L’Oficina per la No Discriminació atén 111 situacions durant el primer semestre de l’any 2020
21/08/2020
Des de l’any 1998, la ciutat de Barcelona disposa d’un servei municipal dirigit a atendre les vulneracions de drets humans relacionades amb els àmbits de la discriminació. L’Oficina per la No Discriminació és el servei municipal des d’on s’atén, s’assessora, es media i se sanciona davant situacions discriminatòries. També és l’oficina municipal d’atenció a la ciutadania des d’on s’informa, es forma i se sensibilitza sobre drets humans i drets de ciutadania a Barcelona, a través del Centre de Recursos en drets humans. A més, l’OND és l’encarregada de coordinar la lluita municipal contra la discriminació amb els diferents actors de la ciutat que treballen amb l’objectiu de prevenir i garantir l’exercici dels drets.
El 45% dels incidents atesos són per discriminació per racisme i xenofòbia, i el 26% per LGTBIfòbia
El confinament a causa de la Covid-19 ha incrementat les situacions de discriminació per racisme en l’àmbit de les comunitats veïnals, i les de LGTBIfòbia en l’obligatorietat de convivències amb persones que no accepten la diversitat sexual
L’OND ha atès un total de 249 demandes de servei on les principals atencions han estat assessorament jurídic, orientació i suport socioeducatiu, i atenció psicosocial
L’Oficina per la No Discriminació (OND) ha atès, durant el primer semestre de l’any 2020, 111 incidents on s’ha patit una situació de discriminació a la ciutat i que han acabat en obertura d’expedient per vulneració de drets. Els principals motius han estat racisme i xenofòbia, en gairebé un 45% dels casos, i LGTBIgòbia, que ha estat el motiu exposat pel 26% de les persones ateses.
L’eix de discriminació per racisme i xenofòbia es manté posicionat com el primer motiu de les situacions ateses a l’OND, suposant un total de 48 atencions realitzades i un increment del 6% respecte al mateix període l’any anterior. Les principals queixes són per tracte vexatori per raó d’origen i per restriccions o denegacions d’accés a serveis d’entitats bancàries. Aquest primer semestre s’ha detectat un repunt de situacions de discriminació en l’àmbit de les comunitats veïnals, agreujats per les dificultats relacionals provocades durant el confinament a causa de l’emergència sanitària. Tot i la complexitat per gestionar l’augment de conflictes durant el confinament, des de l’OND s’han realitzat diferents intermediacions i mediacions entre les parts, en coordinació amb els serveis de prevenció i recursos municipals dels districtes i els barris.
Pel que fa a les situacions de discriminació per LGTBIfòbia, s’ha produït un lleuger increment respecte al mateix període del 2019, agreujant-se durant el confinament ocasionat per la Covid-19; el que ha comportat que l’OND hagi atès un total de 28 situacions de discriminació per LGTBIfòbia. En paral·lel, l’Ajuntament ha reactivat la lluita contra la discriminació a persones LGTBI mitjançant l’aplicació d’un protocol contra la LGTBI-fòbia a Barcelona, liderat per l’Oficina per la No Discriminació, el Centre LGTBI i les entitats de defensa de drets de persones LGTBI.
En aquest primer balanç del 2020 el tercer motiu de discriminació és el gènere, amb el 10% de situacions tractades. S’ha incrementat en més d’un 7% en relació amb l’exercici de l’any anterior, quan se situava com a sisè motiu, per darrera de la discapacitat, salut i posició econòmica. La raó principal d’aquest augment ha estat la potenciació de la coordinació amb Feminismes a través dels Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), i a la presència a la “Taula d’Entitats” d’entitats especialitzades en la defensa de drets per gènere i amb una mirada i posicionament des del feminisme que ha derivat en un augment de la coordinació i derivació amb l’OND.
Respecte als drets que s’han vulnerat als expedients oberts per l’OND, principalment han estat la integritat moral, el qual s’ha incrementat respecte a l’any 2019, passant de 29 a 50 incidents. El dret a la integritat física també ha augmentat considerablement, registrant-se 27 incidents en comparació amb els 10 de l’any anterior. Seguits es troben els drets de prestació de serveis i l’habitatge.
Durant els primers sis mesos de l’any, l’OND ha atès un total de 249 demandes de servei, on el tipus d’actuacions que s’han portat a terme han estat majoritàriament l’assessorament jurídic, amb un 44% del total de demandes; l’orientació, suport socioeducatiu i empoderament, amb un 30%; i l’atenció psicosocial, amb un 20% del total. Però també s’ha ofert a les persones víctimes de discriminació intermediació i mediació i coordinació per derivacions. Pel que fa al gènere de persones ateses, el 55% han estat homes, el 39% dones i un 6% de gènere no binari. Gairebé la meitat de les víctimes de discriminació tenen entre 25 i 39 anys; i el 41% de 40 a 64 anys.
L’Oficina per la No Discriminació va mantenir les oficines tancades des que es va decretar l’Estat d’alarma fins al 18 de maig, quan es van reprendre les atencions presencials amb cita prèvia. Tot i això, l’atenció a la ciutadania es va seguir mantenint a través de diversos canals, com el correu electrònic, el telèfon o el portal IRIS. Malgrat aquesta situació extraordinària, la xifra de 111 atencions a persones que han viscut una situació de discriminació durant el primer semestre de l’any es manté molt similar a la del 2019, quan es van realitzar 115 atencions.
Adreça
Carrer Ferran, 32
08002 Barcelona
Horari
Horari d'hivern (de l'1 d'octubre al 30 d'abril)
- Dilluns i divendres: de 9 a 14 h
- Dimarts i dijous: de 9 a 18 h
- Dimecres: de 9 a 20 h
Horari d'estiu (de l'1 de maig al 30 de setembre)
- De dilluns a divendres: de 9 a 14h
Atenció telefònica
934 132 000
Atenció en línia
Les entitats de l’Observatori de les discriminacions comparteixen reptes per combatre la discriminació
Publicat dt., 16/06/2020 - 10:31
OND. L’informe de la discriminació 2019 fa una radiografia dels mecanismes de la discriminació, els col•lectius victimitzats i els agents discriminadors, i fa recomanacions per combatre les discriminacions.
Una quinzena d’entitats, que formen part de l’Observatori de les discriminacions a Barcelona, van compartir el passat 27 de maig diferents reptes i idees per combatre les discriminacions a la ciutat. El debat es va produir en el marc de la presentació de l’Informe de la discriminació 2019, i va tenir com a fil conductor els reptes per afrontar les discriminacions en temps de Covid-19. El racisme i la xenofòbia continuen sent la primera causa de discriminació a la ciutat de Barcelona, seguides de la LGTBIfòbia i de les discriminacions per motius de discapacitat. El 2019, un 50% de la resposta a les discriminacions ha estat d’orientació jurídica i atenció psicosocial, mentre que un 15% dels casos recollits va acabar en denúncia.
Durant el debat, des de Bayt al-thaqafa i Sos Racisme es va parlar de la vulnerabilitat sobrevinguda que ja patien moltes persones migrades abans de la crisi, i les aturades policials per perfil ètnic, que s’han incrementat. Des d’Acathi es va denunciar la restricció del dret a l’asil, i el fet que moltes persones migrades no poden accedir a les ajudes per lloguer d’un pis, perquè lloguen per habitacions, o la situació d’extrema vulnerabilitat de joves immigrants i de temporers sense habitatge. Veus Gitanes i Unión Romaní van destacar l’antigitanisme a l’hora d’accedir a ajudes, la por de moltes famílies de contactar als serveis socials, i el fet que les dones hagin estat més exposades al contagi per assumir el rol de cuidadores. L’Observatori contra l’Homofòbia va explicar que durant l’Estat d’alarma ha recollit unes 30 incidències, i va destacar que la convivència ha generat estrès psicosocial al col·lectiu de joves, nuclis on s’ha emprat la seva orientació sexual o identitat de gènere com a llança.
La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar va explicar la vulneració del dret a l’habitatge i a la salut de moltes persones sense llar, que no han pogut seguir el confinament, així com les situacions de violència i les multes que han rebut. Pel que fa a les discriminacions per motius de discapacitat, Dincat va denunciar que a diverses persones amb discapacitat intel·lectual se’ls ha negat el tractament, la falta d’accessibilitat de la informació sobre la Covid-19, i la vulneració del dret als passejos terapèutics, mentre que ECOM va emfatitzar que durant el confinament la discapacitat no s’ha tingut en compte en els protocols d’actuació i prevenció. Per la seva part, la Plataforma per la Llengua va denunciar que la publicitat institucional no ha estat en totes les llengües reconegudes, entre elles el català, fins al final de l’estat d’alarma.
Entre els reptes a afrontar, les entitats van destacar la necessitat d’una major coordinació entre els serveis socials i les entitats que treballen a peu de barri, com per exemple per a l’obtenció de la renda vital, o d’avançar per una llei contra la discriminació, ja que la “legislació existent és confusa i raquítica”, en paraules de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans. També es va fer èmfasi en la necessitat d’augmentar la formació en l’àmbit dels drets i la no-discriminació dels cossos de seguretat i dels treballadors del transport públic.
L’informe de L’Observatori de les discriminacions
L’Informe de la discriminació és fruit del treball conjunt entre les divuit entitats de la Taula d’Entitats amb Servei a Víctimes de discriminació, l’Oficina per la No Discriminació (OND) i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament, que formen plegats l’Observatori de les discriminacions. Aquest informe, a més de recopilar i analitzar les dades recollides per les entitats i l’OND, aprofundeix en les problemàtiques, les estratègies per fer-hi front, i dóna algunes recomanacions, dirigides a les administracions públiques i a les entitats.
Entre les recomanacions, destaca la necessitat d’avançar cap a un Pacte Nacional contra la discriminació, la necessitat d’incorporar la perspectiva interseccional en l’anàlisi de dades, i la necessitat de desenvolupar eines per reduir la infradenúncia, sovint motivada per una normalització generalitzada de la discriminació, l’extrema vulnerabilitat d’algunes víctimes com les persones sense permís de residència, o la desconfiança en el sistema i els cossos de seguretat. A més, entre els reptes per a 2020 destaquen el de blindar la capacitat sancionadora dels ens locals en matèria de discriminació i que l’aporofòbia sigui tipificada com a delicte d’odi.
Com a bones pràctiques, l’Informe remarca la iniciativa de les entitats Pareu de parar-me, contra les aturades policials per perfilació ètnica, el protocol d’actuació contra agressions lgtbifòbiques amb l’Observatori contra l’Homofòbia, o la campanya de defensa del vot de persones amb discapacitat, entre altres.
L’informe en dades
La primera causa de la discriminació a Barcelona continua sent el racisme i la xenofòbia, amb un 33,4% dels casos, seguida de la LGTBIfòbia amb un 25,7%, les discriminacions per motius de discapacitat amb un 11,3%, i les discriminacions lingüístiques, amb un 10,2% dels casos. També és força destacable l’aporofòbia i rebuig a la persona pobre, amb un 6,6% dels casos. La LGTBIfòbia ha duplicat els casos respecte a l’informe de l’any anterior, però no és possible saber si hi ha un augment de discriminació o més predisposició a denunciar les discriminacions. El 35,6% de les discriminacions van ser perpetrades per entitats privades, mentre que el 37,2% per particulars, el 16,2% per part de l’administració pública i el 10,5% per part de cossos de seguretat. Un 12% de les discriminacions han estat agressions físiques.
La interseccionalitat, objectiu de 2020
Un dels objectius actuals de la lluita contra la discriminació en general, i de la Taula d’Entitats en particular, és incorporar la perspectiva interseccional en l’anàlisi dels mecanismes de la discriminació a la nostra ciutat. Aquest 2020 l’Oficina per la No Discriminació i les entitats de la taula disposaran d’una nova eina, anomenada Relief Maps, una de les poques eines metodològiques que aborden aquesta qüestió.
Amb aquesta eina, es podrà aconseguir informació sobre el context vital de la persona i poder identificar, així, altres discriminacions que rarament es denuncien, perquè o bé estan normalitzades o bé no es consideren suficientment greus. Amb la informació recollida, es podrà analitzar la discriminació des d’una perspectiva interseccional, basada en les emocions i amb especial atenció del lloc on ocorre, fet que pot proporcionar eines per a la intervenció.
Qui forma la Taula d’Entitats?
En aquests moments, la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de la Discriminació, autora de l’informe, està formada per l’OND, Acathi, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Dincat, Federació ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’agulla, Fundació Secretariat Gitano (FSG), Gais Positius, Irídia, l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Plataforma per la Llengua, Sindicat de Llogateres, SOS Racisme, Unión Romaní i la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).
Informació extreta de la web de l'Ajuntament de Barcelona.