Pierre-Olivier Gourinchas, economista cap del Fons Monetari Internacional, en una conferència de premsa el 16 d'abril de 2024. [AP Photo/*Jacquelyn Martin]

L'FMI preveu un baix creixement i demana retallades interminables de la despesa pública.

_________________________________________________________________

Els informes preparats pel Fons Monetari Internacional (FMI) per a la seva reunió a Washington aquesta setmana apunten a una economia global marcada per un baix creixement en el futur previsible, majors riscos de turbulència financera, augment d'aranzels i altres restriccions al comerç internacional i creixents problemes causats per l'augment del deute públic.

Nick Beams
fa 15 hores


El paràgraf inicial de l'informe Perspectives de l'Economia Mundial (WEO, per les seves sigles en anglès) deia que l'economia mundial havia mostrat 'resiliència en general' enfront d'una pandèmia única en un segle, l'esclat de conflictes, les crisi alimentària i energètica i l'augment de la despesa dels governs. La suposada resiliència és una referència al fet que, malgrat la inflació més alta en quatre dècades, s'ha reduït mitjançant l'augment de les taxes d'interès sense causar una recessió global.

Però si s'examina el contingut de l'informe, s'observa un panorama diferent.

S'observa que el “nivell d'incertesa que envolta les perspectives és alt” i que “el retorn de la volatilitat financera durant l'estiu ha despertat vells temors sobre vulnerabilitats ocultes”.

Una de les principals àrees de preocupació és l'augment de les restriccions comercials. Segons l'informe, si bé el comerç mundial com a percentatge del PIB mundial no ha disminuït enmig de “tensions geopolítiques en curs”, hi ha “signes de fragmentació geoeconòmica” a mesura que es produeixen quantitats cada vegada majors de comerç dins de blocs geopolítics en lloc d'entre ells.

Aquestes preocupacions es van posar en relleu en un exercici de modelització en el qual es va buscar calcular els efectes sobre el creixement si els augments aranzelaris—com els que ha presagiat Donald Trump als EUA—afectaran una “franja considerable” del comerç mundial a mitjan pròxim any. Tals mesures reduirien el creixement global en 0,8 punts percentuals l'any pròxim i en 1,3 punts percentuals en 2026.

L'FMI va pronosticar un creixement del 3,2 per cent en l'economia mundial tant per a enguany com per al pròxim. Va advertir que en les principals economies va haver-hi un repunt en 2022, però el creixement “es va desaccelerar notablement en 2023 i s'espera que es mantingui estable, oscil·lant entre el 1,7 i el 1,8% fins a 2029”. En altres paraules, en el millor dels casos, les principals economies a penes estaran funcionant.

En el front financer, l'Informe d'Estabilitat Financera Mundial va dir que els riscos immediats s'havien contingut. Però va advertir que les condicions financeres complaents que havien mantingut a ratlla els riscos a curt termini també van facilitar “l'acumulació de vulnerabilitats, com les elevades valoracions dels actius, l'augment mundial del deute privat i governamental i el major ús del palanquejament [deute] per part de les institucions financeres”. Això va augmentar el risc d'inestabilitat financera futura.

Encara que institucions com l'FMI tenen una àmplia gamma de dades i informació, no tenen una idea real de quan i com podria sorgir tal inestabilitat.

Com va reconèixer l'informe, la turbulència del mercat a principis d'agost “quan la volatilitat del mercat de valors es va disparar tant al Japó com als Estats Units i els preus dels actius globals van caure significativament” va brindar “un cop d'ull de les reaccions violentes que poden sobrevenir quan els pics de volatilitat interactuen amb l'ús del palanquejament per part de les institucions financeres per a crear reaccions no lineals en el mercat i accelerar les liquidacions”.

En altres paraules, pel fet que el sistema financer depèn en gran manera del deute i gran part d'ella està involucrada en el refinançament del deute diàriament, moviments relativament petits en les condicions financeres i econòmiques poden produir una reacció desproporcionada i no lineal.

En el cas de la turbulència d'agost, va ser una combinació d'un augment lleugerament menor de l'esperat en les xifres d'ocupació als Estats Units i una decisió del Banc del Japó d'elevar les taxes d'interès marginalment a territori positiu, el que va afectar l'anomenat implico de fons, en el que els diners manllevats al Japó s'utilitza per a finançar operacions als Estats Units.

Els esdeveniments d'agost van ser un altre exemple, segons l'informe, de com les institucions financeres no bancàries (NBFI, per les seves sigles en anglès) poden transmetre estrès a través del sistema financer, ja que “la ràpida liquidació de posicions palanquejades (és a dir, apostes i operacions en el mercat financer finançades amb deute) pot generar desequilibris de liquiditat que augmenten la volatilitat”.

El problema al qual s'enfronten els possibles reguladors és que no tenen una idea real del que està succeint en aquesta àrea del sistema, ja que les NBFI, que depenen del deute, exerceixen un paper cada vegada més important.

En paraules de l'informe: “Les llacunes en les dades, que obstaculitzen la capacitat de les autoritats per a avaluar les vulnerabilitats associades amb el palanquejament no bancari i per a identificar posicions grans i concentrades, presenten un desafiament clau per a abordar aquestes qüestions”.

Subratllant aquestes creixents preocupacions, l'informe va dir que, a causa del paper cada vegada més significatiu del crèdit privat en els mercats financers, era “imperatiu” establir requisits d'informació més estrictes per a millorar l'avaluació dels riscos.

L'Informe del Monitor Fiscal va detallar l'augment del deute governamental, que segons l'informe aconseguiria els 100 bilions de dòlars enguany i es preveu que augmenti en el futur.

En descriure les mesures de política que s'han d'adoptar, el conseller econòmic del FMI, Pierre-Olivier Gourinchas, va dir que el “espai fiscal” era la clau per a l'estabilitat financera i que, després d'anys d'una política fiscal laxa, havia arribat el moment d' “estabilitzar la dinàmica del deute i reconstruir els tan necessaris amortidors fiscals”.

Traduït a l'anglès corrent, això significa que cal retallar la despesa pública (sobretot el destinat als serveis socials), ja que la despesa militar està augmentant a tot arreu.

 

“El camí és estret”, va advertir, i “retardar indegudament l'ajust augmenta el risc d'ajustos desordenats imposats pel mercat, mentre que un gir excessivament brusc seria contraproduent i perjudicaria l'activitat econòmica”.

La seva “solució” a aquest dilema era “ajustos pluriennals creïbles sense demora”, és a dir, l'aplicació d'anys d'austeritat per a promulgar un ajust fiscal “disciplinat”.

La lluita de classes a penes rep un esment en els informes oficials del FMI, però sempre està en la ment dels seus formuladors de polítiques.

En les seves estipulacions de política, Gourinchas va emfatitzar la necessitat de “reformes estructurals” –les més difícils d'implementar, va dir– com “l'única manera d'abordar els molts desafiaments que enfrontem” derivats d'un menor creixement.

Però les “reformes estructurals” en una economia capitalista mai han de veure amb augmentar la productivitat i la producció per se, com per exemple mitjançant l'ús racional de noves tecnologies. Els augments de productivitat en el sistema de propietat privada dels mitjans de producció sempre han de veure amb augmentar les taxes de guany a costa de la classe treballadora el treball de la qual és la font de tot guany.

En conseqüència, com va reconèixer Gourinchas, “si bé les reformes estructurals són tan urgents com sempre, sovint enfronten una resistència social significativa”. L'FMI va dedicar un capítol sencer del seu informe WEO als factors que determinen l'acceptabilitat social de les reformes. No obstant això, un missatge clar d'aquesta anàlisi va ser que “una millor comunicació només pot arribar fins a un cert punt”. Era necessari generar confiança entre el govern i la gent mitjançant la implementació de “mesures compensatòries adequades”.

Però això no va ser més que una altra manera de disfressar la situació, perquè, com revela l'economia política de les últimes quatre dècades i més, l'hostilitat gairebé universal cap als governs i tot l'establishment polític és resultat dels atacs a la posició social de la classe treballadora i la joventut, que han estat centrals en totes les “reformes” del passat.

Avui, en condicions de desacceleració del creixement, aprofundiment de la inestabilitat financera i augment dels deutes governamentals, aquests atacs s'estan intensificant i s'imposaran mitjançant un major ús de la força de l'Estat.

(Article publicat originalWorld Socialist Web Site a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. (Asociación Cultural Las Afueras).