Aprofundim la solidaritat amb Palestina!

Dimecres es va anunciar un alto el foc a Gaza que hauria d’entrar en vigor aquest diumenge 19 de gener. Els termes que es coneixen de l’acord inclouen, en una primera fase de 6 setmanes, l’intercanvi parcial d’ostatges israelians per centenars de presos palestins (inclosos alguns amb condemnes de cadena perpètua i un miler detinguts després del 7 d’octubre), la retirada parcial de les tropes israelianes de Gaza, la tornada de la població al nord de la Franja, l’evacuació dels ferits per rebre tractament mèdic, i l’entrada de 600 camions diaris d’ajuda humanitària. A la segona fase es completaria l’intercanvi i la retirada total de les tropes israelianes de la Franja i a la tercera, encara per definir, es posaria en marxa un pla de reconstrucció d’entre 3 i 5 anys. Israel s’ha negat a donar garanties escrites que no tornarà a bombardejar després de l’alliberament dels ostatges de les primeres dues fases, i queden molts altres interrogants sobre la taula, començant per si la coalició de govern amb la ultradreta israeliana es mantindrà o quin tipus de govern volen imposar a Gaza.

Després de 15 mesos de genocidi, amb la destrucció de Gaza i l’assassinat de desenes de milers (probablement centenars de milers) de palestins, una sortida en aquests termes suposaria una derrota històrica per a l’estat d’Israel, que no hauria aconseguit derrotar Gaza amb el seu exèrcit, el sisè més poderós del món i l’ajuda incondicional de l’imperialisme nord-americà i europeu. Un triomf històric de la resistència palestina que provocaria una profunda crisi al govern i a la societat israeliana, i obriria una porta al desmantellament del projecte sionista. A Gaza i Cisjordània els i les palestines han sortit al carrer a festejar l’alto el foc. També a ciutats sirianes com Hama. Després de l’anunci de l’alto el foc, Israel va intensificar els bombardejos a Gaza i també al camp de refugiats de Jenin (Cisjordània). Encara és aviat per aventurar si l’alto el foc marca el final del genocidi. Hem de romandre alerta i mobilitzant-nos al costat del poble palestí fins al seu alliberament.

Repressió de l’Autoritat Palestina a Cisjordània

El 2024, a l’ombra del genocidi de Gaza, es van produir una xifra rècord d’assassinats i demolicions de cases a Cisjordània per part de l’exèrcit sionista i els colons. L’anunci de Netanyahu d’annexió del territori compta amb el suport de Trump. Les constants incursions de l’exèrcit sionista a Jenin han matat el darrer any 225 palestins i generat una enorme destrucció. Però aquesta vegada va ser l’Autoritat Palestina (AP), que mai va disparar una sola bala per frenar les incursions israelianes o dels colons, la que va llançar el 14 de desembre una dura ofensiva a Jenin contra els grups de combatents que resisteixen les incursions sionistes, anomenant-los proscrits, i matant entre 14 i 19 palestins. L’AP va prohibir les operacions de la cadena Al-Jazeera a Cisjordània per informar d’aquests atacs, com va fer Israel uns mesos abans per la cobertura del genocidi a Gaza. Joves palestins que denunciaven a les seves xarxes l’operació de l’AP van ser detinguts i humiliats públicament pels agents especials de la seguretat palestina.

El govern de Netanyahu va aplaudir l’operació i va anunciar que alliberava 400 milions de dòlars per pagar les factures que l’AP deu a la Corporació Elèctrica Israeliana (IEC). El govern sionista havia tallat tota l’ajuda financera i els impostos que rebia l’AP acusant-la de passivitat després del 7 d’octubre. L’AP pretén demostrar que no li tremolarà el pols si li assignen, com demanen els EUA, el control de Gaza. Ha quedat clar que l’AP no és pas intermediari per a la creació d’un estat palestí sinó només una policia palestina al servei de l’ocupació sionista.

Síria, s’obre una possibilitat

Va caure el règim criminal de Bashar Al Assad. Es va enfonsar com un castell de cartes quan l’Iran, Rússia i Hezbol·là, que l’havien sostingut contra la revolució popular, no van poder defensar-lo. S’obre una nova etapa per als pobles de Síria que es van aixecar contra el règim el març del 2011.

La caiguda d’Al-Assad no és una bona notícia per a Israel: el règim, ja des de l’època del seu pare Hafez, va protegir l’estat sionista i no va intentar mai recuperar els Alts del Golan sirians ocupats. Entre 1985-1988 van col·laborar amb les tropes israelianes i el moviment xiïta Amal recolzat per l’Iran, per derrotar els palestins dirigits per l’OLP al Líban, a la Guerra dels Campaments1. I durant la revolució, el règim va sotmetre a setge Yarmouk, el camp de refugiats palestins més gran a Síria.

Els palestins no podien esperar res dels Assad: Hamàs i finalment el Front Popular per l’Alliberament de Palestina van saludar la caiguda del règim. Quan es va desplomar, milers de presos polítics van sortir de les presons, entre ells centenars de palestins. Israel va atacar després implacablement les fàbriques d’armes químiques, els dipòsits d’armament, les forces navals i va prendre posicions al sud perquè en la nova situació, encara per definir, aquestes armes es podien girar contra ell.

Sense tenir cap confiança en el govern provisional de l’HTS, donem tot el suport a la reorganització popular com en els comitès de coordinació que van sorgir al caliu de la revolució del 2011, o els grups que des de l’esquerra van combatre el règim. Apostem per un futur que reconegui el poble kurd i la solidaritat amb el palestí. I exigim la retirada incondicional d’Israel i la resta de forces estrangeres (Turquia, Rússia, Iran i els EUA): fora les seves brutes mans de Síria! El poble mereix construir el seu propi futur en llibertat.

La doble vara de mesurar l’imperialisme

El 27 de gener se celebra el 80è aniversari de l’alliberament del camp d’Auschwitz a Polònia, el camp d’extermini nazi més gran. Els representants imperialistes tindran el cinisme de repetir una vegada més que cal mantenir viva la memòria perquè mai més hi hagi un genocidi, mentre han estat els últims 15 mesos armant, donant suport i total impunitat a l’estat sionista en el genocidi de Gaza. Així ho va denunciar Sud-àfrica i en paral·lel el Tribunal Penal Internacional va ordenar la detenció de Benjamin Netanyahu i el seu exministre de Defensa, Yoav Gallant. Però la doble moral no té límit. Els EUA acaben de votar a la Cambra de Representants una llei per sancionar els jutges de la Cort Penal Internacional (CPI). Israel és el portaavions dels EUA a l’Orient Mitjà, una carta estratègica. Biden li ha lliurat 8.000 milions de dòlars més en armament abans d’abandonar la Casa Blanca.

El govern d’ultradreta polonès ha dit que no detindrà Netanyahu si acudeix als actes, violant les seves obligacions com a estat amb la CPI. Els EUA, Alemanya, França, que agiten la democràcia i la separació de poders, també col·laboren amb el règim criminal sionista. El govern progressista (PSOE-Sumar) no està exempt d’aquesta doble vara. Va mentir quan va afirmar que Espanya no mantenia comerç d’armes amb Israel després del 7 d’octubre. O amb el cinisme del ministre d’exteriors, José Manuel Albares, que el 27 de febrer del 2022 va proposar a la UE excloure Rússia de totes les competicions esportives, i avui respon a Podemos que no impedirà l’entrada del Maccabi de Tel-Aviv i els seus seguidors a Madrid perquè “cal deixar l’esport al marge de la política”. Complicitat amb el genocidi del poble palestí.
La solidaritat no pot afluixar ni un instant

Si es confirma l’alto el foc serà el resultat de la resistència palestina, de les mobilitzacions internacionals que han qüestionat com mai Israel obrint una crisi en el projecte sionista. A Palestina s’està escrivint el nostre futur.

Aprofundim la solidaritat amb el poble palestí: Donem suport a les mobilitzacions, organitzem comitès de solidaritat als centres d’estudi, a les fàbriques, als barris i als hospitals.

Alto el foc a Gaza incondicional i permanent. Alliberament de tots els presos, retirada total de les tropes israelianes, pla de xoc humanitari i cap autoritat d’ocupació. Fi del bloqueig de Gaza.

Ruptura de relacions polítiques, militars, comercials, culturals, acadèmiques i esportives amb Israel. El Govern espanyol ha de decretar l’embargament d’armes, trencar relacions i exigir a la UE la fi del tracte preferent amb Israel.

Fora totes les intervencions estrangeres de Síria

1Declaració d’Arafat. https://www.rtve.es/play/videos/en-portada/portada-libano-guerra-campamentos/2137297/

18/01/2025

Lluita Internacionalista