d'un altre fons estatunidenc, Fortress Investment Group, que al seu torn va ser adquirit per un conglomerat empresarial japonès, Softbank Group Corp.L
Servihabitat.
Servihabitat va rebre la gestió de 30.300 immobles i crèdits provinents de Nova Caixa Galícia, Liberbank i Banc de València. Aquests béns representaven el 18,7% del valor de la cartera de SAREB.
Servihabitat era la immobiliària de La Caixa, però a la fi de 2013 La Caixa va vendre el 51% de Servihabitat al fons d'inversió Estatunidenc Texas Pacífic Group (TP).
En 2018 La Caixa va tornar a comprar a TPG les seves inversions en Servihabitat.
Finalment, el 29 de juny de 2018 CaixaBank va anunciar un acord amb un altre fons d'inversió dels Estats Units. Es tracta de Lone Star que ha comprat el 80% del negoci immobiliari de la Caixa, incloent Servihabitat.
Servihabitat va rebre la gestió de 30.300 immobles i crèdits provinents de Nova Caixa Galícia, Liberbank i Banc de València. Aquests béns aconseguien el 18,7% del valor de la cartera de SAREB.
Servihabitat era la immobiliària de La Caixa, però a la fi de 2013 La Caixa va vendre el 51% de Servihabitat al fons d'inversió Estatunidenca Texas Pacífic Group (TP). En 2018 La Caixa va tornar a comprar a TPG les seves inversions en Servihabitat.
Finalment, el 29 de juny de 2018 CaixaBank va anunciar un acord amb un altre fons d'inversió dels Estats Units. Es tracta de Lone Star que ha comprat el 80% del negoci immobiliari de la Caixa, incloent Servihabitat.
Solvia.
Solvia va rebre l'encàrrec de gestionar 42.900 actius de SAREB. Es tractava d'immobles procedents de Bankia així com de préstecs i immobles adquirits al Banc Gallec i a Banc Ceiss (Caixa Espanya i Caixa Duero). La suma d'aquests béns representava el 12,6% del valor dels actius totals de SAREB.
Solvia era la gestora del Banc Sabadell. A la fi de 2018 el Banc Sabadell va vendre Solvia a un fons voltor suec, Intrum. En 2014 el Banc Sabadell ja havia venut a aquest fons el seu negoci de gestió de recobrament de deutes impagats.
La creació de la Socimi Témpore Properties.
En 2017 SAREB va crear una Socimi, Tempore Properties, per a gestionar 2.249 habitatges en règim de lloguer, de les que més d'un terç es troben en la Comunitat de Madrid. Aquests habitatges van ser taxats en 339 milions d'euros. SAREB disposa del 99% del capital d'aquesta Socimi. L'1% restant està repartit entre diversos petits inversors. SAREB va encomanar la gestió de la seva Socimi a Azora. Cal recordar que Azora és l'empresa a la qual la comunitat de Madrid va vendre les 2.935 habitatges de Ivima (Institut de l'Habitatge de la Comunitat de Madrid) en un procés extremadament controvertit i plé d'irregularitats, d'acord amb les paraules de l'informe de la Fiscalia que investigava aquesta venda. Segons eldiario.es de data 14 d'abril del 2021, la venda de gairebé 3.000 immobles a Encasa Cibeles, societat participada per Azora i Goldman Sachs, es va torçar per a la Comunitat de Madrid al maig de 2018. En aquest moment la justícia va anul·lar per primera vegada l'operació i va obrir la porta a la recuperació pública dels habitatges. A partir d'aquesta data, des de la Porta del Sol s'han embarcat en una batalla legal que ha anat encadenant garrotades judicials, ratificats pel Suprem.
En 2018 Témpore Properties va declarar unes pèrdues de 380.000 euros, però l'objectiu amb el qual SAREB va crear la Socimi era que fos venuda a un fons d'inversió. Al juliol de 2019 SAREB va acordar la venda del 75% de Témpore al fons Texas Pacífic Group Real Estate Partners. La venda de Témpore Properties a un fons d'inversió permet constatar que el canvi de govern no ha variat gens la política consistent en la venda del patrimoni públic d'habitatge, malgrat les enormes necessitats socials en aquest àmbit.
Les SOCIMIs són societats Cotitzades Anònimes d'Inversió en el Mercat Immobiliari. Són la versió espanyola dels REITs (Real Estate Investment Trust), és a dir, societats que són propietàries d'actius immobiliaris i els seus ingressos procedeixen fonamentalment dels lloguers dels mateixos.
Les SOCIMIs en Espanya han de tenir una cartera d'immobles dels quals al menys el 80% es dediqui al lloguer. Els actius poden estar situats en Espanya o fora i poden ser habitatges, oficines, locals comercials, naus o places de garatge. Han de romandre en la cartera al menys 3 anys. El 80% dels ingressos que generi la companyia ha de procedir del lloguer.
Les societats hauran de retribuir anualment els seus accionistes. Així, repartirà el 80% dels beneficis obtinguts per rendes de lloguer, el 50% dels guanys per vendes d'actius i el 100% dels obtinguts d'altres SOCIMIs o REITs.
Es pot crear una SOCIMI amb un únic immoble i un capital social mínim de cinc milions d'euros (abans era de 15 milions).
Les SOCIMIs estan exemptes del pagament de l'Impost sobre Societats i tenen una forta bonificació en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
El timo del neoliberalismo.
Edifici situat al carrer Aragó habitat per famílies que no volen deixar el seu habitatge.
Conclusions: una reflexió general sobre SAREB.
Luis de Guindos va manifestar que el banc dolent mai suposaria costos per als contribuents. Aquesta afirmació no té, no obstant això, cap aparença de complir-se. En 2018 SAREB va declarar que encara devia 39.929 milions d'euros, a pesar que havia estat desfent-se dels seus béns vertiginosament des de la seva creació.
SAREB va declarar que fins a 2018 havia venut béns per valor de 24.343 milions d'euros. Malgrat això, els resultats de SAREB llancen unes pèrdues de gairebé tres mil milions d'euros i un patrimoni comptable negatiu de -5.135 milions d'euros. Això es deu al fet que ha anat retornant una part del préstec que li van concedir les institucions europees.
Lamentablement, encara que encara queden per retornar gairebé 40.000 milions d'euros, SAREB ha venut la part més substancial dels recursos amb els quals comptava per a fer front a aquesta devolució. A causa de tot això, l'Estat serà qui amb certesa assumirà el seu deute en un futur pròxim, com a avalista últim del préstec.
Luis de Guindos a través del Banc d'Espanya va introduir en 2016 una normativa comptable específica per a SAREB amb l'objectiu d'evitar que els seus socis haguessin de fer noves aportacions.
Convé recordar que SAREB es troba des de 2015 en causa de dissolució d'acord amb la normativa comptable general. Segons aquesta normativa, les entitats financeres i l'Estat, a través del FROB, haurien d'haver fet noves aportacions per valor de milers de milions d'euros per a reposar les pèrdues de SAREB. No obstant això, Luis de Guindos a través del Banc d'Espanya va introduir en 2016 una normativa comptable específica per a SAREB amb l'objectiu d'evitar que els seus socis haguessin de fer noves aportacions. Aquest ardit legal no era més que una basta manera de guanyar temps. La finalitat de l'ardit era que els costos polítics que tindrà l'execució de l'aval de SAREB recaiguessin en els següents governs, entre els quals ell ja no es trobaria. Com a premi als seus serveis, Luis de Guindos va ser nomenat vicepresident del Banc Central Europeu en 2018.
SAREB ha estat una de les principals operacions polítiques que ha tingut lloc a Espanya durant els últims anys. D'aquesta operació s'han beneficiat els fons d'inversió estrangers, que venien principalment dels Estats Units, la banca nacional i alguns personatges del panorama polític com la família Aznar ampolla i fins i tot Rodolfo Martín Villa, que va ser conseller de SAREB des de la seva constitució. La principal damnificada és la societat espanyola en el seu conjunt. Hem perdut l'ocasió de disposar d'un parc públic d'habitatge amb una grandària suficient per a fer front a l'especulació duta a terme per les elits econòmiques. De fet, des de 2014 venim sofrint una altra pujada generalitzada i constant dels preus de l'habitatge, que té conseqüències devastadores per al desenvolupament humà i econòmic de la nostra societat.
Dins d'uns pocs anys l'Estat haurà d'afrontar l'aval de SAREB. Quan arribi aquest moment, no estaria de més recordar qui han estat els responsables d'aquest gran desfalc, sentenciava l'autor del llibre, Manuel Gabarre (Observatorio CODE).
El moment ha arribat. Cal esperar quina quantitat ha de retornar l'Estat a l'UE.
Resum del llibre Tocar Fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler. Autor: Manuel Gabarre (Observatorio Code). Editado por Traficante de Sueños.