Pacte sobre la Migració i Asil: Les propostes de la Comissió ens abocaran a més mories
El Pacte sobre Migració i Asil es va presentar el passat 23 de setembre, el document detalla els diferents mecanismes legals per a la gestió de les fronteres i una homogeneïtzació de les polítiques internes i externes de la Unió.
Des del Grup dels Verds / ALE s'ha treballat per un enfocament més transversal de la Migració que cobreixi els pilars de el sistema de migració i asil i consideren que el Pacte continua sent insuficient.
"El Pacte sobre Migració i Asil presentat considerem que repeteix els mateixos errors anteriors, fins i tot en alguns aspectes els augmenta. En comptes d'abordar els punts més problemàtics de la gestió migratòria, el Pacte continua basant-se en ells com a model a seguir per la Unió Europea. És d'especial gravetat que no compleixi amb la promesa feta per la mateixa Comissió que no hi haurà més "memòries". Seran els Estats Membres, incloent Espanya, Itàlia i Grècia, els qui assumiran la responsabilitat dels sol·licitants d'asil, això no compleix amb la nostra petició de responsabilitzar de manera homogènia a tots els estats de la Unió i fa augmentar el perill que els campaments segueixin estant superpoblats. És per això que des del Grup Verds / ALE seguim insistint en la reubicació dels sol·licitants d'asil de manera immediata i, un cop hagin passat el registre han de traslladar-se a altres estats membres. "
Valoració de CEAR (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat) sobre el nou Pacte.
El nou pacte sobre migració preveu incrementar la eficàcia de la gestió de les fronteres exteriors de la UE.
S'establirà un document per a un marc plurianual d'estratègia política i cicle d'implementació per al primer semestre del 2021, en el qual s'estableix un marc estratègic a tots els actors principals a nivell europeu i nacional en les àrees de gestió de fronteres i retorn .
La UE ha de donar suport als estats en aquest sentit, a través de Frontex. Resulta essencial disposar d'un cos permanent amb una capacitat de 10.000 efectius per reaccionar ràpida i prou. El primer desplegament del cos permanent hauria d'estar llest per a l'1 de gener de 2021.
Un marc comú per a la gestió de la migració i l'asil.
Nou procediment en la frontera.
Procediments ràpids en frontera (les normes sobre els procediments d'asil i retorn es reuniran en un únic instrument): si la persona sol·licita protecció internacional s'aplicarà un procediment ràpid en frontera en cas que provingui de països amb baixa probabilitat de ser acceptada o si la seva sol·licitud és fraudulenta o suposa una amenaça a la seguretat. L'objectiu és que aquelles sol·licituds amb poques possibilitats d'obtenir resolució positiva siguin examinades amb celeritat i sense permetre l'entrada de les persones en territori de la UE (la detenció podrà aplicar-se). Es contempla la possibilitat d'aplicar la reubicació durant el procediment en frontera. A la resta de supòsits s'aplicarà el procediment d'asil normal.
En qualsevol cas, el procediment en frontera no s'aplicarà a nens i nenes no acompanyades ni a famílies amb nens menors de 12 anys. Les situacions de vulnerabilitat es valoraran cas per cas. - A aquelles persones que no sol·licitin protecció internacional i a les quals se'ls denegui la mateixa se'ls aplicarà un procediment de retorn. - Perquè es respectin totes les garanties, inclòs el principi de "non-refoulement", s'establirà un mecanisme de monitorització orientat per l'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA).
Protecció d'infants i persones en situació vulnerable.
- Les noves normes d'asil i retorn són una oportunitat per enfortir les garanties i la protecció de nens i nenes. Aquestes han de garantir que es respecti l'interès superior del menor.
- Es tindran en compte les necessitats dels nens i nenes en totes les etapes prestant alternatives a la detenció, promovent la reunificació familiar àgil i assegurant que les seves veus s'escolten. Se'ls proveirà accés a l'educació i als serveis d'integració d'una manera ràpida.
- La identificació primerenca de víctimes de tracta que afecta especialment a dones i nenes serà una prioritat.
- Reforç de la Xarxa Europea de Tutela.
Reforç de la lluita contra el tràfic de persones.
Hi haurà un Nou Pla d'Acció contra el tràfic de persones 2021-2025.
Es reforçarà la Directiva de Sancions als empleadors amb l'objectiu d'intentar impedir la contractació de persones en situació irregular.
Es reforçarà la cooperació amb tercers països per així combatre millor el trànsit de persones, a través de pactes per contrarestar el tràfic de persones.
Treball amb socis internacionals
-Reforç de la cooperació bilateral, regional i multilateral per a això és fonamental una bona coordinació entre la UE i els Estats membres. La migració és un tema central en les relacions amb els països d'origen i trànsit.
- La relació amb països veïns és crucial (Turquia, nord d'Àfrica, Balcans). També l'estratègia amb Àfrica, o pactes amb països d'Àsia i Llatinoamèrica.
- Maximitzar l'impacte dels acords: han de ser fets a mida per així satisfer les necessitats d'ambdues parts.
En definitiva, poca esperança per a les persones refugiades que arribin a Europa.
- La proposta de la Comissió continguda en el Pacte, que haurà de ser debatuda i arribar a acords en el si del Parlament Europeu i el Consell, no és un nou començament sinó una continuació de l'Agenda de 2015 que aprofundeix en qüestions relatives a la tornada i l'externalització. No s'ha posat remei als errors evidenciats des de llavors, sinó que s'ha seguit incidint en tot allò que no ha funcionat en termes de drets: excessiu enfocament en les tornades, major reforç en control i externalització de les fronteres, risc de vulneració principi de no devolució i garanties en frontera ... en definitiva, poca esperança per a les persones refugiades que arribin a Europa.
EL Pacte Global sobre Migracions.
El Pacte Global sobre Migracions va ser signat per 160 estats en la Conferència Inter-governamental que va tenir lloc a Marràqueix els dies 10 i 11 de desembre de 2018
Context
El 19 de setembre de 2016, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat la Declaració de Nova York per als Refugiats i els Migrants, una declaració política sense precedents amb la qual es va pretendre millorar la resposta de la comunitat internacional davant els grans desplaçaments de persones migrants i refugiades. El 19 de desembre de 2018, l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides va adoptar formalment el Pacte Global sobre Migracions Segures, Ordenades i Regulars, anomenat "Pacte Global sobre Migracions" després de la signatura d'aquest per part de 160 estats en la conferència Inter-governamental que va tenir lloc a Marràqueix els dies 10 i 11 de desembre de 2018.
Els estats que no han signat el Pacte són: EUA, Israel, Austràlia, Xile, Hongria, Àustria, Polònia, República Txeca, Eslovàquia , Bulgària.
Actualment hi ha 257 milions de persones migrants al món, és a dir, el 3,4% de la població mundial. Davant d'aquesta realitat, el Pacte Global de Migracions suposa un acord històric, que representa el primer consens global, inter-governamental, mitjançant el qual, la Comunitat Internacional tracta d'oferir, de forma integral, omnicomprensiva i basada en el respecte dels drets humans , una resposta coordinada a totes les dimensions relacionades amb les migracions internacionals.
El Pacte es basa en els principis de responsabilitat compartida i de cooperació internacional, així com en el respecte de la sobirania nacional en matèria de política i gestió migratòria. Igualment, es troba alineat amb l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.
Objectius del Pacte:
El Pacte Global de Migracions contempla vint-i-objectius que, d'acord amb la temàtica es poden agrupar en els següents blocs:
- Informació adequada: La recopilació i utilització d'informació precisa és fonamental per garantir la seguretat jurídica en la gestió de les migracions.
- Vies legals i protecció efectiva: El Pacte pretén fomentar les vies regulars de migració i la seva flexibilitat, garantint un adequat salvament de vides i millorant els mecanismes de protecció i assistència.
- Lluita contra el tràfic i la tracta: El Pacte ressalta la importància de reforçar reforçant així la lluita coordinada contra el tràfic de persones migrants i la tracta de persones.
- Accés a serveis bàsics: Pretén garantir l'accés de les persones migrants als serveis socials bàsics, inclòs el treball decent i el desenvolupament de capacitats, eliminant tota forma de discriminació i fomentant la plena inclusió i cohesió social.
- Minimització dels factors adversos estructurals per crear les condicions polítiques, econòmiques, socials i ambientals que permetin garantir mitjans de vida adequats i suficients perquè les persones puguin viure de manera pacífica, productiva i sostenible en els seus llocs d'origen.
- Desenvolupament sostenible: apel·la a la responsabilitat dels estats en la seva contribució al desenvolupament sostenible en tots els països, inclosos els països d'origen i trànsit de les persones migrants.
- Límit a l'ús de la detenció: insta a utilitzar la detenció de persones migrants només com a últim recurs, buscant sempre altres alternatives i a facilitar el retorn i la readmissió en condicions de seguretat i dignitat.
- Aliances mundials: la cooperació internacional resulta mútuament beneficiosa i necessària per a abordar les oportunitats i reptes de la migració i oferir solucions a qüestions que indubtablement resulten d'interès comú. D'aquí que s'estableixi aquest últim objectiu transversal per al compliment dels altres objectius del Pacte. El Pacte no és vinculant, però representa un bon punt de partida per fixar un marc mínim de cooperació multilateral, responsabilitat compartida i solidaritat entre els estats signants. És important assenyalar que el Pacte preveu l'establiment d'un mecanisme de seguiment a l'acompliment dels compromisos acordats, a començar a partir de l'any que 2022.
En el cas d'Espanya és positiu el suport de govern al Pacte i l'anunci d'un Pla Estratègic de Ciutadania i Integració i d'un Fons Estatal d'Integració, així com la denúncia contundent davant l'auge de discursos xenòfobs, cada vegada més presents a la política europea.
És imprescindible que els governs signants posin en marxa polítiques migratòries coherents amb els compromisos assolits en el Pacte. Això implica un compromís ferm amb el respecte dels drets de les persones migrants, independentment de la seva situació administrativa.
Per al govern espanyol el compromís adquirit implica garantir la protecció de totes les persones migrants que arriben a Espanya prestant especial atenció a aquelles que es troben en una situació de major vulnerabilitat, implementar el Pacte en coherència i en línia amb l'agenda sobre desenvolupament sostenible i amb l'agenda sobre canvi climàtic, reconèixer el paper i la participació de la societat civil en la implementació de l'pacte, posar en marxa polítiques que afavoreixin la convivència i posar fi a les devolucions il·legals a les fronteres.
Les expulsions "en calent" no només vulneren el Protocol 4 del Conveni Europeu dels Drets Humans (CEDH), sinó també el Dret de la Unió Europea, tant les directives relatives a l'asil, com la Directiva que estableix normes i procediments comuns per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular en un Estat membre de la Unió Europea.
Informació elaborada per l'equip de redacció de la revista Las afueras, a partir de les declaracions d'Ernest Urtasun, Sira Rego i del CEAR (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat).