Photo Credit: The Cradle

Síria: una història de saqueig i resurrecció

___________________________________________________________________

Mentre que el robatori a l'engròs dels recursos naturals de Síria continua sota la vigilància de les tropes il·legals nord-americanes, el projecte rus de ressuscitar la Palmira destruïda per l'ISIS és un recordatori dur que les ruïnes poden tornar a aixecar-se, si els amics de Síria ajuden a obrir el camí.

 

http://schema.org/Person" itemprop="author">Pepe Escobar

JUL 31, 2023

The war on Syria has vanished from the collective West ethos. Yet it’s far from finished. Multitudes across the Global Majority may feel the deepest empathy towards Syrians while acknowledging not much can be done while the Western Minority refuses to leave the stage.

La guerra a Síria ha desaparegut de l'ethos col·lectiu d'Occident. No obstant això, està lluny d'haver acabat. Multituds de la majoria global poden sentir la més profunda empatia cap als sirians, tot i que reconeixen que no es pot fer gran cosa mentre la minoria occidental es nega a abandonar l'escenari.

In parallel, there are slim chances the New Development Bank (NDB) – the BRICS bank – will start showering Damascus with loans for Syria's reconstruction. At least not yet, despite all the pledges by Russians and Chinese to help.   

En paral·lel, hi ha poques possibilitats que el Banc de Desenvolupament Nou (NDB) –el banc BRICS– comenci a dutxar Damasc amb préstecs per a la reconstrucció de Síria. Almenys encara no, malgrat totes les promeses dels russos i els xinesos d'ajudar.

Under the lame excuse of “degrading the position for ISIS,” the US State Department de facto admits that the Empire’s illegal occupation of a third of Syria - the part rich in oil and minerals currently being stolen/smuggled – will persist, indefinitely.

Sota la coixa excusa de “degradar la posició per a l'ISIS”, el Departament d'Estat dels Estats Units admet de facto que l'ocupació il·legal de l'Imperi d'un terç de Síria - la part rica en petroli i minerals que s'està robant / contraban - persistirà, indefinidament.

Cue to virtually non-stop oil looting in northeastern Hasakah province, as in processions of dozens of oil tankers crossing to northern Iraq via the al-Waleed or al-Mahmoudiya border crossing, usually escorted by US-backed Kurdish separatist militias. 

Indicació del saqueig de petroli pràcticament ininterromput al nord-est de la província de Hasakah, com en processons de desenes de petroliers que creuen cap al nord de l'Iraq pel pas fronterer d'al-Waleed o al-Mahmoudiya, normalment escortats per milícies separatistes kurdes recolzades pels EUA.

As if any reminding was needed, the Global Majority is fully aware ISIS is essentially an American black op, a spin-off of al-Qaeda in Iraq, born in camps at the Iraq-Kuwaiti border. The Syrian “Democratic” Forces (SDF) is hardly a democratic US proxy, predictably assembled as a “coalition” of ethnic militias, mostly run by Kurds but also incorporating a few Arab tribesmen, Turkmen, and Salafi-jihadi Chechens. 

Com si fos necessari recordar-ho, la majoria mundial és plenament conscient que ISIS és essencialment una obra negra americana, una spin-off d'Al-Qaeda a l'Iraq, nascuda en camps a la frontera entre l'Iraq i Kuwaiti. Les Forces “democràtiques” sirianes (SDF) amb prou feines són un proxy democràtic dels Estats Units, previsiblement reunit com una “coalició” de milícies ètniques, majoritàriament dirigides per kurds, però també incorporant uns quants membres de les tribus àrabs, turcmans i txetxens salafi-jihadi.

As if the non-stop looting of oil was not enough, the Pentagon keeps dispatching truckloads of ammo and logistical equipment to Hasakah. 

Com si el saqueig sense fi de petroli no fos suficient, el Pentàgon segueix enviant càrregues de camions de munició i equips logístics a Hasakah.

Convoys run back and forth to illegal US military bases in the Hasakah countryside, with particular relevance to a base at the al-Jibsah oilfields near the town of al-Shaddadi. 

Els combois corren cap enrere i endavant cap a bases militars il·legals dels Estats Units al camp de Hasakah, amb especial rellevància per a una base als camps petrolífers d'al-Jibsah prop de la ciutat d'al-Shaddadi.

Recently, 39 US military tankers crossed the – illegal – al-Mahmoudiya border towards Iraqi Kurdistan loaded with stolen Syrian oil.  

Recentment, 39 petroliers militars nord-americans van travessar la frontera –il·legal – al-Mahmoudiya cap al Kurdistan iraquià carregat amb petroli sirià robat.

Despite these crude facts, Russia remains excessively diplomatic on the issue. Mikhail Bogdanov, Putin’s special representative for the Middle East and Africa, recently told al-Arabiya, “Washington uses the pretext of combating terrorism to be present east of the Euphrates in economically important areas, where crude oil and strategic natural reserves are abundant.” 

Malgrat aquests fets crus, Rússia continua sent excessivament diplomàtica en la qüestió. Mikhaïl Bogdanov, representant especial de Putin per a l'Orient Mitjà i l'Àfrica, va dir recentment a al-Arabiya: “Washington utilitza el pretext de combatre el terrorisme per estar present a l'est de l'Eufrates en zones econòmicament importants, on el petroli cru i les reserves naturals estratègiques són abundants.”

He highlighted US troops deployed at al-Tanf in southern Syria and American “support” for the SDF in northern Syria. Yet that’s not exactly a ground-breaking reveal that would light a fire under the Americans. 

Va destacar les tropes estatunidenques desplegades a al-Tanf al sud de Síria i el “suport” nord-americà a les SDF al nord de Síria. No obstant això, això no és exactament una revelació innovadora que encendria un foc sota els nord-americans.

We steal your oil because we can 

Robem el teu oli perquè podem

According to Damascus, Syria’s energy sector as a whole was robbed by an astonishing $107 billion between 2011 and 2022 by a toxic mix of US occupation, “coalition” bombing, and theft or looting by terrorist and separatist gangs.

D'acord amb Damasc, el sector energètic de Síria en el seu conjunt va ser robat per un sorprenent $ 107 mil milions entre 2011 i 2022 per una barreja tòxica d'ocupació nord-americana, bombardeig de “coalició” i robatori o saqueig per bandes terroristes i separatistes.

There are no less than a dozen US military bases in Syria – some bigger than the proverbial lily pads (less than 10 acres, valued at less than $10 million), all of them de facto illegal and certainly not recognized by Damascus. The fact that 90 percent of Syria’s oil and gas is concentrated east of the Euphrates in areas controlled by the US and its Kurdish proxies makes Empire’s job much easier. 

No hi ha menys d'una dotzena de bases militars estatunidenques a Síria, algunes més grans que els proverbials coixinets de lliri (menys de 10 acres, valorats en menys de 10 milions de dòlars), tots ells de facto il·legals i certament no reconeguts per Damasc. El fet que el 90% del petroli i el gas de Síria es concentri a l'est de l'Eufrates en zones controlades pels Estats Units i els seus voltants kurds fa que la feina de l'Imperi sigui molt més fàcil.

The de facto occupation hits not only energy-rich areas but also some of Syria’s most fertile agricultural lands. The net result has been to turn Syria into a net importer of energy and food. Iranian tankers routinely face Israeli sabotage as they ship much-needed oil to Syria’s eastern Mediterranean coast. 

L'ocupació de facto afecta no només a les zones riques en energia, sinó també a algunes de les terres agrícoles més fèrtils de Síria. El resultat net ha estat convertir Síria en un importador net d'energia i aliments. Els petroliers iranians s'enfronten rutinàriament al sabotatge israelià mentre transporten petroli molt necessari a la costa mediterrània oriental de Síria.

Complaining does not register a whit with the Hegemon. Earlier this year, the Chinese foreign ministry urged the Empire of Plunder to give Syrians and the “international community” a full account of the oil theft. 

Queixar-se no registra ni una mica amb l'hegemònic. A principis d'aquest any, el ministeri d'Afers Exteriors xinès va instar l'Imperi del Saqueig a donar als sirians i a la "comunitat internacional" un compte complet del robatori de petroli.

This was in connection to a convoy of 53 tankers transporting stolen Syrian oil to US military bases in Iraqi Kurdistan in early 2023.

 Això va ser en connexió amb un comboi de 53 petroliers que transportaven petroli robat sirià a bases militars nord-americanes al Kurdistan iraquià a principis de 2023....

At the time, Damascus had already revealed that more than 80 percent of Syria’s daily oil production was stolen and smuggled by the Americans and its proxy “democratic” forces - only in the first half of 2022. 

Aleshores, Damasc ja havia revelat que més del 80 per cent de la producció diària de petroli de Síria va ser robada i introduïda de contraban pels nord-americans i les seves forces "democràtiques" apoderades, només durant la primera meitat del 2022.

Syria’s permanent representative to the UN, Ambassador Bassam Sabbagh, has repeatedly denounced how the Empire of Plunder’s “theft of resources, oil, gas, and wheat” has plunged millions of Syrians into a state of insecurity, reducing a large part of its population to the status of displaced persons, refugees and victims of food insecurity.

El representant permanent de Síria a l'ONU, l'ambaixador Bassam Sabbagh, ha denunciat repetidament com el "robatori de recursos, petroli, gas i blat" de l'Imperi del Saqueig ha submergit milions de sirians en un estat d'inseguretat, reduint una gran part de la seva població a l'estatus de les persones desplaçades, refugiades i víctimes de la inseguretat alimentària.

The prospects for Syrian reconstruction are slim without expelling the western marauders. That will have to happen via detailed, concerted cooperation between Russian forces, the Syrian Arab Army, and the IRGC’s Quds Force units. 

Les perspectives per a la reconstrucció de Síria són escasses sense expulsar els merodedors occidentals. Això haurà de passar mitjançant una cooperació detallada i concertada entre les forces russes, l'exèrcit àrab sirià i les unitats de la Força Quds de l'IRGC.

By itself, Damascus can’t pull it off. The Iranians constantly attack the Americans, via their militias, but results are marginal. To force the Empire out, there’s no other way apart from making the human cost of stealing Syrian oil unbearable. That’s the only message the US understands. 

Per si mateix, Damasc no pot aconseguir-ho. Els iranians ataquen constantment als nord-americans, a través de les seves milícies, però els resultats són marginals. Per forçar l'Imperi a sortir, no hi ha altra manera més que fer insuportable el cost humà de robar petroli sirià. Aquest és l'únic missatge que els EUA entenen.

Then there’s the Sultan in Ankara. Turkish President Recep Tayyip Erdogan is going all out to imprint the notion that relations with Moscow are always developing, and that he hopes to have his counterpart Vladimir Putin visit Turkiye in August. That’s not likely. 

Després hi ha el sultà a Ankara. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, està fent tot el possible per imprimir la idea que les relacions amb Moscou es desenvolupen sempre i que espera que el seu homòleg Vladimir Putin visiti Turquia a l'agost. Això no és probable.

When it comes to Syria, Erdogan is mum. The Russian Air Force, meanwhile, keeps up the pressure on Ankara, bombing its proxy Salafi-jihadist terror gangs in Idlib, but not as heavily as it did between 2015 and 2020.     

Quan es tracta de Síria, Erdogan és mare. Mentrestant, la Força Aèria Russa manté la pressió sobre Ankara, bombardejant les seves bandes terroristes salafistes-jihadistes a Idlib, però no tan fortament com ho va fer entre el 2015 i el 2020.