Els pensionistes sortint de la  boca de metro de la Plaça Universitat amb pancartes que convoquen a la concentració/marxa/manifestació, que tindrà lloc el dia 16 d'octubre a Madrid, en defensa de l'IPC, de la pensió mínima de 1.084 euros,  d'un salari mínim interprofessional de 1.200 euros i  en contra del pacte de Toledo.

...assa, els pensionistes no poden dormir per por a que les últimes reformes laborals es perpetuïn en el temps, no poden dormir per por als salaris escombraries i a l'atur que han provocat les reformes laborals, no poden dormir per por a la privatització de l'ensenyament, i a Catalunya els pensionistes no poden dormir per por a la llei Aragonès que privatitzarà encara més tots els serveis públics (25% dels diners públics per la Sanitat Pública van a parar a mans privades, però amb la llei Aragonès tots els serveis públics poden anar a mans privades excepte l'hospitalització amb ingrés), els pensionistes no poden dormir per por als salvatges que intenten tirar enrera les lleis contra la violència de gènere, pels desnonaments per la hipoteca i els lloguers per manca de pagaments, atès els abusius preus a que s'enfronten els llogaters, etc......

La concentració dels pensionistes que ha tingut lloc, com cada dilluns, a la Plaça Universitat de la ciutat de Barcelona, convocats per Marea Pensionista, l'ha protagonitzat la resposta a les paraules del president en funcions Sr. Sánchez, quan va comentar en una entrevista que ell no podria dormir pensant en que en el govern del regne d'Espanya estigués també el partit d'Unides Podem.

Unides Podem va ser el partit que li va oferir els seus vots per fer fora a Rajoy per la corrupció a tots els nivells del PP; Unides Podem  li va donar els seus vots al Parlament per anomenar-lo president del govern; Unides Podem el va presionar perquè pujés l'IPC a les pensions. Aquest partit va intentar aturar l'espectacular augment del 50% dels lloguers en tot el territori espanyol, amb lleis semblants a les de França o Alemanya. També vol revertir les retallades de diners en matèria de Sanitat Pública i ensenyament.

En poques paraules, un partit, Unides Podem,  que ha demostrat que vol lluitar per millorar la vida dels més desfavorits, respectant les lleis, però amb ànim de canviar aquelles que afavoreixen a les multinacionals instal·lades en el nostre territori i a les empreses de l'Ibex 35, que tenen els diners en paradisos fiscals per no pagar els impostos que haurien de pagar en el nostre regne.

Un partit, Unides Podem, que vol canviar les lleis perquè l'administració pública no signi contractes, per realitzar obres públiques, que un cop realitzades, sinò funcionen econòmicament són retornades a l'Estat, com ha passat amb les radials a Madrid o com ha passat amb els hospitals privatitzats que han tornat a mans públiques, perquè no els resultava rentable. Un partit, Unides Podemos,  que ha lluitat contra la corrupció en tots els nivells, però sobre tot contra la corrupció lligada al desenvolupament urbanístic, perquè la corrupció a Espanya ens ha costat més de 120.000 milions d'euros.

És amb el partit d'Unides Podem, amb el que vosté Sr. Sánchez hauria d'haver pogut arribar a un acord de govern, pel bé de tots els pensionistes i de les persones que més necessiten l'ajuda urgent de l'administració pública per resoldre els seus problemes. Problemes que han creat les entitats bancàries i que hem patit tots els espanyols, durant aquests últims 12 anys: llistes d'espera de més de sis mesos als hospitals públics, manca de metges i infermeres fets fora per les retallades salvatges dels partits de dreta espanyola i catalana. Privatitzacions i descapitalització de la Sanitat Pública i l'Ensanyament, etc.

Els pensionistes saben molt bé quin són els partits que han presentat propostes que afavoreixen a les clases treballadores i és per això que avui, 23 de setembre, en tots els seus discursos li han recordat al Sr. Sánchez perquè no poden dormir ells a les nits quan se'n van al llit.

El 16 d'octubre tots els pensionistes a Madrid.

Des de Bilbao ja han sortit 35 pensionistes  en una marxa a peu qu'arrribarà a Madrid el dia 15 d'octubre, un dia abans de la gran concentració, el 16 d'octubre. També, des d'Andalusia ha sortit una altra marxa a peu amb les mateixes intencions, és a dir, trobar-se amb la resta de pensionistes del territori espanyol el mateix dia. Des de Barcelona, han convocat a tots els pensionistes per anar  en autobus a Madrid, sortint el dia 15 d'octubre a la nit, per ser presents a la manifestació del dia 16, i tornar el mateix dia.

Un cop a Madrid, els pensionistes es concentraran a la Porta del Sol i després aniran a les portes del Congrés dels Diputats amb l'objectiu de que la Coordinadora Nacional de Pensionistes sigui rebuda i escoltada pel Govern, i formi part de les negociacions. Els pensionistes demanen, entre altres punts, una pensió mínima de 1.084 euros, un salari mínim de 1.200 euros, i respectar la pujada anual de l'IPC a les pensions.

Per què no poden dormir els pensionistes catalans pensant en la llei Aragonès?

Projecte de llei de contractes de serveis a les persones.

El govern de la Generalitat, en sessió de 29 d'agost de 2017, va aprovar l'avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones i va autoritzar el Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, perquè la presentés al Parlament.

Aquesta llei que està basada en La Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014 és l'excusa del Sr. Aragonès  per aprobar la privatització de tots els serveis públics de Catalunya.

Però s'oblida l'Honorable Vicepresident que en el punt 5 aquesta llei del Parlament Europeu expresa que "cap disposició de la present Directiva obliga als Estats membres a subcontractar o a externalitzar la prestació de serveis que desitgin prestar ells mateixos o a organizar-los d'altra manera que no sigui mitjançant contractes públics en el sentit de la present Directiva."

No existeix cap obligació de subcontractar o externalitzar la prestació de serveis públics perquè la llei europea és clara en aquest sentit.

Marea Pensionista s'adhereix als arguments de Marea Blanca respecte la privatització dels serveis públics: " la millor fórmula de prestació dels serveis publics és la gestió directa dels mateixos. La contractació/concertació amb tercers és el mecanisme que transfereix recursos públics al sector privat amb la possiblitalt de lucre privat. L’opacitat, la ineficiència, l’encariment i l’allunyament de les persones usuaries, i en masses casos la corrupció que generen ens reforcen en la nostra reivindicació de separació nitida del sistema públic de salut versus el sector negoci de la sanitat. Aquest sistema dit de col·laboració públic-privat-”social”, que ha estat criticat i desaconsellat des del mateix Tribunal de Comptes europeu, NO és el sistema que volem."

Si no existeix cap obligació d'externalitzar els serveis públics, i sabent que Catalunya és la Comunitat Autònoma que més serveis ha privatitzat de tot el regne d'Espanya, quina raó hi ha per privatitzar la resta de serveis públics?. La resposta es molt sencilla, ERC vol continuar amb la mateixa política neoliberal de Convergència i Unió, de privatizar els serveis públics.

Amb aquesta normativa els serveis d'educació, salut i altres serveis socials que presta de forma directa l'administració pública com l'ensanyament de preescolar, l'educació especial, serveis hospitalaris o assistència social passarien a subcontractar-se a empreses privades amb ànim de lucre.

Aquest avantprojecte pot suposar, segons els sindicats: Metges de Catalunya, la CGT, la Coordinadora Obrera Sindical i els partits polítics: la CUP, Catalunya en Comú Podem, així com organitzacions com la Federació de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC), la major externalització (privatització) de serveis bàsics des de fa molt de temps.

Marea Pensionista ha convocat a tots els ciutadans que vulguin defensar els serveis públics, a les portes del Parlament de Catalunya, el dia 25 de setembre, a les sis de la tarda, per protestar contra la llei Aragonés, l'agressió neoliberal que pretén privatitzar i mercantilitzar tots els serveis públics de Catalunya.

Història de l'avantprojecte de llei.

La llei va ser impulsada pel responsable del Departament d'Afers Exteriors, Sr. Raül Romeva, durant l'any 2016.

L'expedient de l'avantprojecte de llei es troba integrat per la documentació preceptiva que estableix l'article 36.3 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, en concret, una memòria general, una memòria d'impacte de les mesures proposades, una memòria de les observacions i les al·legacions presentades, així com la resta d'informes i dictàmens preceptius.
La iniciativa esmentada va ser sotmesa a la sessió del Consell Tècnic (apartat IV A) d'1 d'agost de 2017, per tal de ser elevada al Govern.
Finalment, el Govern de la Generalitat, en sessió de 29 d'agost de 2017, va aprovar l'avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones i va autoritzar el Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, perquè la presentés al Parlament.
L'avantprojecte de llei i els seus antecedents es van presentar en el Registre General del Parlament de Catalunya en data 31 d'agost de 2017 (núm. D'entrada 68354)
El Parlament de Catalunya va quedar dissolt arran de la publicació del Reial decret 946/2017, de 27 d'octubre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució (BOE núm. 261 , de 28.10.2017), i la tramitació del projecte de llei de contractes de serveis a les persones va decaure el 28 d'octubre de 2017, per finiment de la legislatura.
Atès que l'article 36 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, estableix al seu apartat 7 que: "Si la tramitació parlamentària d'un projecte de llei caduca per finiment de la legislatura, el Govern, amb els informes previs del secretari o secretària general del departament concernit i dels serveis jurídics de la Generalitat, pot aprovar com a projecte de llei el mateix text que ja havia presentat i acordar de presentar-lo novament al Parlament, sense necessitats de més tràmits".
El Govern no la va tornar a recuperar fins al novembre del 2018, quan va acordar dur-la de nou al Parlament. Cap grup parlamentari va presentar esmena a la totalitat per rebutjar el projecte. Hi ha hagut, això sí, un tràmit de compareixences, en que es va convocar més de 30 entitats, i un tràmit d'al·legacions.

Totes les formacions polítiques s'hi han mostrat a favor, excepte la CUP i Catalunya en Comú Podem.

Informació i fotografies de M.Martos.