Les contradiccions d'una economia de guerra

________________________________________________________________

Caça als immigrants a Rússia. Deu anys enrere, a Rússia hi havia molts immigrants. En l'actualitat, els ciutadans procedents de països limítrofs busquen noves destinacions. El nacionalisme desbocat suscitat per la guerra i l'atemptat islamista en el Crocus City Hall al març de 2024 s'han traduït en lleis restrictives i una caça de treballadors il·legals. Fins al punt de castigar l'economia de guerra en privar-la de mà d'obra.

per Alexéi Sajnín i Lisa Smirnova, febrer de 2025
JPEG - 99.9 KB

El complex industrial-militar rus funciona a tota màquina, però està afligit d'un greu dèficit de mà d'obra que s'estima en cinc milions de persones: el 6,8% de la població activa (1). El país sofreix manca de treballadors joves a causa de l'escassetat de naixements que va conèixer la dècada de 1990. A això cal afegir, des de 2020, la pèrdua d'entre 2 i 3 milions d'actius per culpa de la pandèmia de COVID-19, la mobilització per a servir en l'Exèrcit i l'exili dels qui s'oposen a la guerra (2). D'altra banda, els sectors civils de l'economia estan sofrint una transferència de treballadors cap al sector armamentístic.

En les últimes dècades, Rússia ha compensat les seves dificultats demogràfiques per mitjà de la immigració. Segons l'ONU, en 2013, amb les seves entre set i vuit milions de treballadors estrangers en el seu territori, Rússia es posicionava com el segon país del món que més immigrants acollia. Avui té tres vegades menys (3). Amb el pas del temps, s'ha reduït el nombre de països d'origen a mesura que descendeix el percentatge de russoparlants en els Estats postsoviètics i que les seves economies es reorienten cap al mercat europeu. En 2024, els treballadors originaris de Moldàvia, per exemple, van passar de 700.000 a 80.000 (4). En 2024, prop del 90% dels treballadors immigrants procedien d'un dels tres països següents: Uzbekistan, Tadjikistan o Kirguizistan. En la dècada de 2010, les autoritats van introduir una reforma que va permetre legalitzar a molts d'ells. No obstant això, segons la Confederació del Treball de Rússia (KTR, per les seves sigles en rus), un dels dos principals sindicats del país, a la majoria se li ha negat l'accés a l'educació, a una cobertura mèdica o a un règim de pensions. Encara que la mesura ha reduït el cost de la mà d'obra per a les empreses, també ha minvat la motivació dels treballadors —especialment, la dels més qualificats— per a anar a buscar ocupació a Rússia. D'altra banda, amb una taxa de mortalitat 1,5 vegades superior a la de natalitat, la població continua envellint a gran velocitat.

En total, tres milions d'immigrants van abandonar Rússia després de la pandèmia i els dos períodes de forta devaluació del ruble, en 2015 i al començament de 2022. Aquestes pèrdues no han pogut ser compensades, sobretot a causa de la necessitat de mà d'obra en els propis països d'origen. A Uzbekistan, el país més gran d'Àsia central, l'economia creix a un ritme d'en to al 6% anual. Mentre que els habitants de les grans aglomeracions urbanes solen romandre al país, el mercat rus sol atreu a persones poc qualificades procedents de regions rurals. A més, els ciutadans d'aquests països estan explorant noves destinacions, com Corea del Sud, els Unió dels Emirats Àrabs i la Unió Europea.

La situació s'ha agreujat des del començament de la guerra a Ucraïna. El conflicte ha fet que es disparin les audiències de periodistes, bloguers i influencers —a vegades, antics activistes de moviments d'extrema dreta— que divulguen tesis racistes. Encara que en un primer moment van tenir escàs efecte en l'opinió de la població russa, els sentiments xenòfobs van començar a créixer amb rapidesa després de l'atemptat gihadista perpetrat al març de 2024 a la sala de concerts del Crocus City Hall, als afores de Moscou, i després d'una sèrie de motins dirigits per islamistes en centres penitenciaris del país en l'estiu següent. En un sondeig del Centre Llevada, el 56% dels enquestats van declarar que donarien suport a la introducció d'una prohibició d'entrada en territori rus o imposar restriccions a la durada del sojorn per als immigrants procedents d'Àsia central (5). Segons el centre de recerca Sová, el nombre d'atacs racistes als carrers gairebé es va multiplicar per deu en 2023 i 2024 (6).

Després de l'atemptat en el Crocus City Hall, desenes de milers de persones s'han topat amb dificultats a la frontera per a entrar a Rússia. En l'actualitat, hi ha activistes d'extrema dreta participant juntament amb la policia en batudes “preventives” en mercats i mesquites i s'està intensificant la seva col·laboració amb les forces de l'ordre (7). Un context prou complicat com perquè Kirguizistan i Tadjikistan hagin recomanat als seus ciutadans que s'abstinguin d'anar a la Federació de Rússia (8).

Els governadors mostren una diligència redoblada en matèria de seguretat. Més de trenta regions han prohibit als immigrants ocupar determinats llocs, com a taxistes, o treballar en el comerç o l'educació. En opinió de Oleg Shein, copresident de la KTR, aquestes mesures manquen per complet de racionalitat econòmica: “Un transportista no es convertirà en tornero fresador, de manera que no hi haurà transferència de mà d'obra cap a la indústria”. Però aquest zel patriòtic pot donar-li una empenteta a la carrera d'un governador. Durant una reunió en el districte de Dolgoprudny, al nord de la capital, un tinent coronel del Ministeri de l'Interior va fer una crida a la Policia de la regió de Moscou per a “blanquejar la regió amb la finalitat que no acabi enfosquida pels ciutadans estrangers” (9). La cosa va arribar al punt que la direcció de Yandex Go, l'aplicació de reserves de taxi més important del país, va donar la veu d'alarma: en total, en tot el país faltarien 130.000 taxistes (10).

L'agost passat, Vladímir Putin va promulgar una llei que autoritzava l'expulsió sense procés dels estrangers en situació irregular. Entrarà en vigor el 8 de febrer, i preveu així mateix la creació d'un registre de persones migrants sense papers. Després del 30 d'abril, els qui no hagin regularitzat la seva situació es veuran desproveïts de drets fonamentals: no podran conduir un cotxe, usar serveis bancaris, registrar una propietat, contreure matrimoni o divorciar-se, ni tan sols matricular als seus fills en una escola. En virtut d'una altra llei aprovada a la fi de desembre, els fills de pares estrangers —fins i tot els que estan en situació regular— hauran de demostrar el seu domini de la llengua russa per a estudiar en un col·legi públic. Un altre projecte legislatiu proposa posar fi a la reagrupació familiar. Finalment, l'Estat pot, des del juliol passat, privar de la seva ciutadania a les persones que l'hagin adquirit recentment i que eludeixin el servei militar. Alexánder Bastrykin, president del Comitè de Recerques de Rússia, vinculat a la Fiscalia, va afirmar que 30.000 d'aquests “mals” ciutadans havien estat ja “atrapats” [sic] i que 10.000 d'ells havia estat enviats al capdavant a la força (11). Poc té de sorprenent que, en 2023, les sol·licituds de naturalització caiguessin a la meitat en comparació amb les de 2021. Aquesta campanya xenòfoba sorprèn en un context d'escassetat de mà d'obra, creixement econòmic —es creu que en 2024 va arribar a prop del 3,9%— i augment dels sous provocats per la política de “keynesianisme de guerra”. No obstant això, almenys de moment, la mobilització nacionalista sembla estar imposant-se a la racionalitat econòmica.

(1) “El dèficit de mà d'obra va arribar a 4,8 milions de persones en 2023” (en rus), Kommersant, Moscou, 24 de desembre de 2023.

(2) Maria Snegovaya, Max Bergmann, Tina Dolbaia, Nick Fenton i Samuel Bendett, “Back in estoc? The state of Russia’s defense industry after two years of the war”, Center for Strategic and International Studies, 22 d'abril de 2024, www.csis.org

(3) Yulia Florínskaya, “Labor migration to Russia: Reduction of flows accompanied by a little-changing geography” (en rus), Journal of the New Economic Association, vol. 63, n.° 2, Moscou, 2024.

(4) Cf. Igor Boțan, “War in Ukraine has a negative impact on migration from Moldova”, IPN Agency, Chisinau, 24 de maig de 2024.

(5) “Nivell de xenofòbia i de tensions interètniques, actitud enfront dels nouvinguts” (en rus), 14 de maig de 2024, www.levada.ru

(6) “Nacionalisme rus i xenofòbia. Resultats d'agost de 2024” (en rus), 9 de setembre de 2024, www.sova-center.ru

(7) “Els guardians de la revolució conservadora. Supervisió de l'activitat pública dels grups d'extrema dreta, hivern-primavera de 2024” (en rus), 11 de juliol de 2024, www.sova-center.ru

(8) “L'ambaixada ha aconsellat als ciutadans tayikos que no vagin a Rússia” (en rus), 10 de setembre de 2024, www.rbc.ru

(9) “Un tinent coronel del Ministeri de l'Interior demana ‘aclarir’ la regió de Moscou expulsant als immigrants” (en rus), Kommersant, 27 de juliol de 2024.

(10) Tass, Moscou, 4 de setembre de 2024.

(11) Interfax, Moscou, 27 de juny de 2024.

Alexéi Sajnín i Lisa Smirnova

Periodistes.