Una dona gran, activista de Marea Pensionista, asseguda en un banc de la Plaça Universitat de Barcelona, descansant abans d'emprendre el camí qu'ha de recorrer la manifestació, que sortirà d'aquesta plaça i arrivarà a la Plaça de Catalunya, passant pel carrer Pelai. Preparada amb el seu cartell penjat del coll, que expressa la seva disconformitat amb el Reial Decret 20/2012, aprobat pel PP, i exposa que "governi qui governi les pensions es defensen." Aquesta imatge resumeix en poques paraules el motiu de la manifestació que està a punt de començar, en aquest assolejat dilluns, 17 de juny d'enguany.
Clica aquí si vols llegir el R.D.L. 20/2012
Els pensionistes en contra de la privatització de les pensions públiques.
Milers de manifestants convocats per Marea Pensionista s'han concentrat en la Plaça Universitat amb les seves pancartes i cartells reivindicatius i s'han desplaçat pel carrer Pelai, fins arribar a la Plaça de Catalunya, on les principals caps d'aquest moviment han llegit un comunicat adreçat a les forçes polítiques d'aquest Regne, en el qual sel's si demana que aprovin un model de revalorització automàtica de les pensions, en relació a l'IPC; unes pensions mínimes per sobre dels 1.000 euros i l'abol·lició del Pacte de Toledo, entre altres punts.
Aquesta manifestació s'enmarca dins de la campanya de lluita que porten tots els pensionistes del territori del Regne d'Espanya per unes pensions dignes. Així, a altres ciutats i pobles del territori espanyol s'han desenvolupat actes reivindicatius massius convocats per la Coordinadora Estatal per a la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE).
Des del passat 10 de setembre del 2018, cada dilluns els pensionistes s'han concentrat a la Plaça Universitat, convocats per Marea Pensionista, per demanar que s'apliqués un model de revalorització automàtica de les pensions, en relació a l'IPC real i l'abolició del Pacto de Toledo, la derogació de les reformes laborals del PP i del PSOE, eliminació de tot tipus de copagament o repagament, contra la privatització dels serveis públics, finançament, a través dels Pressupostos Generals de l'Estat de les partides que cada any siguin necessàries per pagar les pensions, incorporació al Règim General de la Seguretat Social de les treballadaroes de la llar, etc.
Aquestes concentracions, convocades per Marea Pensionista, han servit per mantenir el moviment en marxa. Un moviment que, segons els seus representants "..espera molt del nou govern que surti, sigui de cooperació o de coalició, però que en qualsevol cas tindrà una treva de 100 dies, per veure si es porten a terme les politiques socials que necessiten els més desfavorits."
Tot va començar quan el govern del PP, de manera il·legal, va deixar d'aplicar, al novembre de l'any 2012, la revisió de les pensions segons l'IPC, causant una pèrdua de l'1,9 per cent a aquest col·lectiu. I poc després el govern del PP va aprovar una pujada del 0,25 per cent a les pensions, a partir de l'any 2013.
El Tribunal Europeu de Drets Humans, creat l'any 1954, va admetre a tràmit la demanda interposada pel Col·lectiu Ronda, en representació de Domiciano Sandoval, membre fundador, activista i portaveu de Marea Pensionista, contra la decisió del govern del PP de revaloritzar les pensions per sota de l'increment del cost de la vida (0,25%). Des de llavors, aquest moviment s'ha extés arreu del territori espanyol i s'ha arribat a crear la Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE).
La Carta Social Europea, vinculant pels estats membres de la UE, determina l'exigència de "tendir progressivament a elevar el nivell de protecció de la Seguretat Social". També, l'article 41 de la Constitució obliga als poders públics a mantenir un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi la assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de l'atur.
Marea Pensionista diu: "No al Pacto de Toledo."
El Pacto de Toledo és una comissió no legislativa, per tant, només pot fer recomanacions genèriques, però aquestes recomanacions sentenciaran el futur de les pensions. Marea Pensionista no vol sentir parlar del Pacto de Toledo, perquè ells opinen que aquest pacte entre les forces polítiques parlamentàries i els sindicats CCOO i UGT, que va sorgir a proposta de CIU, amb la presentació de la Ponència 154/4, l'any 1995, va significar un canvi de model d'un sistema públic de pensions a un sistema construït sobre dos pilars:
- Unes pensions públiques convertides en pensions de subsistència , "complementades" amb pensions privades.
- Els plans privats individuals, subscrits directament per la persona amb les entitats financeres. D'aquesta manera, els bancs i les asseguradores retenen durant dècades els estalvis del poble, especulant amb ells i assegurant-se , que passi el que passi, ells cobraran unes "despeses de gestió" de l'1,5% del total dels fons acumulats, durant 20 o 30 anys.
La primera recomanació del Pacte de Toledo va ser establir que les cotizacions socials haurien de ser suficients per cobrir les prestacions contributives, abolint el RDL 1/1994.
Des de l'any 1994, els recursos de la Seguretat Social, segons el RDL 1/1994, de 20 de juny, mitjançant el qual es va aprovar el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, eren els següents:
Art. 86.1
a) Les aportacions progressives de l'Estat, que es consignaran amb caràcter permanent en els Pressupostos Generals...
b) Les quotes de les persones obligades, és a dir, les quotes que paguen els empresaris i les quotes que detreuen de la nòmina als treballadors.
c) Les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions, o d'altres de anàloga naturalesa..
d) Els fruits, rendes o interessos i qualsevol altre producte dels seus recursos patrimonials.
e) Altres ingressos...
Això, va ser radicalment canviat, sense fer soroll, per acord parlamentari, amb el recolzament dels dos sindicats majoritaris. La llei 24/1997 el va concretar en el seu article 1:
"Les prestacions contributives es finançaran bàsicament amb les cotitzacions socials i en el seu cas amb els recursos que s'acordin per atencions específiques."
S'eximia així l'Estat de la responsabilitat del pagament de les pensions de la Seguretat Social, una responsabilitat que fins llavors estava clarament establerta, com hem vist, pel RDL 1/1994.
Juan Torres López, Catedràtic d'Economia Aplicada en la Universitat de Sevilla, autor dels llibres : "Manual de Economía Aplicada", "Economía de la Comunicación de masas", "Desigualdad y crisis económica", "El reparto de la tarta", "Toma el dinero y corre", entre d'altres de molt valor pedagògic i divulgatiu, va explicar en les IX Jornades d'Economia Crítica (Madrid, març de 2004) que el Pacto de Toledo "...és una expressió paradigmàtica del camí més tortuós, de privatització atenuada, progressiva o implícita que s'ha fet servir en molts països on existeix cert equilibri de poder i, al mateix temps grans dificultats per afrontar rotundament els costos socials de tot tipus que comporta la privatització explícita del sistema públic de pensions.."
"Les reformes del sistema públic de pensions han portat una menor cobertura i abast protector pels pensionistes, així com unes condicions més atractives pel finançament privat."
L'economista Juan Torres López manté que "no s'ha assumit per part dels governs que el sosteniment de les pensions públiques no es basa en criteris d'equilibri financer i de comptabilitat actuarial, sinó en un pacte social que garanteixi el manteniment del principi de solidaritat com a base de la equitat i la legitimació social."
Els treballs i investigacions finançats pels bancs i institucions financeres, amb l'objectiu de mostrar que el sistema de pensions acabaria en fallida en uns pocs anys, no han aportat un coneixement indiscutible i suficient que permeti sostenir les proposicions que justifiquen les reformes que s'han fet, segons aquest catedràtic d'economia aplicada.
Aquest treballs i els anàlisis catastrofistes van ser utilitzats per justificar tota una bateria de reformes aparentment inofensives i encaminades, segons es deia, a garantir el futur del sistema de pensions públiques però que, en realitat, al mateix temps portaven una menor cobertura i abast protector i condicions més atractives pel finançament privat.
Marea Pensionista en contra de la normativa que impulsa els plans de pensions individuals europeos (PEPP).
Bufava el vent per Brusel·les. Era un vent humit i càlid de juny, que anunciava l'arrivada de l'estiu, de l'any 2017. La Comissió Europea presentava una proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell, sobre un producte panaeuropeu de pensions individuals (PEPP), amb l'argument de que "en tota la Unió Europea (UE), les persones que desitgen complementar les seves pensions estalvien per a la jubilació de diferents formes, per exemple, invertint en bens immobles, assegurançes de vida i altres productes d'inversió a llarg plaç....".
Dos anys després, el 4 d'abril del 2019, el Parlament Europeu aprovava aquest Reglament per 338 vots a favor, 143 en contra i 139 abstencions. Aquesta normativa va comptar amb el recolçament del Grup de l'Aliança dels LLiberals i Demòcrats per Europa i del Partit Popular Europeo. El PSOE es va abstenir, atès que les eleccions generals es trobaven molt a prop. Amb aquesta decisió, el producte panaeuropeu de pensions individuals s'estima que arrivi al mercat al 2021.
Encara estem esbrinant, els membres de l'Associació Cultural Las afueras, que edita aquesta revista digital, a quines persones fa referència aquesta "proposta de plà de pensions panaeuropeu", perquè "estalviar en el Regne d'Espanya" no es pot. Ser propietari d'un immoble ha sigut una tendència dels espanyols de tota la vida, però només per tenir un sostre sobre el teu cap. Per tant, pagar una hipoteca per un habitatge entre 50 i 70 metres quadrats no es pot dir que sigui una "inversió", i ja s'ha vist qui es queda el pis quan deixes de pagar un rebut. Pagar "una assegurança de vida" és detrerure del teu salari uns diners que no et sobren, atès els salaris del mercat de treball actual. A més, amb la privatització de la Sanitat Pública a moltes persones no els està quedant més remei que pagar una mútua, amb la qual cosa estan pagant els impostos que sufraguen la Salut Pùblica (l'IVA, els impostos especials sobre l'alcohol, la benzina i el tabac, etc.) i els de la mútua. Altres treballadors que no són propietaris del seu habitatge, han de pagar pel lloguer dels seu pis una quantitat de diners cada cop més gran, en un mercat de preus incontrolat. El treballador ha de pagar amb el seu sou, a més, la llum, el gas, l'aigua, el col·legi pels nens, el pagament de les quotes del cotxe, etc..No creiem que els treballadors espanyols puguin pagar un plà de pensions, perquè, entre altres raons, ja estan pagant un amb les cotitzacions a la Seguretat Social.
"Amb la finalitat d'animar als Estats membres de la UE a concedir una desgravació fiscal als PEPP, la Comissió ha adoptat una Recomanació sobre el tractament fiscal d'aquest producte."
Està clar, que els eurodiputats estan preocupats pels bancs, les companyies d'assegurances, els gestors d'actius, fons de pensions d'ocupació, empreses d'inversió, etc. i no pas pels ciutadans, perquè si estiguessin preocupats pels ciutadans adoptarien mesures per millorar les pensions públiques dels pensionistes i els salaris dels treballadors, que són drets constitucionals. En una paraula, lluitarien per uns salaris dignes, per unes pensions públiques dignes i una Sanitat Pública digna, i no pas per un producte de pensió individual de la UE.
En la pàgina 29, apartat 69, del Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre un Producte Paneuropeu de Pensions Individuals (PEPP), trobem que la UE obliga a que els estats membres apliquin a aquest producte els mateixos incentius fiscals que als productes propis (plans de pensions o de jubilacions).
El que diuen clarament és que com els plans de pensions que ofereixen els bancs actualment no són massa bons, atès que per cobrar una pensió de 898 euros mensuals en un plà de jubilació privat, s'ha d'aportar un fons de capitalització de 272.000 euros i si és una pensió de 2.466 euros hauria d'acumular-se 747.000 euros i la pròpia OCDE ha hagut de reconèixer que la rendibilitat dels plans privats de pensions entre 2008 i 2012 ha sigut negativa, és a dir, que les aportacions han perdut valor, la UE vol crear un producte amb incentius fiscals suficients perquè sigui més atractiu pels ciutadans. D'aquesta manera l'Estat deixa de cobrar una part important d'impostos que podria fer servir, juntament amb una reforma fiscal profunda, per exemple, per revertir totes les retallades en educació i en sanitat, i la UE es fa amb una ingent quantitat de diners en dipòsits de fons de pensions que són els inversors més potents en el capitalisme mundial, atès que gestionen el 35% de totes les accions del món i així es posen a l'alçada dels EEUU i Tokio.
"La proposta del PEPP vol crear una etiqueta de qualitat per als productes de pensions individuals de la UE i vol fer que creixi la confiança dels consumidors".
Segons els redactors de la proposta, aquest plà de pensions de la UE tindria un impacte social positiu, concretament en els treballadors autònoms i els treballadors mòbils, que tenen accés insuficient o nul als sistemes de pensions públiques o d'ocupació.
"Una iniciativa de la UE sobre les pensions individuals podria, per tant -continua exposant aquesta proposta de la Eurocàmara- complementar l'actual divergència de les normes a nivell nacional i de la UE en afegir un marc panaeuropeu en matèria de pensions per a les persones que desitgin acollirse a aquesta opció d'estalvi adicional.....En general, la proposta crearà una etiqueta de qualitat per als productes de pensions individuals de la UE i farà que creixi la confiança dels consumidors..."
El Reglament especifica que "..no s'ha de tractar de reemplaçar els sistemes nacionals de pensions existents, atès que és un producte adicional i complementari..."
Darrera d'aquest plà de pensions paneuropeu s'amaga l'objectiu de la privatització dels sistemes públics de pensions.
Segons la UE, la raó del Plà de Pensions Paneuropeu, " és la necessitat de garantir la suficiència a llarg plaç dels ingressos de jubilació, mitjançant una combinació de pensions estatals, professionals i privades."
Aquest objectiu és el mateix que han esgrimit al llarg d'aquests últims anys els diferents organismes internacionals, el FMI, l'OCDE, i el Banc Mundial. Les propostes del Banc Mundial, que van ser assumides sense cap pudor per part d'alguns governs, partits, economistes i fins i tot sindicats de tot el món es basaven en la necessitat de substituir el sistema públic, normalment de repartiment, per un altre sistema de dos pilars (públic i privat) i tres subsistemes:
- Un subsistema de cobertura mínima que seria gestionat pel sector públic, amb l'exclusiu propòsit d'evitar les situacions de carència extema en l'ancianitat.
- Un altre de caràcter obligatori i professional gestionat privadament.
- Un tercer subsistema de caràcter voluntari i gestionat també pel sector privat.
Aquesta reforma proposada pel Banc Mundial requereix avançar en dues direccions:
a) justificar le necessitat de substituir progressivament el sistema de pensions públiques i res millor que això que demostrar la inviabilitat financera d'aquestes pensions a mitjà termini.
b) Aplicar reformes parcials que, d'una banda, anessin minvant la cobertura i la capacitat protectora del sistema públic i, paral·lelament , que anessin enfortint el sistema complementari de gestió privada.
Amb la intenció de ficar la por al cos dels ciutadans han argumentat els economistes i alguns governs al servei dels grans bancs que per qüestions demogràfiques, qüestions de fallida de la Seguretat Social, pels grans dèficits que auguraven, etc. era necessari un plà de pensions privat, que complementés el plà de pensions públiques.
Però la realitat ha demostrat que el sistema públic de pensions és més fort del que ells van predir i la resposta de la ciutadania ha sigut la de donar l'esquena a uns plans de jubilació privats, de la mateixa manera que han respost els partits d'esquerra representats en el Parlament Europeu a aquest producte paneuropeu de pensions individual, votant en contra.
Clica aquí si vols llegir la normativa que impulsa els Plans de Pensions Europeus.
Clica en l'arxiu de só per escoltar l'opinió de Marea Pensionista envers del Plà de Pensions Europeu.
Informació i fotografies de M.Martos.