Professors i mestres de l'ensanyament públic es manifesten pel carrer Pau Claris de Barcelona per reivindicar més recursos per l'ensenyament.
“Volem revertir les retallades a l’educació catalana”
Milers de professors/es van secundar la vaga de l’ensenyament a Catalunya, el passat 16 de maig. No tants com haurien volgut els sindicats, però suficients, entre un 20% i un 25%, segons aquests. Convocats per l’USTEC-STEs (IAC), l'INTERSINDICAL-CSC, ASPEPC-SPS, CCOO., CGT i UGT, per reivindicar que les retallades en educació es reverteixin i sota el lema "ve d'una hora i va de ràtios", els mestres van sortir al carrer per requerir un cop més al govern de la Generalitat que retornin els diners públics que han desviat cap a la concertada i la privada. La manifestació dels mestres, que va començar a la Plaça Universitat de Barcelona a les 12 hores, va recórrer els carrers del centre de Barcelona el passat dijous, 16 de maig, per reclamar més recursos per l’ensenyament públic (6% del pressupostos de la Generalitat de Catalunya), per demanar una educació de qualitat, per demanar que retornin els professors d’abans de la crisi, pel restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades, per la recuperació del poder adquisitiu, perquè va d’una hora i va de ratios, per revertir les retallades dels governs de CiU i dels actuals responsables de l’ensenyament, perquè tornin, els partits polítics que han estat al poder a Catalunya, el que van furtar a la pública.
Les pitjors retallades de tot el Regne d’Espanya en educació i sanitat pública s’han produït a Catalunya, durant els anys de la crisi provocada pels bancs. Fruit d’aquestes retallades són les llargues llistes d’espera a la sanitat pública, l’acomiadament de metges i infermeres, més diners per la sanitat concertada i privada, etc. i la manca de professors a l’educació pública, manca de recursos, de diners, perquè aquests han anat a la concertada i a la privada.
Com va dir el conseller Boi Ruiz, en la seva primera entrevista com a conseller de Salut del Govern d'Artur Mas: «Evidentment, recomanaria als catalans que es fessin d’una mútua», ara sembla que el conseller d’Economia Pere Aragonès (ERC), ha assegurat a la premsa que el seu objectiu és fer un augment de la despesa no financera en matèria de sanitat i educació, però sembla que porta el mateix camí que el conseller de Salut del govern de Mas, és a dir, «recomanar que els catalans portin els seus nens a la concertada-privada», perquè revertir les retallades va per llarg.La retallada a les escoles bressol va ser d’entre el 85% i el 90%, i la conselleria d’Ensenyament va acabar reconeixent que van transferir més de 81 milions d’euros que estaven assignats a les guarderies públiques cap a l’escola concertada.
Per què convoquen vaga a l'educació pública el 16 de maig els representants sindicals?
Professors, professores, mestres, portant pancartes dels sindicats convocants de la vaga, a la manifestació del 16 de maig.
Segons el sindicat USTEC-STEs, "l''1 de setembre arribarà inexorablement. Al maig es defineixen les plantilles dels centres educatius per al curs vinent. Si el Departament d'Educació no accedeix a les nostres reivindicacions, el proper curs serà -per segon any consecutiu- continuista, perdut, sense recuperar-nos encara de les retallades, després de sis anys de creixement econòmic. Quan des del primer minut de la crisi es van imposar les retallades, ens van dir que era una mesura extraordinària. Malgrat que hi ha hagut una recuperació econòmica efectiva, encara calen 7.000 docents per estar a la mateixa capacitat de servei que teníem l'any 2010".
D'altra banda, aquest sindicat demana Formació pública i de qualitat. Per aconseguir aques objectiu cal que l'FP estigui adscrita al Departament d'Educació, que es retiri la Llei formació i qualificació professionals i que no es transvassin hores lectives a l'empresa.
També demana aquesta organització, la conversió dels terços de jornada en mitges jornades, l'estabilització personal interí i substitut mitjançant un nou acord d'estabilitat i el retorn del caracter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys, retallada que necessita un nou acord de Govern per prorrogar-la.
L'increment del personal de suort educatiu per atendre la diversitat és un altre punt important dintre de les reivindicacions del sindicat.
La recuperació del poder adquisitiu perdut, incloent-hi també el retorn al reconeixement del primer estadi als 6 anys, i no pas als 9.
Pel sindicat CGT Ensenyament “...el moment polític actual suposa una oportunitat per pressionar i poder revertir les retallades que encara patim. La derogació del Decret Wert, que recomana el retorn a l’horari lectiu i la reducció de les ràtios, deixa en evidència al Govern de la Generalitat, que va ser el primer en aplicar retallades a nivell estatal, i està quedant-se l’últim per revertir-les. Si han trobat diners per augmentar la plantilla dels Mossos d’Esquadra, amb la pressió necessària, els han de trobar per revertir les retallades a l’educació pública
Pel sindicat CCOO, “la situació és greu: respecte l’any 2010 tenim 62.939 alumnes més i només 329 docents més. El pressupost de 2010 fou de 5.317 milions d’euros, mentre que l’any 2018 va ser de 5.066 milions, això significa que la despesa per alumne encara està 303 euros per sota del que estava l’any 2010. Aquesta pèrdua de finançament ha comportat una pèrdua en la qualitat del servei, però també, de forma important, en les condicions laborals i en la moral del professorat.
Per tenir la mateixa capacitat de servei que teníem l’any 2010, caldria contractar 7.200 docents més, la qual cosa tindria un cost de 96 milions d’euros per al que queda d’aquest any 2019.
El retorn de l’horari lectiu a 18 hores a secundària i 23 a primària, com a punt irrenunciable, o de l’horari de permanència a secundària, la millora de les ràtios i no tancar grups a la pública, també altres condicions laborals com la reducció de dues hores per als majors de 55 anys, la conversió dels terços de jornada en mitges jornades, ...la consolidació del personal interí, la retirada del Decret de plantilles..."
Les aules prefabricades o barracons escolars a Catalunya ja són més de 1200.
El programa «Educació i Formació 2020» de la UE reitera la necessitat d’invertir més en educació com a mecanisme de creació de capital humà i de «convertir Europa en la regió mundial més competitiva i amb més cohesió social del planeta».
A nivell dels pressupostos de l’Estat la inversió en educació, segons el sindicat USTEC-STEs, s’ha reduït en cinc anys un 20 % la partida educativa. A Catalunya la inversió en educació és del 3.6% del PIB, davant el 5.2% de mitjana de la UE.
El Departament d’Ensenyament primer va reduir i ara s’ha suprimit el finançament de les escoles bressol públiques i de les escoles municipals de música i dansa.
S’han augmentat les taxes universitàries un 65% en tan sols un curs i hi ha una insuficiència de recursos en beques.
Davallada de noves construccions escolars amb el conseqüent augment de les aules prefabricades (més de 1200) i dels programes de reforma i manteniment d’edificis.
Els centres educatius públics han vist reduït els seus pressupostos més d’un 25% i encara pateixen una política restrictiva en la substitució del professorat de baixa.
El govern de la Generalitat- titular de les escoles públiques - ha prioritzat l'educació privada mantenint estable en aquests anys la partida pressupostària dedicada a l'escola concertada.
El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va tancar 48 grups de P3 a la pública, alhora que s’ha ampliat l’oferta de l’escola privada-concertada amb 26 grups nous. Així, hi ha 11 escoles de la província de Tarragona que han perdut un grup de P3, 9 de Lleida, 8 de Girona i 20 de Barcelona.
És evident, segons el sindicat USTEC-STEs, que aquesta reducció de grups a la pública afavoreix i ajuda a blindar els concerts de les escoles privades. Perquè hi ha famílies que, condicionades per la necessitat d’assegurar-se un lloc proper a la seva residència, acaben optant per la privada-concertada, mentre que si no s’hagués suprimit cap grup haurien triat inequívocament la pública.
D’aquesta manera, el Departament d’Ensenyament vetlla pels interessos de les escoles privades-concertades, a les quals, a més a més, els resulta més fàcil arribar al final de tot el procediment d’inscripció als 19 alumnes necessaris per mantenir el concert del grup.
Aquest nombre mínim de 19 alumnes a la concertada, contrasta amb el que s’exigeix a la pública, on calen 23 alumnes per evitar el tancament d’un grup. I això sense tenir en compte que l’escola concertada pot tornar a oferir el curs vinent el grup el concert del qual s’ha suprimit, mentre que a l’escola pública no existeix aquesta possibilitat i la línia queda tancada.
Cal disminuir la ràtio per augmentar la qualitat.
Pel sindicat USTEC-STEs, lluny de ser un probema, la baixada de la natalitat, un dels arguments que s'esgrimeix a l'hora de tancar grups, representa sens dubte una oportunitat immillorable per augmentar la qualitat de l'educació pública de Catalunya i avançar cap a una veritable escola inclusiva, tot desplegant amb més eficiència i garanties el decret aprovat l'octubre de 2017. Una disminució de les ràtios permetria treballar amb grups més reduïts i disposar de més temps i recursos per a poder-los dedicar a cobrir les necessitats i especifitats de l'alumnat.
Clica aquí si vols llegir el Decret 150/2017
Malauradament, continua exposant el sindicat USTEC-STEs, ja fa temps que les prioritats del Departament d'Ensenyament són unes altres a l'hora de concretar les minses partides econòmiques d'uns pressupostos que només destinen un 2,4% del PIB a l'educació obligatòria, amb la qual cosa la inversió en educació al nostre país se situa a la cua de la UE15 (malgrat que Llei d'Educació de Catalunya n'exigeix un 6%, que ens situaria just a la mitjana europea).
La llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.
Les raons educatives de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, segons el seu preàmbul, es fonamenten en la necessitat de millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica i obligatòria, d’estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i d’adequar-se als requeriments de la societat del coneixement.
Clica aquí si vols llegir la llei 12/2009, d'educació
No obstant això, pel sindicat USTEC-STEs, aquesta llei no ha aportat cap millora al sistema educatiu i ha empitjorat les condicions de treball del professorat.
D’altra banda, aquesta llei ha consolidat i augmentat el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat, sempre des del punt de vista d’aquest sindicat.
La llei permet la segregació per sexes, fet que implica que no hi ha cap voluntat de rescindir els concerts en aquells centres d’elit que, a més, escolaritzen de manera separada nens i nenes.
També la Llei 12/2009 amplia els concert a noves etapes educatives: 0-3, Batxillerat i Formació Professional, el que implica més diners públics gestionats per centres privats i un augment de la segregació social a l’educació.
Estableix aquesta llei mecanismes a través dels quals es pot destinar diner públic per a la nova construcció de centres privats concertats.
Informació i fotografies de Maxi Martos. S'ha fet servir com a base d'aquesta informació els fulls informatius del Sindicat USTEC-STEs, 377,352 i d'altres. Així mateix, s'ha utilitzat informació dels altres sindicats CCOO i CGT aparegudes a les xarxes.