Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 24 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Deu reptes per a la llibertat de premsa

reptes periodisme
Imatge de Radio Shabelle, a Mogadiscio (Somàlia) | Foto: Tobin Jones / Nacions Unides

La guerra a la Franja de Gaza i a Ucraïna, la dificultat d’informar sobre la crisi climàtica o la propaganda política són alguns dels reptes als quals s’estan enfrontant molts periodistes arreu del món. Segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres, aquest 2024 Espanya ha passat del lloc 36 al 30 en el rànquing mundial de la llibertat de premsa. Tot i això, al mateix estudi s’indica que aquesta millora no vol dir que el país se salvi del deteriorament general de la llibertat de premsa i la pressió política. El seu ascens a la llista es deu, bàsicament, perquè altres països han empitjorat els seus barems. Veiem, doncs, quins són els principals reptes als quals, segons diferents entitats per la defensa d’una premsa lliure, s’enfronten els periodistes en l’actualitat;

 

1. Cada vegada més periodistes morts o empresonats

Segons dades del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ), 99 periodistes van morir mentre feien la seva feina el 2023, la majoria palestins que cobrien el conflicte de la Franja de Gaza. En el mateix estudi s’alerta que les xifres globals del 2023 són les més altes des del 2015, fet que reflecteix un augment de gairebé el 44% respecte al 2022. Uns atacs a periodistes que també continuen sent constants en països com Mèxic, Somàlia o les Filipines. Pel que fa al 2024, Reporters Sense Fronteres ja ha registrat 12 periodistes morts i 570 empresonats arreu del món.

2. L’obstrucció, l’assetjament i la intimidació són problemes globals

Gairebé dos terços dels enquestats (61%) en la mostra global elaborada pel Comitè per a la Protecció dels Periodistes asseguren que se’ls havia denegat l’accés a la informació, mentre que més de la meitat (56%) afirmava haver sofert assetjament en línia. En els pitjors casos, un 47% assegurava que han patit atacs cibernètics, mentre que un 44% han rebut intimidacions i represàlies legals. Uns fets que no només passen en països en vies de desenvolupament. Sense anar més lluny, l’agost passat la policia de Marion (Kansas), va confiscar ordinadors, telèfons i altres materials de l’oficina a les oficines del diari local Marion County Record així com a casa del seu editor. Una situació que, segons l’US Press Freedom Tracker, no és aïllada en el país nord-americà.

3. Diferències entre el món desenvolupat i la resta del planeta

És cert, però, que algunes àrees de la llibertat de premsa es veuen més afectades en els països en vies de desenvolupament. És en aquests indrets on, segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes, es registren més pressions governamentals, assetjament físic, amenaces legals i denegacions d’accés a la informació. També poden donar-se més mecanismes legals per inhabilitar la feina, com el bloqueig de visats, l’entrada al país o la deportació. No obstant això, hi ha altres àrees on gairebé no hi ha diferències entre els enquestats d’arreu del món, com són els ciberatacs i l’assetjament en línia.

4. La necessitat d’un periodisme independent

Segons l’Índex Mundial de Llibertat de Premsa 2024, un nombre creixent de governs i autoritats polítiques no compleixen el seu paper com a garants del millor entorn possible per al periodisme i el dret del públic a rebre notícies i informació fiables, independents i diverses. Per això, es posa èmfasi en el fet que la premsa ha d’esbrinar com guanyar diners, independentment de la publicitat governamental. Només així es podrà posar fi a la precarietat professional dels periodistes que tenen por de perdre la feina i que són susceptibles de caure en l’autocensura i el suborn, sobretot en països en vies de desenvolupament.

reptes periodismePeriodistes treballant al Parlament Europeu a Estrasburg | Foto:  Pietro Nai-Oleari

5. Poc suport pels periodistes que cobreixen conflictes

En l’àmbit internacional, l’informe de Reporters Sense Fronteres destaca una manca de voluntat política per part de la comunitat internacional per fer complir els principis de protecció dels periodistes, especialment la Resolució 2222 del Consell de Seguretat de l’ONU adoptada el 27 de maig de 2015 segons la qual s’han de protegir els periodistes en zones de conflicte d’acord amb el dret internacional. En aquest sentit, la guerra a Gaza ha estat marcada per un nombre rècord de violacions contra periodistes i mitjans des de l’octubre del 2023. Més d’un centenar de periodistes palestins han estat assassinats per l’exèrcit israelià, 22 dels quals mentre feien la seva feina.

6. Absència de regulació al voltant de la IA

Davant la poca regulació i normatives que encara hi ha al voltant de la intel·ligència artificial generativa, el món del periodisme es veu obligat a lluitar, més que mai, contra la desinformació, sobretot pel que fa a les finalitats polítiques. Els deepfakes com l’àudio de la periodista Monika Todova durant les eleccions parlamentàries a Eslovàquia per a influir en el resultat, en són un exemple. Al març, l’Eurocambra del Parlament Europeu va aprovar el reglament per a regular la intel·ligència artificial amb l’objectiu de garantir la seguretat i el respecte per als drets fonamentals.

7. La poderosa indústria de les fake news

L’Informe de Seguretat Nacional de 2023 situa la desinformació com la principal amenaça per a la seguretat global. De la mateixa manera, l’Índex Mundial de Llibertat de Premsa 2023 de Reporters Sense Fronteres, destaca els efectes ràpids i devastadors que ha tingut la indústria de la desinformació en l’ecosistema digital. A 118 països (dels 180 països avaluats per l’Índex), la majoria dels enquestats asseguren que els actors polítics dels seus països estaven implicats, sovint o sistemàticament, en campanyes massives de desinformació o propaganda. La capacitat sense precedents de manipular el contingut  fa que la diferència entre el que és veritat i és fals es difumini, posant en perill el dret a la informació. En la lluita contra aquesta xacra, la credibilitat dels periodistes i dels mitjans és una eina imprescindible.

8. Propaganda bèl·lica

En aquests temps de guerra, Rússia ha establert un nou arsenal mediàtic dedicat a difondre el missatge del Kremlin als territoris ocupats del sud d’Ucraïna, segons l’Índex de RSF. A més, ha reprimit amb més força que mai els últims mitjans de comunicació russos independents que queden, que han estat prohibits, bloquejats o declarats “agents estrangers”. D’altra banda, la cinquena versió de Midjourney, el programa d’IA que genera imatges d’alta definició, ha alimentat les xarxes amb fotografies falses molt realistes, com la de Donald Trump sent aturat per agents de policia o la de Julian Assange amb una camisa de força.

9. Problemes amb la cobertura de la crisi climàtica

Un dels temes més candents tractats durant el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa d’enguany va ser el de la funció del periodisme davant la greu crisi ambiental del planeta. A la declaració que va fer la Media Freedom Coalition s’indicava que, davant d’aquesta situació, es necessiten periodistes independents que expliquin la crisi, que destaquin i analitzin possibles solucions i que aportin informació objectiva davant la informació errònia i la desinformació climàtica, i també que donin veu a persones afectades per la crisi. A més, van fer un homenatge a tots els periodistes que posen en risc la seva vida a l’hora d’informar sobre aquestes qüestions.

10. Les dones periodistes, les més vulnerables

Com ja és habitual, les dones periodistes continuen sent les més perjudicades a mesura que els atacs a la llibertat de premsa s’intensifiquen arreu del món. Segons diferents organitzacions que representen les dones periodistes, com la Coalition for Women in Journalism, el 2023 hi va haver una escalada en les campanyes de desprestigi, d’atacs racistes i de gènere, així com de detencions, deportacions, censura i violència policial dirigida a les dones periodistes. Tot plegat provoca un silenciament progressiu de la veu de les dones en el panorama mediàtic.

En definitiva, tots aquests informes ens indiquen que actualment els periodistes i les organitzacions de mitjans de comunicació s’enfronten a un gran desafiament per aconseguir conservar la llibertat de premsa. Per això, tenen la responsabilitat col·lectiva d’abordar aquests problemes i lluitar per un periodisme rigorós, transparent i de qualitat.

https://www.report.cat/reptes-periodisme-llibertat-premsa/" class="email" style="box-sizing: border-box; background: rgb(68, 135, 101); color: rgb(255, 255, 255); text-decoration: none; font-weight: 900; border: none; display: inline-block; margin-bottom: 3px; margin-right: 3px; position: relative; padding: 0px 10px 0px 40px; line-height: 33px; height: 33px; text-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.3) 0px 2px 2px; text-transform: uppercase; letter-spacing: 0.1em; font-size: 0.5em;">