El cop lampedusiano de Macron: aparta a l'esquerra del Govern per a conservar les seves reformes neoliberals.
_________________________________________________________________
El president francès impedeix a la coalició progressista del Nou Front Popular que formi un Govern per a evitar que derogui la reforma de les pensions i pugi un 15% el salari mínim.
Emmanuel Macron
Enric Bonet
@enricquart
París
1 sep 2024 08.00
El president francès, Emmanuel Macron, ha reforçat aquesta setmana la seva reputació de dirigent que exemplifica la deriva autoritària del neoliberalisme. Després del balanç esperpèntic fa cinc anys de la violència policial contra les armilles grogues (un mort, més de 2.500 manifestants ferits, 29 que van perdre un ull i cinc als quals van arrencar una mà) i la imposició l'any passat per decret d'una impopular reforma de les pensions, el cap de l'Estat gal ha vulnerat ara una de les tradicions de la Cinquena República: deixar que governi —o almenys que ho intenti— la primera força en l'Assemblea Nacional.
Macron va descartar a principis de setmana la designació com a primera ministra de Lucie Castets, la candidata proposada pel Nou Front Popular (NFP). A pesar que aquesta coalició unitària de l'esquerra va vèncer per la mínima les eleccions legislatives del 7 de juliol (amb 193 diputats, lluny dels 289 de la majoria absoluta), el seu aspirant no tindrà la possibilitat d'enfrontar-se a l'hemicicle. El president la va excloure amb l'argument de la “estabilitat institucional”. I va justificar la seva decisió amb el pretext que Castets faria front “de manera immediata” a una moció de censura de la resta de les formacions.
Macron ha actuat des del 7 de juliol perquè hi hagi un Govern afí als seus interessos, una opció continuista que xoca amb el resultat de les urnes.
Aquests arguments reflecteixen la voluntat del mandatari de donar una aurèola constitucional a la seva criticada decisió. El president “utilitza les nocions constitucionals amb finalitats polítics”, va denunciar Paul Cassia, un conegut professor de Dret Constitucional, en declaracions al diari L’Humanité. Més que el clàssic rol d'àrbitre del cap de l'Estat, Macron ha actuat des del 7 de juliol perquè hi hagi un Govern afí als seus interessos. Una opció continuista que xoca amb el resultat de les urnes. El macronismo va quedar tercer en la primera volta amb el 22% dels vots i va perdre més de 80 diputats en la segona, en què a penes va obtenir 166 escons (d'un total de 577).
Després de prop de 50 dies amb un Govern en funcions, el president nomenarà en els pròxims dies al primer ministre. Els noms que més sonen en la premsa francesa són els de veterans dirigents de la dreta dels Republicans (Xavier Bertrand, Michel Barnier, Valérie Pécresse…) o de l'òrbita del Partit Socialista, com l'ex ‘premier’ en 2017 Bernard Cazeneuve, l'històric diputat Didier Migaud o Karim Bouamrane, alcalde de la ciutat de la “banlieue” parisenca on es troba la Vila Olímpica.
Armilla groga dona
El llegat inesborrable de les armilles grogues
Enric Bonet
“Els mercats financers entraran en pànic”
Qualsevol d'ells compondrà un Executiu amb ministres de dreta, centre i centreesquerra. En realitat, es tracta d'una “gran coalició” que sembla un calc ideològic del que ha encarnat Macron des de 2017. Un dels seus assessors a l'Elisi va batejar aquesta fórmula com “un perfum de cohabitació”, és a dir, com una sensació de canvi de la línia política.
Pesi al pretext de la “estabilitat institucional” —la mateixa “estabilitat” oblidada amb la convocatòria anticipada dels comicis—, el principal objectiu d'aquest canvi lampedusiano consisteix a preservar les reformes neoliberals aplicades durant els últims set anys. A més, elaborar uns pròxims pressupostos sota el signe de l'austeritat. “La urgència del país no és de destruir el que hem fet, sinó de construir i avançar”, va defensar Macron en una entrevista televisiva a la fi de juliol.
“Si la nomeno (…), derogaran la reforma de les pensions i augmentaran el salari mínim a 1.600 euros nets, els mercats financers entraran en pànic i França s'enfonsarà”
Encara més cristal·lí es va mostrar recentment en petit comitè justificant el seu rebuig a un Executiu encapçalat per Castets o un altre dirigent del Front Popular. “Si la nomeno (…), derogaran la reforma de les pensions i augmentaran el salari mínim a 1.600 euros nets, els mercats financers entraran en pànic i França s'enfonsarà”, va afirmar, segons el setmanari L’Express. La Reagrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen comparteix aquesta visió caricaturesca del programa del Front Popular, que va descriure com “un perill per als francesos”.
El cordó sanitari a l'extrema dreta “va unir a l'esquerra i el centre en la segona volta de les eleccions. Però aquesta lògica coexisteix amb una altra: els interessos econòmics que uneixen el centre amb la ultradreta”
En les últimes setmanes, va irrompre un eix en la política francesa que s'oposa de manera frontal a l'esmena al neoliberalisme que proposa el Front Popular. El cordó sanitari a l'extrema dreta “va unir a l'esquerra i el centro en la segona volta de les eleccions. Però aquesta lògica coexisteix amb una altra: els interessos econòmics que uneixen el centre amb la ultradreta”, explica al Salt el politòleg Christophe Bouillaud. “Macron creu en les seves reformes neoliberals i no vol per a res que desfacin el que tant li va costar aprovar”, afegeix aquest professor en Sciences Po Grenoble.
El Medef, equivalent gal de la CEOE, va celebrar a principis de setmana la seva escola estiuenca a París. En aquest acte, el president de la patronal, Patrick Martin, va dir que el programa del Front Popular resultaria “insuportable” per al país. Va insistir que els comicis no havien “sancionat la política econòmica del govern actual”, a pesar que la pujada de l'edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 43 anys cotitzats per a rebre una pensió completa), la falta d'inversions en els serveis públics o les rebaixes fiscals als més rics nodreixen el malestar contra el macronismo.
Triomf Front Populaire - 1
Anàlisi
L'esquerra frena a la ultradreta a França: i ara què?
_______________________________________________________________
“Necessitarà l'abstenció” de l'extrema dreta
Pablo de l'Amo
,
Aldo Rubert
Una de les primeres tasques del nou Govern consistirà en l'elaboració dels pressupostos de l'any que ve. Malgrat estar en funcions, el primer ministre, Gabriel Attal, ha començat a elaborar-los. En concret, ha demanat als diferents ministeris que congelin les seves partides, la qual cosa representa de per si mateix una retallada tenint en compte la inflació. Aquest se sumarà a la tisorada de 10.000 milions d'euros aplicat en els comptes d'enguany.
“Per a aprovar els pressupostos de l'any que ve marcats per l'austeritat —França està sota la lupa de la Comissió Europea pel seu dèficit públic del 5,5% en 2023—, el macronismo necessitarà segurament l'abstenció de RN”, sosté Bouillaud, qui considera poc probable que les formacions progressistes, inclòs el Partit Socialista (PS), votin uns comptes d'aquest tipus. “Ha convertit a l'extrema dreta en el faedor de reis”, lamenta el periodista Pablo Pillaud-Vivien, cap de redacció de la revista Regards.
Encara que el macronismo defensa oficialment una “gran coalició” amb tots els partits excepte RN i la França Insubmisa (la principal força del Front Popular), difícilment els verds i els comunistes se sumaran a aquesta operació, que deixaria a l'esquerra en minoria en el si de l'Executiu. Totes les formacions del Front Popular, inclòs el PS, es van absentar de la segona ronda de consulta, després del cop de porta de Macron a Castets. De moment, l'aliança progressista aguanta el pols amb el president i es manté unida.
“Ara mateix l'objectiu de Macron no és dividir al NFP, sinó al Partit Socialista, on hi ha una línia de fractura interna, sobretot entorn de la conveniència de pactar amb la França Insubmisa (afins a Sumar o Podemos)”, explica Pillaud-Vivien. La direcció dels socialistes veu en l'aparició en la premsa de dirigents de centreesquerra —alguns d'ells, com Cazeneuve, van abandonar el partit fa uns anys— com un intent dels macronistas per a alimentar les divisions en les seves files.
Una rentrée calenta al carrer?
No obstant això, el molt hipotètic suport del PS tampoc garantiria l'estabilitat a la “gran coalició” que anhela el cap de l'Estat. La suma de tots els diputats macronistas, de la dreta republicana i els socialistes representen 269 escons, és a dir, per sota del llindar de la majoria absoluta (289). A França, el vot d'investidura no és obligatori. El futur de l'Executiu dependrà de les mocions de censura que es presentaran en la Cambra Baixa. Probablement, la ultradreta modelarà la seva posició en funció dels seus interessos, conscient que l'actual garbull la beneficia davant un eventual retorn a les urnes a partir de l'estiu de l'any que ve.
Davant el “cop de força” del cap de l'Estat, organitzacions juvenils i estudiantils pròximes a la França Insubmisa han organitzat les primeres protestes per al 7 de setembre.
Davant el “cop de força” del cap de l'Estat, organitzacions juvenils i estudiantils pròximes a la França Insubmisa han organitzat les primeres protestes per al 7 de setembre. La CGT, segon sindicat del país, prepara el seu rentrée als carrers per a l'1 d'octubre. A diferència del que va ocórrer en la campanya de les legislatives, en què la mobilització de sindicats, associacions i mitjans compromesos va resultar clau per a frenar a la ultradreta i propiciar la inesperada victòria del NFP, la societat civil es troba ara menys mobilitzada després d'un estiu marcat pel somnífer social dels Jocs Olímpics de París.
“Consignes massa polítiques com ‘Lucie Castets a Matignon’ no semblen les més propícies per a mobilitzar a la majoria dels francesos, que solen manifestar-se per qüestions més socials com el sistema de pensions”, reconeix Pillaud-Vivien. El cap de redacció de Régards adverteix, no obstant això, que “el poble gal es cabreja ràpidament”. Excedint-se més enllà del seu rol d'àrbitre, el president corre el risc de traslladar la “inestabilitat” d'una molt fragmentada Assemblea Nacional al carrer. I fomentar un enèsim episodi d'erupció social en la seva convulsa presidència.