Eduardo Luque.
"BlackRock: El Poder en la Sombra."
__________________________________________________________
No fa falta ser expert en economia per a entendre la naturalesa d'un fons d'inversió. BlackRock és un d'ells. I és també un dels majors fons del món, que ha consolidat el seu poder i influència d'una manera que pocs entenen completament. Aquest tità financer maneja actius que ascendeixen a 10 bilions de dòlars (10 trilions en la nomenclatura estatunidenca), i la seva presència global és tan extensa que només els Estats Units i la Xina podrien competir amb la seva capacitat econòmica. Si fos un país seria la tercera economia del món després dels EUA i la Xina.
Sociedad 10 octubre, 2024 Eduardo Luque
Una de les característiques més notables d'aquest fons és la seva capacitat gairebé camaleónica per a ocultar i romandre en l'ombra, a diferència dels inversors dels països del Golf, per posar un exemple. Larry Fink, figura clau en el funcionament del fons, manté un perfil baix i discret. Posseeix només el 0,7% de les accions de la seva companyia i una modesta casa a Manhattan, juntament amb una finca també en l'estat de Nova York. No obstant això, el seu poder i influència són vastos.
Fink és conegut per la seva famosa carta anual als accionistes i líders polítics, on estableix les directrius que han de seguir-se durant l'any. En la carta de 2024 es va centrar en els problemes demogràfics i la jubilació, proposant el retard de l'edat de jubilació i l'impuls dels fons privats com a solució.
Els seus moviments són menys ostentosos que els d'altres companyies, però molt meditats. Aquesta discreció li permet operar sense atreure massa atenció, encara que la seva influència és profunda. La premsa econòmica sovint minimitza el seu poder. En gran part aquesta premsa econòmica «independent» és propietat parcial d'aquest fons, això li permet crear una imatge positiva de les seves activitats. El seu lema és la «Discreció», d'aquesta manera evita el repudi i la reacció social a pesar que és un fons especulatiu.
BlackRock té una influència considerable en l'economia, ja que controla el 14% d'aquesta a nivell mundial. Controla la majoria de les accions de gegants com Microsoft, Amazon, Apple, Coca-Cola, Twitter, i molts més. Té una influència significativa en el sector energètic, sent la major inversora en plantes de carbó i gestionant milers de milions en petroli. BlackRock posseeix el 88% de les accions de les 500 majors empreses estatunidenques i gestiona actius de tant de valor que només els Estats Units i la Xina poden competir amb aquesta companyia. La seva influència s'estén a gairebé tots els sectors econòmics importants, des de la tecnologia fins a l'energia i les telecomunicacions.
Casos específics: Grècia i Ucraïna
La seva capacitat econòmica té un correlat en la seva intervenció política. A Grècia, BlackRock va tenir un paper significatiu durant la crisi del deute, gestionant carteres d'inversió i participant en processos de reestructuració. A Ucraïna, és un creditor important, urgint al govern a retornar préstecs amb interessos. És una inversió que pot resultar ruïnosa, de manera que exigeix al govern de Zelensky mantenir un conflicte perdut des de fa mesos. En el Parlament Europeu no ha dubtat a exercir de lobbista en temes com el Pla Paneuropeu de Pensions privades o el fallit Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquestes accions mostren la capacitat de BlackRock per a influir en les polítiques econòmiques de països en crisis. El cas argentí és el més immediat. El president Javier Milei es va reunir virtualment amb Larry Fink per a discutir inversions al país. La conversa es va centrar en la privatització d'empreses públiques i l'exploració d'oportunitats d'inversió a llarg termini. El fons va mostrar interès en sectors estratègics com l'energia (YPF, Vaca Morta i especialment el liti) i la tecnologia. L'empresa ja posseeix participacions en empreses argentines com a Pampa Energia i Edenor.
Els directius del fons mantenen relacions estretes amb governs i polítics de tot el món. Membres de la seva directiva, com Brian Deese, han estat assessors de presidents estatunidencs com Obama i Biden. A més, BlackRock recluta a ex alts càrrecs governamentals, com Stanley Fischer, ex vicepresident de la Reserva Federal dels EUA, per a les seves files. Aquesta relació bidireccional els permet influir en polítiques econòmiques i decisions governamentals en diversos països, incloses les reestructuracions de deute i les polítiques d'inversió.
Gestió de pensions a Llatinoamèrica
BlackRock té una influència considerable en l'economia, ja que controla el 14% d'aquesta a nivell mundial. Controla la majoria de les accions de gegants com Microsoft, Amazon, Apple, Coca-Cola, Twitter, i molts més. Té una influència significativa en el sector energètic, sent la major inversora en plantes de carbó i gestionant milers de milions en petroli. BlackRock posseeix el 88% de les accions de les 500 majors empreses estatunidenques i gestiona actius de tant de valor que només els Estats Units i la Xina poden competir amb aquesta companyia. La seva influència s'estén a gairebé tots els sectors econòmics importants, des de la tecnologia fins a l'energia i les telecomunicacions.
Casos específics: Grècia i Ucraïna
La seva capacitat econòmica té un correlat en la seva intervenció política. A Grècia, BlackRock va tenir un paper significatiu durant la crisi del deute, gestionant carteres d'inversió i participant en processos de reestructuració. A Ucraïna, és un creditor important, urgint al govern a retornar préstecs amb interessos. És una inversió que pot resultar ruïnosa, de manera que exigeix al govern de Zelensky mantenir un conflicte perdut des de fa mesos. En el Parlament Europeu no ha dubtat a exercir de lobbista en temes com el Pla Paneuropeu de Pensions privades o el fallit Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquestes accions mostren la capacitat de BlackRock per a influir en les polítiques econòmiques de països en crisis. El cas argentí és el més immediat. El president Javier Milei es va reunir virtualment amb Larry Fink per a discutir inversions al país. La conversa es va centrar en la privatització d'empreses públiques i l'exploració d'oportunitats d'inversió a llarg termini. El fons va mostrar interès en sectors estratègics com l'energia (YPF, Vaca Morta i especialment el liti) i la tecnologia. L'empresa ja posseeix participacions en empreses argentines com a Pampa Energia i Edenor.
Els directius del fons mantenen relacions estretes amb governs i polítics de tot el món. Membres de la seva directiva, com Brian Deese, han estat assessors de presidents estatunidencs com Obama i Biden. A més, BlackRock recluta a ex alts càrrecs governamentals, com Stanley Fischer, ex vicepresident de la Reserva Federal dels EUA, per a les seves files. Aquesta relació bidireccional els permet influir en polítiques econòmiques i decisions governamentals en diversos països, incloses les reestructuracions de deute i les polítiques d'inversió.
Gestió de pensions a Llatinoamèrica
El fons ha fixat els seus ulls en els fons de pensions, BlackRock ofereix ETFs1 (iShares) que repliquen el comportament de diverses accions i índexs borsaris, permetent a les administradores de pensions a Amèrica Llatina diversificar les seves inversions. Malgrat els avantatges aparents que promouen les seves campanyes publicitàries, BlackRock manca d'escrúpols, ha estat criticat per invertir en empreses que violen drets humans i per la seva falta de transparència en les inversions de fons de jubilació. A Mèxic, per exemple, van llançar el iShares ESG MSCI Mexico ETF, que va aixecar 450 milions de dòlars en només 60 dies, però va incloure empreses amb serioses violacions als drets humans. A Xile, les AFP han invertit en el iShares MSCI Xile ETF, que inclou empreses amb infraccions ambientals greus.
El projecte de privatització de les pensions, posat en marxa al nostre país des de l'època Zapatero, forma part del projecte general de BlackRock.
A Espanya, la influència de BlackRock s'estén a 71 empreses de la borsa espanyola (35 de l'Ibex i 36 del continu. També toca el sistema de pensions. Amb una inversió potencial de 60.000 milions d'euros, BlackRock cerca accedir als 130.000 milions d'euros de les pensions espanyoles. La gestió de les pensions ha estat un tema crític en les activitats de BlackRock. El projecte de privatització de les pensions, posat en marxa al nostre país des de l'època Zapatero, forma part del projecte general de BlackRock. La influència d'aquest fons en l'economia i la política espanyola és més que evident. En condicionar els governs (l'actual i els anteriors) pot reorientar els objectius econòmics en funció dels seus interessos, controlant la vida econòmica del país. Aquesta estratègia pretén que els sistemes públics de pensions depenguin d'entitats privades que busquen maximitzar els seus beneficis.
Larry Fink, en la seva carta anual, assenyala que l'envelliment de la població posa en risc els sistemes públics de jubilació. En ella, Fink proposa retardar l'edat de jubilació i impulsar els fons privats com a solució als anomenats «desafiaments demogràfics», que no són com ara ha demostrat el moviment pensionista. Aquesta postura reflecteix l'estratègia de BlackRock d'influir en les polítiques de pensions per a promoure els seus propis interessos. Desgraciadament, el nostre «govern progressista» s'ha plegat en part als interessos del fons. La resistència popular, la mobilització pensionista ha alentit en alguns casos la velocitat de les reformes i en uns altres ha condicionat l'abast d'aquestes. La mobilització mostra la seva utilitat social.
Conclusió
BlackRock ha demostrat ser una força poderosa en l'economia global. La seva capacitat per a influir en governs, empreses i mercats és impressionant. No obstant això, el seu enfocament en la maximització de beneficis sovint planteja desafiaments ètics i econòmics, especialment en àrees sensibles com les pensions. La influència de BlackRock en el sistema de pensions espanyol és un clar exemple de com aquest gegant financer intenta modelar les polítiques públiques per a servir als seus interessos, la qual cosa planteja importants preguntes sobre el futur de la seguretat social i la sobirania econòmica a Espanya.
Nota:
1. La gran majoria de ETFS o fons cotitzats, repliquen el comportament d'un índex donat en la borsa; si l'índex puja, el fons també el fa i viceversa. Per exemple, l'índex ibex35 inclou a les 35 empreses més grans d'Espanya. Un altre índex podrien ser les empreses tecnològiques o empreses de luxe com Louis Vuitton, Ferrari, Hotels Hilton…..