A 3 anys de la invasió russa d’Ucraïna. Última hora: negociacions EUA-Rússia sobre Ucraïna, sense Ucraïna.

________________________________________________________________________

Després de tres anys de guerra per la invasió russa d’Ucraïna el 2022, cap dels dos països ha sigut capaç d’infligir a l’altre una derrota significativa. L’imperialisme dels EUA ha sostingut l’agonia del poble ucraïnès mentre prioritzava el projecte estratègic de l’Estat Sionista i avalava el genocidi al poble palestí. L’imperialisme rus ha avançat a poc a poc en el front de guerra mentre veia la caiguda del règim Sirià del clan Assad, com un cop als seus interessos econòmics i militars internacionals. Les negociacions es posen ara sobre la taula, també en boca de Zelenski, tot i que seran els imperialistes qui en decidiran les regles.

Putin, en una clara posició de força al front militar, tot i la desfeta dels soldats nord-coreans, es mostra obert a la negociació amb l’administració Trump. Tant l’un com l’altre s’han afanyat a afalagar-se i han demostrat la seva simpatia personal i la proximitat d’un discurs polític en reiterades ocasions. Tot i el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca per la porta gran amenaçant amb sancions i aranzels a tothom, el nou secretari d’Estat Marco Rubio afirmava que la política oficial dels EUA és que la guerra s’ha d’acabar. Així, s’accelera el procés d’entesa amb Putin, el qual afirmava que qualsevol acord ha de respectar la realitat sobre el terreny, que Ucraïna no entri a l’OTAN i la retirada de tropes ucraïneses dels territoris ocupats, és a dir, la rendició ucraïnesa, que significaria l’amputació de la seva sobirania nacional per la via dels fets consumats i la pèrdua dels territoris ocupats, com la regió del Donbàs i Crimea. Zelenski gesticula i expressa el seu desacord, però ha hagut de fer un canvi de postura, des de negar qualsevol negociació amb l’agressor, fins a supeditar futures negociacions a les garanties de seguretat per part d’occident, inclosa la petició de 200.000 cascos blaus.

A Ucraïna és viu una situació límit per la dependència econòmica, principalment de l’imperialisme europeu (d’almenys 40.000 milions de dòlars per mantenir els serveis públics, donar suport a la població i mantenir la producció) i per la dependència militar de l’imperialisme nord-americà. La guerra ja ha deixat prop del mig milió de morts i més de 5 milions de desplaçats interns i més de 8 a Europa, segons l’ACNUR. El projecte neoliberal impulsat pel govern de Zelenski ha expulsat dels convenis el 90% dels treballadors i les treballadores. Els deixa a l’estacada i ja genera més de 7 Milions més de persones en la misèria, mentre segueix enriquint els oligarques fugits tot i la caiguda del PIB des de l’inici de la guerra i la necessitat de reestructurar més de 20.000 milions de deute internacional. Si bé és cert que Ucraïna té el dret a buscar l’armament d’on vingui i on sigui possible, davant la doble vara de mesura i la llastimosa ajuda militar que han rebut en comptagotes i fora de temps, també tenia l’obligació de reordenar la indústria segons les necessitats d’un país en guerra, en lloc de seguir augmentant el deute extern i d’accelerar la venda de les propietats i els serveis públics, tal com exigia l’esquerra ucraïnesa.

Mentre l’economia Ucraïnesa es troba cada vegada més entre l’espasa i la paret, recolzada únicament sobre les espatlles de la classe treballadora, la situació de Rússia sembla haver estabilitzat una guerra continuada. Rússia burla les falses sancions i les mesures cosmètiques que ha aplicat l’imperialisme nord-americà i l’europeu per quedar bé. A més, ha fet valer els seus recursos naturals i la dependència de molts països del seu subministrament, ha impulsat la indústria armamentística que funciona a tot drap, ha substituït productes importats per producció nacional i ha aprofundit en noves relacions comercials amb els seus aliats internacionals. Encara que les xifres oficials de febrer 2025, assenyalen la fi d’aquesta situació. Tot això, al més pur estil estalinista, subsidis per als combatents i les seves famílies i la repressió més dura contra la dissidència interna.

El poble ucraïnès veu com el que havia de ser la gran salvació l’occidental, ja sigui per la via de l’entrada a la UE o l’entrada a l’OTAN, no els servirà per expulsar a l’invasor. Ben al contrari, només els ha portat dependència dels plans de l’imperialisme, que veu Ucraïna com un mercat i a la seva població com un gruix de consumidors, però que no li importen gens les legítimes aspiracions ni el que s’ha patit a la guerra. Alhora que no es pot sentir defensat pels seus propis dirigents i els diversos governs que ha reconfigurat Zelenski. És necessària i no s’ha impulsat, una economia planificada al servei de guanyar la guerra que redueixi la dependència de l’imperialisme. L’expropiació de tots els oligarques, per posar la indústria i els beneficis al servei de les necessitats del front de guerra i de la rereguarda. Així com la salvaguarda dels serveis públics, que estan en ple procés de privatització.

En contra el camí que imposen els imperialismes, la sortida pels pobles s’obre en la resistència palestina contra el colonialisme i l’apartheid de l’estat d’Israel i s’hi suma la caiguda d’Assad -a la qual va contribuir la guerra ucraïnesa que dificultaven a Rússia reobrir el front de suport a Bashar-.

Des de Lluita Internacionalista (LI) i la nostra organització internacional la Unitat Internacionals de treballadores i treballadors, Quarta Internacional (UIT-QI), hem treballat amb l’esquerra antiautoritària ucraïnesa i hem fet ja 4 combois -i un enviament en metàl·lic- d’ajuda als sindicats independents del metall, mineria, ferroviaris i docents que estan en la primera línia del front a Krivyi Rih, Dobropillya, Zaporíjia, Korosten i Mikolàiv. Fem una crida als pobles del món a continuar expressant la solidaritat amb la resistència del poble ucraïnès.

Tot el suport a la resistència ucraïnesa.
Fora tropes russes d’Ucraïna.
No a l’OTAN

Isarn Pardes

Última hora:

Els Estats Units comencen la negociació amb Rússia sobre Ucraïna, sense Ucraïna

Després de la conversa telefònica de Trump i Putin, a Aràbia Saudita han començat les converses amb els caps de les diplomàcies: Marco Rubio i Serguei Lavrov, que han engegat la maquinària negociadora. En el rerefons, la normalització de les relacions entre les dues potències i la recuperació dels negocis d’empreses nord americanes a Rússia.

EE.UU. accepta la posició russa que Ucraïna no entri a l’OTAN i també que ha de fer concessions territorials. Trump a més, demana començar a cobrar l’ajuda a Ucraïna (30% de l’armament) amb el control de bona part de les terres rares que hi ha al territori. Ucraïna quedaria sens una part del territori i una part de les riqueses que s’haurien repartit les dues grans potències.

Zelenski, des d’Istanbul denuncia que l’han deixat fora de les negociacions, i declara que en cap cas cedirà territori per signar la pau. També reclama la garantia de seguretat sigui amb l’entrada a l’OTAN o amb la presència de forces internacionals d’interposició que assegurin que l’acord no acabi en paper mullat. Mentre, les potències europees reunides d’urgència a París s’exclamen que no es compti amb ella per les converses. La caiguda del pes de la UE, que a més no pot actuar com a bloc per les dissidència de governs pro-Putin com l’hongarès, en el club imperialista és més que evident.

Si Ucraïna ja era amb Biden moneda de canvi en el taulell d’interessos de les grans potències, per molt que ho vestís en grans paraules sobre la defensa de la democràcia i la sobirania, ara amb Trump no se n’amaga. Zelenski està contra les cordes. No pot acceptar l’entrega de territoris ucraïnesos a Rússia. Però hauria de fer un tomb de 180º per a no dependre políticament dels imperialismes, ni dels interessos de l’oligarquia ucraïnesa. Està atrapat per la seva pròpia política, com han vingut denunciant els companys i companyes de l’esquerra ucraïnesa de Sotsialnyi Rukh (Moviment Social) . Com diuen: “A més, la reivindicació de justícia social de les masses és cada dia més present: miners, infermeres, ferroviaris (...) Si no es resol la qüestió social, és a dir la redistribució de bens i del poder en favor de la majoria de la població, Ucraïna està condemnada a caure en una situació extremadament precària.”

Josep Lluís del Alcázar

Nota:
La société ukrainienne dans la troisième année de résistance à l’invasion russe: points d’unité et de division Vitaliy Dudin 

file:///C:/Users/Josep%20Lluis/Downloads/sistenucrania%20(3).pdf