Victoria Nuland. Imatge de Wiquipèdia.
Victoria Nuland (Nova York, 1961) és una diplomàtica i lobbista estatunidenc. Va ser viceconsejera de seguretat nacional durant la presidència de George W. Bush, portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units de 2011 a 2013 durant la presidència de Barack Obama i de 2013 fins a gener de 2017 va ser responsable de la política exterior per a assumptes europeus i euroasiàtics. Tenia rang d'Ambaixadora de Carrera, el rang diplomàtic més alt en el Servei Exterior dels Estats Units. De 2005 a 2008 va ser Representant Permanent dels Estats Units en l'OTAN. En una conversa telefònica va expresar la seva opinió respecte a Europa dient "QUE ES FOTI EUROPA". Va demanar perdò, però Europa des de que ella va visitar Ucraïna i es va entrevistar amb els líders del partits polítics d'extrema dreta s'està anant a la merda.
Le Monde Diplomatique en español
La pista d'Istanbul
_____________________________________________________
Però què els passa als periodistes i analistes francesos, d'ordinari tan aficionats als “documents secrets” sobre Rússia? Amb la de “plans ocults” de Moscou destinats a fer xixines la cohesió de les societats democràtiques i la de “talps” russos agotzonats en l'aparell de l'Estat als quals han seguit la pista!
Editorial, per Benoît Bréville, juny de 2024 de Le Monde diplomatique en español
El 27 d'abril, el diari conservador alemany Die Welt els servia en safata de plata un document confidencial procedent de l'Est: l'últim esborrany de l'acord de pau negociat per Kíev i Moscou a l'inici de la guerra. Un text important, per tant, l'adopció del qual hauria pogut evitar dos anys de guerra i centenars de milers de morts. La premsa francesa a penes s'han fet eco d'això (1), potser per no aprofundir en un assumpte en el qual el bàndol dels bel·licistes occidentals no queda en molt bon lloc.
Istanbul, 29 de març de 2022. Les delegacions russa i ucraïnesa es troben per a una nova ronda de negociacions, la setena en un mes, en un context militar canviant en el qual l'agressor rus ha experimentat els seus primers revessos. Al final de les discussions, totes dues parts assenyalen avanços “significatius” i donen mostres d'optimisme. Kíev obre la porta a un estatut de neutralitat i Moscou, a un alto-el-foc. No obstant això, les discussions s'interrompen per raons sobre les quals es continua debatent. El document de Die Welt aporta algunes precisions.
Segons la versió oficial, la revelació de les massacres de Butxa, en els primers dies d'abril, van canviar les tornes en convèncer al president Volodímir Zelenski que no podia continuar negociant amb “genocides”. En realitat, les reunions van seguir endavant per videoconferència durant prop de quinze dies després de descoberts els crims de guerra, fins al 15 d'abril. Dues setmanes d'estira-i-arronsa que van transformar les grans línies fixades a Istanbul en un text detallat, de disset pàgines de llarg. La seva lectura permet calibrar les prioritats de tots dos bàndols i l'amplitud dels compromisos que estaven disposats a assumir perquè cessessin els combats.
Més que conquestes territorials, Rússia buscava aconseguir garanties de seguretat a les seves fronteres, plantejant des de l'article un la “neutralitat permanent” d'Ucraïna, que acceptaria renunciar a tota aliança militar, prohibir la presència de tropes estrangeres en el seu sòl i reduir el seu arsenal, encara que conservant la possibilitat d'ingressar a la Unió Europea. En contrapartida, Moscou es comprometia a retirar les seves tropes de les zones ocupades des del 24 de febrer i no tornar a atacar a Ucraïna, a més d'acceptar –per a garantir aquest compromís– el mecanisme d'ajuda que reclamava Kíev: en cas que Ucraïna fos agredida, els membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides es comprometrien a defensar-la.
Per què els ucraïnesos van acabar abandonant la taula de negociacions després de prosseguir amb les discussions –malgrat Butxa– i quan la pau semblava a l'abast de la mà? Dos anys després, els indicis assenyalen la responsabilitat dels Estats Units i el Regne Unit, que, massa confiats en la derrota de Moscou, se suposa que van rebutjar amb fermesa el dispositiu de protecció concebut pels negociadors. “Quan vam tornar d'Istanbul, [el president britànic] Boris Johnson va venir a Kíev [el 9 d'abril] i va dir: ‘No signarem res amb ells [els russos], continuem lluitant’”, comptava recentment el cap dels negociadors ucraïnesos, David Arakhamia (2). Un relat que l'interessat nega, però corroborat per una recerca del Wall Street Journal (3). Els mitjans de comunicació francesos, per part seva, miren a un altre costat.
(1) Le Figaro, periòdic associat al consorci que va fer aquestes revelacions, va publicar una traducció de l'article de Die Welt, però en la seva pàgina web. Al marge d'això, es va adonar de la notícia, de manera succinta, en les pàgines web de Midi Lliure, La Dépêche du Midi i Le Parisien.
(2) Citat en Olena Roshchina, “Head of Ukraine’s leading party claims Russia proposed ‘peace’ in exchange for neutrality”, Ukrainska Pravda, 24 de novembre de 2023, www.pravda.com.ua
(3) Yaroslav Trofimov, “Did Ukraine miss an early chance to negotiate peace with Russia?”, The Wall Street Journal, 5 de gener de 2024.Did Ukraine Miss an Early Chance to Negotiate Peace With Russia?
Weeks after the Russian invasion of Ukraine began in February 2022, diplomats from both sides met for peace talks. Then the world learned about Russia’s massacre in Bucha.
Ucraïna va perdre una oportunitat primerenca de negociar la pau amb Rússia?
Setmanes després que la invasió russa d'Ucraïna comencés al febrer de 2022, diplomàtics d'ambdues parts es van reunir per a converses de pau. Aleshores, el món es va assabentar de la massacre de Rússia a Bucha.Turkish President Recep Tayyip Erdogan addresses Russian and Ukrainian negotiating teams at peace talks in Istanbul, March 29, 2022. XINHUA NEWS AGENCY/GETTY IMAGESThe lead Ukrainian negotiator, David Arakhamia, pointed to a bottle of sanitizing gel on the table, covered by a crisp white cloth, as Russian and Ukrainian peace delegations gathered in Istanbul’s Dolmabahçe Palace.
“That’s an antiseptic,” Arakhamia told his Russian counterpart, President Vladimir Putin’s adviser Vladimir Medinsky.
El principal negociador ucraïnès, David Arakhamia, va assenyalar una ampolla de gel desinfectant sobre la taula, coberta per un drap blanc cruixent, mentre les delegacions de pau russes i ucraïneses es reunien al palau Dolmabahçe d'Istanbul.
"Això és un antisèptic", va dir Arakhamia al seu homòleg rus, l'assessor del president Vladimir Putin, Vladimir Medinsky.Copyright ©2024 Dow Jones & Company, Inc. All Rights Reserved. 87990cbe856818d5eddac44c7b1cdeb8
Benoît Bréville
Director de Le Monde diplomatique.
Mitjans de comunicació. Acuerdo de pazConflicto rus-ucraïnès 2022-
Actualitat econòmica i militar, perquè no podem parlar d'actualitat diplomàtica per aturar la guerra a Ucraïna i el genocidi a Gaza, entre d'altres guerres.
Un punt important de l'ordre del dia del G7 era com els 300.000 milions de dòlars en actius estrangers del banc central rus, congelats pels EUA i les potències europees al començament de la guerra d'Ucraïna, podrien utilitzar-se per a finançar al règim de Zelensky mentre es prepara per a llançar a milers d'homes més a la picadora de carn, a més dels centenars de milers ja morts o ferits.
A més, revelant el caràcter interconnectat dels fronts de guerra imperialistes, la reunió del G7 va adoptar una actitud més estrident cap a la Xina i la seva anomenada sobrecapacitat industrial, i l'amenaça que suposa per a la posició econòmica dels EUA i Europa.
La declaració emesa en la reunió afirmava: 'Avançarem en la nostra cooperació per a millorar la resistència econòmica i la seguretat econòmica mundials i protegir les nostres economies de les pertorbacions i vulnerabilitats sistèmiques. A aquest efecte, treballarem perquè les nostres cadenes de subministrament siguin més resistents, fiables, diversificades i sostenibles i per a respondre a les pràctiques perjudicials, salvaguardant al mateix temps les tecnologies crítiques i emergents'.
El ministre francès d'Economia, Bruno Le Maire, va dir que era important evitar una guerra comercial amb la Xina, que continua sent 'el nostre soci econòmic', però que el G7 necessitava protegir els seus interessos enfront de les 'pràctiques comercials injustes' de la Xina.
Es tracta d'una referència al fet que les empreses xineses poden fabricar productes d'alta tecnologia, especialment en tecnologia verda, a un cost inferior al dels seus rivals estatunidencs i europeus. Les doctrines del 'lliure mercat' s'estan deixant de costat mentre els Estats Units intenta aixafar el desenvolupament econòmic xinès, que considera la major amenaça per al seu domini econòmic, i posa la seva pròpia economia en peus de guerra.
El ministre d'Economia italià, Giancarlo Giorgetti, que va presidir la reunió, va indicar que podria ser només qüestió de temps que Europa s'alineés després de la guerra aranzelària estatunidenca: 'els Estats Units ha pres decisions molt dures i Europa probablement haurà de considerar si fa el mateix', va declarar a la televisió estatal italiana. Es referia, entre altres coses, a l'arancel de 100% als productes xinesos, que està aplicant EEUU i que Europa també acabarà aplicant.
L'ús d'actius financers russos per a finançar la guerra d'Ucraïna va ocupar gran part de la reunió. La postura preferida dels EUA ha estat que els fons, en gran part dipositats en el sistema bancari europeu, haurien de ser simplement confiscats. Però la UE s'ha oposat a això, no per principis, sinó per temor al fet que altres països busquin altres llocs per a guardar els seus diners.
Existeix una aclaparadora oposició popular a Europa a la proposta del president francès Emmanuel Macron d'enviar tropes de l'OTAN per a lluitar contra Rússia a Ucraïna. Les enquestes han trobat que el 68 per cent dels francesos, el 80 per cent dels alemanys i el 90 per cent dels polonesos s'oposen a aquesta política. Sens dubte, aquesta oposició seria major i més activa si les masses de treballadors i joves fossin conscients de la magnitud de la guerra que l'OTAN prepara deslligar.
S'ha d'alertar als treballadors i joves, i s'ha de desemmascarar la conspiració dels Governs militaristes i els mitjans de comunicació que utilitzen la propaganda de guerra per a ocultar el perill a les masses. No hi ha manera de detenir la guerra a través d'una estratègia nacional ni sobre la base del capitalisme. Evitar una Tercera Guerra Mundial a Europa depèn de la construcció d'un moviment internacional socialista contra la guerra en la classe treballadora.
L'escalada de l'OTAN contra Rússia s'està desenvolupant juntament amb les protestes massives mundials contra el genocidi israelià recolzat per l'OTAN a Gaza. Els joves i els treballadors involucrats en aquesta lluita han d'estar armats amb l'enteniment que tant el genocidi de Gaza com l'escalada de l'OTAN contra Rússia flueixen de la cerca de l'hegemonia global per part de les potències imperialistes a través de la guerra.
El primer ministre conservador de Gran Bretanya, Rishi Sunak, ha dit que introduirà el Servei Nacional (un programa obligatori de servei militar) per als joves de 18 anys si és elegit en les eleccions generals del 4 de juliol.
El pla, que seria la primera etapa del reclutament general de la població britànica per a les Forces Armades, confirma l'advertiment del Partit Socialista per la Igualtat de què es tracta d'unes eleccions de guerra.
Gran Bretanya està molt involucrada en la guerra de l'OTAN contra Rússia a Ucraïna i recolza la guerra genocida d'Israel contra els palestins. Sunak està centrant la seva campanya electoral en el militarisme i la seguretat nacional. Va tornar a la seva circumscripció el dissabte i va fer el seu primer acte de campanya amb una reunió al costat d'un grup de veterans de les forces armades en Yorkshire.
Perquè Alemanya estigui “preparada per a la guerra”, el ministre de Defensa Boris Pistorius (socialdemòcrata, SPD) exigeix centenars de milers de milions d'euros més, a més del “fons especial” de 100.000 milions d'euros per a la Bundeswehr (Forces Armades) acordat fa dos anys. L'economia i la societat s'estan reorganitzant per a la producció bèl·lica.
França travessa totes les línies vermelles i enviarà avions i militars a Ucraïna
_________________________________________________________
Zelenski aconsegueix una major implicació d'Occident a Ucraïna i accelera el xoc sense frens amb una Rússia, que, en resposta, enarbora de nou l'amenaça nuclear.
08/06/2024 21:31JUAN ANTONIO SANZ publicat al diari digital Público.es
La participació estel·lar del president Volodímir Zelenski en els fastos del 80 aniversari del Desembarcament de Normandia ha suposat per a Ucraïna un recolzament en la seva lluita contra Rússia just quan la seva situació en el camp de batalla és pitjor. Una ajuda que dispara la implicació occidental en la guerra i que acosta més la confrontació directa entre les forces russes i els militars francesos i d'altres països de l'OTAN que aviat estaran operant a Ucraïna.
La resposta de Vladímir Putin, que va ser el dolent dels festejos del 6 de juny i fins i tot va ser comparat a Hitler per alguns dels mandataris assistents, no s'ha fet esperar i el president rus ha posat de nou sobre la taula la dissuasió atòmica i ha amenaçat amb canviar la doctrina militar nuclear del seu país per a afrontar possibles escalades bèl·liques fora del territori de Rússia que impliquin fins i tot l'ús d'armes nuclears.
"No ignorem res. Estem preparats per a tots els escenaris", va afirmar Putin el divendres davant el Fòrum Econòmic internacional de Sant Petersburg. Fa uns dies Rússia va realitzar precisament unes maniobres militars amb maneig d'armes nuclears tàctiques en la rodalia de la frontera amb Ucraïna.
Un míssil explota a la ciutat de Gaza durant un atac aeri israelià el 8 d'octubre de 2023.
Tots contra la pau: la majoria del Parlament Europeu ha donat suport a la militarització de la UE dels últims anys
Tot això en vespres de les eleccions europees i a una setmana de la celebració a Suïssa de l'anomenada Cimera de la Pau, organitzada per Ucraïna i els seus aliats occidentals. En aquesta conferència, a la qual no ha estat convidada Rússia i en la qual ha declinat participar la Xina, farta dels maquiavèl·lics tripijocs geopolítics occidentals, es vol parlar d'un procés de pau, quan en realitat tots els passos que s'estan donant s'encaminen cap a una guerra que podria desbordar les fronteres ucraïneses.
França pot posar a l'OTAN en un compromís molt perillós
L'estat de la qüestió en aquests moments, i que haurà de ser tractat amb urgència en el cim de l'OTAN de juliol, a Washington, no és ja si Ucraïna pot accedir a l'Aliança Atlàntica en un termini prudencial, possibilitat fart complicada per a abans de 2030. El tema clau serà la resposta que haurà de donar aquest bloc militar si un dels seus membres és atacat per Rússia com a resultat de la seva participació en major o menor grau i a títol individual en la guerra d'Ucraïna.
Macron juga amb foc i posa en risc a tots els socis europeus
Totes les mirades es dirigeixen a França i a la megalomania militarista que ha adoptat el seu president, Emmanuel Macron, convençut a ulls clucs que un xoc parcial a Ucraïna no portarà a una conflagració total entre Rússia i l'OTAN. Macron juga amb foc i posa en risc a tots els socis europeus, sense que aquests, excepte la ultradretana Hongria, s'atreveixin a dir res.
Joe Biden i Emmanuel Macron
França lliurarà caces a Ucraïna i formarà a pilots i a una brigada ucraïnesa
A París, Zelenski, cada dia més embotit en el seu paper de messiànic salvador, no ja d'Ucraïna, sinó del continent europeu davant la iniquitat russa, va obtenir el suport sense fissures dels Estats Units, el president de les quals, Joe Biden, li va demanar perdó per haver-se retardat mig any les ajudes militars estatunidenques per culpa dels legisladors, i alhora li va prometre un immediat paquet d'assistència militar per 225 milions de dòlars.
Però va anar Macron, erigit ja en líder de l'intervencionisme militar europeu a Ucraïna, qui va donar a Zelenski els millors ànims en uns moments molt complicats per al president ucraïnès, amb Rússia prenent la iniciativa en el camp de batalla i amb nous fronts que amb prou feines pot abastar l'exèrcit de Kíev.
"Diguem que el senyor Macron demostra un suport absolut al règim ucraïnès i declara que la República Francesa està disposada a participar directament en el conflicte militar", va afirmar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, davant aquesta aposta francesa, ja sense embuts, per l'intervencionisme a Ucraïna.
Rússia denuncia un primer atac ucraïnès amb drons contra la regió d'Ossètia del Nord
Instructors i caces francesos per a Ucraïna
El principal envit de Macron és la creació immediata d'una "coalició" de països que estiguin disposats a enviar als seus "instructors militars" a Ucraïna per a formar in situ soldats. Una proposta una miqueta estranya, ja que els països europeus porten entrenant als militars ucraïnesos per milers des que va començar la invasió russa, el 24 de febrer de 2022.
Sobre l'enviament d'aquests instructors militars "diversos dels nostres socis ens han mostrat el seu consens. En els pròxims dies ho perfilarem", va anunciar Macron en roda de premsa al costat de Zelenski.
Macron a més va indicar que París lliurarà a Kíev un nombre indeterminat d'avions de combat Mirage 2000-5, que s'uniran a les esquadrilles de F-16 que aportaran altres països de l'OTAN, com Holanda o Dinamarca.
Una de les majors preocupacions d'Ucraïna i Occident és la supremacia de Moscou en l'aire, que els permet als avions russos atacar amb bombes planadors o míssils objectius en tota la línia del front, amb especial eficàcia en la nova zona de combats a la regió ucraïnesa de Khàrkiv.
Macron va indicar que França s'encarregarà de preparar als pilots d'aquests avions, a més de "equipar, entrenar i armar" a una brigada de 4.500 soldats ucraïnesos amb aquest pla dels instructors gals en territori d'Ucraïna. "Formar soldats ucraïnesos en el seu propi sòl es tracta d'una escalada? No. Això és reconèixer la sobirania d'Ucraïna", va manifestar Macron sobre aquest tema.
El Kremlin acusa a França de promoure l'enviament de tropes a Ucraïna
Però el Kremlin acusa a França de promoure l'enviament de tropes a Ucraïna, no sols com a instructors de soldats, sinó com a assessors militars i per a manejar els sofisticats armaments que se'ls està lliurant Occident als ucraïnesos.
Al febrer passat, Macron va suggerir l'enviament de tropes Ucraïna. Davant el rebuig que va obtenir inicialment tal idea en l'OTAN, Macron va voler llavors suavitzar-la i va dir que serien equips per a retirar mines i ajudar en la logística. Aquesta explicació tampoc se la va creure ningú.
La guerra va malament. Es necessiten tropes, no sols armes
La marxa de la guerra no és favorable per a Ucraïna, superada a la regió de Donetsk i ara amb un nou front a Khàrkiv. Això ha impulsat a Macron a subscriure aquest pacte amb Zelenski per a enviar els seus militars a Ucraïna.
Segons va precisar l'estatunidenc Institut per a l'Estudi de la Guerra (ISW) després d'examinar imatges geolocalizadas del front ucraïnès, les forces russes han reprès la seva ofensiva sobre la ciutat de Vovchansk, a Khàrkiv, i continuen avançant cap a altres localitats en aquesta regió, com Kupiansk i Siversk.
Al temps, continua la conquesta de petits llogarets prop de Avdivka (a la regió de Donetsk, orient del país), Velyka Novosilka (a Donetsk-Zaporíjia, sud d'Ucraïna) i Krynky (regió de Kherson, també en el sud).
A més, s'han incrementat els atacs russos a les infraestructures ucraïneses. Gairebé la meitat de la capacitat energètica disponible d'Ucraïna ha estat danyada o destruïda, segons el director general de l'operador de la xarxa elèctrica ucraïnesa Ukrenergo, Volodymyr Kudrytskyi.
"Estem bregant amb una escala de destrucció absolutament sense precedents", va dir Kudrytskyi. Davant aquesta situació, són dolentes les perspectives per al pròxim hivern i això podria afavorir la guerra de posicions que defensa Rússia per a afermar les seves conquestes.
Necessitat imperiosa de preparar nous batallons ucraïnesos
França enviarà als seus instructors hi hagi o no altres països desitjosos de manar als seus quadres de sotsoficials i oficials a l'escorxador ucraïnès. Segons va dir Macron, és necessari formar com més aviat millor als nous soldats que Ucraïna està mobilitzant de manera massiva.
Tasca una miqueta arriscada, perquè es necessitarien milers d'aquests instructors i desenes de milers de nous efectius per a canviar la situació bèl·lica actual. I Rússia ja ha indicat que quan trepitgin el sòl ucraïnès es convertiran en "objectiu legítim" del seu Exèrcit.
Els bloguers militars russos des de fa setmanes insisteixen que hi ha ja soldats francesos a Ucraïna i fins i tot que han estat aniquilades companyies senceres d'aquests "instructors" en Lvov, en l'oest, enmig del silenci oficial del Kremlin i de l'Elisi, perquè el reconeixement de tals accions bèl·liques posaria als dos països a la vora de la guerra oberta. Tals extrems no han pogut ser comprovats per analistes independents.
Zelenski va afirmar davant Macron que tant la formació de soldats ucraïnesos com el lliurament de caces de combat francesos suposen "un pas cap a la fi de la guerra" i una decidida aposta per la "protecció clara" d'Europa davant "el terror rus".
L'objectiu rus no és aconseguir nous territoris sinó consolidar els ja annexionats
Putin, en canvi, va donar algunes pistes aquest mateix dia en el Fòrum Econòmic de Sant Petersburg que apunten al fet que en els plans russos no està, precisament, la finalització de la guerra a curt termini. Va precisar que no hi haurà noves mobilitzacions de personal militar, perquè l'objectiu rus no és aconseguir nous territoris sinó consolidar els ja annexionats i crear una zona de contenció.
Mesures asimètriques… i nuclears
Sobre la creixent involucració occidental en la guerra, Putin va amenaçar aquesta setmana amb adoptar "mesures asimètriques" si Occident persisteix en la seva estratègia de confrontació, en la qual el Kremlin inclou els passos donats per França i la decisió de molts països de l'OTAN de permetre a Ucraïna utilitzar els míssils de llarg abast donats per a atacar territori de la Federació Russa.
Més impacte va tenir l'advertiment que va llançar el divendres Putin sobre la possibilitat que Rússia revisi la seva doctrina militar i en concret el paper de dissuasió de les armes nuclears, a fi que puguin ser emprades no sols per a defensar territori rus sinó davant qualsevol tipus d'amenaça contra els interessos de Moscou.
"La doctrina és un instrument viu i nosaltres seguim atentament el que ocorre en el món, al nostre voltant. I no descartem introduir algun canvi en aquesta doctrina", va expressar Putin en el Fòrum Econòmic de Sant Petersburg, quan se li va inquirir sobre la resposta que donaria als atacs ucraïnesos amb armament de l'OTAN contra sòl rus.
I va llançar una inquietant observació. Va manifestar els seus dubtes que els Estats Units s'involucraria en una guerra amb armes nuclears estratègiques en cas que el Kremlin llancés atacs russos de represàlia contra Europa.
Informació obtinguda de diversos mitjans de comunicació.