La violació del dret a l'aigua a Bolívia: el paper de l'empresa espanyola ABENGOA en Cochabamba.

____________________________________________________________________________________

Pels autors del llibre "Las multinacionales en Bolivia. De la desnacioanlización al proceso de cambio", Erika González y Marco Gandarillas (coords.), de la editoria Icaria -Antazyt, Paz con dignidad, l'inici del procés de privatització de l'aigua a Bolívia va estar marcat per fortes protestes, i és que la llei que permetia la privatització de l'aigua era àmpliament rebutjada per la població. Les organitzacions pageses i agropecuàries veien el canvi legal com una amenaça als seus usos i costums relacionats amb l'aigua. Des de feia segles aquesta població venia creant els seus sistemes de proveïment comunitari mitjançant perforacions de pous, l'expansió de les seves estructures de reg, la construcció de tallamars i la creació de séquies prar recuperar l'aigua de les llacunes. La llei limitava aquesta activitat i obligava la pagesia a sol·licitar llicències a la recentment creada Superintendència de Sanejament Bàsic i Clavegueram, però a més les seves fonts d'aigua serien administrades per la transnacional concesionada. En l'àmbit urbà, el creixement accelerat i desordenat de la ciutat, unit a la incapacitat de les autoritats per a l'extensió d'infraestructures bàsiques era, i continua sent-ho, comprar aigua a camions cisterna a preus desorbitats. Malgrat les protestes, les polítiques orientades a la privatització seguien endavant, com certificava el ministre de Desenvolupament Sostenible, José Luis Carvajal, en 1999:

 

"Aquest llibre té la virtut de centrar-se en un cas que és paradigmàtic per diverses raons, escriu l'economista Juan Torres López, en el pròleg d'aquest. En primer lloc, perquè es refereix al comportament de la inversió estrangera en les condicions de màxima "llibertat" establertes en el neoliberalisme. Així es pot aclarir quins són de veritat els seus resultats i la forma tan poc "liberal" que es desembolica quan, per a satisfer les demandes dels inversors, la qual cosa en realitat es buscava, i s'aconsegueix, no és fer desaparèixer a l'Estat sinó posar-lo completament a la seva disposició.

 

En segon lloc, perquè les empreses multinacionals "espanyoles" (encara que de tals potser no tenen més que l'origen perquè no és la majoria del poble espanyol qui es beneficia dels seus resultats, sinó els seus propietaris privats, en gran part estrangers), són, al seu torn, el resultat d'un procés privatitzador neoliberal l'actuació del qual i els danys que estan provocant a penes són coneguts. I és que aquests danys s'han dissimulat en continuar confonent-les a Espanya amb interessos generals i suposadament "espanyols".

 

En tercer lloc, perquè Bolívia és una excepcional mostra no sols del que ocorre quan tota una nació se sotmet als interessos de propietaris estrangers, per culpa de la corrupció i el servilisme dels seus governants sinó, també, de com es pot modificar aquesta situació i aconseguir avançar, per molt difícil que això estigui sent i per limitats que encara hagin estat els passos en aquest sentit, cap a l'exercici efectiu de la sobirania nacional.

Bolívia, una nació empobrida i tantes vegades oblidada, és ara un exemple per al món, encara que, com s'assenyala en aquest llibre, això porti amb si el cost enorme d'enfrontar-se a interessos multinacionals molt poderosos, a governs imperials i fins i tot a forces la veritable naturalesa de les quals és encara opaca i gairebé invisible.

Aquest llibre demostra que el règim que va ser establert a Bolívia per a donar entrada al capital estranger va beneficiar exclusivament a les multinacionals i, si potser, als governants que el van propiciar....

Es mostra igualment que la inversió realitzada va modificar el model productiu per a fer-lo dependre d'interessos forans i el va fer molt més aliè a les necessitats de la demanda nacional. En els seus diferents capítols s'indica com es va instaurar un veritable sistema de continuada evasió de capital, com es va fomentar la corrupció i condicions de funcionament, com es va acabar amb la sobirania nacional sobre els recursos naturals, mentre es reforçava la colonització cultural. I, per descomptat, com es va hipotecar el desenvolupament social i democràtic del país afavorint, com en altres llocs la deterioració de la ja de per si mateix feble democràcia. I també com i per què es va fomentar la implantació de governs que amb xerrameca de fals patriotisme van actuar simplement com a serfs de negociants estrangers.

Aquest llibre posa en evidència que és mentida el que es diu quan es defensen les polítiques de llibertat neoliberal i que amb elles no s'aconsegueix ni un només dels objectius que diuen pretendre. Per això és important que les seves anàlisis i conclusions es coneguin i difonguin, perquè la batalla contra el neoliberalisme no podrà ser reeixida sense minar profundament la seva capacitat de convenciment, sense posar clara i rotundament en qüestió les mentides en les quals es basa i sense que això sigui percebut clarament per la ciutadania. I precisament aquí radica una altra gran aportació d'aquest treball i, sobretot, del cas bolivià que s'estudia: mostrar que sí que es pot modificar l'estat de coses imposat pel neoliberalisme, que els pobles són capaços de posar ferm a la història i fer-la caminar per on ells volen i no per on egoista i dictatorialment li marquen els mercats, els grans financers i empresaris.

 

Resum del llibre, amb pròlog de l'economista Juan Torres López, "Las multinacionales en Bolivia. De la desnacionalización al proceso de cambio". de Editorial Icaria-Antrazyt PAZ con dignidad, dels autors: Erika González i Marco Gandarillas (coords.). Resum de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).