El Carrer Consell de Cent després de la peatonització del mateix.
Emergència climàtica i judicial a Barcelona
_______________________________________________________________________________
Segons Sky news, "l'exposició a la contaminació atmosfèrica s'ha registrat com a causa mèdica de mort d'Ella Kissi-Debrah."
Ella Kissi-Debrah va passar gairebé tota la seva curta vida a prop de vies altament contaminades, especialment pels gasos que surten dels tubs d'escapament dels automòbils. Aquesta contaminació va portar a Ella Kissi-Debrah a patir severes malalties respiratòries.
Una sentència d’investigació del 2014, que va concloure que va morir per insuficiència respiratòria aguda, va ser anul·lada per l’alt tribunal després de noves proves sobre els nivells perillosos de contaminació atmosfèrica a prop de casa seva.
L'exposició a la contaminació atmosfèrica s'ha registrat com a causa mèdica de mort d'Ella Kissi-Debrah.
L'alcalde de Londres, Sadiq Khan manifestava a l'octubre del 2017, que "No ho pots veure sempre, però és un assassí", referint-se a l'aire de Londres en unes declaracions al diari Evening Standard. "Em nego a quedar-me parat mentre els londinencs són assassinats per la pol·lució", remarcava, mentre denunciava la passivitat del Govern britànic, al qual acusava de "negligent" per no actuar contra la contaminació, va publicar el diari digital El Salto.
El peatge T-Charge, és va imposar durante l'any 2017. L'última mesura del govern local per aturar el greu problema de pol·lució que té la capital britànica. Aquest peatge implicava que qualsevol conductor que volgués entrar amb un cotxe dels considerats més contaminants - ja siguin dièsel o gasolina- hauria d'abonar un peatge diari de 10 lliures (11,2 euros).
A aquest nou impost mediambiental cal sumar-li l'anomenada taxa de congestió, vigent des de l'any 2003, i que implica el pagament de 11,5 lliures (12,9 euros) diàries per a tot vehicle que vulgui entrar a la zona central de l'urbs de dilluns a divendres en horari de 7 a 18 hores. Total: 21,5 lliures, 24,1 euros, al dia.
La contaminació és la causant de la mort de 9000 persones anualment a la ciutat de Londres.
Al gener del 2019 va tornar a declarar Sadiq Khan que " l'aire brut i tòxic" de London s'ha convertit en una "emergència sanitària" que mata milers de persones prematurament cada any, l’aire contaminat nociu provoca fins i tot el subdesenvolupament dels pulmons dels nens, una situació que l’alcalde de la capital va qualificar de “vergonyosa”.
Khan va dir que "tirava endavant els plans més ambiciosos per combatre la contaminació atmosfèrica de qualsevol gran ciutat del món". Les proves són ara incontestables: la qualitat nociva de l’aire de Londres s’ha convertit en una emergència de salut pública. No hi ha cap altra manera d’emmarcar-lo. Milers de londinencs moren prematurament a la nostra ciutat cada any com a conseqüència directa del nostre aire brut i tòxic."
Va destacar la introducció d'una zona d'emissions ultra baixes al centre de Londres, que entraria en vigor a l'abril, d'aquell any, segons va publicar l'Evening Standard.
Que es fotin els que viuen en l'eixample, no?. Clar que aquells que han demandat a l'Ajuntament de Barcelona per la peatonizació del Carrer Consell de Cent, ara mantenen que retiraran la denúncia, perquè els agrada com ha quedat el carrer. Ells volen parlar amb el nou alcalde, el Sr. Collboni. Veurem que surt de tot això. Vostès haurien de veure el carrer i opinar.
La intenció de Barcelona Oberta, organització que va interposar la denúncia, segons el seu president, era "escarmentar" a Ada Colau, perquè aquesta seguia les recomanacions de la OMS quant al canvi climàtic i no les recomanacions dels restauradors. Per sort, la UE sí que porta temps pensant en la qualitat de l'aire i a principis de mes, el Parlament Europeu va aprovar la Directiva sobre qualitat de l'aire ambient, que imposa uns nous límits de qualitat de l'aire legalment vinculants, d'acord amb les Directrius sobre la qualitat de l'aire de l'OMS. La mala qualitat de l'aire és la principal amenaça mediambiental per a la nostra salut i, en l'actualitat, més del 97% d'habitants de les ciutats europees respira aire insalubre.
Els Comuns, no sols Ada Colau, van pensar en peatonitzar aquest carrer perquè el seu pla era anar retirant el màxim possible de vehicles dels carrers de Barcelona, no de tots els carrers, per descomptat. Però la seva intenció era donar preferència als vianants i veïns que habiten en aquest carrer en oposició al trànsit rodat.El seu pla era millorar els espais per a les persones vianants i la mobilitat activa. Millorar l’accessibilitat i el confort de les voreres, augmentar les zones de vianants, millorar la mobilitat vertical (escales mecàniques i ascensors), incrementar els carrers pacificats, on la prioritat màxima sigui per a les persones vianants.....Antecedents de la notícia.
Emergència climàtica a Barcelona. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, respon al repte del canvi climàtic.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya celebra la tradicional trobada entre col·legiats i l'alcaldessa de Barcelona per apropar la seva gestió política als periodistes.
Ada Colau ha respost a les preguntes del degà del col·legi de periodistes de Barcelona, Joan Maria Morros, en la tradicional trobada entre els periodistes col·legiats/des i l’alcaldessa de Barcelona, aquest dijous, 23 de gener, a les dependències del col·legi.
L'Alcaldessa Ada Colau ha manifestat referent al canvi climàtic que "L’Ajuntament de Barcelona està fermament compromès a escala local amb les polítiques climàtiques marcades tant en l’àmbit europeu com internacional. Ha subscrit tots els acords importants, entre els quals el Pacte d’alcaldes i alcaldesses per a l’energia i el clima, i treballa en xarxa amb altres ciutats per anar plegats cap a la transició energètica."
Segons la Declaració d'emergència climàtica de l'Ajuntament de Barcelona, del 15 de gener del 2020, "estem davant d’un dels reptes més importants i complexos que ha hagut d’afrontar mai la humanitat. Segons els últims estudis del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), si no es produeixen canvis dràstics i es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), és “extremadament improbable” assolir els objectius de no superar l’1,5 °C de temperatura mitjana global de la Terra marcat a París.
De fet, aquest augment de la temperatura ja és observable a Catalunya, on la temperatura mitjana anual ha augmentat gairebé 1,2 °C en els últims 65 anys. Si se segueix el ritme actual d’emissions, és probable que la temperatura mitjana del planeta pugui arribar a augmentar més de 3 °C a finals de segle. Els reptes són majúsculs tant en mitigació com en adaptació.
Ens cal un replantejament del nostre model de producció i consum, la nostra cultura i del nostre estil de vida. De fet, les contribucions nacionals compromeses a l’Acord de París (2015) són insuficients per assolir els objectius marcats. Cal augmentar l’ambició i establir els mecanismes i instruments necessaris per descarbonitzar l’economia i arribar, el 2050, a ser neutres en carboni."
Tenim 10 anys per reduir les emissions de GEH antropogèniques un 45%, cosa que permetria assolir la neutralitat en carboni el 2050, si no volem sobrepassar aquests augments de temperatura i que els seus efectes siguin irreversibles. És poc marge de temps per actuar. Per això calen mesures urgents, contundents i efectives. Hem d’actuar sense més dilacions i amb la implicació de la ciutadania.
Estem davant d'una emergència climàtica.
La crisi climàtica afecta les nostres vides i ens afectarà molt més. Segons els escenaris analitzats, encara que arribem a l’escenari compromès (reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle segons l’acord de París), es preveu el següent:
Increments de temperatura importants, per exemple, 8 vegades més onades de calor a finals de segle en l’escenari compromès o 16 vegades més en el passiu. Tots els indicadors mesurats relacionats amb la calor evidencien un increment en els darrers 34 anys.
Disminució de la pluja acumulada a la ciutat d’entre un 14% i un 26% per a finals de segle per als dos escenaris. En l’escenari passiu, a l’horitzó 2050, es preveu una necessitat de recurs addicional d’aigua potable de 18 hm3/any. A més, els esdeveniments de pluja extrema seran més freqüents, de manera que el que abans passava cada 50 anys, es preveu ocorri cada 35 anys.
Pèrdua d’entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a la majoria de platges. La platja de Sant Sebastià podria arribar quasi a desaparèixer en el pitjor dels escenaris.• Augment del risc d’incendi a Collserola i pèrdua de biodiversitat.
Empitjorament de la qualitat de l’aire.
Les ciutats generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernalce mundials i la mobilitat és responsable d'un 40% d'aquests gasos.
Barcelona va consumir 14.995 GWh d’energia final l’any 2017, l’equivalent a 9,25 MWh de mitjana per habitant. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Barcelona l’any 2017, considerant el mix elèctric de Catalunya, van ser de 3.413.260 tones de CO2-e, 2,11 t CO2-e/hab.
Les ciutats són gran consumidores de recursos i d’energia (generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle mundials (GEH), però també tenen bona part de la solució a les seves mans. Les ciutats tenen un immens potencial i també una forta voluntat de canvi.
La reducció d’emissions s’ha d’abordar des de tots els sectors, però sobretot des del transport (responsable de gairebé el 30% de les emissions), el sector domèstic (20,40%) i el de serveis (20,59%).Aquestes són les emissions que es comptabilitzen a escala de ciutat, però l’ac-tivitat d’algunes infraestructures com el port i l’aeroport generen també un gran impacte. S’ha fet una càlcul aproximat sobre les emissions del port i l’aeroport —les grans infraestructures de transport— que va més enllà de les que actualment s’assig-nen a la ciutat d’aquestes infraestructures en el Pla Clima per tal de correspon-sabilitzar-les.
Emissions de CO2-E per sectors a la ciutat de Barcelona:
Port i aeroport: 12,86%; Domèstic: 20,4%; Serveis: 20,59%; Indústria: 7,67%;Tractament de residus municipals: 10,67%; Altres: 0,4%; Transports: 27,41%.
La mobilitat és responsable d’un 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que s’imputen a la ciutat de Barcelona. L’actual model de mobilitat té encara una forta dependència dels combustibles fòssils, especialment relacionada amb l’ús del vehicle privat motoritzat, però també amb el transport marítim i aeri.
El model de mobilitat actual no només contribueix activament al canvi climàtic sinó que comporta una elevada emissió de contaminants a escala local que afecten la salut de la ciutadania (NOX, i PM). És necessari un canvi radical del model de mobilitat a escala local i regional, i alhora un ús més racional de les grans infraestructures, com el port i l’aeroport. Volem una ciutat amb un model de mobilitat més sostenible i amb una petjada de carboni menor, i que aquest canvi comporti en paral•lel una transformació de l’espai públic on les persones siguin les protagonistes.
Barcelona ha de ser una ciutat per viure-hi.
Cada cop són més nombroses les veus que reclamen mesures urgents i que demanen un nou model de ciutat, més verda, equitativa i saludable. Una ciutat per viure-hi.
L'Alcaldessa Ada Colau opina que "ens hem de protegir i cuidar, especialment els més vulnerables. Fa temps que treballem per millorar la xarxa de transport públic, promocionant l'ús de la bicicleta, la pacificació de més carrers i la creació de superilles, entre altres mesures.
Però això no és suficient. Hem de limitar el trànsit dels vehicles més contaminants. Per aquest motiu hem creat la zona de baixes emissions (ZBE) permanent a partir de l'1 de gener de 2020. Barcelona se suma així a ciutats com Estocolm, Londres o Berlín, que ja han implantat mesures similars amb molt bons resultats."
Informació i imatges de M.Martos. Vídeo del col·legi de periodistes de Catalunya. Fotografies de la tempesta de Paco Martos.