Segons aquest informe, i només en l'àmbit exclusivament espayol, l'interès de la població per les notícies ha disminuït dràsticament, passant del 85% el 2015 al 52% el 2024. Aquesta xifra inicial del 85% era notablement alta, sobretot si es compara amb altres països europeus com França (59%), Holanda (57%) i Àustria (64%).

A més a més, es detecta un augment significatiu en la sensació d'infoxicació, és a dir, la sobrecàrrega d'informació que rep la gent. L'informe revela que Espanya ha guanyat 18 punts en els darrers 5 anys en el rànquing de persones que senten que reben massa informació a través de diferents canals, sent el país que més empitjora. Així doncs, l'informe posa de manifest un doble desafiament: la disminució de l'interès per les notícies i l'augment de la sobrecàrrega informativa. Segons els experts, no hi ha una única causa per a aquesta problemàtica, sinó que són diferents els factors que conflueixen i que fa anys que es van gestant. 

A continuació, trobareu una llista de les principals conclusions de l'estudi:

• Facebook continua perdent rellevància. Enguany només un 26% dels usuaris hi accedeix per informar-se, en comparació amb el 42% que ho feia fa vuit anys, el 2016. Tal com també destacava l'informe de l'any anterior, TikTok (+2%), YouTube (+2%) i Instagram (+1%) continuen la seva tendència ascendent i milloren els seus resultats.
• El consum de notícies en les plataformes en línia es fragmenta. El 10% dels enquestats utilitzen fins a sis xarxes, en comparació amb les dues de fa una dècada. Gairebé un terç de la mostra global (31%) recorre a YouTube per informar-se cada setmana, i al voltant d'una cinquena part ho fa per WhatsApp (21%), mentre que per primera vegada TikTok (13%) supera X (10%).
• El vídeo es converteix en el format més important per a les notícies en línia. El 66% dels enquestats accedeixen a vídeos informatius breus cada setmana. L'espai de consum d'aquest format es dona a les plataformes (72%) i no a les pàgines web dels mitjans (22%), la qual cosa incrementa els reptes pel que fa a la monetització i a la connexió amb el públic.
• Les plataformes continuen sent la principal font de notícies en línia. Tot i que la combinació canvia, la majoria dels enquestats continuen mencionant les plataformes (que inclouen xarxes socials, motors de cerca i agregadors) com a principal font de notícies en línia. Només al voltant d'una cinquena part (22%) menciona llocs web o aplicacions de mitjans com a principal font, una caiguda de 10 punts percentuals respecte al 2018.
• Quant a les fonts de notícies a les quals el públic presta més atenció en les plataformes, s'observa un focus cada vegada major en comentaristes partidistes, influencers i creadors joves, especialment a YouTube i TikTok.
• La preocupació sobre què és real i què és fals a internet en matèria de notícies ha augmentat 3 punts percentuals en l'últim any, sent sis de cada deu enquestats (59%) els que mostren inquietud envers la veracitat dels continguts.
• Desafiaments per diferenciar continguts fiables i no fiables. Les plataformes amb índexs més elevats de contingut ambigu són TikTok i X, espais on la desinformació o les teories de la conspiració es difonen ràpidament. Els investigadors destaquen la guerra a Gaza o la salut de la Princesa de Gal·les com dos dels exemples que més desinformació han generat en els últims mesos.
• Confiança en les notícies. Es manté estable, tot i que en general es troba 4 punts per sota del moment àlgid de la pandèmia. Finlàndia continua sent el país amb els nivells més alts de confiança (69%), mentre que els més baixos es registren a Grècia i Hongria (23%), on preocupa la influència política i empresarial sobre els mitjans.
• Evasió selectiva de notícies. Quatre de cada deu enquestats (39%) diuen que a vegades o sovint eviten les notícies, la qual cosa suposa un increment de 3 punts percentuals respecte a la mitjana de l'any anterior. Els augments més significatius es donen a Espanya, Brasil, Alemanya i Finlàndia. A més, els experts observen que la proporció de persones que se senten "angoixades" per la quantitat de notícies ha augmentat considerablement (+11 punts percentuals) des de l'última vegada que van fer aquesta consulta, el 2019.
• Els resultats suggereixen que els mitjans es concentren massa en actualitzar les notícies més importants i no dediquen prou temps a proporcionar diferents perspectives o a explicar històries amb profunditat i amb una base d'optimisme.
• Poc creixement de les subscripcions. Només el 17% diu haver pagat per les notícies en línia durant l'últim any, prenent la mitjana dels 20 països més rics. En alguns països observem evidències de forts descomptes: al voltant de quatre de cada deu enquestats (41%) paguen menys del preu complet. Les perspectives d'atraure nous subscriptors es mantenen limitades per la contínua reticència a pagar per les notícies, vinculada al baix interès i a l'abundància de fonts gratuïtes.
• El pòdcast periodístic es manté com un punt a favor per als mitjans, i atrau audiències joves amb alt nivell educatiu. No obstant això, en general es tracta d'una activitat minoritària. En un conjunt de 20 països, només una mica més d'un terç (35%) consumeix un pòdcast mensualment, i només un 13% escolta un programa vinculat a les notícies i temes d'actualitat. Molts dels productes més populars ara també es filmen i es transmeten en plataformes de vídeo com YouTube i TikTok.

DESCARREGA L'ESTUDI

L'endemà de la publicació de l'informe, el programa El Pla B de Ràdio 4 va convidar al degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, per parlar sobre aquest creixent desinterès per les notícies. Escolta la seva intervenció a partir del minut quinze.

ESPANYA

El mercat mediàtic espanyol es caracteritza per intenses rivalitats
entre els grans conglomerats, la importància contínua de
emissió de notícies i innovació en línia. Eleccions locals i generals al
 2023 va augmentar la polarització política, mediàtica i social, amb noves
organitzacions que cobreixen les eleccions en un mercat definit pels mitjans de comunicació baixos
confiança i disminució de l'interès per la política i la informació.

El mercat de mitjans de comunicació espanyol ha
experimentat canvis significatius,
particularment a Mediaset, un líder
corporació de televisió de difusió. El
el grup va tancar Nius, el seu experimental
empresa de mitjans de comunicació d'origen digital,
que es va llançar el 2019. El personal va ser
redesplegat als llocs web de Mediaset's
dos canals principals Telecinco i
Cuatro. Separadament, els butlletins de notícies
Els cuatro s'han reiniciat. Mediaset també
contracta Carlos Franganillo al públic
emissora RTVE al gener de 2024 com a
presentador de notícies d'hora punta.
El nomenament de Franganillo va ajudar a Telecinco
superació del programa de notícies primetime
TVE, posicionant-lo com el segon més-
Programa de noticies a Espanya,
darrere d'Antena 3 Noticias.
Al març de 2024, la confusió va esclatar en públic
emissora RTVE on la decisió és
la presidenta interina, Elena Sanchez, a
descarta el cap de contingut que es demana
la junta per treure-la. La controvèrsia
Va sorgir sobre la resistència de Sncheznchez a
La pressió del govern per adquirir un retard...
espectacle d'entrevistes nocturnes organitzat per David
Broncano per 12m€ p.a. per dos anys,
amb una franja màxima garantida per a
18 mesos. Al final el contracte era
aprovat gràcies al vot de càsting
El nou president interí.
En general, els espanyols miren
TV menys tradicional, amb el creixement de
La transmissió contribueix a això. Però TV
es manté millor que en molts
països. Encara que el percentatge de
Espanyols subscrivint-se als serveis OTT
ha augmentat del 37% al 65%
Els últims cinc anys, la televisió lineal es manté
dominant, amb el 84% de visualització comparat
fins al 16% per als serveis de streaming.86
Segons InfoAdex, els mitjans de comunicació espanyols
les empreses van experimentar un modest increment
en ingressos publicitaris (4%) el 2023, amb
la publicitat digital representa el 48%
o 2,8 mil euros del total de 5,9 mil euros. Digital
la despesa es dirigia principalment cap a
llocs web (38%), motors de cerca (35%), i
plataformes de xarxes socials (27%). El creixement
en branded content, fins a un 21% fins a 550m€
reflecteix com d'engrescador i narratiu-
el contingut impulsat s'ha convertit en un preferit
mètode per connectar amb audiències.87
Formats tradicionals de suports, com ara
les revistes, els diaris i la televisió tenien
fortunes mixtes: ingressos publicitaris per
Les revistes van créixer un 2,2% fins als 122 milions d'euros, però
va caure en diaris del 2,1% a 340 milions d'euros, i
S'ha mantingut pla a la televisió (-0,2%) a 1,7 mil euros.
Inicien les principals noticies d'Espanya
estratègies de subscripció digital al voltant
2019, més tard que en algun altre europeu
països. No obstant això, les notícies digitals
les subscripcions van créixer significativament l'última vegada
any, impulsat per ofertes introductòries i
descomptes. Les dades de l'empresa indiquen un
Un total d'1,1 milions de subscriptors digitals.
El País (350.000 subscripcions), El Mundo
(123.000) i La Vanguardia (107.000)
va liderar aquest rànquing. No obstant això, la falta de
qualsevol auditoria independent del subscriptor
números significa que les xifres han de ser
vistes amb precaució.
Al febrer de 2023, El Mundo, el segon
diari espanyol més gran, redissenyat
Les seves edicions digitals i impreses. Prisa.
Mentrestant, s'anuncien plans per a una major
el lloc web de notícies empresarials s'uneix
periodistes de l'economia d'El País
secció i el diari especialitzat Cinco
Días.