Dues germanes se suïciden hores abans de ser desnonades a Barcelona.

__________________________________________________________

Aquestes noves morts evidencien el fracàs de les polítiques públiques, incapaces de “garantir el dret a l'habitatge”, denuncien des de la PAH.

2
Desnonament paralitzat Barcelona
Imatge d'un desnonament paralitzat a Barcelona al desembre de 2011. GUILLAUME DARRIBAU
Martín Cúneo
@MartinCuneo78

1 JUL 2024 16.54
“No són suïcidis, són assassinats”, diuen des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) cada vegada que una persona es lleva la vida abans de ser desnonada. I ho han tornat a repetir després que es conegués que dues germanes, de 54 i 64, s'han suïcidat en la matinada d'aquest 1 de juliol, unes poques hores abans que s'executés el desallotjament judicial previst per a aquest matí. A les 11h, les dues dones havien d'abandonar la seva llar per no poder pagar el lloguer. A les 4:30h es van tirar pel pati interior de l'edifici. Va ser en el barri de Sant Andreu, a Barcelona, al carrer Navas de Tolosa, per un deute de prop de 9.000 euros. A pesar que no podien pagar el lloguer des de març de 2021, no hi havia cap informe de vulnerabilitat vinculat amb el cas.

És el segon cas de suïcidi que es produeix a Catalunya en el que va d'any. El 22 de març passat, un home de 70 anys es va suïcidar en un parc de Sabadell, on vivia després d'haver perdut la seva casa. Se'l coneixia en el barri com “el manetes” perquè havia fet arranjaments en habitatges de tota la zona. Sense poder treballar per problemes de salut, va començar a prioritzar el pagament de l'habitatge a la resta de despeses de la llar, però al final tampoc va poder pagar el lloguer. En el moment de suïcidar-se, devia 3.334 euros.

“Esperin un moment, que pujaré a fer unes coses”, va dir un home de 43 anys a Vigo a la comissió judicial que volia desnonar-li el passat 2 de maig. Va tornar al seu habitatge, en un quart pis, i es va tirar per la finestra.

“Esperin un moment, que pujaré a fer unes coses”, va dir un home de 43 anys a Vigo a la comissió judicial que volia desnonar-li el passat 2 de maig. Va tornar al seu habitatge, en un quart pis, i es va tirar per la finestra. Les ferides ho van deixar a la vora de la mort.

El 15 de maig de 2023, es repetia la mateixa història. Melanie es llevava la vida abans de ser desnonada a Barcelona. S'havia quedat sense treball i des de feia uns mesos ja no podia pagar el lloguer i quan els funcionaris de la comissió judicial van acudir al seu habitatge per a tirar-la es van trobar el cos sense vida. Igual que en el cas de les dues germanes, Serveis Socials desconeixia el seu cas. “Què és el que ocorre quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s'imposen des dels Serveis Socials? Perquè la indefensió absoluta”, denunciaven des de la PAH.

El suïcidi de Melanie, de les germanes de Sant Andreu, d'Alex, ‘el manetes’ de Sabadell, com tants uns altres, en una interminable llista des de l'explosió de la bombolla immobiliària, és una altra mostra, diuen des de la PAH del “fracàs dels poders públics a l'hora de garantir el dret a l'habitatge”.

Antecedents de la notícia

La PAH és un espai de trobada, de suport mutu i de confiança on qualsevol persona podrà ajudar i ser ajudada.

____________________________________________________________

Avui el local està ple de persones afectades per una execució hipotecària o un desnonament. Ple de voluntaris, de tècnics en habitatge, de nens petits, de nadons en braços de les seves mares. Escrits a la pissarra del fons figuren les dades dels desnonaments d’aquesta setmana, elles la denominen la pissarra de la desvergonya.

Reportatge publicat a lasafueras.info, el 29/05/2018.

Autor: Maxi Martos (Asociación Cultural las afueras)

La gent que assisteix a la reunió de la PAH expliquen el seu cas, compateixen la seva situació personal i pregunten i escolten altres persones afectades. La PAH és un espai de trobada, de suport mutu i de confiança on qualsevol persona pot ajudar i ser ajudada.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca neix a Barcelona el febrer de 2009 amb la intenció d’oferir una resposta ciutadana a la situació d’aquelles persones que, ja llavors, comencen a no poder pagar la hipoteca i veuen que el banc els pot reclamar un deute elevadíssim fins i tot després de perdre l’habitatge.

La PAH actua en molts camps diferents (emocional, polític, mediàtic, judicial, comunicatiu, etc.) per promoure canvis legals que donin resposta a la vulneració de drets fonamentals que pateixen les persones afectades i, en un marc més ampli, proposar solucions per fer efectiu el dret a l’habitatge per a tota la ciutadania.

Avui a la reunió s’han presentat 3 nous  casos de desnonament i d’execució hipotecària. Persones afectades que han pogut exposat el seu problema. Una dona que viu de lloguer des de fa molts anys amb el contracte a nom de l’home. Els propietaris volen fer-la fora del pis, i no sap què fer perquè està separada de la persona que figura en el contracte de lloguer.

Una execució hipotecària d’una família que quan el pare i el fill es van quedar sense feina  no van continuar pagant els rebuts de la hipoteca. El pare va trobar feina fora de Catalunya, a l’estranger, i ara el banc els vol fer fora. “Caldria que tinguessin un poder del pare per actuar en el seu nom davant l’Administració o davant qualsevol entitat”, respon un tècnic de la PAH.

Una dona amb un micro dirigeix la reunió, fa un repàs dels temes candents del moment i a continuació explica les diferents fases del procés d’execució hipotecària i què es pot fer en cadascuna d’elles, “a la PAH esgotem tots els canals possibles per aconseguir solucions efectives al problema del deute i la necessitat d’un habitatge digne. Parlem amb els bancs, serveis socials i oficines d’habitatge, presentem escrits als jutjats...però, quan tot això és insuficient i les administracions no ofereixen una resposta adequada a les necessitats urgents d’habitatge de milers de persones afectades, entenem que la desobediència civil com a forma d’autotutela dels nostres drets no només és legítima, sinó necessària”.

La campanya Obra Social de la PAH consisteix en intentar recuperar edificis que eren propietat dels bancs i de la Sareb (Societat de gestió d’Actius procedents de la Reestructuració bancària, o banc dolent. La Sareb és una societat anònima de gestió d’actius transferits per les quatre entitats nacionalitzades durant la crisi:  BFA-BANKIA, Catalunya Banc, NCG Banco-Banco Gallego i Banco de València, i d’altres entitats bancàries. La Sareb està participada en un 55 % per capital privat, i en un 45% per capital públic) per, des d’allà, forçar negociacions que permetin aconseguir lloguers socials assequibles en funció de la renda disponible de les famílies. D’aquesta manera, la PAH ja ha aconseguit lloguers socials a Terrassa, Manresa i Girona i s’han reallotjat més de 700 persones. A Barcelona en concret compten amb ImPAHrables13, el tretzè edifici recuperat per a famílies a Catalunya i els sis pisos de l’edifici del carrer Aragò, 477, entre d’altres.

Demà dia 11 d’abril hi ha un desnonament al carrer Xifré 90, de Barcelona, a les 8:30 hores. El dia 12 el desnonament serà al carrer Riera Blanca, 71-73, també a les 8:30 hores, però no serà l’únic, perquè al carrer Albareda, 14 de l’Hospitalet, hi haurà un altre, però d’aquest no sabem l’hora. Cada dia més d’una família està amenaçada per una ordre de desnonament o una execució hipotecaria, perquè el sistema econòmic que regna entre nosaltres no té pietat de ningú. Però aquestes persones han de saber que hi ha un lloc a Barcelona, al carrer Leiva, 44,  on trobaran als membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)  disposats a donar-li assessorament, comprensió i unes paraules d’alè, i si fos necessari una acció contundent, per tal de que ningú es trobi al carrer sense un sostre on acollir-se.

La PAH atura un altre desnonament a Barcelona

El desnonament de la família que habita al 2º 1ª de la finca situada al carrer Xifré, 90, ha estat aturat pels membres de la PAH de Barcelona

Són les 8:30 hores del dia 11 d’abril. Avui toca paralitzar el desnonament de la família que viu al carrer Xifré, 90, de Barcelona. Poc a poc apareixen els membres de la PAH, que es van situant davant de la façana, fent pinya al costat de la porta d’entrada de l’edifici. La família, que viu en el segon primera de la finca, està formada per la dona, un fill de 14 anys, una neta de 15 anys i una filla major d’edat. Estan de lloguer, però des de fa aproximadament un any no paguen al propietari del pis els 650 euros que figuraven al contracte, perquè la dona va denunciar a la seva parella per maltractaments i aquest va anar a la presó. A partir d’aquell moment va tenir dificultats econòmiques, li van tallar la llum i l’aigua. Per tant, porten un any sense els serveis mínims per sobreviure. En aquestes condicions de pobresa energètica, els representants de la PAH  li recomanen «que s’apropi als serveis socials, atès que les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat, segons la llei»

La dona  treballa de tant en tant i el mes que cobra més arriba als 700 euros. Va demanar al propietari del pis que li fes el contracte al seu nom, així ella podria empadronar-se i tindria dret a molts serveis, però aquest es va negar i li va demanar que marxés del pis, que anés desallotjant-lo, perquè tenia a un altre interessat en llogar-lo.

Els representants de la PAH li recomanen que s’empadroni. Sembla que no cal presentar cap document  a l’Ajuntament per empadronar-se, però no està prou clar. Podria ser que mitjançant un procediment extraordinari l’Ajuntament empadronés a aquesta família.

També la PAH li recomana que es posi amb contacte amb la PIAD (Punts d’Informació i Atenció a les Dones), pel tema de la denúncia per maltractament contra la seva ex-parella.

A les 10 hores es personen del jutjat, amb els mossos d’esquadra. També s’han personat dos representants de l’Ajuntament de Barcelona, del grup d’emergències socials. La dona envoltada pels membres de la PAH, que li fan costat en tot moment, respon a les preguntes dels funcionaris. També responen a les preguntes dels agents judicials els representants de l’Ajuntament. Aquests expliquen als funcionaris que l’Ajuntament ja te un pla per aquesta família que podria consistir en un pis de lloguer social. Els agents judicials aixequen acta i marxen cap a un altre desnonament. LA PAH HA ATURAT UN ALTRE DESNONAMENT. FELICITATS!