El líder d'Hamàs, Ismail Haniyeh es pronuncia durant una roda de premsa després de reunir-se amb el canceller iranià Hossein Amirabdollahian, Teheran, l'Iran, 26 de març de 2024 [AP Photo/Vahid Salemi]

El desenfrenament israelià, secundat pels EUA, amenaça amb fer esclatar una guerra regional a Orient Pròxim.

______________________________________________________________

Quan el genocidi israelià a Gaza arriba al seu desè mes, el règim de Netanyahu i els seus patrocinadors i subministradors d'armes als Estats Units estan empenyent a Orient Pròxim al precipici d'una guerra regional.

Keith Jones
2 agost 2024

En una provocació que al mateix temps va ser deliberada i extremadament temerària, Israel va assassinar a Ismail Haniyeh, el líder del braç polític d'Hamàs, en la capital iraniana el matí del dimecres.

Haniyeh, que estava a Teheran per a assistir a la presa de possessió del nou president iranià, va morir juntament amb el seu guardaespatlles quan un míssil guiat, que segons les autoritats iranianes va ser llançat des de fora del país, va donar en l'edifici on s'allotjava.

A penes unes hores abans d'aquest descarat acte de criminalitat, els drons israelians van demolir un edifici de cinc pisos en una zona densament poblada de Beirut, Líban. Descrit pel Govern israelià com un atac “guiat”, els drons van matar a cinc i van ferir a desenes d'altres residents del bloc d'apartaments. Els cinc morts inclouen a Fuad Shukr, qui presumptament és la mà dreta del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, i dos nens de 10 i 6 anys.

Haniyeh, nascut a Gaza i de 62 anys, era el principal negociador d'Hamàs en les prolongades negociacions de pau sobre la guerra a Gaza.

“Com pot tenir èxit la mediació quan una de les parts assassina al negociador de l'altra part?” va preguntar el primer ministre de Qatar, el xeic Mohammed bin Abdulrahman Al Thani, qui ha estat amfitrió de les negociacions de pau, en una publicació en X.

La realitat és que les negociacions han estat una farsa orquestrada pel Govern de Biden-Harris. Israel, amb el ple suport dels Estats Units, el Canadà i les potències imperialistes europees, els ha utilitzat com a cortina de fum per a la seva “solució final” de la qüestió palestina, que consisteix en assassinats en massa, neteja ètnica i la destrucció de la infraestructura civil.

L'execució sumària de Haniyeh va ser un crim de guerra. El fet que es dugués a terme en sòl iranià i enmig de les cerimònies per a l'assumpció del nou president, Masoud Pezeshkian, afegeix una dimensió explosiva addicional de criminalitat i provocació.

L'atac israelià tenia com a objectiu humiliar a l'Iran, desestabilitzar la seva conducció, soscavar la confiança en les seves forces de seguretat i, finalment, però no menys important, obligar-ho a prendre represàlies, la qual cosa proporcionaria a Israel un pretext per a una agressió encara major. A penes unes hores abans de la seva mort, Haniyeh s'havia reunit amb el líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Jamenei.

Per al Govern israelià, que està duent a terme un genocidi i és responsable, segons The Lancet, una de les principals revistes mèdiques del món, d'almenys 186.000 morts en la guerra a Gaza, realment no hi ha límits.

Així i tot, l'execució de Haniyeh, qui durant els últims set anys havia encapçalat el Politburó d'Hamàs i abans d'això va dirigir l'administració civil a Gaza, representa un nou nivell d'il·legalitat i brutalitat en les relacions internacionals. A mode de comparació, l'assassinat d'Israel amb míssils del cap de l'ala política d'Hamàs seria similar al fet que Rússia usés un avió no tripulat per a matar al president ucraïnès Zelenski durant una visita a Washington o Berlín.

En les capitals imperialistes, això no és motiu de vergonya. La seva resposta universal als atacs israelians a Teheran i Beirut ha estat amenaçar a l'Iran i Hezbollah i reafirmar el seu compromís indestructible amb la “autodefensa” d'Israel.

En un patró ja familiar després de cada escalada israeliana, hi ha hagut una sèrie de declaracions de Washington, Londres, Berlín i París que culpen a l'Iran i els seus aliats per la creixent amenaça d'una guerra més àmplia i exigeixen que es rendeixin. “Els atacs de Hezbollah contra Israel han de cessar”, va exclamar la ministra de Relacions Exteriors alemanya, Annalena Baerbock. “És important evitar una conflagració regional”.

L'ambaixador adjunt dels Estats Units davant l'ONU, Robert Wood, en una sessió d'emergència del Consell de Seguretat el dimecres a la tarda, va declarar: “Demanem al Consell de Seguretat que enviï un missatge inequívoc a Hezbollah en fer costat a Israel mentre es defensa contra els repetits atacs de Hezbollah”.

Continuant en la mateixa línia, Wood va exigir que el Consell de Seguretat prengui mesures, incloent possiblement noves sancions, per a “obligar a l'Iran a rendir comptes i enfrontar les repetides accions de les forces terroristes que patrocina”.

Més primerenc el dimecres, el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va afirmar que el seu Govern “no tenia coneixement ni va estar involucrat” en l'assassinat israelià de Haniyeh a Teheran. Fins i tot si un acceptés que Tel Aviv no va compartir els detalls operatius, les mans de Washington estan tacades amb la sang d'aquest crim.

Blinken, el secretari de Defensa, Lloyd Austin, i altres funcionaris de la Casa Blanca han estat instant públicament a Israel a fer un major ús dels assassinats “selectius” contra Hamàs i els seus aliats. A més, fins i tot enmig de les anomenades “negociacions de pau”, Washington ha estat pressionant a Qatar perquè expulsi als líders d'Hamàs en l'exili.

El primer ministre israelià, Netanyahu, va fer una declaració ominosa per a avisar a la població d'una expansió de la guerra. “Ciutadans d'Israel”, va declarar, “s'aveïnen dies difícils. Des de l'atac a Beirut, hi ha amenaces que sonen des de totes les direccions. Estem preparats per a qualsevol escenari [i] cobrarem un alt preu per qualsevol agressió”.

Des de la visita de Netanyahu a Washington la setmana passada, que va incloure reunions amb el president Biden i la vicepresidenta Kamala Harris, la presumpta candidata presidencial del Partit Demòcrata, Israel s'ha desmadadrat. A més dels atacs contra Beirut i Teheran, Israel ha dut a terme atacs en el sud de Líban, Síria i l'Iraq. El 20 de juliol, va atacar el port iemenita de Hodeida, que està sota el control de la insurrecció hutí.

El moment de l'escalada de la guerra per part d'Israel deixa clar que l'expansió del genocidi de Gaza en un important conflicte regional va ser aprovada per Washington durant la visita de Netanyahu. En l'esdeveniment públic clau del seu viatge, el seu discurs del 24 de juliol davant una sessió conjunta del Congrés, el primer ministre israelià va centrar gran part dels seus comentaris en les denúncies bel·licoses de l'Iran.

Donant la volta a la realitat, va pintar a Teheran com l'agressor, tal com va afirmar grotescament que gairebé no hi ha hagut víctimes civils a Gaza. Entre fragorosos aplaudiments, Netanyahu va declarar que, en combatre a l'Iran i els seus aliats, Israel estava lliurant la lluita dels Estats Units i que Israel mereixia el suport incondicional de Washington en l'ús de mètodes genocides i en la destrucció del dret internacional. “Si les mans d'Israel estan lligades”, va declarar, “els Estats Units és el següent”.

No es pot dir amb certesa com evolucionarà exactament la guerra en els pròxims dies i setmanes. El que és indiscutible és que la crisi del règim israelià i els seus patrocinadors imperialistes, sobretot Washington, i la lògica de la guerra que han iniciat –els objectius depredadors que persegueixen i l'escalada de violència i imprudència amb la qual busquen realitzar-los— condueixen inexorablement a una guerra regional de tot Orient Pròxim, amb els Estats Units unint-se a l'assalt contra l'Iran i els seus aliats.

Tal guerra podria absorbir ràpidament a una gran quantitat de potències regionals i més enllà i amenaçar amb desencadenar una conflagració global. El que està en joc és el futur de la regió, que és la que més petroli exporta en el món i que, a causa de la seva ubicació entre Europa, Àsia i Àfrica, té una enorme importància geoestratègica.

Les potències imperialistes, liderades pels Estats Units, han recolzat el genocidi israelià fins a la empuñadora perquè veuen la guerra a Gaza com un primer pas per a realitzar els seus plans d'establir el seu domini imperialista ple a Orient Pròxim. A més, com ho han deixat clar Biden i Blinken, la guerra que estan duent a terme juntament amb Israel és només un front en una guerra global en desenvolupament. El control sobre Orient Pròxim es considera fonamental per a subjugar a Rússia, amb la qual les potències dels Estats Units i l'OTAN ja estan en guerra, i prevaler en el que és una ofensiva militar-estratègica i econòmica general contra la Xina.

Igual que a la fi de la dècada de 1930, diversos conflictes regionals s'estan fusionant inexorablement en una nova guerra mundial imperialista. Per a evitar tal catàstrofe, i ha d'evitar-se, la classe obrera mundial ha de mobilitzar-se com una força política independent, unida en la lluita contra la guerra imperialista i la seva causa: el sistema capitalista.

Durant la sessió conjunta del 24 de juliol que va rebre a Netanyahu, la manifestació del Partit Socialista per la Igualtat enfront del Congrés estatunidenc va presentar les bases programàtiques per a tal lluita, unint l'oposició a la guerra, les degradacions del capitalisme i la defensa dels drets democràtics amb la lluita per la igualtat social i el poder obrer.

(Article publicat originalment en anglès l'1 d'agost de 2024)