*En 1991 el neoliberal y corrupto Carlos Salinas visitó EEUU. La muchacha que ven con la pancarta exigiendo “democracia y comercio justo” es Claudia Sheinbaum, la Presidenta de México 33 años después*.

Las luchas de hoy son las victorias de mañana.

Fuente:  periódico universitario de Stanford, California, octubre 1 de 1991
*Sin luchas no hay victorias* 

Informació enviada per Juan Francisco Giraldo a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural las afueras).

Claudia Sheinbaum, el Sòcol, Ciutat de Mèxic [Photo by EneasMX / CC BY 4.0]

Claudia Sheinbaum, la deixebla de AMLO, elegida presidenta de Mèxic

______________________________________________________________________

El partit Bruna del president mexicà Andrés Manuel López Obrador, conegut com AMLO, va obtenir una contundent victòria en les eleccions generals del diumenge, amb resultats titllats de “allau” o “tsunami” en els mitjans corporatius.

Andrea Lobo, Don Knowland
fa un dia

Publicat per World Socialist Web Site.


Claudia Sheinbaum, una científica del clima que fins fa poc governava la Ciutat de Mèxic, va ser elegida presidenta amb el 58,8 per cent dels vots. Una vegada que es comptin tots els vots, s'espera que superi els 30,1 milions de vots rebuts en 2018 pel seu mentor, López Obrador, qui només pot governar per un mandat en virtut de la Constitució.

Segons els resultats preliminars, també s'espera que la coalició governant liderada per Bruna augmenti els seus escons en el Congrés, aconseguint una majoria qualificada de dos terços en la Cambra de Diputats i prop de tal majoria al Senat. També s'espera que el partit governant sumi quatre gobernaturas estatals addicionals, estenent el seu control a 25 dels 32 estats de Mèxic, inclosa la capital, la Ciutat de Mèxic.

Malgrat rebre un distant 28,2 per cent, Xóchitl Gálvez, la candidata de dreta secundada per una coalició dels partits oligàrquics tradicionals (PRI-PA-PRD), inicialment es va declarar vencedora, despertant l'espectre d'un intent de cop i l'esclat social que provocaria. No obstant això, després que el Consell Coordinador Empresarial (CCE), la principal associació d'ocupadors, felicités a Sheinbaum i cridés l'oposició a mantenir la “unitat” a nivell nacional, Gálvez va retrocedir i va reconèixer la seva derrota.

Jorge Álvarez Máynez, del Moviment Ciutadà, que dubtosament s'autodenomina de “centreesquerra”, va aconseguir el 10,5 per cent dels vots presidencials.

Com era d'esperar, els mitjans corporatius a Mèxic i internacionalment han concentrat els seus comentaris en el fet que Mèxic va elegir a la seva primera presidenta, suggerint fraudulentament que aquesta fita d'alguna manera obrirà la porta a una forma de govern capitalista més democràtica i socialment conscient.

Si bé Sheinbaum, una científica canviada de nom, era una candidata més acurada que l'a vegades estrident i caricaturesca “empresària tecnològica” Gálvez, la votació va reflectir principalment la popularitat contínua de AMLO.

Els resultats van manifestar un odi popular persistent cap a l'historial d'austeritat, corrupció, repressió i servilisme a l'imperialisme estatunidenc associat amb els predecessors de AMLO. Les masses de treballadors i joves busquen una expansió radical dels limitats programes socials iniciats sota Bruna, que consistien en transferències d'efectiu per a jubilats, estudiants i petits agricultors, i la duplicació amb escreix del salari mínim.

López Obrador va veure un augment important en la seva popularitat en les últimes setmanes. La seva taxa de provació va augmentar fins al 80 per cent, segons l'enquestadora Gallup. Això reflecteix en gran manera les expectatives econòmiques a curt termini, els sentiments nacionalistes després de la invasió policial de l'Ambaixada mexicana a l'Equador i el suport a la decisió del Govern de començar a denunciar obertament el genocidi israelià a Gaza.

La campanya electoral va estar dominada per fanfarronades populistes buides. Gálvez fins i tot es va parar enfront d'una multitud i va signar amb sang la seva promesa de mantenir els programes socials de AMLO.

El discurs d'acceptació de Sheinbaum el dilluns al matí va resumir la seva campanya. Va destacar el seu gènere, declarant: “No arribo sola, arribem totes”. Va prometre assegurar recursos per a establir un “Estat del benestar” i evitar augments en els costos de la gasolina i l'electricitat.

D'altra banda, va prometre promoure “la inversió privada nacional i estrangera”, “consolidar la Guàrdia Nacional, la intel·ligència i la recerca per a seguretat”, i mantenir “una relació d'amistat, respecte mutu i igualtat” amb el Govern dels Estats Units.

Al llarg del cicle electoral, no va haver-hi cap discussió honesta en els debats ni mítings sobre la crisi explosiva de tot l'ordre capitalista global, i com el pròxim Govern mexicà intentarà equilibrar les creixents demandes i amenaces de l'imperialisme estatunidenc perquè Mèxic se sotmeti a les seves polítiques, que es dirigeixen cap a la Tercera Guerra Mundial.

Els mitjans corporatius estatunidencs es van concentrar en gran manera a exigir que Sheinbaum “li doni l'esquena a López Obrador una vegada triada”, com ho va expressar el comentarista dretà de CNN i el Miami Herald, Andrés Oppenheimer.

En un senyal que sectors de la classe dominant estan preocupats sobretot per la crisi política sense precedents i el militarisme de la metròpoli imperialista al nord de la frontera, l'important diari mexicà La Jornada va dedicar la seva editorial el dia de les eleccions a denunciar la campanya de guerra dels Estats Units contra la Xina. Diu així:

La veritat és que l'entestament de Washington a prolongar el seu control imperial impacta de manera negativa en la seva pròpia societat i en les de tot el planeta. Per esmentar només un exemple, cal preguntar-se quin percentatge de la inflació que ha desequilibrat l'economia mundial i empobrit a milions de persones s'explica per les sancions i aranzels il·legals impostos pels Estats Units a Rússia, la Xina i altres països. els Estats Units faria bé d'arreglar els seus propis problemes, com la molt deficient institucionalitat democràtica de la qual s'ha adonat en aquest espai

El propi historial de Bruna i les nombroses garanties fetes per Sheinbaum a Wall Street deixen clar que, enmig de l'escalada emergent cap a una guerra global i la creixent turbulència econòmica, la pròxima mandatària prioritzarà la defensa de les fortunes massives dels multimilionaris mexicans i els guanys del capital corporatiu i financer global, per sobre dels programes socials, els drets democràtics i fins i tot les vides de la classe treballadora i els pobres mexicans.

La principal transformació de Mèxic sota AMLO ha estat la seva integració total en la plataforma econòmica nord-americana en la qual depenen els imperialismes estatunidenc i canadenc per a lliurar la seva guerra econòmica i militar contra els seus rivals, sobretot Rússia i la Xina, totes dues potències nuclears.

Durant el començament de la pandèmia de COVID-19 a principis de 2020, quan les principals empreses de defensa i altres indústries clau dels Estats Units van advertir que no podien operar sense proveïdors mexicans, López Obrador es va unir a Trump per a obrir les fàbriques i sacrificar centenars de milers de vides. Sheinbaum també va eliminar totes les proteccions importants contra el virus en 2020 i va encobrir deliberadament el nombre de morts a la Ciutat de Mèxic, la qual cosa desmenteix l'afirmació que, com a científica, governarà “seguint les dades”.

En el seu pla de Govern, titulat “100 passos per a la transformació”, Sheinbaum crida explícitament a “aprofitar la conjuntura econòmica per a substituir importacions provinents principalment d'Àsia amb producció regional, i amb un alt contingut nacional. Es tracta de produir a Amèrica del Nord el que es consumeix a Amèrica del Nord”. Això concorda estretament amb l'impuls de nearshoring o relocalització industrial de l'imperialisme estatunidenc.

Quant a la seguretat, promet el “establiment de grups binacionals de treball per a l'atenció de determinats fenòmens criminals” amb el Govern dels Estats Units. Li va dir al New York Times que està “preparada per a treballar amb qualsevol candidat que guanyi les pròximes eleccions estatunidenques”, en un moment en què un dels contendents, Joe Biden, es dirigeix cap a una guerra amb Rússia i l'altre planeja establir una dictadura feixista i dur a terme la deportació massiva de migrants.

Si bé les classes dominants dels Estats Units i Mèxic haurien preferit que Gálvez guanyés i dugués a terme un canvi més ràpid cap a la dreta, li han pres la mesura de Sheinbaum. Bloomberg, per exemple, escriu: “Els empresaris consideren que probablement és més favorable per al mercat que AMLO i oberta al canvi en polítiques energètiques i la inversió privada”.

Sheinbaum ha promès no augmentar cap impost, inclòs el manteniment dels principals incentius en tota la zona lliure a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, i mantenir una estricta política de “no dèficit” en el pressupost públic sota el lema de “austeritat republicana”. Això només pot significar que la despesa social serà la primera víctima de les imminents convulsions econòmiques i, sobretot, les demandes d'una despesa encara major en l'exèrcit.

De fet, els descarats esforços de AMLO i Sheinbaum per a netejar la imatge de les forces armades són la demostració més clara del veritable caràcter de Bruna, que ha permès efectivament que els partits oligàrquics tradicionals representats per Gálvez es facin passar per defensors de les institucions democràtiques.

El Govern de AMLO va alliberar l'exsecretari de Defensa de Mèxic, el general retirat Salvador Cienfuegos, després del seu arrest als Estats Units per càrrecs de narcotràfic, ha consagrat el desplegament intern de tropes en la Constitució, va augmentar el pressupost militar combinat en un 150 per cent, va lliurar a les forces armades la gestió de ports, duanes i projectes d'infraestructura, i els ha permès continuar encobrint el seu paper en la desaparició dels 43 estudiants de Ayotzinapa en 2014.

Desenes de milers de soldats estan actualment desplegats en operacions de “contenció de migrants” i han detingut a un número rècord de migrants a instàncies de Washington.

López Obrador ha anomenat als militars “el pilar de l'Estat mexicà”, cosa que significa que la classe dominant està preparada per a fer valer els seus interessos mitjançant l'ús de la força militar contra l'oposició al país en condicions d'un nivell sense precedents de desigualtat social i un descens explosiu a la guerra i la barbàrie a nivell mundial. Sense la intervenció revolucionària de la classe treballadora, la massacre de Tlatelolco de centenars de manifestants estudiantils en 1968 i altres experiències repressives mortals al llarg de la història mexicana empal·lidiran en comparació amb la violència estatal que està per venir.

(Article publicat originalment en anglès el 3 de juny de 2024)

Informació recollida de World Socialist Web Site.