El Govern dels EUA roba a Veneçuela les refineries de CITGO

________________________________________________________

El govern dels Estats Units està a punt de robar-li a Veneçuela el seu actiu més valuós en l'exterior, la CITGO Petroleum Corporation, en el seu continu intent per enderrocar al govern constitucional de Veneçuela, encapçalat pel president Nicolás Maduro, i instal·lar un règim clientelista en el seu lloc. El robatori oficial del complex de refineries, amb seu a Illinois i Texas, és un altre capítol del projecte de Guaidó dels Estats Units per a portar la «llibertat» i la «democràcia» a Veneçuela. 

Amèrica Llatina, Economia, Política 20 maig, 2023


Saheli Chowdhury

Tant les administracions demòcrates com les republicanes continuen robant actius veneçolans en l'exterior: va començar en 2015 amb el decret presidencial d'Obama que va declarar a Veneçuela una «amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional i la política exterior dels Estats Units»; va continuar sota Trump com a crim organitzat, i ara Biden segueix el mateix camí. El robatori de CITGO es produeix pocs dies després que l'home de Washington a Veneçuela, Juan Guaidó, aterrés a Miami després que el seu propi partit el descartés com a candidat presidencial per a les eleccions de 2024.

Després de quatre anys de temptativa colpista en curs, en la qual ha destacat el saqueig dels recursos de l'Estat veneçolà en l'exterior per part dels Estats Units i la Unió Europea, el passat 1 de maig l'Oficina de Control d'Actius Estrangers (OFAC) del govern estatunidenc va anunciar públicament l'«expropiació» de CITGO Petroleum Corporation, filial estatunidenca de la petroliera estatal veneçolana Petrolis de Veneçuela (PDVSA), i el seu lliurament a un «grup gerencial liderat per veneçolans», a través de la Llicència General 42 de la OFAC. El grup «liderat per veneçolans» es refereix als ex parlamentaris colpistes veneçolans del període 2015-2020 de l'Assemblea Nacional que, després del final del seu mandat, van crear una «Assemblea Nacional» paral·lela, no electa i autoproclamada per a continuar el complot de «canvi de règim» liderat pels Estats Units. L'anunci no és més que una cortina de fum per a despullar a Veneçuela del seu actiu estatal de major valor en l'exterior.



La CITGO Petroleum Corporation, valorada en 8.000 milions de dòlars, amb beneficis anuals de 1.000 milions de dòlars abans que l'administració Trump la hi regalés a l'impostor Guaidó en 2019, ha estat objecte de desig d'almenys 11 corporacions multinacionals, entre elles el fabricant d'armes estatunidenca Northrop Grumman, la petroliera estatunidenca ConocoPhillips i la minera d'or canadenc Crystallex, des d'anys abans que comencés l'última temptativa colpista contra Veneçuela. Aquestes corporacions, els actius o les filials de les quals veneçolanes havien estat nacionalitzats durant l'època en què Hugo Chávez era president, estan tractant d'obtenir «reparacions» multimilionàries de l'Estat veneçolà, a través de demandes en tribunals de tot els Estats Units, el Canadà i Europa, fent cas omís de la sobirania dels Estats independents, tal com estableix la Carta de les Nacions Unides. Com el govern veneçolà es nega a ser extorquit per aquests lladres transnacionals, han recorregut a mitjans il·legals sota els auspicis del govern estatunidenc.

En l'actual sistema financer mundial que està fortament esbiaixat a favor de l'Occident col·lectiu, de fet està controlat per l'imperi estatunidenc, les corporacions privades amb seu en qualsevol part del món poden presentar demandes contra qualsevol país independent davant qualsevol tribunal, ja sigui regional o fins i tot local, a pesar que els tribunals locals, regionals i nacionals d'un país no siguin reconeguts per un altre, i cap país està sota cap obligació de respectar les sentències d'un tribunal estranger. No obstant això, en el molt desequilibrat sistema financer i jurídic mundial que existeix en l'actualitat, això succeeix de manera rutinària, i Veneçuela ha estat víctima d'aquesta cobdícia corporativa especialment des que va tenir lloc la Revolució Bolivariana.

A partir de febrer de 2019, després que l'administració Trump reconegués al fals govern de l'autoproclamat «president interí» Juan Guaidó com el govern legítim de Veneçuela, i uns 60 països –tots aliats dels Estats Units– seguissin el seu exemple, tots aquests governs van confiscar o van congelar actius veneçolans a l'estranger, incloses indústries, comptes bancaris i l'or per valor de 2.000 milions de dòlars en el Banc d'Anglaterra. Aquesta onada de confiscació d'actius va proporcionar a les empreses multinacionals estrangeres amb demandes d'indemnització contra Veneçuela l'oportunitat de cobrar les seves «reparacions» mitjançant reclamacions legals contra els actius confiscats. Guaidó, a qui els EUA i els seus aliats consideraven el cap d'Estat de Veneçuela, mai va enviar a cap representant legal als tribunals per a defensar els actius veneçolans, amb el que aquests actius van passar a les mans dels demandants. Ell i els de la seva mena segurament van fer tractes tèrbols per a renunciar a l'actiu riquíssim de CITGO Corp, enriquint-se mentre traïen a la seva pròpia nació i fins i tot al poble que una vegada els va secundar.

El govern de Veneçuela va denunciar l'expropiació il·legal del seu actiu estatal, qualificant de «malandros» al govern estatunidenc i a l'oposició colpista. La vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, va destacar la il·legalitat de la mesura en una roda de premsa el 3 de maig: «No queda res en el planeta que no hagin violat amb aquesta llicència [la Llicència General 42 de la OFAC]». Va afegir que el govern veneçolà «no reconeixerà cap mena d'acord de pagament amb cap creditor que no sigui negociat i acordat per l'Estat veneçolà.»

«No reconeixem cap llei que no sigui competència de la República de Veneçuela i, per tant, continuarem actuant correctament pel país», va dir.

La delegació veneçolana en el Consell Econòmic i Social de l'Organització de les Nacions Unides sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible 16 (centrats en la millora de la governança i la lluita contra la corrupció) també va alçar la seva veu per a condemnar les sancions unilaterals i el robatori de CITGO.

«Les mesures coercitives unilaterals, anomenades eufemísticament sancions, i els intents dels EUA de confiscar actius nacionals, com la corporació CITGO, constitueixen la màxima expressió possible de corrupció i representen accions criminals i de doble moral en la lluita contra aquest flagel», va dir la delegació veneçolana.

Segons els últims informes, un jutge federal estatunidenc va ordenar la suspensió parcial de l'intent de confiscació de CITGO el 7 de maig, després que la junta directiva ad hoc de la paral·lela i il·legítima «PDVSA», nomenada per Juan Guaidó i reconeguda per Joe Biden, presentés una apel·lació. Com a resultat, els casos 23-1647, 23-1648, 23-1649, 23-1650, 23-1651, 23-1652 i 23-1781 –tots presentats per empreses transnacionals contra Veneçuela– romanen suspesos, de moment.

Segons la sentència, els creditors que desitgin reclamar el pagament de qualsevol liquidació de CITGO han de presentar les seves reclamacions abans del 19 de maig. A continuació, hauran de respondre al recurs abans del 2 de juny i, finalment, els escrits de rèplica hauran de lliurar-se abans del 9 de juny.

En aquest escenari, l'economista veneçolà afí a l'oposició Francisco Rodríguez va explicar que l'ordre de suspensió no deté una eventual liquidació de l'empresa ni la venda d'accions de CITGO per a pagar «indemnitzacions» a les multinacionals demandants. «L'ordre suspèn temporalment alguns processos d'embargament però no els reverteix, tret que PDVSA guanyi l'apel·lació», va dir.

Donat l'historial de Guaidó, aquesta possibilitat només continuarà sent un somni, cosa que significa que el règim estatunidenc ha robat efectivament un bé estatal d'una nació sobirana, calcigant el dret internacional.

Font: International Magazine (l'Índia).

Llibres relacionats:
USA l'estat delinqüent