Si us plau, algú em pot aclarir de veritat per a què serveix la monarquia?

_____________________________________________________

La nit del 23F vaig dormir fora de casa. Com tanta altra gent. A València estaven els tancs als carrers. El meu amic Carlos Em va dir que anés a la seva casa. Ja m'estava esperant Amparo en el cotxe. La calor de la companyonia. La por convertida en coratge, com escrivia Mario Benedetti.

Alfons Cervera

Abans de sortir vaig cridar a Rodri per si ho recollíem pel camí. El vaig agafar sortint d'una església. Aquells temps i algunes esglésies i els capellans d'aquestes esglésies… Tot el temps esperant a veure quan sortia el rei a donar la cara. I què deia. Va sortir molt tard. Jo ja m'anava a dormir. I després d'escoltar-ho, em vaig anar definitivament al llit pensant que no havia aclarit res. No obstant això, des d'aquest mateix instant, només llegiria i escoltaria versions estranyes, almenys estranyes per a mi: el monarca havia salvat la democràcia. O jo era ximple de solemnitat –cosa d'altra banda gens impossible– o eren els altres els qui havien vist i sentit una cosa totalment distinta al que jo havia vist i oïda en la tele aquesta nit. El que vaig sentir aquella matinada, la inquietud i la seguretat que el rei no havia aportat en el seu tan esperada com dilatada compareixença alguna cosa que ens inspirés confiança, ho he dit i escrit des d'aquell dia moltes vegades i en molts llocs. Ara sembla que el rei o va ser un sac de mentides o en veritat jo tenia raó i no havia salvat ni la democràcia ni res que se li semblés. Podria afegir aquí tot el que es va saber després. Que el rei era el protagonista principal d'una impostura.

Durant tots els anys del seu regnat ha viscut a cos de rei (i disculpin vostès la ironia). Dins i fora de les seves responsabilitats institucionals. Ha viscut a l'aire de les seves conquestes sentimentals i a mi això em seria igual si les seves taboles i les cases on es reunia amb els seus amants les hi hagués pagat ell i no amb els nostres diners.

Si els diners que ara surten a la llum amb motiu del affaire amb Bàrbara Rei haguessin sortit de la seva butxaca i no dels nostres. Que el cost de la cacera d'elefants i altres peces a Botswana n'hi hagués apoquinado ell mateix i no el fons de rèptils, que és el que estan a lliure disposició dels qui controlen i alimenten tots els secrets. Que els seus comptes multimilionaris aquí i en paradisos fiscals haguessin estat perseguides i condemnades per una justícia que secunda sense complexos als poderosos i s'acarnissa de mala manera amb els qui no tenen on caure's morts… Hi ha molts més casos de corrupció en l'historial d'un rei que va ser abrigat per una transició poregosa i massa complaent amb el passat. Calia fer oblidar que la Monarquia era una herència franquista i per això es va colar d'amagatons en la Constitució de 1978. I damunt un insult a la nostra dignitat individual i col·lectiva: el iot on s'ho passa bomba es diu Brivall. Quina conya.

Ara miro una estona al rei d'ara: Felip VI. Més del mateix en algunes situacions que s'assemblen massa a les viscudes pel seu pare. Va renunciar a l'herència paterna en plena pandèmia, també d'amagatons. Com si els diners fora del patriarca borbón i no nostre. El seu nom, el del fill, apareixia en algun dels negocis de l'avui rei emèrit i no es va aclarir res. El paper de mediador institucional en els conflictes polítics es va veure molt clar en el ‘procés’: va obrir la boca per a tirar petroli al foc que cremava a Catalunya. Quin mediador l'oncle! Les seves visites a països on es passen els drets humans pel folre són constants: en això també ha sortit al seu pare. Els va la marxa mora, però la mora multimilionària, clar, no l'altra. I de nou es repeteix la protecció que va tenir el pare gairebé tota la vida. Cal salvar al fill, protegir-lo de la influència paterna com abans va ser protegit el pare perquè no es notés massa que venia del dit del dictador. Caure sempre en els mateixos errors, com canta Chavela Vargas en un dels seus boleros immortals.

Podria afegir més estranyeses a aquelles que vaig començar a viure la nit del 23F. D'un rei i de l'altre. I el més important de tot aquest reguitzell de greuges que ens han infligit el pare i el fill: a veure quan surten els noms, inclòs el del rei, és clar i si es donés el cas, implicats en el cop d'estat del 23F. A veure qui ordenaven i qui signaven els pagaments que permetien a Joan Carles I portar la vida boja i corrupta fins a les cachas que portava mentre aquest país –o una bona part d'aquest país– el portava en andes i sota pal·li com si fos un heroi al qual devíem eterna i agraït homenatge. A veure si el PSOE es decideix, d'una vegada per sempre, a proposar o donar suport a les Comissions de Recerca que facin falta en les institucions democràtiques perquè deixem de ser un país ple de fantasmes, d'ombres cada vegada més inquietants, de massa herències franquistes que danyen fins a l'exasperació aquesta democràcia. Sé que vostès podrien afegir a aquesta llista d'iniquitats monàrquiques moltes més. I que no hi hauria prou lloc en infoLibre per a recollir-les totes.

Però ja acabo. I ho faig amb la pregunta del milió, una pregunta que m'agradaria que responguessin els qui estan llegint això que escric i, per descomptat, els més savis i famosos constitucionalistes del nostre país: si us plau, algú em pot aclarir de veritat per a què serveix la monarquia? Prometo tenir-les totes en compte. De debò: absolutament totes. Gràcies.

Autor: Alfons Cervera.

Font: InfoLibre

Article recollit de El Viejo Topo Españas 13 octubre, 2024 Alfons Cervera