Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 23 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Autoría: Martín Lallana, Jorge Torrubia, Alicia Valero

Fecha Borrador febrero 2023, revisión mayo 2023

Entidad que solicita el encargo Amigos de la Tierra España

Entidad que realiza el encargo Instituto Universitario de Investigación Mixto CIRCE - Universidad de Zaragoza

«L'edat de pedra va arribar a la seva fi però no perquè s'esgotessin les pedres, i l'era del petroli
arribarà a la seva fi, però no per l'esgotament del petroli»

Aquesta cita se li sol atribuir a Ahmed Zaki Yamani, qui va ser ministre de petroli i
recursos minerals d'Aràbia Saudita entre 1962 i 1986. Dècades després del moment en
el qual es va pronunciar, ens trobem amb la urgència de posar fi a l'era del petroli
deixant sota terra el 60% de les seves reserves per a així tenir una mínima possibilitat de no
superar un escalfament global d'1.5 °C.1 No obstant això, just quan la història semblava
començar a donar-li la raó, mirem des d'un prisma diferent la primera part de la frase:
esgotaran les pedres la fi de l'era del petroli?
La
comparació amb les reserves minerals, ha encès algunes alarmes sobre els riscos de
colls d'ampolla i de problemes de subministrament en el futur pròxim. Donada la importància
estratègica d'aquestes tecnologies i la distribució global de les cadenes de subministrament,
els Estats Units i la Unió Europea estan promovent un impuls de la mineria domèstica
i diversos acords de lliure comerç per a garantir un major control geopolític sobre
els recursos minerals.
Aquest fet podria ser vist com una cosa positiva que redueix les dinàmiques d'extractivisme i
intercanvi ecològic desigual de la Unió Europea respecte a altres països del Sud
Global. Podríem pensar que aquesta estratègia alleuja els impactes i conflictes en aquelles
zones que actualment es veuen afectades. No obstant això, sota l'actual model econòmic i
de desenvolupament, aquesta relocalització de la mineria apunta cap a una expansió de la frontera
extractiva sense reduir-la en cap altre lloc. Com assenyala Thea Riofrancos: «traslladar la
mineria d'un lloc a un altre no aborda les causes fonamentals de l'extracció depredadora: les
polítiques, les pràctiques quotidianes i els modes de producció i consum que requereixen un flux
constant de matèries primeres».
 
 A les dinàmiques extractivistes sobre el Sud global se suma un

boom miner en regions del Nord global, com Espanya, el qual s'explica
per tres factors:

1. Una reorganització financera que ha possibilitat que petites empreses es
dediquin a les inversions en els negocis miners gràcies al seu elevat
component especulatiu, el qual crea un cicle d'actuació de les empreses
inversores en mineria.
2. Els plans i estratègies europeus basats en la transició verda i digital, recolzats
en un augment de l'extracció de minerals i matèries primeres crítiques.
3. Una legislació espanyola antiquada i desactualizada amb la qual és impossible
respondre als requeriments socioambientales que demanda aquest tipus de
projectes.

Organitzacions ecologistes com a Amics de la Terra, OMAL o Ecologistes en Acció
adverteixen de com s'estan promovent i facilitant pràctiques altament especulatives,
no sostenibles i poc responsables.
 
 Noves empreses del sector estan optant per
mètodes d'extracció el més econòmics possibles però amb un alt impacte ambiental,
com la mineria a cel obert i la lixiviació de runams. Aquest impuls de la mineria
de metalls associats a la fabricació de les tecnologies de descarbonització i
digitalització es troba especialment concentrat en cinc comunitats autònomes:
Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Astúries i Extremadura, per aquest ordre.
 
(2 Thea Riofrancos, 8 de març de 2022. Per què relocalitzar l'extracció de minerals crítics al Nord
global no és justícia climàtica. Vent Sud. Disponible en:
https://vientosur.info/por-que-relocalizar-la-extraccion-de-minerales-criticos-en-el-norte-global-no-es-just
icia-climatica/
1 Welsby, D., Price, J., Pye, S. et al. Unextractable fossil fuels in a 1.5 °C world. Nature 597, 230–234 (2021).
https://doi.org/10.1038/s41586-021-03821-8)
Resum
executiu
Durant els últims anys ha augmentat l'interès i la preocupació
per la demanda de minerals en la fabricació de les tecnologies requerides
per a la transició energètica. Recerques del Banc Mundial,
 l'Agència Internacional de la Energía
o la Comissió Europea
pronostiquen un
fort increment en la demanda de metalls com el coure, el liti, el cobalt, el níquel o les terres rares. Més enllà de les previsions, entre 2017 i
2022 la demanda global de liti s'ha triplicat, la de cobalt ha augmentat un 70% i la de níquel un 40%
. Un increment que es vincula principalment amb el sector energètic. 

Minerals per a la transició energètica i digital a Espanya:
demanda, reciclatge i mesures d'estalvi
i suministre  d'aquests recursos.
 
En aquest context, la resposta europea a través de
polítiques com la Llei de matèries primeres se centra en diversos eixos:
augmentar l'extracció de minerals dins d'Europa al mateix temps que s'amplia
i diversifica el subministrament des de tercers països, agilitzar els permisos i facilitar suport econòmic per als projectes considerats “estratègics” i fomentar la circularitat en les cadenes de subministrament. El que aquest
enfocament ignora, com critiquen diferents organizaciones
, és l'adopció
de mesures que podrien reduir o mitigar la demanda de minerals i, així,
la necessitat d'extracció primària.

En el pla estatal, en 2022 el Govern va aprovar el “Full de ruta per a
la gestió sostenible de les matèries primeres minerals”, que ja recollia la
necessitat d'augmentar l'extracció minera domèstica. No obstant això, aquest
full de ruta no se sustenta en cap estudi específic sobre l'augment
de la demanda de minerals associada als actuals plans de transició
ecològica a Espanya, ni contempla mesures per a mitigar o reduir aquesta
demanda. Al mateix temps, diferents organitzacions, com a Amics de
la Terra, alertem sobre l'aparició d'un nou “boom miner” a
Espanya i sobre els impactes socioambientales de l'activitat extractiva,
tant vinculats als projectes passats i presents, com els que s'intensificaran en el futur.

Estudi

Aquesta recerca realitza una anàlisi de les conseqüències minerals
dels plans de transició energètica i digital d'Espanya fins a 2050.
Així mateix, avalua l'impacte que diferents mesures de reciclatge, economia circular i suficiència podrien tenir en la reducció de la demanda i dels requeriments d'extracció primària. L'estudi se centra en
10 grups de metalls: alumini (Al), coure (Cu), cobalt (Co), liti (Li),
manganès (Mn), níquel (Ni), or (Au), plata (Ag), PGM (platí (Pt) i
pal·ladi (Pd)) i terres rares (disprosi (Dy) i neodimi (Nd)) i en sis
àmbits tecnològics relacionats amb la generació d'energia renovable,
l'emmagatzematge energètic, la mobilitat elèctrica i la tecnologia digital.

En el Capítol 1 es descriu l'abast i els objectius de l'estudi. En el
Capítol 2 es descriuen breument la metodologia i el model de càlcul.
La recerca està basada en la metodologia d'anàlisi del flux de materials (MFA per les seves sigles en anglès), que ens permet conèixer tant la demanda de metalls associats a les diferents tecnologies com la quantitat de
metalls continguts en les tecnologies que arriben al final de la seva vida útil. En el
Capítol 3 es descriuen les polítiques públiques estatals que serveixen de base per a
avaluar la demanda de minerals, així com els 3 escenaris diferents que s'han
definit. Aquests escenaris permeten comparar les variacions en la demanda mineral futura en funció de si la transició energètica es duu a terme
contemplant un impuls decisiu del reciclatge així com altres mesures per a
estalviar recursos minerals, per exemple canviar el model de mobilitat
reduint la flota de turismes i apostant pel transport públic.
Minerals per a la transició energètica i digital a Espanya:
demanda, reciclatge i mesures d'estalvi

En el Capítol 4 es descriuen els resultats de la recerca,
que es presenten en tres passos: resultats de les (i) tecnologies
que han de fabricar-se a conseqüència de les polítiques públiques de transició energètica; (ii) demanda de metalls que es deriva d'aquests escenaris i la recuperació de metalls segons les
taxes de recollida i reciclatge considerades, i finalment, (iii) requeriments d'extracció primària vinculats amb els resultats anteriors. Per a tots aquests resultats es fa una anàlisi
comparativa, examinant com augmenten o disminueixen els
materials (tecnologies, demanda, reciclatge i extracció primària) segons s'apliquin o no les mesures d'economia circular i
suficiència esmentades.

Alguns dels principals resultats per al període fins a
2050 són:

La mobilitat elèctrica domina la demanda de metalls,
sent responsable del 54-58% de la demanda acumulada
d'alumini i coure, del 73-92% de manganès, cobalt,
níquel i liti, i del 79% de disprosi i neodimi en 2020-
2050. Per al cas concret del pal·ladi i platí el principal motor de la demanda és la fabricació de electrolizadors per a hidrogen verd (77%).
L'augment en la recollida i reciclatge de metalls a partir dels
residus tecnològics aconseguiria cobrir el 57% de la
demanda de minerals en l'escenari de transició en el qual
s'apliquen les actuals polítiques de transició energètica i digital al costat d'una millora en els sistemes de reciclatge.
La demanda de metalls així com l'extracció primària
associada es poden reduir aplicant una combinació
de mesures d'economia circular i suficiència (allargar
la vida útil de les tecnologies, mesures ambicioses de
reciclatge i la seva acceleració, limitar la grandària de les bateries de cotxes elèctrics i fomentar la seva reutilització, i
reduir la flota de vehicles privats, augmentant el
nombre d'autobusos), aconseguint:

Resultats

Una reducció mitjana del 34% de la demanda de
metalls i del 50% per a metalls clau per a la transició com el liti;
Augmentar la contribució dels metalls reciclats cobrint fins a un 67% de la demanda;
Reduir els requeriments d'extracció primària
de mitjana un 49% per al conjunt dels metalls, i
fins a un 61% en el cas de l'alumini o un 52% en el
cas del manganès.
Les mesures relacionades amb la mobilitat són les que
major impacte tenen en la reducció de l'extracció
primària. Disminuir la flota de vehicles privats en circulació (aconseguint en 2050 una flota de turismes tres
vegades menor que l'actual) i apostar pels autobusos
aconseguiria reduir entre un 5 i un 35% la necessitat d'extracció primària segons el metall analitzat.

En el Capítol 5 s'examinen les conseqüències de l'extracció primària associada a les polítiques públiques analitzades en funció dels seus impactes ambientals i des d'un enfocament de justícia
global. Respecte als impactes ambientals, observem que la
contribució de l'extracció primària al consum energètic i
emissions de CO₂
a Espanya podria reduir-se fins a un 52% aplicant les mesures d'economia circular i suficiència.
Al mateix temps, la demanda de metalls associada a la transició energètica i digital supera amb escreix el que seria la fracció equitativa de recursos d'Espanya per a alguns metalls,
consumint gairebé el doble del que ens correspon de cobalt, i gairebé aconseguint la nostra fracció en el cas del liti. Això,
considerant que millorem les taxes de reciclatge actuals. Si
apostem per un escenari de transició sense cap millora en
reciclatge, les dades són molt pitjors, però poden millorar-se aplicant les mesures d'estalvi assenyalades. Aquestes dades no tenen en compte
la demanda de la resta de sectors de l'economia, la qual cosa
augmentaria considerablement la demanda en alguns metalls.
Minerals per a la transició energètica i digital a Espanya:
demanda, reciclatge i mesures d'estalvi
El Capítol 6 finalitza aquest treball resumint les principals conclusions
i recomanacions per a les autoritats públiques.
A la llum de les dades i
anàlisis presentades en aquest treball, Amics de la Terra proposa les següents recomanacions:
Abordar el necessari canvi en el model de mobilitat a Espanya, de manera que es redueixi de manera dràstica la flota de vehicles privats en circulació i s'aposti pel transport públic. En relació amb el cotxe elèctric, establir al mateix temps
un límit a la grandària de les bateries.
Allargar la vida útil de les tecnologies eòliques, fotovoltaiques i els
turismes elèctrics.
Impulsar el desenvolupament de la indústria de la mineria urbana a
Espanya, de manera que almenys s'aconsegueixin unes taxes de recollida
i reciclatge que permetin que els metalls secundaris contribueixin al 57%
de la demanda entre 2020 i 2050.
Abordar el debat i planificació sobre el subministrament de matèries primeres minerals des d'una perspectiva de justícia global
que eviti reproduir les desigualtats internacionals existents.
Garantir que la planificació i adopció de polítiques relacionades amb les matèries primeres minerals i els projectes d'extracció primària compten amb la participació de les comunitats locals potencialment afectades (dins i fora d'Europa).

A l'hora de planificar la gestió i destí de les matèries primeres minerals relacionades amb la transició energètica, prioritzar aquells models col·lectius que garanteixen una sobirania
energètica, a més del coneixement i alfabetització energètica
de la població i per tant un consum eficient, com ara les
comunitats energètiques.
Principals recomanacions
11
Aprovar la condició de terrenys no enregistrables per a tots els
llocs de la xarxa Natura 2000 i aquells altres que hagin estat
mereixedors de protecció incompatible amb les activitats extractives, com és el cas de les reserves fluvials i les seves conques, els
perímetres de protecció de les captacions d'aigües per al proveïment urbà, entre altres.
Així mateix, recomanem al Govern d'Espanya adoptar les següents mesures encaminades a avançar cap a un model de producció i
de consum respectuós amb les persones i el planeta:
Establir objectius i mesures per a reduir de manera absoluta el
consum de recursos minerals i la petjada material i impulsar a la
UE l'adopció d'un objectiu vinculant de reducció de la petjada
material del 65% per a 2050.
Dissenyar polítiques post-creixement per a reduir sectors econòmics
que són destructius amb el medi ambient i els beneficis socials del qual són escassos o nuls, i mantenir o incrementar aquells sectors que satisfan les necessitats bàsiques i el benestar per a totes.
Promoure una economia circular que inclogui el disseny d'infraestructures i productes duradors i que compleixin els principis de
“suficiència i eficiència”.
Garantir el respecte dels drets humans i la rendició de
comptes de totes les empreses, incloent les que desenvolupen projectes per a l'extracció i processament de matèries primeres minerals, allà on operen, així com el dret de les comunitats a
dir no als projectes miners.
Acabar amb l'explotació econòmica i de recursos del Sud Global,
posant fi a acords comercials i de protecció d'inversions
que soscaven l'acció dels governs per a protegir els drets
humans i el medi ambient, com ara l'acord UE-Mercosur.......

Autoría: Martín Lallana, Jorge Torrubia, Alicia Valero

Fecha Borrador febrero 2023, revisión mayo 2023

Entidad que solicita el encargo: Amigos de la Tierra España

Entidad que realiza el encargo Instituto Universitario de Investigación Mixto CIRCE - Universidad de Zaragoza 

Aquesta informació/resum ha estat traduïda al català per Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras)

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.