Un tren de Canadian National creua el pont Second Narrows sobre la badia Burrard, Vancouver, Columbia Britànica [Photo by cmh2315fl / CC BY-NC 2.0]

El Govern liberal canadenc coludeix amb la Casa Blanca per a posar fi a la vaga ferroviària

___________________________________________________________________

El Govern liberal del Canadà, en estreta col·laboració amb l'Administració de Biden a Washington, ha prohibit la vaga de 9.300 ferroviaris de Canadian National (CN) i Canadian Pacific Kansas City (CPKC). Després que les dues empreses ferroviàries realitzessin un tancament patronal a les 12.01 a. m. el dijous, el Govern va anunciar més tard que imposaria un arbitratge vinculant, privant als treballadors del seu dret a negociar les condicions del seu contracte i a declarar-se en vaga.

Roger Jordan
fa 6 hores

El ministre de Treball, Steven MacKinnon, va ordenar a les empreses reprendre el servei i va invocar l'article 107 del Codi Laboral del Canadà, que permet al Govern ordenar a la Junta Canadenca de Relacions Industrials (CIRB, sigla en anglès) que dicti les condicions dels nous convenis col·lectius. La CIRB també va ser autoritzat a prorrogar arbitràriament els acords anteriors fins que es finalitzin els nous contractes.

Això equival a una dictadura de la patronal ferroviària autoritzada pel Govern, que obtindrà tot el que vulgui del CIRB. És consistent amb la repressió sistemàtica de les lluites obreres en els últims anys per part de l'Estat capitalista canadenc, els defensors del qual el presenten mentiderament com una alternativa més mansa i “progressista” als Estats Units.

Les principals intervencions estatals han inclòs la prohibició de la vaga dels treballadors de correus en 2018, la vaga dels estibadors de Mont-real en 2021 i la vaga dels estibadors de la costa oest l'any passat. En 2022, el Govern provincial d'Ontario va invocar l'antidemocràtica “clàusula notwithstanding ” (“no obstant això”), que permet que el Govern violi a voluntat els drets constitucionals dels treballadors, il·legalitzant una vaga en defensa de l'educació.

El Govern de Trudeau també està seguint els passos de l'Administració de Biden, que va prohibir una vaga ferroviària a la fi de 2022 per a imposar-los als treballadors a la força els dictats de les empreses.

El sindicat Teamsters Canada Rail Conference (TCRC), agent negociador dels ferroviaris, va contribuir decisivament a evitar la vaga. Durant mesos va fer cas omís als vots massius a favor de fer vaga.

Només quan CN i CPKC van anunciar oficialment el tancament patronal, la TCRC va presentar un preavís de vaga simbòlic en CPKC. El TCRC va actuar així perquè els buròcrates eren molt conscients de l'immens poder social que posseeixen els ferroviaris per a paralitzar l'economia i volien impedir que l'utilitzessin.

En prohibir la vaga, Ottawa defensa els guanys de les empreses ferroviàries i de la gran patronal canadenca. Els dos ferrocarrils transporten en les seves xarxes el 70 per cent dels enviaments terrestres interurbans de mercaderies i la meitat de les exportacions del país. En 2023, CN i Canadian Pacific van obtenir més de 25.000 milions de dòlars en ingressos. Aquests beneficis s'obtenen mitjançant nivells intolerables d'explotació, que es reflecteixen en els freqüents accidents tràgics i nivells massius de sobrecàrrega laboral.

La criminalització de la lluita dels ferroviaris va ser coordinada entre Ottawa i Washington, i pel que sembla el Govern de Biden va intervenir forçosament en la situació en el moment decisiu. El secretari de Transport, Pete Buttigieg, va publicar en X el dimecres que el Govern estava “dialogant” amb Ottawa sobre l'imminent tancament patronal, que hauria interromput significativament el comerç amb els EUA, així com els enviaments de mercaderies dins del Canadà.

En altres paraules, Washington exigia una resolució. Vint-i-quatre hores més tard, MacKinnon va anunciar que el Govern liberal prohibiria la vaga.

L'imperialisme estatunidenc i el seu soci canadenc volien posar fi ràpidament a la lluita, abans de res per raons econòmiques i geoestratègiques. La CPKC, nascuda de la fusió l'any passat de la Canadian Pacific i la Kansas City Southern, explota un sistema transnacional que s'estén des del Cercle Polar Àrtic canadenc fins al sud de Mèxic, passant pels Estats Units.

La xarxa de Canadian National Railway Company (CN) té una extensió similar i arriba fins als ports estatunidencs de la costa del golf de Mèxic. Ambdues exerceixen papers clau en les cadenes de subministrament nord-americanes dominades pels Estats Units, que Washington està utilitzant com a base d'operacions per al conflicte amb els seus principals rivals, especialment la Xina. Ottawa, com ha fet durant dècades, serveix de soci imperialista menor de Washington.

En qualificar la vaga com una amenaça per a la “seguretat nacional”, les grans empreses canadenques van reconèixer que es tracta d'una amenaça per a aquesta estratègia.

La prohibició de la vaga forma part d'un atac mundial contra els drets democràtics de la classe treballadora. La societat mundial està estripada per la desigualtat social i dominada per la creixent ira popular contra la desacreditada elit política de cada país.

L'atac als drets democràtics també està vinculat a les guerres criminals a l'estranger recolzades pels Estats Units i el seu aliat canadenc, inclòs el genocidi a Gaza i la guerra per delegació contra Rússia.

Un instrument clau en aquesta política és la burocràcia sindical, que actua per a bloquejar o sabotejar la resistència de la classe treballadora. El mes passat, Biden va cridar a la AFL-CIO als Estats Units la meva “OTAN nacional”.

Trudeau podria dir el mateix dels seus aliats del Congrés Laboral Canadenc (CLC), que manté una aliança amb el Govern liberal i els socialdemòcrates del Nou Partit Democràtic (NDP, sigla en anglès). Mentre el NDP garanteix als liberals una majoria en el Parlament, els sindicats asseguren la “pau laboral” en l'exterior confinant totes les lluites dels treballadors a l'asfixiant marc de la “negociació col·lectiva”.

La prohibició de la vaga és una nova prova que la classe obrera no sols lluita contra les empreses, sinó també contra un sistema polític controlat per l'oligarquia empresarial.

La qüestió clau, per tant, és la lluita per la independència de la classe obrera de tot l'entramat de control laboral. Mentre els ministres, els executius i els seus lacais sindicals afirmen que els treballadors han d'acceptar contractes dictats per l'Estat per a enriquir a l'elit empresarial i finançar les guerres imperialistes, els ferroviaris i els seus companys de tota la classe obrera han de lluitar pels drets socials de tots els treballadors a un treball dignament pagat i segur, i a programes socials ben finançats.

Els treballadors ferroviaris poden recórrer a un poderós moviment de la classe obrera internacional que ja està en marxa. Més de 17.000 treballadors estan actualment en vaga en AT&T en tot el sud-est dels EUA, mentre que s'està gestant l'oposició internacional en les plantes de Stellantis a la massacre de llocs de treball en la indústria automobilística. I el conveni dels ferroviaris estatunidencs es renegociarà una vegada més a la fi d'any.

La unificació d'aquestes lluites requereix el desenvolupament de noves formes d'organització: comitès de base, sota el control dels propis treballadors i oposats a les burocràcies sindicals nacionalistes i procapitalistes.

La construcció de l'Aliança Internacional Obrera de Comitès de Base (AIO-CB), amb forts contingents de treballadors ferroviaris i treballadors de totes les indústries clau, crearà les condicions per a la mobilització política de la classe obrera contra el corporativisme i la guerra i pel control obrer dels mitjans de producció i distribució.

Per sobre de tot, ha de construir-se un partit polític capaç de proporcionar la direcció socialista revolucionària necessària per a prevaler en la confrontació directa amb el programa d'austeritat capitalista i guerra de l'elit governant.

Aquest partit consisteix en els Partits Socialistes per la Igualtat del Canadà i els Estats Units, que lluiten per armar el creixent moviment de la classe obrera a tot el món amb una perspectiva socialista i internacionalista pel poder obrer.

(Article publicat originalment en anglès el 22 d'agost de 2024)