La crònica d’un recurs anunciat: Pablo Casado, president del PP, afirmava fa uns dies que ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei 11/2020, que regula el preu dels lloguers. I ho ha fet res menys que de la mà del bufet d’advocats que dirigeix el exlíder de Ciutadans, Albert Rivera.
No els importa la llei, ni saben com funciona. Tampoc els importa el dret a l’habitatge. I desconeixen per complet la realitat de milers de llars que viuen de lloguer o que no tenen el seu dret a l’habitatge garantit. Ja sigui des de dins o des de fora de les institucions, tots dos partits defensen sempre els interessos dels qui veuen en les nostres llars res més que productes borsaris.
No obstant això, la immensa majoria de persones que viuen de lloguer i que necessiten un habitatge no entenen de problemes competencials. Però saben millor que ningú el que és enfrontar-se cada mes a preus inflats, al xantatge d’haver de triar entre una pujada o el desnonament, i a abusos de tota mena. Per això tenen clar que la regulació dels lloguers és una llei de mínims però imprescindible: perquè les protegeix com cap llei ho havia fet abans. I per això es tracta d’una norma que compta amb un ampli suport social: les més de 4.000 organitzacions socials, econòmiques i culturals que la van impulsar i l’àmplia majoria parlamentària que la va aprovar.
Res d’això sembla importar al PP, partit que en el seu moment ja va atacar la llei 24/2015 i ara ataca la 17/2019: normes que protegeixen el dret a l’habitatge, prohibint els desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat, també promogudes per la ciutadania i liderades per la PAH, DESC i APE.
Els arguments del PP es basen a reproduir d’un en un tots els tòpics que repeteixen les patronals immobiliàries finançades pels fons voltor, com Asval o Asocimi: es reduirà l’oferta i augmentaran els preus (a pesar que estiguin limitats!). Arguments que hem desmuntat repetidament. El més indignant és que el PP és el màxim responsable de l’última ona especulativa que hem patit entorn del lloguer. Entre 2012 i 2013 van reduir la durada dels contractes de 5 a 3 anys, van facilitar les expulsions i van donar privilegis fiscals als arrendadors. Tot sota el pretext que això reduiria els preus. Realitat: els preus van augmentar un 40% de mitjana i es van disparar els desnonaments derivats de la llei del lloguer.
Enfront d’aquest recurs, ja estem treballant per a blindar la llei catalana i estendre-la a altres territoris. El mes d’octubre passat vam aconseguir que el Govern de PSOE i Podemos es comprometés a blindar la llei catalana i a habilitar a les CCAA a regular els preus dels lloguers. El compromís del Govern és un pas endavant, però els sindicats d’inquilines de tot l’Estat no baixarem la guàrdia i seguirem vigilants fins que el Govern limiti l’especulació i protegeixi a la ciutadania en totes les comunitats.