La Llei de Violència de Gènere es pot millorar, però mai tirar-la enrere.
En contra de la violència masclista i patriarcal, encegats per la foscor que envoltava la Plaça de Sant Jaume a les set de la tarda, sota una lluna en quart minvant, les 3.000 persones, entre dones i homes, que van participar en l’acte de suport a les dones d’Andalusia cridaven «cap pas enrere» en la lluita contra la injustícia, el passat 15 de gener, convocats per Xarxa Feminista.
Concentracions simultànies es van celebrar a totes les províncies andaluses i arreu de l’Estat, per tal de mostrar la solidaritat amb les dones que viuen i treballen a Andalusia, sota el lema: «Ni un pas enrere en igualtat. Els nostres drets no es negocien».
En una enorme pancarta portada per diverses dones de la organització que convocava aquest acte, Xarxa Feminista de Ribes i les Roquetes, podia llegir-se «La força del feminisme serà la tomba del feixisme», que resumeix l’estat d’ànim del moviment feminista, de totes les dones en general i de tots aquells que consideren que la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere no es pot tocar sinó és per millorar-la. Perquè la violència de gènere, segons exposa la pròpia llei, «no és un problema que afecti al àmbit privat, sinó que es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d’una violència que es dirigeix contra les dones pel fet de ser dones, per ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió».
Clica aquí si vols llegir la Llei 1/2004, sobre la Violència de Gènere.
La mobilització coincidia amb el debat d’investidura a l’autonomia andalusa, on s’estava materialitzant un vergonyós pacte de govern que feia servir els drets de les dones com a moneda de canvi i negava la inqüestionable realitat de la violència masclista.
En les negociacions que va mantenir el PP amb els 12 diputats de Vox, per formar govern a Andalusia, es va parlar de retirar les lleis contra la violència de gènere a canvi de donar suport a un executiu format pel PP i Ciutadans. Tot i que al final aquesta proposta no va prosperar, les dones andaluses van convocar els actes en contra de qualsevol pas enrere en la Llei de Violència de Gènere.
Pel moviment feminista andalús, cap pacte de govern pot suposar desfer el que s’ha aconseguit al llarg d’aquests últims anys.
La vigent Llei de Violència de Gènere és clarament insuficient i així ho han denunciat els moviments feministes i cal millorar-la, però mai no permetran que es faci ni un pas enrere.
Les feministes d’Andalusia van convocar a la societat de tot l’estat, «per denunciar el sistema patriarcal que cada dia ens agredeix, ens viola i ens assassina: per denunciar la justícia patriarcal que només ens creu quan som assassinades; per reivindicar que seguim sent nosaltres les que sostenim la vida perquè recau a les nostres esquenes el pes de les cures i també som les que realitzem els treballs més precaritzats.»
Ara ha tocat a Andalusia, però d’aquí a poc aquesta amenaça d’involució es pot fer realitat a tot l’estat.
Xarxa Feminista va sorgir arrel de la celebració, l’any 1996, de les Jornades «20 anys de feminisme a Catalunya». Els seus objectius són entre d’altres impulsar la relació entre dones i grups de dones de tot Catalunya, intercanviar experiències i propostes, així com donar força política a tot el que fan les dones.
La xarxa es dota d’un grup dinamitzador que es troba cada 15 dies a Ca la Dona i d’una tècnica de projectes.
Aquesta comissió Dinamitzadora de la Xarxa la constitueixen les dones que volen treballar més continuadament en donar vida a la Xarxa. Coordinen l’edició del butlletí, les trobades i assemblees, la difusió de la Xarxa i els contactes amb les administracions.
Set raons per defensar les lleis que protegeixen específicament les dones de la violència.
Fotografia de Adolfo Lujan
La Llei de Violència de Gènere de l’any 2004 va ser una fita importantíssima en el camí de cara a la eradicació de la violència contra les dones en Espanya.
Virginia Alvarez, responsable d’investigació i Política Interior d’Amnistia Internacional, va exposar les set raons per defensar les lleis que protegeixen específicament a les dones de la violència, el passat 8 de gener d’enguany, en el següent article, que els membres de l’Associació Cultural Las afueras hem traduït al català.
La primera raó és que la violència de gènere és una mena de violència que pateixen desproporcionadament les dones pel fet de ser dones.
És una violència amb característiques específiques derivada dels patrons de dominació masclista sobre la dona que afecta a milions de dones en totes les cultures, en tots els països i en tots els àmbits. Es per això, que requereix respostes específiques, incloses les de caràcter legislatiu.
Una dona sosté un cartell que demana que es detingui la violència masclista contra les dones durant una protesta per commemorar el Dia Internacional de la Dona, Pamplona, 8 de març de 2017. Foto AP/Álvaro Barrientos.
La segona raó és que existeix un consens internacional sobre la existència de la violència específica que pateixen les dones pel sol fet de ser dones.
La Convenció sobre la Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) de les Nacions Unides de 1979, reconeix expressament la discriminació de la dona pel fet de ser dona i ha sigut ratificada per 189 països. En Europa existeix un conveni específic del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones, en vigor des de 2014 i en l’actualitat ratificat per 47 països. Aquest conveni reforça la integralitat de la resposta que els Estats han d’oferir a les víctimes en matèria de prevenció, detecció, atenció i recuperació, actuant des d’una perspectiva de gènere i de prohibició de la discriminació. Les lleis que tracten de respondre de forma específica a les dones donen resposta a aquest consens internacional.
La legislació contra la violència cap a les dones ha ajudat a visibilitzar un tipus de violència que ha romàs oculta en les nostres societats i que afecta potencialment a la meitat de la població mundial.
La tercera raó és que la legislació contra la violència cap a les dones ha ajudat, tant a nivell internacional com nacional, a visibilitzar un tipus de violència que ha romàs oculta en les nostres societats i que afecta potencialment a la meitat de la població mundial.
També ha ajudat a posar en marxa altres moltes mesures, no tan sols legals, per fer front a aquesta violència, com la formació als jutges i als professionals de la salut, las sensibilització en les col·legis per a combatre estereotips, etc.
La quarta raó és que el problema de la violència contra les dones es de tal magnitud que obliga a tractar de manera diferent a aquelles que pateixen violències diferents i per tant a desenvolupar lleis específiques.
Les lleis i normes que tracten d’acabar amb aquesta violència, com la Llei de Violència de Gènere en Espanya, no discriminen els homes, sinó que tracten de respondre a les característiques específiques d’aquest tipus de violència, precisament per combatre la discriminació que pateixen les dones.
La cinquena raó és que la llei de Violència de Gènere de 2004 va ser una fita importantíssima en el camí cap a la eradicació de la violència vers les dones en Espanya.
Aquesta llei va visibilitzar un tipus de violència que fins llavors romania oculta, però encara queda camí per recórrer perquè sigui plenament efectiva. Considerar que una Llei pot acabar amb la violència cap a les dones en un plaç de 15 anys és no entendre que les arrels són molt profundes i es troben en els nostres patrons culturals.
Les dones criden consignes durant una protesta a la plaça del Sol durant el Dia Internacional de la Dona en Madrid, el dijous 8 de març de l’any 2018. Fotografia: AP/ Francisco Seco.
La sisena raó és que el consens polític al que es va arribar a nivell nacional amb el Pacte d’Estat contra la violència de gènere acordat per tots els partits en representació parlamentària al setembre de 2017, entraria en contradicció amb el fet de posar en dubte, ja sigui l’existència de la violència específica que pateixen les dones, ja sigui la necessitat de comptar amb lleis específiques per enfrontar aquesta violència.
La setena raó és que convertir les lleis que intenten emparar específicament a les dones contra una violència que pateixen desproporcionadament en «lleis contra la violència domèstica» o «lleis contra la violència intrafamiliar» és un greu pas enrere i denota una alarmant falta de coneixement sobre la naturalesa d’aquesta violència.
La violència que pateixen les dones té característiques pròpies i necessita lleis específiques i mitjans suficients per fer-les realitat. Amnistia Internacional s’ha adreçat a tots els partits polítics i ha posat en marxa una twitter acció, amb aquestes set raons que expliquen el per què és necessari apostar per lleis que protegeixin específicament a les dones de la violència.
Kumi Naidoo, Secretari General d’Amnistia Internacional, va declarar amb motiu de la celebració del 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans:
«Ens trobem davant d’una economia global dèbil que genera pomposes figures, que fan servir el masclisme, la misogínia, la xenofòbia i la homofòbia per donar a entendre que són líders durs.
Aquesta situació és similar a l’auge del feixisme en la dècada dels anys 1930, que va portar a l’Holocaust.»
Kumi Naidoo, Secretari General d’Amnistia Internacional, va manifestar fa poc més d’un mes amb motiu de la celebració del 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans que « diversos decennis després de la proclamació de que totes les persones van néixer lliures i iguals en dignitat i en drets, en la Declaració Universal dels drets humans, ens trobem davant d’una economia global dèbil que genera pomposes figures, que fan servir el masclisme, la misogínia, la xenofòbia i la homofòbia per donar a entendre que són líders durs. Aquesta situació és similar a l’auge del feixisme en la dècada dels anys 1930, després d’una depressió econòmica i la seva culminació en els horrors de l’Holocaust.»
Clica aquí, o dirigeix-te al final de l'article, si vols llegir «Derechos hoy. Por qué importa nuestro movimiento», d’Amnistia Internacional.
Els obstacles perquè les dones exerceixin els seus drets econòmics i socials estan ben documentats, segons Amnistia Internacional i són els següents, entre d’altres :
Les dones pateixen les pitjors conseqüències de la desigualtat. El 23 per cent de les dones diuen haver sofert abusos o assetjament on line.
La ONU manté que les dones només són propietàries del 12,8 per cent de les terres de cultiu del mon.
Segons el Banc Mundial, Brasil, Egipte, França, l’Índia, Rússia i altres 99 països continuen tenint lleis que impedeixen a les dones realitzar determinades feines. Això representa que més de 2.700 milions de dones no poden per llei tenir les mateixes possibilitats de feina que els homes.
Les dones continuen suportant una càrrega desproporcionada del treball no retribuït i de les feines de cura. Segons dades de 83 països analitzats per l’ONU, les dones fan més del doble del treball domèstic i de cures no remunerat que els homes, el que limita la seva capacitat d’accedir a la educació i a oportunitats de feina retribuïda.
Per tancar la bretxa econòmica, segons el For Econòmic Mundial, es necessitarien 217 anys. La bretxa salarial de gènere en tot el mon és del 23 per cent.
En tot el mon, el 40 per cent de les dones en edat de procrear viuen en països en els quals l’avortament continua estant estrictament restringit i al voltant de 225 milions de dones no tenen accés a mètodes anticonceptius moderns.
Segons les dades, una de cada 10 nenes en el mon pateixen una agressió sexual abans dels 20 anys, mentre que només un terç dels països de la Unió Europea reconeix que les relacions sexuals sense consentiment constitueixen violació.
En resposta a la resistència i a l’activisme de les dones, grups contraris als drets procedents de Latino-amèrica i Europa han adoptat una nova tàctica de repressió: titllen a feministes i activistes LGBTI «d’impulsors d’una ideologia de gènere» que, segons ells, representa una amenaça existencial pel «matrimoni i els valors de la família.»
Aquests grups intenten sovint silenciar a les dones i a les persones LGBTI, que defensen els drets humans, amb campanyes de comportament abusius a Internet. La investigació realitzada per Amnistia Internacional-un dels primers estudis d’aquesta classe sobre drets humans i violència contra les dones en Internet-confirma una veritat que coneixen moltes dones: que les plataformes de xarxes socials són al mateix temps una benedicció i una maledicció. Empreses i governs han fallat estrepitosament a l’hora de protegir a les usuàries d’una devessall de conductes abusives en Internet, el que ha motivat que moltes dones, en concret s’autocensurin i inclús que abandonin definitivament aquestes plataformes.
En tot el mon, les dones que experimenten capes de discriminació entrecreuada- basades en la seva orientació sexual, identitat de gènere, ètnia, rasa o estatus socioeconòmic- estan exposades a patir violacions de drets humans addicionals de caràcter únic.
En Somàlia, les dones amb discapacitat acostumen a ser sotmeses a matrimonis forçats i a violència en l’àmbit familiar. Les dones indígenes del Canadà tenen sis vegades més possibilitats de ser assassinades que la resta de la població femenina.
La violència de gènere afecta de forma desproporcionada a les dones, a les persones trans-gèneres i a aquelles que no s’ajusten a les convencions de gènere.
Això, és ni més ni menys que una crisi de drets humans que els polítics continuen ignorant. Al mes de juliol de l’any 2018 Bulgària va decidir no ratificar el Conveni de Istanbul, un tractat europeu per a prevenir i combatre la violència en l’àmbit familiar i la violència contra les dones, després de que el seu Tribunal Constitucional el declarés «inconstitucional». A l’agost del mateix any, Luxemburg es va convertir en l’Estat número 33 que ratificava el Conveni.
Clica aquí si vols llegir el Conveni d'Istambul. "Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica".
En l’actualitat, només el 17 per cent dels caps d’Estat o de govern i el 23 per cent dels membres de Parlaments són dones.
Per Amnistia Internacional aquest any 2019 és una oportunitat pel canvi.
Tots els essers humans neixen lliures i iguals.
La intervenció activa d’una dona, Hansa Mehta, va ser fonamental per aconseguir canviar la redacció de l’article 1 de la Declaració Universal, de «Tots els homes neixen lliures i iguals» a «Tots els essers humans neixen lliures i iguals». Hansa Mehta tenia raó quan es preocupava per la possibilitat de que les dones fossin excloses de les proteccions dels drets humans.
Hansa Jivraj Metha va néixer a Surat (l’Índia) al 1897. Va ser treballadora social, educadora, escriptora i reformadora. Va lluitar per la independència dels seu país i va formar part de l’Assemblea Constituent. És considerada la impulsora de la iniciativa per incorporar el llenguatge inclusiu en la Declaració Universal dels Drets Humans, aconseguint que es reemplacés en l’article 1 les paraules «Tots els homes», per «Tots els essers humans».
Ara, 70 anys després, continuem lluitant perquè siguin reconeguts els drets de les dones com a drets humans. Una de les mesures més urgents que han d’adoptar els governs per abordar aquest tema és comprometent-se realment amb la declaració internacional de drets de les dones- la Convenció sobre la Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona (CEDAW)- i garantir, mitjançant la seva implementació en l’àmbit nacional, que les dones no pateixen discriminació ni violència.
La Convenció sobre la Dona és el segon tractat de drets humans més ratificat, amb 189 Estats. Però els governs han de deixar de recolzar els drets de les dones només de paraula.
Clica aquí si vols llegir la Convenció sobre la Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona.
Reportatge i fotos de la concentració a la Plaça Sant Jaume de Maxi Martos
La traducció al català de l’article de Virginia Álvarez, responsable d’investigació i de Política Interior d’Amnistia Internacional «set raons per defensar les lleis que protegeixen específicament les dones de la violència», i del resum del document «Derechos Hoy, por qué importa nuestro movimiento», rebuts per correu electrònic, és de Maxi Martos.