TAULA REIVINDICATIVA CONCENTRACIÓ DAVANT EL MINISTERI D'AGRICULTURA 16 DE DESEMBRE 2024, DE COAG.
__________________________________________________________________
En aquests moments tot el sector agrari es troba amenaçat per la proliferació d'acords de lliure comerç, com Mercosur, Xile, el Marroc, Nova Zelanda i altres, que afavoreixen les importacions de productes agraris per sota dels nostres costos de producció (com a moneda de canvi d'altres interessos) i sense complir les normatives de la UE. Això provoca un impacte greu en els agricultors europeus i espanyols amb pèrdua d'ingressos i de milers d'explotacions familiars anuals.
Els agricultors i les seves organitzacions i el conjunt de la societat, tenim molts reptes damunt de la taula; l'adaptació i mitigació del canvi climàtic, el relleu generacional, garantir que hi hagi suficients aliments per a tota la població i a uns preus justos, aconseguir uns ingressos justos als agricultors, cuidar el medi ambient, aconseguir que els nostres pobles estiguin vius, etc. El suport a aquests acords per part de la Comissió Europea, el Govern espanyol i el Ministeri d'agricultura posa en escac tots aquests objectius. La situació del sector agrari continua tenint una situació de fons preocupant, els ingressos no són suficients, els costos de producció segueixen molt alts, la pèrdua d'agricultors i ramaders és sagnant, la incorporació de joves no és suficient per a mantenir els nostres pobles amb vida. La situació de preus en sectors com el d'herbacis és dolenta. Davant aquesta situació plantegem les següents mesures:
1. REBUIG A L'ACORD AMB MERCOSUR I SUSPENSIÓ DE L'ACORD DE LLIURE COMERÇ UEMARRUECOS. Els agricultors/as espanyols i europeus mantenim una oposició unànime a les negociacions en curs amb Mercosur. La signatura d'un acord comercial amb els països del Mercosur al començament del mandat de la nova Comissió Europea representaria un cop definitiu per a l'agricultura i ramaderia europees. Exigim la suspensió de l'acord de lliure comerç UE-Marroc després de conèixer-se la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la qual es confirma aquest acord viola el dret internacional per vulnerar, en particular, els principis d'autodeterminació i de l'efecte relatiu dels tractats, al no prestar el seu consentiment el poble del Sàhara Occidental.
2. PREFERÈNCIA COMUNITÀRIA I CLÀUSULES MIRALL Recuperar el principi de preferència comunitària enfront de les importacions sense control que no compleixen les normes comunitàries, regulant el mercat per a aconseguir uns ingressos justos per als agricultors i aplicant les normatives necessàries per a garantir el seu futur. Exigim que tots els productes que entrin de tercers països s'equiparin als estàndards de producció de la UE, tant a normatives de benestar animal, regulacions de fitosanitaris, normatives mediambientals, obligacions laborals i socials, etc.
3. PLA DE XOC DAVANT L'INCREMENT DELS COSTOS DE PRODUCCIÓ AGRARIS. L'increment continuat dels costos laborals i de la maquinària, així com els alts costos dels factors de producció (energia, fertilitzants, llavors, fitosanitaris, etc.), està tenint una important repercussió en la renda dels productors agraris en general. Per això sol·licitem al Govern d'Espanya l'elaboració d'un Pla de Xoc, amb implicació dels ministeris d'Agricultura, Treball, Economia i Hisenda per a establir mesures específiques i de vigilància dels oligopolis que controlen els inputs del sector agrari, per a evitar l'especulació de preus i els costos injustificadament elevats per als agricultors.
4. PLA D'AJUDES PER A L'AGRICULTURA CONTINENTAL, EN CRISI PELS BAIXOS PREUS I ALTS COSTOS DE PRODUCCIÓ. En la presenta campanya cerealista, malgrat ser qualificada a nivell global com a positiva, els rendiments han estat baixos per a compensar els alts costos de producció. Això unit a uns baixos preus al productor fa que el sector es trobi en una profunda crisi, després de suportar dues campanyes desastroses marcades per una forta sequera. Per a mantenir l'activitat d'aquestes explotacions es necessita un Pla de Rescat Excepcional per a esmorteir, en part, la ruïna econòmica d'una collita que pot ser la punta per a molts professionals de les zones afectades. Urgeixen mesures de xoc com a ajudes directes, finançament a cost zero, ajornament d'amortitzacions de préstecs i exempcions fiscals (reducció índex mòduls IRPF, IBI) i de seguretat social.
5. REFORMA DE LA PAC. Davant l'obertura dels debats per a la reforma de l'actual PAC, plantegem una PAC comuna forta amb una simplificació real, una regulació dels mercats i un pressupost més elevat.
6. AIGUA I SEQUERA. És imprescindible apostar per una política hidràulica amb inversions en construcció i modernització d'infraestructures de transport i emmagatzematge, que permeti millorar la gestió dels recursos hídrics i l'eficiència en l'ús de l'aigua. Així, és necessària una aposta decidida per l'aigua a nivell polític, que inclogui totes les fonts possibles fruit d'una estratègia consensuada entre administracions; l'aigua no pot continuar sent l'arma llancívola entre diferents sigles polítiques. Per als sectors i territoris més afectats per la sequera continuem reivindicant línies de finançament bonificades i ajudes directes per a aquelles explotacions que veuen amenaçada la seva viabilitat econòmica. Es demanda la posada en marxa d'un Decret de Sequera o mesures normatives similars que vinguin a auxiliar amb ajudes directes a les explotacions dels territoris en els quals es manté i s'està produint aquesta situació de sequera meteorològica en el present exercici 2024, que a més s'arrossega d'anys anteriors.
7. SUSPENSIÓ DE LA INCLUSIÓ DEL LLOP EN EL LESPRE.
COAG:
1a organització professional agrària
La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) és la primera organització agrària professional d'àmbit estatal que es constitueix a Espanya (1977). És una organització plural, independent i reivindicativa, representativa en totes les Comunitats Autònomes. Defensa els interessos del model social i professional d'agricultura, majoritari a Espanya, i dona servei a més de 150.000 agricultors i ramaders a través de les seves 220 oficines en tot el territori nacional i una delegació permanent a Brussel·les. Està reconeguda pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient com a organització agrària més representativa i consegüentment forma part del Comitè Assessor Agrari, òrgan d'interlocució oficial amb el Govern. A més, és membre del Consell Econòmic i Social (CES), el COPA-COGECA i la Coordinadora Europea Via Pagesa.Les “guerres” del camp
COAG té el seu referent històric més remot en les mobilitzacions pageses que es van produir a la fi de la dècada dels 60 i principis dels 70. En aquells anys les reivindicacions es relacionaven fonamentalment amb els preus agraris. Era el temps de les "guerres": la guerra del pebrot, la guerra del blat de moro, la guerra de la llet, de la patata, etc.
L'experiència associativa que van suposar aquests moviments espontanis va servir perquè en els últims anys del règim anterior es creés un embrió del que seria durant la transició la configuració del que més tard seria la COAG. Els agricultors que van participar en aquelles protestes i reivindicacions pels preus van descobrir la seva pròpia capacitat organitzativa i l'escassa o nul·la representativitat de les crides llavors "Germanors Sindicals de Llauradors i Ramaders".Més de 40 anys al servei dels professionals agraris
El nivell intel·lectual de diversos d'aquests agricultors i ramaders els va portar a preveure un canvi imminent en les estructures de l'Estat i per tant en el sistema productiu agrari; les primeres unions locals que van formar la COAG -clandestina en aquell moment- es van crear entre els anys 74 i 75 a Àlaba, Rioja, Castella i Lleó, Catalunya, València i Aragó.
Les Unions recentment creades no defensaven ja una mera qüestió conjuntural com van ser les "guerres" pels preus, que passen a un segon pla, sinó que ara es plantegen i reivindiquen un model productiu per al camp basat en l'Explotació Familiar Agrària (EFA), així com la defensa de l'Agricultor a Títol Principal (ATP).Plural, Independent i reivindicativa
El dinamisme agrari i organitzatiu dels primers associats i la previsió d'un futur "Estat de les Autonomies" va portar a aquelles unions territorials dels inicis a organitzar-se en l'àmbit del que amb el temps serien les Comunitats Autònomes.
COAG es va constituir formal i legalment, com a tal en 1977, a partir de la voluntat unànime i sobirana de les seves Unions Territorials, expressada en Assemblea, que és des de llavors l'òrgan màxim de funcionament habitual de l'organització.
COAG és una organització democràtica, unitària, independent i progressista, que mai ha estat lligada a cap formació política ni a cap sindicat obrer, encara que mantingui contactes amb tots i cadascun dels quals són representatius dels respectius àmbits territorials.
En l'actualitat, COAG està consolidada en totes les Comunitats Autònomes, les seves Unions Territorials gaudeixen d'autèntica autonomia, i les decisions en l'àmbit estatal es prenen, igual que les de cada Unió, democràticament, a conseqüència d'una ferma convicció democràtica en tots els àmbits de la societat, començant pel pròpiament associatiu.MERCOSUR ESTADOS PARTES Y ESTADOS ASOCIADOS
Estados Partes
Argentina
Brasil
Paraguay
Uruguay
Venezuela*
Estados Asociados
Bolivia**
Chile
Colombia
Ecuador
Guyana
Perú
Surinam
*La República Bolivariana de Venezuela se encuentra suspendida en todos los derechos y obligaciones inherentes a su condición de Estado Parte del MERCOSUR, de conformidad con lo dispuesto en el segundo párrafo del artículo 5° del Protocolo de Ushuaia.
** El Estado Plurinacional de Bolivia se encuentra en proceso de adhesión.
Los Estados Partes fundadores del MERCOSUR y signatarios del Tratado de Asunción son Argentina, Brasil, Paraguay y Uruguay.
En función de que el Tratado de Asunción está abierto a la adhesión de otros Estados miembros de Asociación Latinoamericana de Integración, Venezuela* se constituyó en el primer estado latinoamericano en adherir al tratado constitutivo, en 2006, y más recientemente Bolivia, en 2015.
MINISTERI D'ECONOMIA, COMERÇ I EMPRESA
MERCOSUR
________________________________________________
Després de 20 anys de negociacions, el 28 de juny de 2019, la UE i MERCOSUR van aconseguir un acord de principi per a comptar amb un Acord d'Associació(resum de l'acord [PDF] Resum de l'acord Mercosur, que inclourà tres pilars: dialogo polític, cooperació i comerç. Es tracta d'un acord ambiciós, ampli i equilibrat. L'Acord UE-MERCOSUR té gran importància per a Espanya i per a la UE, des del punt de vista polític, econòmic-comercial i estratègic.
En ser MERCOSUR un bloc relativament tancat, l'obertura concedida a la UE no té precedents i generarà grans beneficis. La Comissió Europea estima que, gràcies al desmantellament acordat, les exportacions europees es beneficiaran d'un estalvi aranzelari de 4.000 milions d'euros anuals, la qual cosa representa quatre vegades l'estalvi aranzelari que ofereix l'acord amb el Japó. L'Acord permetrà eliminar nombroses barreres aranzelàries i no aranzelàries. MERCOSUR liberalitzarà el 91% de les seves importacions (91% de línies aranzelàries) i la UE liberalitzarà el 92% de les seves importacions (95% de línies aranzelàries).
L'acord suposa l'eliminació progressiva dels elevats aranzels que s'apliquen, actualment, a un gran nombre de productes agroalimentaris europeus, en els quals Espanya té interessos comercials, com l'oli d'oliva, vi, fruites i hortalisses o porcí. En contrapartida, la UE liberalitzarà el 82% de les importacions agroalimentàries del bloc de MERCOSUR i imposarà contingents aranzelaris per a aquells productes més sensibles. Es mantindran els exigents estàndards de seguretat alimentària europeus, ja que totes les exportacions de MERCOSUR hauran de complir amb els aquests. Es garanteix la protecció de 357 Indicacions Geogràfiques d'aliments i begudes de la UE, de les quals 59 són espanyoles. L'acord preveu la possibilitat d'aplicació de mesures de salvaguarda bilaterals, si es produís un increment sobtat de les importacions en un determinat producte.
En relació amb el sector industrial, MERCOSUR eliminarà aranzels al 90% de les seves importacions procedents de la UE, eliminació que es produirà en 10 anys per a la major part dels productes. Es beneficiaran més aquells sectors que tenen un aranzel més alt, com l'automòbil, els béns d'equip, els productes químics, els productes farmacèutics o el tèxtil i calçat.
En matèria de serveis, l'acord elimina obstacles en sectors de gran importància per a Espanya, com els serveis financers i les telecomunicacions. Destaca també el sector de serveis de transport marítim internacional. S'introdueixen disposicions en matèria de comerç electrònic i inclouen disposicions respecte a la mobilitat de treballadors de perfil directiu i especialista.
Al seu torn, l'Acord permetrà una notable millora en l'accés als mercats de contractació pública de MERCOSUR amb caràcter no discriminatori (en les mateixes condicions que les empreses locals). Això és especialment rellevant si tenim en compte l'escassa obertura tradicional d'aquests mercats i el fet que els països de MERCOSUR no són signataris de l'acord de l'OMC sobre contractació pública.
L'Acord inclou un capítol de Comerç i Desenvolupament Sostenible que conté disposicions ambicioses, com el compliment dels compromisos de l'Acord de París, la lluita contra la desforestació i el respecte als drets laborals, entre altres. Respecte a la revisió i control, les Provisions institucionals de l'Acord Polític i de Cooperació estableixen que les Parts es reuniran per a controlar i avaluar l'aplicació de l'Acord i supervisar el compliment dels seus objectius, i el propi capítol de Comerç i Desenvolupament Sostenible estableix un fòrum específic per a supervisar la implementació de les disposicions incloses en aquest, incloent-hi una publicació dels resultats que s'obtinguin en el cas de disputes.
Així mateix, amb la finalitat de reforçar els compromisos en sostenibilitat i afavorir l'avanç i tancament de les negociacions, la Comissió ha preparat un Instrument Conjunt addicional sobre sostenibilitat, amb caràcter vinculant, com a complement a l'Acord, però sense reobrir-lo. Aquest instrument aclareix i reafirma els compromisos en la lluita contra la desforestació, estàndards laborals i compliment de l'Acord de París, biodiversitat, canvi climàtic, protecció de boscos, drets humans (amb especial esment als pobles indígenes), mesures de cooperació i societat civil. La Comissió europea va presentar aquesta proposta d'Instrument Addicional als Estats membres de la UE i als països de Mercosur al març de 2023. Mercosur va comunicar una primera contraproposta al setembre de 2023, afegint preocupacions relatives al dret a regular, unes certes demandes sectorials i sol·licitud de cooperació financera. A l'octubre de 2023 van començar les rondes de negociacions tècniques, que continuen actualment.
Una vegada que es tanqui l'Instrument Addicional, els següents passos inclouen la revisió jurídica dels textos acordats per a, posteriorment, procedir a les traduccions del text a tots els idiomes de la UE. Aquests textos han de ser presentats al Parlament Europeu i Consell de la UE per a la seva aprovació i, si és el cas, a la ratificació dels Parlaments dels Estats membres per a les parts de l'acord que incloguin competències mixtes, no exclusives de la UE.
l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i Paraguai són membres de l'OMC des de la seva creació, en 1995.
