Brahim Mokhtar, diplomàtic: “França sempre ha estat en contra dels drets dels sahrauís”
______________________________________________________________
El 17 de febrer, Rachida Dati va anar al territori ocupat del Sàhara Occidental per donar el suport de França al Marroc en aquest conflicte. Un obstacle més per al poble sahrauí, que fa més de cinquanta anys que lluita pels seus drets. Brahim Mokhtar, un dels seus diplomàtics històrics, analitza les nombroses ramificacions d'aquesta lluita.
Rabouni, camps de refugiats sahrauís a Algèria, enviat especial.Per al diplomàtic Brahim Mokhtar, França sempre ha estat hostil a la independència del Sàhara Occidental.
© Benjamin König
Exministre, ambaixador als països del Nord d'Europa, Àfrica Occidental, Austral i Oriental, Amèrica Central, Regne Unit, representant a la Unió Africana: des de fa gairebé cinquanta anys, Brahim Mokhtar defensa els drets del seu poble, els sahrauís, arreu del món.
Al districte administratiu de Rabouni, al cor dels camps situés près de la ville algérienne de Tindouf, où les Sahraouis ont trouvé refuge depuis 1975 camps situats prop de la ciutat algeriana de Tinduf, on els sahrauís troben refugi des de 1975, rep L'Humanité al seu despatx del Ministeri d'Afers Exteriors. L'oportunitat per a una visió completa de les qüestions diplomàtiques i estratègiques relatives al Sàhara Occidental: el reconeixement de França de la sobirania marroquina sobre els territoris ocupats, la guerra contra el Marroc que s'ha reprès des del 2020, el suport de molts països del món i en particular de la Unió Africana.
No obstant això, malgrat el reconeixement del seu dret per part de les Nacions Unides, el poble sahrauí i el Front Polisario no semblen capaços de fer-lo valer, entre altres coses a través d'un referèndum d'autodeterminació acceptat per totes les parts el 1991 i del qual l'ONU, amb la MINURSO (missió de les Nacions Unides per a l'organització d'un referèndum al Sàhara Occidental), n'havia de ser el garant. Aquest dret s'enfronta al suport donat al Marroc per diverses potències occidentals. Els Estats Units i França, en particular, qui a reconnu en octobre 2024 la souveraineté marocaine au mépris du droit international que van reconèixer la sobirania marroquina l'octubre de 2024 desafiant el dret internacional.
La República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) ha aconseguit una important victòria legal amb les sentències del Tribunal de Justícia de la UE, que va declarar il·legals els acords UE-Marroc sobre agricultura i pesca pel que fa al Sàhara Occidental. Quina anàlisi fa d'aquesta sentència i quines conseqüències té?
Evidentment, això és una victòria del poble sahrauí i una derrota del Marroc, que intentava fer creure que Europa estava al seu costat. Però el sistema de justícia europea va dir que le Maroc et le Sahara occidental sont deux entités séparées, el Marroc i el Sàhara Occidental són dues entitats separades i diferents, i que no pot haver-hi cap acord comercial o altre que inclogui el territori del Sàhara Occidental. Considerem que aquest és un inici molt important, perquè pot constituir una barrera per a altres casos, i hem de continuar aquesta batalla legal, pel que fa a Europa però també a altres països o continents.
Sàhara Occidental: tres generacions a l'exili i lluita als camps de refugiats d'Algèria
Hi ha altres tràmits legals iniciats per la RASD?
Sí, sobretot quan es tracta de companyies aèries. Europa ha aclarit que l'espai aeri del Sàhara Occidental no es pot incloure en els serveis marroquins de les companyies. Però de moment, aquesta decisió no s'està respectant i estem plantejant mesures legals.
Com aquestes decisions debiliten el Marroc?
El règim marroquí encara intenta fer creure públicament que Europa està amb ell, que els grans països reconeixen la seva suposada sobirania sobre el Sàhara Occidental, però aquests veredictes ho contradiuen.
Entre els països que han reconegut aquesta pseudosobirania, destaquen els Estats Units amb Trump el 2020, Espanya el 2022 i França amb aquest anunci d'Emmanuel Macron a l'octubre. Us va sorprendre aquesta evolució diplomàtica?
En primer lloc, el reconeixement del senyor Trump es va fer dos dies abans de sortir de la Casa Blanca i a través d'un tuit: no és una cosa oficial. El Marroc volia que s'obrís una representació nord-americana a Dakhla (als territoris ocupats – N.D.), això no es va fer, així que ara veurem quines seran les demandes de Trump cap al Marroc, ja que els demana especialment que acollin els palestins.
El Marroc es trobarà en una situació difícil: si accepta els palestins, serà una catàstrofe, i si es nega, serà una altra catàstrofe. La veritable sorpresa és la posició d'Espanya, no la de França, que sempre ha tingut, sigui quin sigui el govern, una posició favorable envers el Marroc.
França no havia reconegut fins aleshores la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental però havia intervingut militarment amb avions Jaguar l'any 1977. Per a Espanya, aquesta va ser una decisió personal de Pedro Sánchez, sense consultar el seu partit, el govern o el Parlament, a través d'una simple carta la mateixa existència de la qual resta per confirmar. Probablement va prendre aquesta decisió per pressió personal, que pot estar relacionada amb Pegasus Pegàs o amb els negocis de la seva dona al Marroc.
Però, a nivell del Parlament o de les comunitats espanyoles, ningú ha canviat de posició. La nostra posició, de moment, és no tenir relacions amb el govern espanyol fins a nou avís. La resta de relacions amb Espanya funcionen amb normalitat.
De visita al Marroc, Emmanuel Macron promet fidelitat, en menyspreu al poble sahrauí
Tornant a França, quin és el vostre missatge avui a les autoritats?
Crec que la França oficial està passant per una situació molt difícil a l'Àfrica, amb el que està passant al Sahel, la sortida de les forces franceses de diversos països. França es troba aïllada, necessita tenir una base sòlida al continent. Això no és possible a Algèria, tot i que ho van intentar tot, així que només es va quedar el Marroc, que té exigències. L'altra cara són els interessos econòmics de les empreses franceses.
El Marroc ha obert les portes a inversions, fins i tot al Sàhara Occidental, en violació dels acords europeus. Reafirmo, però, que això no és cap novetat, ni una sorpresa: la França oficial sempre ha estat contra nosaltres, contra la nostra independència, el nostre dret a l'autodeterminació. França sempre ha bloquejat qualsevol resolució favorable als sahrauís a nivell del Consell de Seguretat de l'ONU. Això no impedirà que el poble sahrauí continuï la seva lluita d'alliberament.
A part d'Algèria, qui són avui els vostres seguidors diplomàtics i quines altres relacions voleu establir?
La qüestió del Sàhara Occidental està en mans del Consell de Seguretat, amb el pla de pau de les Nacions Unides, i de la Unió Africana, per a un referèndum. Entre els pilars del nostre suport es troben, per descomptat, Algèria, Sud-àfrica i Etiòpia. Ens donen suport molts països africans, països asiàtics com Vietnam o Laos, i a Amèrica Llatina tenim nou ambaixades. El que ens falta, en primer lloc, és un consens al Consell de Seguretat.
Ets ambaixador a Àsia, on està sorgint un jugador poderós: la Xina. Estàs intentant establir relacions amb ella i obtenir el seu suport? Què passa amb els Estats Units, després de l'elecció de Trump, i Europa?
Ja tenim relacions amb la Xina, hi ha perspectives. Aquest és també el cas de l'Índia, que és un actor important a la regió. Crec que s'està avançant en la direcció correcta. Pel que fa als Estats Units, veiem un rebuig important a les polítiques agressives del nou president, tant a Europa com a altres llocs.
Finalment, es veuran obligats a canviar la seva posició política, inclòs el Sàhara Occidental. A Europa tenim molt bones relacions amb els països del nord: Suècia, Noruega i Islàndia. Però això pot variar entre els governs. Diversos països estan disposats a reconèixer-nos, però estan sota pressió i no volen fer el pas sols.
Pel que fa a la Unió Africana (UA), de la qual sou membre fundador, com penseu aprofundir en les vostres relacions i suport? Sembla que el Marroc està guanyant pes allà...
Precisament, avui és la 38a cimera de la UA (l'entrevista es va fer el 15 de febrer – Nota de l'editor), on és present el nostre president, Brahim Ghali. L'aposta d'aquesta cimera és l'elecció de la nova direcció de la UA amb diversos candidats, entre els quals el Marroc i Algèria (és el djibouti Mahmoud Ali Youssouf qui va ser elegit al capdavant de la Comissió de la UA – nota de l'editor).
Observem que el Marroc no ha aconseguit mobilitzar-se pels seus candidats, malgrat els seus discursos propagandístics. Com ja va fer al Parlament Europeu amb Marocgate (l'any 2022, l'afer de corrupció de diversos diputats europeus - N.D.), el país inverteix en individus i no en estats.
Has mencionat les Nacions Unides, que reconeixen el teu dret a l'autodeterminació. No obstant això, malgrat això, no ho feu efectiu. Per quins motius creus?
Sobretot, és una manca de consens a nivell del Consell de Seguretat, del qual som víctimes. El pla de pau existeix, la MINURSO hi és, però els països afectats sovint tenen interessos divergents. Independentment de la posició d'aquests cinc països, continuem la nostra lluita.
Quines són les vostres expectatives de la MINURSO avui?
La MINURSO es va crear l'any 1991 amb un únic objectiu: organitzar un referèndum al Sàhara Occidental, que s'havia de celebrar l'any 1992. Aleshores ho havia demanat Hassan II, que havia reconegut haver estat derrotat per les forces de la RASD. Les llistes han estat elaborades per al referèndum.
Però el nou rei, Mohammed VI, va optar per no anar a la votació, per consell dels seus amics de molt de temps... (al·lusió a França – Nota de l'editor). Avui, perquè aquest referèndum s'organitzi, s'han de crear les condicions amb un equilibri de poders, que s'ha d'exercir a dos nivells: el militar i el diplomàtic.
En el front militar, no assistim a un canvi amb el fet que ara el Marroc té armes modernes, sobretot drons, que canvien profundament l'equilibri de poder?
Això es troba al mercat. Nosaltres també en podem comprar. És qüestió de temps.
Sàhara Occidental: com Israel exporta el seu coneixement colonial al Marroc
A nivell diplomàtic, quines són les vostres prioritats avui?
Enfortir l'organització de la UA per tenir-hi una posició més forta, treballar per una posició homogènia dels països no alineats, desenvolupar la nostra força militar i el suport dels nostres aliats, per donar finalment el "salt definitiu", el de la independència. El que és segur és que el poble sahrauí ho aconseguirà.